372. Sense la llengua
pròpia, el català, no es pot concebre Catalunya. Catalunya no seria el que
és.
Jordi Pujol
President de
En la justícia,
el 87,3% de les sentències són encara en
castellà
El castellà predomina a casa, a la feina
i amb els amics
A Catalunya hi ha mig milió de ciutadans que avui tenen el català com a llengua d'ús més habitual respecte a fa cinc anys, segons l'informe de política lingüística del 2012 del Departament de Cultura de la Generalitat, mentre que hi ha 280.000 persones menys que fan servir el castellà. En darrer terme, 52.000 persones han començat a utilitzar de manera predominant altres llengües. Probablement, aquest progrés del català es produeix perquè la llengua pròpia del país guanya terreny com a llengua d'infantesa, d'identificació i d'ús habitual, tot i que el castellà continua sent la llengua predominant en tots els àmbits de consum cultural, excepte en el teatre i la ràdio. En el cinema, el català es manté com una llengua residual i en la justícia, un món a part del país, retrocedeix any rere any.
El percentatge de persones que saben parlar català continua augmentant, fins al 84,3% de la població aquest any passat, respecte al 64,2% del 1986, una tendència que ja constataven els informes recents de l'Observatori de la Llengua i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Més notables és encara l'augment del nombre de ciutadans que saben escriure la llengua. El 97,1% de la població de més de catorze anys entén el català, el 84,3% el sap parlar i el 70,1% el sap escriure, un percentatge que disminueix si la mostra de població que s'agafa inclou infància i adolescència, si bé es manté la tendència creixent. Amb les dades fins al 2011 de la població de més de 2 anys, el català l'entén el 95,2%, el sap escriure el 55,8% i el sap parlar el 73,2%. En el cas de l'aptitud de parlar-lo, el català retrocedeix un parell de punts des del 1996, coincidint amb l'última gran onada immigratòria de ciutadans provinents del Marroc, Romania, tota l'Amèrica Llatina, la Xina i el Pakistan.
En nombres absoluts, hi ha més de 6 milions de persones que entenen el català, més de 5 milions que el saben parlar i més de 4 que el saben escriure. En els darrers cinc anys, mig milió més de persones l'entenen, el saben parlar 600.000 persones més i l'escriuen 900.000 persones més, una dada relacionada directament amb l'escolarització en català, tal com ja constata l'últim informe de l'Idescat, en què la franja d'edat de les persones que estudien primària i secundària és la que demostra l'augment d'aptituds lingüístiques.
El castellà el sap tothom
L'hegemonia del coneixement del castellà és clara. A Catalunya tothom entén aquesta llengua, el 99,8% de la població el sap parlar i el 99,3% el sap escriure. També augmenten els coneixements d'anglès i francès. Segons l'informe, al voltant d'1,7 milions de persones poden mantenir una conversa en anglès, ja que ha augmentat en setze punts el percentatge de coneixement i domini d'aquesta llengua en els darrers cinc anys. Pel que fa al coneixement de francès, el saben parlar al voltant d'un milió de persones, unes 480.000 més respecte a fa cinc anys. El català només és la llengua inicial, d'infantesa, d'uns 2.370.000 ciutadans, mentre que el castellà ho és de 3.470.000, però quan en les enquestes en què es basa l'informe es pregunta amb quina llengua s'identifica l'enquestat, el català guanya força terreny. El 43,2% de la població s'identifica amb la llengua catalana, tot i que el català només és la llengua inicial del 36,9%.
Llengua atractiva
Aquests 6,3 punts de diferència és el que es coneix com a capacitat d'atracció d'una llengua, que en el cas del català s'ha mantingut relativament estable malgrat l'onada migratòria de la darrera dècada.
Ferran Mascarell, conseller de Cultura, destaca la constant transferència de parlants originàriament no catalanoparlants, que s'incorporen a la llengua catalana com una mostra del “notabilíssim grau de cohesió social”que, a més, porta cap a una societat plurilingüe. Ho atribueix no només a l'escolarització en català, sinó a la consolidació d'un gran sistema comunicacional en la llengua pròpia del país.
En aquest sentit, el nombre d'oients de ràdio en català ha anat creixent en els darrers cinc anys fins a situar-se en una posició gairebé d'igualtat amb el castellà –58,7% de la població versus el 59,6%–. És l'únic mitjà de comunicació en què es dóna aquest equilibri, perquè, tot i l'avenç fins al 42,2% de lectors de premsa en català, el castellà continua dominant el 72,8% del consum de diaris al país. També augmenta força l'audiència de programes televisius en català, però el castellà continua amb un predominant 86,4% respecte al 63% del català.
Associació de Mestres Rosa Sensat
Definició i característiques principals de les preposicions i les locucions
prepositives.
Tipus de preposicions: àtones, tòniques, compostes i locucions
prepositives.
Aplicació de les preposicions i locucions prepositives des del
punt de vista de la redacció i de la revisió de textos.
Tractament del
concepte de correcció gramatical, semàntica i estilística (cohesió, coherència,
variació) en funció de la situació comunicativa concreta.
Anàlisi dels casos
especialment controvertits.
Argumentació morfològica i sintàctica dels
sintagmes preposicionals.
Comentari d'algunes diferències segons les
varietats lingüístiques i funcionals.
Presentació i comentari de la
bibliografia corresponent.
Prof.: Carme Font |
Durada: 12 hores en 3 sessions. |
Calendari: Del 14 de desembre de 2013 al 25 de gener de 2014 (14 de desembre de 2013, i 11 i 25 de gener de 2014) |
Dies de la setmana: Dissabtes |
Horari: de 10 a 14 h |
Preu: 120 euros soci/sòcia , 150 euros no socis/sòcies |
Inscripció |
Associació de Mestres Rosa Sensat
Av. Drassanes, 3. 08001 Barcelona. Tel. 934 817 387 comunicacio@rosasensat.org