364. Els pobles que
reaccionen contra l’absorció d’altres pobles, així que senten la necessitat
d’afirmar la seva individualitat, de proclamar la seva personalitat, s’agafen a
la seva unitat de llengua com a principi salvador i fonament del seu
dret.
Enric Prat de
President de
El programa Voluntariat
per la llengua, que enguany celebra 10 anys d’existència, promou el voluntariat
lingüístic, de manera que persones que parlen habitualment català destinen una
part del seu temps a conversar amb persones interessades a agafar fluïdesa,
perdre la vergonya i poder-lo parlar d’una manera natural.
El gruix dels territoris de llengua catalana va avançant en el camí cap a la normalitat lingüística, tot i el context sociopolític advers i la incertesa que ha generat la judicialització permanent del seu estatus. Aquesta és una de les principals conclusions de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana (2012), elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, per encàrrec d’Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua —el sisè que presenta l’Observatori de la Llengua. L’Informe s’ha presentat avui, 13 de novembre, en una roda de premsa celebrada en el Centre Cultural el Born de Barcelona, en què han intervingut Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC; Muriel Casals, presidenta d’Òmnium Cultural; Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, i Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans.
Segons ha explicat Miquel Àngel Pradilla, el català fa camí malgrat el context sociopolític hostil i el 2012 va superar la xifra dels deu milions de parlants (10,1 milions). Això significa que un 72,4 % de la població de la comunitat lingüística parla català. 12,8 milions de persones declaren entendre la llengua catalana (91,7 %) i 7,3 milions diuen que la sabien escriure (52,6 %). Tot i això, segons l’Informe, es mantenen profunds desequilibris territorials accentuats per les ofensives polítiques contràries al català i el setge legislatiu.
Muriel Casals, la presidenta d’Òmnium Cultural, ha remarcat que hi ha certs punts negatius reflectits a l’Informe que són conseqüència d’una política obsessiva contra el català, allunyada de les necessitats reals. Casals ha mencionat el tancament de Canal 9, mentre l’Informe recull dèficits de competència oral activa a València i Alacant, i ha afegit que un país normal protegeix i promociona la seva llengua pròpia.
Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua, ha destacat que aquest Informe posa de manifest un cop més l’anomalia lingüística que pateix la llengua catalana, un cas únic a la Unió Europea. Escuder ha fet èmfasi en la manca de reconeixement i la persecució amb lleis com la del ministre Wert, que ataca la immersió a les escoles, el decret de trilingüisme a les Illes i el LAPAO a la Franja.
El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, ha volgut destacar la importància de l’Informe sobre la situació de la llengua catalana, elaborat per sisè any consecutiu per la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, ja que posa a l’abast de la societat una informació fonamental, amb un alt rigor científic i acadèmic, que ha de permetre fer una reflexió crítica sobre l’evolució del català en els diferents territoris del domini lingüístic.
L’Informe també recull que a Europa el català és una llengua mitjana. Ocuparia el setzè lloc de les llengües de l’Europa dels 27 segons el nombre de parlants, i la setena posició en funció dels qui la tenen com a segona o tercera llengua, segons l’Eurobaròmetre 2012. A més, en aquest àmbit geogràfic té una forta atracció de nous parlants, on ocupa la setena posició. A escala mundial, el català és la dinovena llengua per nombre d’usuaris a la xarxa social Twitter.