InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 906 (dimarts 03/12/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
3) L'AVL ha iniciat l'Any Roís de
Corella
4) El nom del valencià
en les lleis valencianes
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
111).
367. Respecte al futur de
la llengua, hem de ser optimistes per força. Ningú puja a un vaixell que
s'enfonsa.
Miquel Pueyo
Filòleg i
polític
2)
Publicat en la revista digital NÚVOL dijous
21 de novembre del 2013
3)
L'AVL ha iniciat l'Any Roís de
Corella
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha iniciat hui, dia
de les Lletres Valencianes, l'Any Joan Rois de Corella amb la presentació del
programa actes que la institució normativa ha preparat per a donar a conéixer al
poble valencià, d'una manera més general, la vida i l'obra d'este escriptor,
poeta, traductor i teòleg nascut el 1435 a
Gandia.
L'Any Corella servirà per a posar llum a moltes ombres
que envolten la figura del menys conegut dels clàssics del nostre segle d'or.
Ell va compartir segle amb Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig o sor
Isabel de Villena, entre altres, com ha afirmat Ramon Ferrer, president de
l'AVL, en la seua presentació en Sant Miquel dels
Reis.
L'obra de Roís de Corella va estat llargament oblidada
per la crítica literària, encara que ell està considerat un autor clau en el pas
de la literatura medieval a la renaixentista. La seua influència en l'època fou
tan aclaparadora que, fins i tot, el final del Tirant lo Blach està
inspirat o copiat de la seua Història de Leander i
Hero.
L'Any Corella, ha expressat el president de l'AVL, vol
descobrir un personatge clau del seu temps en la València del segle xv, i les
relacions socials, literàries, religioses i polítiques d'un home que va ser
referent en la societat de la capital del Regne. “La vida de Corella resultà tan
apassionant com intensa”.
Per esta raó, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua busca
rescatar de l'oblit un escriptor universal, sense el qual la nostra literatura
en majúscules no estaria completa. Per això des de hui inicia una programació
extraordinària dedicada a Roís de Corella i que s'allargarà fins octubre del
2014.
Les principals activitats estaran centrades en
l'exposició Joan Roís de Corella i el seu temps, que serà inaugurada el
pròxim 14 de febrer en el monestir de Sant Miquel dels Reis en col·laboració amb
la Biblioteca Valenciana i la Universitat de València, i en l'exposició
itinerant que recorrerà pobles i ciutats de la Comunitat
Valenciana.
La Comissió Corella, presidida per Eduard Mira i de la
que formen part els acadèmics Antoni Ferrando, Rafael Alemany i Lluis Meseguer,
prepara una unitat didàctica per a introduir el clàssic valencià en els centres
educatius de la Comunitat Valenciana, com ja es habitual amb cada Escriptor de
l'Any.
L'AVL té en estudi la publicació del Diplomatari
i Lo Cartoixà, ara en fase d'investigació per a una posterior edició,
a més d'una antologia de Corella en col·laboració amb l'editorial Barcino. En
tots els casos, la institució normativa ha buscar les sinèrgies i
col·laboracions necessàries per a completar tots els
projectes.
Hui també s'ha presentat el portal Roís de Corella dins
de l'àrea Joan Lluis Vives de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. El seu
director, Jesús Pradells, ha afirmat que amb este portal s'obri una finestra al
món per a projectar, amb rigor acadèmic, la transcendència d'obra i accedir als
estudis crítics de Corella.
Per la seua part, el professor Rafael Alemany, acadèmic
i catedràtic de Literatura Medieval de la Universitat d'Alacant, que ha dirigit
el portal virtual de Corella, ha explicat el seu contingut que està distribuït
en set apartats: autor, obra, bibliografia, catàleg, fonoteca, imatges, i
enllaços.
Finalment,
l'Any Roís de Corella s'ha iniciat amb l'espectacle
juvenil «Quatre-cents», a càrrec de CRIT Companyia de Teatre, en el qual quinze
personatges del segle d'or valencià ha recobrat vida a través dels seus textos i
poemes en una lectura dramatizada, acte que ha comptat amb la col·laboració de
la Biblioteca Valenciana.
4)
Article publicat en la premsa de
València (Las Provincias) i de Barcelona (El Punt) en abril del 2004. L'article
de València anava firmat per tres professors de la Universitat de València
(Abelard Saragossà, Rafael Castelló i Josep Ll. Pitarch). El de Barcelona
portava els noms de Joan Solà (Universitat de Barcelona), Ramon Lapiedra
(Universitat de València), Artur Quintana (Universitat de Heidelberg), Brauli
Montoya (Universitat d'Alacant) i Abelard Saragossà (Universitat de València).
Recentment, el periòdic El Punt-Avui ha tornat a publicar
l'article durant un dia (20-11-2013)
El nom
del valencià en les lleis
valencianes
Amb unes valoracions diferents, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha
anat fent camí, a pesar de la situació política tan poc favorable en què viu. Ja
ha realitzat una operació bàsica: legalitzar globalment la llengua culta prenent
com a model la que ha usat la Conselleria de Cultura de la Generalitat
Valenciana des de 1983 fins a l'actualitat, que és en general la mateixa llengua
usada en l'ensenyament i en quasi tots els llibres. En el camp de la normativa,
les seccions de gramàtica i de lexicografia es proposen perfeccionar la llengua
culta actual, objectiu assolible amb un conjunt de propostes cada una de les
quals hauria d'estar justificada. En concret, l'Acadèmia té la responsabilitat
de decidir quins constituents lingüístics han de formar part, d'una manera
explícita, de la normativa lingüística valenciana i, dins d'eixe conjunt, deu
ressaltar quins constituents hauria de potenciar el valencià culte. Eixa
actuació s'hauria d'inserir dins la normativa consolidada per a la llengua
comuna, que compartim amb catalans i balears i, sense abandonar eixe marc comú,
hauria de desembocar en un model lingüístic profundament arrelat en el valencià
tradicional i en el valencià clàssic, cosa que facilitaria que fóra reconegut
amplament en la societat valenciana. Diguem-ho clar i ras: recorrent a
l'argumentació i a les dades empíriques, l'Acadèmia hauria de possibilitar que
no hi hagen ni vencedors ni vençuts, ans un sol guanyador: el poble valencià,
que hauria d'eixir cohesionat, enfortit i potenciat amb eixe procés
d'institucionalització lingüística.
Ara bé, per a avançar més bé per eixe camí i facilitar que una gran part
del treball de l'Acadèmia estiga dedicat a superar una part rellevant dels
obstacles que dificulten l'ús social del valencià, també és important que precisem i
delimitem les maneres d'anomenar institucionalment el valencià. Ara com ara, hi
han tres lleis valencianes que parlen sobre el nom i la naturalesa de la llengua
pròpia dels valencians. L'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i Ensenyament del
Valencià només usen el nom valencià,
i no fan cap referència als parlars de les Illes Balears i de Catalunya. En
canvi, la Llei de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix que
els parlars balears, valencians i catalans formen part d'un mateix “sistema
lingüístic”. En el cas del nom, eixa llei afirma que el nom valencià no és l'únic que té la llengua
pròpia del poble valencià, i que els altres noms (que han d'estar “avalats per
la tradició històrica valenciana, l'ús popular o la legalitat vigent”) “no són
ni han de ser objecte de qüestionament o polèmica”.
Eixa situació heterogènia facilita que cada partit polític puga mirar
unes lleis i ignorar les altres, segons li convinga electoralment. De fet, això
ha passat recentment en el cas del decret de creació de la titulació de valencià
en les escoles oficials d'idiomes. Naturalment, l'ensenyament del valencià (dins
i fora del nostre domini lingüístic) hauria de comportar tant l'exposició de les
característiques compartides per balears, valencians i catalans com de les
particularitats bàsiques de cada territori. També hauria de ser habitual fer
cursos centrats en la variant valenciana, sobretot quan els alumnes així ho
demanen o en aquells cursos adreçats a funcionaris que han de treballar en la
societat valenciana. Tot això és positiu per al valencià i, per tant, tota acció
encaminada a aconseguir eixos objectius mereix el suport de tots. En canvi, és
negatiu fer actes que, a més de provocar divisions
i enfrontaments en la nostra societat, ignoren una llei valenciana.
De fet, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha aprovat un acord en què matisa
fortament el decret que comporta dos titulacions diferents per a un mateix
sistema lingüístic (i demana que les institucions públiques la consulten quan
hagen de prendre iniciatives sobre el valencià). La veritat és que no és eixe
l'únic problema onomàstic que hi ha actualment: és sabut que hi ha un
enfrontament històric entre el Govern Valencià i diverses Universitats
valencianes a causa del nom de l'idioma.
La solució d'eixes tensions només pot vindre de la mà del diàleg, sobre
la base d'allò que la filologia reconeix quant a la naturalesa del valencià: cal
un acord social sobre els noms amb què hauria de ser factible anomenar legalment
el valencià i el sistema lingüístic de què forma part. Eixe acord s'hauria de
fonamentar en el criteri que hi haja una relació absolutament igualitària entre
València i Catalunya, condició que es pot concretar en la formulació següent:
fer que els noms valencià i català siguen equivalents, en la
legalitat valenciana (i, per extensió, en l'espanyola i en l'europea). És a dir,
els dos noms haurien de ser vàlids per a referir-se, quan siga adequat, a la
llengua pròpia que ocupa els territoris de les Illes Balears, del País Valencià
i de Catalunya. Des del punt de vista de la societat valenciana, el nom habitual
hauria de ser valencià (o llengua valenciana), de la mateixa
manera que català (o llengua catalana) són els noms usuals en
les Illes Balears i a Catalunya. En les lleis d'Espanya (o d'Europa), caldria
anomenar el conjunt lingüístic amb els dos noms (o bé llengua valencianocatalana o catalanovalenciana, o bé valencià/català o català/valencià). Cal
dir que eixe acord també dificultaria que els partits polítics subordinen als
seus interessos particulars les necessitats del valencià i de la mateixa
societat valenciana.
Finalment, els agents que haurien de prendre l'acord haurien de ser,
primer que res, els partits polítics representats en les Corts Valencianes.
L'ordenament jurídic d'un país democràtic depén principalment dels partits
polítics que tenen representació parlamentària i, com a conseqüència, eixos són
els agents bàsics de l'acord. Ara bé, a la vista que existix una institució
pública que té, entre altres missions, l'obligació de “vetlar pel valencià”,
seria desitjable que hi participara l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Igualment, seria convenient que les Universitats valencianes, com a institucions
que formen els nostres docents, intervingueren en l'acord. Per una altra banda,
l'acord valencià demanaria que, correlativament, també hi haguera un acord en
les Illes Balears i Catalunya, el qual hauria d'implicar, correlativament, la
Universitat de les Illes Balears i l'Institut d'Estudis Catalans. Cal dir que, a
Catalunya, ja hi han hagut diverses entitats cíviques (la Plataforma per la
Llengua, el CIEMEN, Veu Pròpia) que han fet propostes onomàstiques que
convergixen amb la que acabem d'esmentar.
Les divisions socials pel nom de la llengua no únicament dificulten la
recuperació de l'ús social del valencià, sinó que “incidixen negativament en la
vertebració social del nostre poble”, tal com ha reconegut el Consell Valencià
de Cultura. La veritat és que la situació institucional en què viu el valencià
és tan precària i negativa, que, quan hi han acords a favor del seu ús,
senzillament no es complixen. Així, les mesures que el PP i el PSOE varen pactar
a l'hora de nomenar els acadèmics s'han ignorat d'una manera quasi absoluta.
Així mateix, el decàleg del conseller González Pons s'ha quedat pràcticament en
una campanya de propaganda. Ben mirat, l'incompliment de les paraules donades ve
des del principi i és sistemàtica, ja que hi han preceptes de la Llei d'Ús i
Ensenyament del Valencià que no s'han aplicat mai, al cap de vint anys de
vigència.
En aquesta situació, quan l'Estatut d'Autonomia i la Llei d'Ús i
Ensenyament del Valencià ja fa vint anys que estan aprovats, no podem ajornar
més l'hora d'institucionalitzar la resolució d'un conflicte que perjudica tot un
poble: l'únic perjudicat és el poble valencià. El compromís amb ell i
l'assumpció de responsabilitats s'ha de concretar necessàriament en la
formulació i execució d'uns acords que desterren per sempre més l'aprofitament
partidari d'una qüestió tan bàsica per a la cohesió d'un poble com és la pròpia
llengua.
5)
Publicat en Regió7 dijous 14 de novembre del
2013
L'Informe sobre la situació de la llengua catalana
alerta de les desigualtats entre els territoris
El nombre de persones que parlen català supera per primera vegada els 10
milions, fet que suposa el 72,4% de la població de la comunitat lingüística,
segons el 6è informe sobre la situació de la llengua catalana, amb dades del
2012, que l'Observatori de la Llengua va presentar ahir a Barcelona. El
coordinador de l'estudi, Miquel Àngel Pradilla, va indicar en roda de premsa
que, segons aquest estudi, 12,8 milions de persones declaren entendre la llengua
catalana (el 91,7%) i 7,3 milions diuen que la saben escriure (52,6%).
Per comunitats, a Catalunya el 14,8% diuen que no el saben
parlar; a les Illes Balears la xifra puja fins al 28,45% i al País Valencià (a
la seva zona catalanoparlant) hi ha el 41,63% que no la parlen. Quant a la
població que va declarar que tenia el català sol o amb una altra llengua com a
llengua inicial el nombre va ser de 4,4 milions, el 31,2% del total.
Per a Pradilla, el català "va fent el seu camí complet, malgrat
una ofensiva judicial sense precedents i que les autonomies on el PP va
recuperar l'hegemonia van iniciar una creuada contra el seu reconeixement, la
protecció jurídica i la normalització lingüística". Si aquestes dades es
comparen amb les del 2003, quan es va elaborar el primer informe -que es va
presentar el 2004-, s'observa que ha augmentat el nombre de parlants de català
de 9,1 milions als 10,1 actuals, mentre que el nombre de persones que deien
entendre'l llavors ha passat d'11 milions als 12,8 actuals.
Segons el coordinador de l'estudi, l'ensenyament de la llengua
és clau per a aquest increment, "perquè proveeix el català de nous usuaris",
encara que els percentatges són molt diferents segons es tracti de Catalunya,
lel País Valencià o les Illes. També va parlar de l'ofensiva contra l'estatus
normatiu del català" i va asseverar que està vivint un "setge legislatiu", amb
lleis com les del ministre Wert, "que ataca la immersió a les escoles", el
decret de trilingüisme a les Illes Balears i el LAPAO a Aragó.
Pradilla també va subratllar que l'any 2008 es va produir un
descens d'unes 86.000 persones de parlants inicials en relació amb els de les
dades del 2003, principalment, per l'arribada de forts contingents d'immigrants
en edat laboral. A l'informe, d'altra banda, s'indica que el català a Europa
ocupa el 16è lloc de les llengües segons el nombre de persones que el parlen i
la setena posició en funció dels que la tenen com a segona o tercera llengua. A
escala mundial, el català és la dinovena llengua per nombre d'usuaris a la xarxa
social Twitter.
L'estudi acaba fent èmfasi en "l'estat de descohesió de la
comunitat lingüística catalana, amb fragmentació administrativa i l'absència de
relacions fluides entre una bona part dels territoris de l'àmbit lingüístic. La
presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va considerar que encara són
necessaris "activistes" a favor del català davant una situació que ha qualificat
d'anormalitat". En el seu parlament, tampoc no va obviar el tancament de Canal 9
a València i va parlar de "manifesta desigualtat territorial", amb dèficit de
"competència oral activa a València i Alacant".
Els territoris de parla catalana, entre els quals s'inclouen
Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Aragó i Andorra, tenen una
població d'uns 13,6 milions de persones.
6)
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte
23 de novembre del 2013
L´11 de setembre de 1985 van començar les emissions de TV3 al País
Valencià. Acció Cultural del País Valencià (ACPV), amb la col·laboració de
desenes de milers de valencians, va crear una xarxa de repetidors que, durant 25
anys, ho ha fet possible.
Posteriorment, el Govern valencià va decidir de crear Canal 9, un
projecte al qual la nostra entitat es va sumar, amb il·lusió, amb la campanya
Televisió Valenciana en valencià.
El següent pas d´Acció Cultural va ser apostar per
l´intercanvi de TV3 i Canal 9: vam posar en marxa un repetidor al sud de
Tarragona per fer-hi arribar el senyal de Canal 9, i vam crear l´Associació
Amics de RTVV a Catalunya. Finalment, l´any 2013 els governs valencià i català
signaven un acord de reciprocitat, que atorgava plena legalitat a la nostra
reivindicació.
Com a culminació d´aquest ambiciós treball a favor de la
presència de la nostra llengua en la ràdio i televisió, només faltava l´últim
pas: l´aplicació d´aquest acord. I per això Acció Cultural havia iniciat
gestions per fer-ho possible. Però precisament en eixe moment, el president
Fabra va anunciar la decisió de tancar Canal 9.
Al llarg dels anys, les emissions de TV3 al País Valencià han
patit diversos intents de censura (des de l´enviament de la guàrdia civil per
tancar els repetidors per part del ministre Barrionuevo, del PSOE, fins a les
interferències en el senyal de TV3 en l´època del president Zaplana, del PP).
Però no n´hi ha hagut cap com l´obertura d´expedients administratius i la
imposició de multimilionàries multes contra la nostra entitat, endegat pel
president Camps, amb la intenció de tancar TV3 i matar Acció Cultural, que sí
que ens va forçar a tancar les emissions de TV3, el febrer de 2011.
Per això vam endegar un procés de mobilitzacions que va
concloure amb la ILP Televisió sense Fronteres, que va aconseguir 651.650
signatures: la reivindicació tenia una base social majoritària al País Valencià.
La sentència del Tribunal Suprem, de desembre de 2012, ens va donar també la raó
jurídica. I l´acord de reciprocitat atorgava, finalment, base legal a la
reivindicació.
En conèixer la sentència del Suprem, ACPV realitzà (gener de
2013) una enquesta entre els socis, per a prendre col·lectivament la decisió
sobre la reobertura, tot tenint en compte el risc d´una multa per part del
Ministeri d´Indústria, que és titular del canal per on s´emetia. El resultat de
la votació va ser molt clar: 90 % a favor, 3 % en contra i 7 %
abstencions.
Tanmateix, la dimissió de Francisco Camps i l´accés a la
Presidència d´Alberto Fabra van reobrir les negociacions amb Catalunya per a la
reciprocitat. En aquest context, el Govern de Catalunya feia un gest cap al nou
president Fabra i deixava d´enviar el senyal de TV3 als nostres repetidors: a
partir d´eixe moment, ja no era possible que Acció Cultural restaurara les
emissions i, per tant, aquestes van passar a dependre de l´entesa entre els dos
governs.
La negociació es va traduir en un conveni signat el 3 de maig
de 2013, ratificat per les Corts Valencianes el 12 de juny del mateix any. Des
d´aleshores, la nostra entitat ha fet múltiples gestions (marcades per la
discreció) per aconseguir que el conveni s´executara i que el Govern valencià
complira allò que havia firmat (la recepció de TV3 al País Valencià i de Canal 9
a Catalunya); o, si no fos així, que els nostres repetidors tornaren a rebre el
senyal, com durant els darrers 25 anys.
Ara, més de cinc mesos després de la ratificació del conveni,
les emissions continuen paralitzades i, a més, el Govern valencià vol tancar
Canal 9. Acció Cultural no pot romandre passiva davant l´amenaça que desaparega
tota l´oferta televisiva en català al País Valencià, ja que això implicaria un
gravíssim retrocés des del punt de vista lingüístic i cultural.
Per això, demanem públicament al Govern valencià que no
tanque Canal 9 i que complesca amb l´acord que va signar i faça possible la
recepció al País Valencià dels canals de la Corporació Catalana de Mitjans
Àudiovisuals (CCMA). I al Govern català, que garantesca l´execució de l´acord
que va signar o, en cas que no puga fer-ho, torne a enviar el senyal de les
emissions televisives de la CCMA als repetidors de la nostra entitat per tal que
ACPV puga complir el manament dels seus socis.
Perquè Acció Cultural vol, com ho vol l´absoluta majoria
de la societat valenciana, poder veure Canal 9 i TV3.
[Signen també Eliseu Climent, Vicent Martínez Sancho, Toni
Gisbert, Ferran Suay, Tomàs Llopis, Carles Solà, Pau Caparrós i Andreu
Yudici]
7)
Publicat en el diari Levante-EMV dissabte
23 de novembre del 2013
No s´ha de ser un expert en Dret, per a saber que quan es cometen accions
que són contraries a la llei, estem davant d´un delicte. Però, sovint, aquestes
accions, si són recolzades, o el que és pitjor, efectuades per les
administracions, es converteixen en delictes amb impunitat.
Fa 30 anys que es va aprovar la LUEV (Llei d´Ús i Ensenyament
en Valencià), i el propòsit d´aquestes paraules no és explicar-la, ni
criticar-la, ni sotmetre-la a una operació de modernització, que ja aprofite per
dir que açò últim és necessari.
Des de que era menut pensava que a tot el País Valencià es
parlava valencià. Tinc la sort de viure a un poble on s´utilitza al carrer, a
l´administració, als teatres. El parlen els policies, els mestres, els polítics,
és a dir, que parlar la nostra llengua és normal. A més, també he tingut la sort
de poder gaudir dels dibuixos animats en la meua llengua. Però, anava fent-me
major, i el meu àmbit s´ampliava, primer a la meua comarca, després per la meua
província i finalment, pel País.
I veia com, mentre anava coneguent més i més territori, la meua
normalitat de parlar valencià anava desapareixent. Primer veia que a la meua
comarca les administracions utilitzaven molt més el castellà. Encara que
m´atenien en valencià, a l´hora de fer qualsevol tràmit administratiu, m´ho
facilitaven en castellà. En molts llocs de la província resultava fins i tot
estrany que l´administració atenguera les peticions en valencià.
Aquesta situació no ha sorgit per casualitat, naix d´un
objectiu clar de l´administració que ha estat durant 18 anys governant al País
Valencià. Tant el PP de Zaplana, Camps i ara Fabra, han prioritzat una llengua
davant d´un altra, passant-se per la part darrera dels pantalons la llei que he
esmentat avanç.
Una llei on es diu que "tot valencià té dret a ser atès en
valencià, dret a formular tot tipus de documentació, en valencià". Una llei on
es diu que "tots els valencians tenen dret a escoltar la seua llengua als
mitjans de comunicació". Una llei que ha sigut maltractada i amagada per un PP
"valencià" que, a més a més, l´ha incomplit a propòsit per intentar deixar la
llengua pròpia fora de la vida quotidiana, dels ajuntaments, de les Corts, de
les escoles, o de la televisió, i ha intentat traslladar aquesta idea al carrer.
Aquestos dirigents, ja no sols són delinqüents per utilitzar
els diners de tots en benefici propi o dels "amiguitos del alma". No, també són
culpables d´haver intentat minimitzar el que ens identifica com a valencians, la
senya d´identitat més especial de la nostra terra. Són DELINQÜENTS
LINGÜÍSTICS.
*Secretari de política lingüística de Joves
Socialistes del País Valencià
Publicat en la revista digital NÚVOL
divendres 22 de novembre del 2013
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací