InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 914 (dimarts 17/12/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
5) S'ha publicat eHumanista/IVITRA 4
(2013)
6) Conferència de Robert
Vinas sobre La batalla de Muret
8) Ferrer reclama un major ús social de la
llengua en la presentació de la campanya del Voluntariat pel
Valencià
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
113).
375. Per a Catalunya, la
llengua, la llengua catalana, és un element bàsic de la nostra identitat, del
nostre ésser com a poble. He dit algun cop, emprant la fórmula d'un filòleg
basc, que el català és el nervi de la nostra nació. I també crec que, ateses les
característiques i la història de Catalunya, la forma com es condueixi aquest
tema és capital per a la convivència i el progrés del nostre país i per a tots
els ciutadans.
Jordi Pujol
President de la Generalitat de
Catalunya (1980-2003)
2)
Publicat en tribuna.cat dijous 5 de desembre
del 2013
Una plataforma creada per una vintena d'entitats de
la societat civil del País Valencià ha denunciat les vulneracions dels
drets lingüístics al govern espanyol aquesta setmana, amb motiu del Dia
dels Drets lingüístics.
Les agressions a la promoció i ús de la llengua pròpia al País Valencià
han estat les protagonistes aquesta setmana.
Una plataforma integrada
per una vintena d'entitats, sindicats i partits polítics del País Valencià ha
presentat aquest dimecres el 'Dia dels Drets lingüístics', una jornada per
defensar l'ús de la llengua i fer visibles les vulneracions d'aquests drets que
pateixen els valencians.
En un acte davant la delegació del govern
espanyol a València, la plataforma ha llegit un manifest i ha lliurat un
document explicitant les vulneracions dels drets dels valencianoparlants. Els
convocants també han presentat el document 'Què cal fer davant d'una agressió
lingüística?', un protocol d'actuació davant les vulneracions dels drets
lingüístic a l'àmbit privat i públic.
El president d'Escola Valenciana,
Vicent Moreno, una de les entitats integrants d'aquesta plataforma, ha explicat
que en la vida quotidiana al País Valencià "es viuen situacions difícils" en
l'ús de la llengua pròpia però que la situació s'agreuja "davant les autoritats
que duen uniforme, cossos de seguretat, que t'infringeixen un respecte". Moreno
ha dit que en aquestes situacions "la gent es canvia de llengua per no tenir
problemes", i ha assenyalat que de vegades els que es mantenen parlant en
valencià pateixen la vulneració dels seus drets.
3)
Publicat en el diari ARA
dissabte 7 de desembre del
2013
Des del maig, la mesa de les Corts no tramita cap
iniciativa parlamentària que es refereixi al "País Valencià" quan es parli del
territori, o al "català" en el cas de la
llengua
El País Valencià ha retrocedit en el temps 24 anys.
Almenys, en el terreny audiovisual. L'apagada de Radiotelevisió Valenciana
(RTVV) executada divendres passat a les 12.19 hores ha deixat els ciutadans
sense una ràdio i una televisió públiques i sense mitjans -amb implantació a tot
el territori- que donin informació i emetin els continguts en català. La decisió
unilateral del govern ha traslladat els valencians al mateix escenari que hi
havia abans del 9 d'octubre del 1989, moment en què van començar les emissions
de Canal 9 i Ràdio 9.
L'esforç i l'empenta de la societat
valenciana des que el 1984 es va aprovar la llei de creació de RTVV van
aconseguir posar en funcionament la radiotelevisió pública dels valencians, de
la mateixa manera que anys abans ho havien fet territoris com el País Basc i
Catalunya. Des d'aquell moment, els valencians han tingut la llibertat
d'escoltar informació en català, una informació que, encara que moltes vegades
hagi estat manipulada, ha sigut l'única retransmesa en la seva
llengua.
La crisi, però, ha posat fi a aquesta
llibertat de rebre informació pública en català. Així ho demostra el tancament
de RTVV, motivat únicament i exclusivament per raons econòmiques, segons el
govern valencià. La impossibilitat de la Generalitat Valenciana d'assumir la
readmissió dels mil treballadors acomiadats en un expedient de regulació
d'ocupació declarat nul per la justícia ha estat la raó per la qual el president
Alberto Fabra va decidir silenciar mediàticament la llengua arreu del País
Valencià. La llibertat d'expressió no s'ha vist coartada només pel tancament de
RTVV que donava veu als valencians. També han vist disminuïda la seva llibertat
els diputats de l'oposició de les Corts Valencianes, que estan a la mercè de la
majoria absoluta del PP.
Des del maig, la mesa de les Corts no
tramita cap iniciativa parlamentària que es refereixi al "País Valencià" quan es
parli del territori, o al "català" en el cas de la llengua, després que el PP
aprovés en solitari una proposició no de llei que permetia vetar aquestes
iniciatives. Segons els populars, aquests mots no "respecten les senyes
d'identitat que recull l'Estatut d'Autonomia". Esquerra Unida i Compromís
segueixen utilitzant aquests termes en les intervencions parlamentàries, ja que
la prohibició es limita als escrits. Tot el que soni català o enllaci Catalunya
i el País Valencià desperta animadversió al PP. L'última mostra de voler aixecar
una frontera va ser l'intent del govern Fabra, a través del ministeri
d'Interior, de prohibir que la Via Catalana arribés a Vinaròs. Una maniobra
fallida per al govern valencià, gràcies al fet que els tribunals van fer
prevaler el dret de manifestació als interessos particulars del
PP.
4)
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya divendres 29 de novembre del 2013
El Departament de Cultura, a través de la
Direcció General de Política Lingüística, ha donat suport a 66 projectes
d'entitats i 14 projectes d'empreses que promouen l'ús de la llengua catalana a
Catalunya. Els projectes d'entitats que han rebut el suport del Departament
tenen com a objectiu incidir en aquells sectors de la població on es produeix un
dèficit significatiu en l'ús de la llengua catalana i s'emmarquen en àmbits
diversos com la cultura, la integració social, les organitzacions empresarials i
sindicals, el foment de la llengua catalana, la joventut, l'esport i el
lleure.
El Departament de Cultura també dóna suport a 14
projectes empresarials per a iniciatives que promouen l'ús de la llengua
catalana a Catalunya amb l'objectiu d'incidir en aquells àmbits on encara hi ha
un dèficit significatiu en l'ús del català. Les iniciatives se centren en els
àmbits dels jocs i la premsa (Apps per a mòbils i tauletes), el programari de
gestió empresarial, la difusió (televisió, ràdio, internet) o l'atenció oral i
inclou també una subvenció a una proposta de videojoc.
5)
S'ha publicat eHumanista/IVITRA 4
(2013)
Ens complau molt fer-vos avinent que acaba
d'aparéixer:
eHumanista/IVITRA. Literature, Language and Culture
of the Crown of Aragon/ Literatura, Llengua i Cultura de la Corona d'Aragó,
4 (2013) [ISSN 1540 5877, University of California at Santa Barbara,
USA].
Hi podeu accedir directament en aquesta adreça:
O bé:
O bé:
http://www.ivitra.ua.es I en la pàgina inicial
veureu el logo d'eHumanista. És un link actiu. Cliqueu a sobre i
accedireu directament a eHumanista/IVITRA.
Profs Drs. Antonio Cortijo (UCSB), Júlia Butinyà (UNED) &
Vicent Martines (UA)
6)
Ens plau invitar-vos
el divendres 20 de desembre a 18h30 al Casal
Català
23 avinguda del Liceu a Perpinyà, a la
Conferència de Robert VINAS
sobre
La batalla de Muret
La conferència, que commemorarà els 800 anys d'aquest fet
històric, serà precedida per la
Presentació dels premis de la Nit de Sant Jordi, de les seves
bases i les condicions de participació.
Acabarem amb un aperitiu amb coques i vi
dolç.
Serà doncs també l'ocasió de retrobar-nos per celebrar les Festes
de Nadal i de Cap d'Any.
catalunyanord@omnium.cat
web:
www.omnium-catnord.cat
7)
Publicat en Nació Digital.cat dissabte 7
de desembre del 2013
Víctor Alexandre
«Tot plegat converteix el català en
sinònim de conflicte i l'espanyol en sinònim d'harmonia. I, és clar, qui vol
viure en conflicte permanent?»
Davant
l'ofensiva del govern espanyol contra la llengua catalana, és oportú
recuperar les paraules del professor alemany Til Stegmann sobre els privilegis
de la llengua espanyola a Catalunya, en el sentit que no caldria impartir-ne
classes. El més normal seria que al país s'hi pogués viure íntegrament en
català. Segons Stegmann –que coincideix amb el catedràtic anglès Max Wheeler i
amb el catedràtic espanyol Juan Carlos Moreno Cabrera-, la llengua espanyola no
ha de ser prioritària encara que la Constitució espanyola ho digui. Si aquesta
Constitució fos respectuosa amb les altres llengües, totes tindrien el mateix
dret.
Amb el desacomplexament d'algú que observa la realitat
catalana des de fora, Stegmann posa el dit a la nafra quan hi veu dos
estatus lingüístics: un de rang superior –el de la llengua espanyola- i un altre
de rang inferior –el de la llengua catalana-. Això fa que sigui impossible no
aprendre espanyol a Catalunya, i que, per contra, s'hi pugui viure sense saber
un borrall de català. De fet, encara que algú vulgui parlar en català, ho té
difícil, ja que són els mateixos catalans els qui, parlant-li en espanyol, li ho
impedeixen.
Es comprèn, per tant, que la situació que viu la
nostra llengua –diguin el que diguin els cofois altaveus oficials-
sigui dramàtica, atès que en el seu procés de desaparició hi conflueixen factors
d'ordre jurídic, polític, mediàtic, psicològic i pràctic. Jurídic, perquè totes
les lleis protegeixen l'espanyol; polític, perquè la nostra apatia legislativa
en aquesta qüestió, a diferència del Quebec o Flandes, és total; mediàtic,
perquè la presència de l'espanyol en els mitjans de comunicació, fins i tot en
els de parla catalana –com TV3, Catalunya Ràdio, RAC1 i 8TV-, és abassegadora i
sense reciprocitat en els mitjans de parla espanyola; psicològic, perquè, a
força d'anys de colonització, els catalans hem interioritzat que saber català és
un acte voluntari i condescendent mentre que saber espanyol és una obligació
inqüestionable; i pràctic, perquè l'ús desinhibit del català, a diferència de
l'espanyol, està connotat políticament. Tot plegat converteix el català en
sinònim de conflicte i l'espanyol en sinònim d'harmonia. I, és clar, qui vol
viure en conflicte permanent?
8)
NOTA DE PREMSA
Ferrer reclama un major ús social de la
llengua en la presentació de la campanya del Voluntariat pel
Valencià
El
president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, ha declarat hui
que «cal viure en valencià i fer un major ús social de la llengua» en la
presentació de la nova campanya del Voluntariat pel Valencià, organitzada per
Escola Valenciana i que ha tingut lloc en el monestir de Sant Miquel dels Reis,
seu de la institució normativa.
La
nova campanya, amb el títol «Les festes parlen en valencià», pretén implicar les
principals festes de la Comunitat Valenciana, com ara les falles, les fogueres,
els moros i cristians i la Magdalena, en el foment del coneixement de la llengua
a través de la formació de parelles lingüístiques, que promou Escola Valenciana
des de l'any 2005.
Precisament, Ramon Ferrer ha rebut un diploma acreditatiu per la seua
participació en l'última campanya del Voluntariat pel Valencià de mans del
president d'Escola Valenciana, Vicent Moreno, i també de la seua parella
lingüística, Analía Berga, que al llarg de deu setmanes ha compartit amb el
president de l'AVL l'experiència d'ensenyar i aprendre la llengua
pròpia.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací