InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 899 (dimecres 20/11/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) Celebració del XXX
aniversari de la LUEV
4) XVI Fòrum d'Estudis Ibèrics: "Diversitat cultural i lingüística a la
península Ibèrica"
5) El valencià continua viu en el
Carxe
8) El Voluntariat per la llengua tanca la commemoració
dels 10 anys amb un acte a la Fàbrica
Moritz
10) El Govern reuneix experts en dret i sociolingüística
per parlar del futur del model lingüístic de Catalunya en el marc del procés de
transició
nacional
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
109).
360. Un poble sense
exclusions és també aquell que fa que la llengua vehicular sigui la llengua
comuna de tots. De manera que per viure a Catalunya es faci necessari, com a
mínim, conèixer el català. Si el terreny de joc comú estableix que aquesta és la
llengua, tothom qui visqui a Catalunya n’ha de tenir un coneixement i l’haurà
d’utilitzar com a llengua d’intercanvi i de comunicació. Que el català sigui el
territori de trobada, de confiança, entenent que el català no és un obstacle
sinó una oportunitat i una manera de no sentir-te exclòs. Qualsevol territori té
una llengua comuna per funcionar. I a Catalunya, hauria de ser el català.
Entenent que l’hem de poder oferir i que l’hem d’ensenyar, sense por, evitant
així discriminacions i injustícies. Aconseguint els drets perquè sigui la
llengua necessària, amb una plenitud nacional i lliure. Perquè sigui, en
definitiva, la llengua oficial i nacional per a la convivència a Catalunya i als
Països Catalans.
Jordi Porta
Filòsof i president d’Òmnium
Cultural (2002-2010)
2)
Celebració del XXX
aniversari de la LUEV
En novembre del 2013 farà trenta anys que les
Corts valencianes van aprovar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) com
a normativa bàsica de la política lingüística valenciana, en la qual es
concretava el marc estatutari dels valencians pel que fa a la llengua pròpia. La
promulgació d’esta llei va suposar una fita històrica en virtut de la qual els
representants del poble valencià van rubricar el pacte de convivència
lingüística mitjançant el qual el valencià deixava de ser legalment proscrit. La
Generalitat garantia, així, un procés de promoció i foment de la llengua amb
l’objectiu d’assolir «l’equiparació efectiva amb el castellà i garantir l’ús
normal i oficial d’ambdós idiomes en condicions d’igualtat». Es pactava
l’estatus bàsic de la nostra convivència lingüística.
Amb la LUEV s’inicia el camí cap al retrobament
de la nostra història i la recuperació de l’estatus de la llengua del poble. Fou
el resultat d’un moviment intel•lectual i cultural arrelat a la dècada dels
seixanta, que popularment s’expressava amb un triplet reivindicatiu: «estatut
d’autonomia», «parlem valencià» i «valencià a l’escola». Les Corts Valencianes
assumiren l’objectiu de la recuperació de la plena identitat del poble valencià
incloent en este procés, com a principal senya d’identitat, «retornar la nostra
llengua a la categoria i el lloc que mereix, acabant amb la situació de
deixadesa i deterioració en què es troba». Fou l’inici del procés de major
transcendència i complexitat que la societat valenciana ha viscut al llarg de la
seua història: la rehabilitació efectiva del valencià com a «llengua històrica i
pròpia del nostre poble, del qual constitueix la més peculiar senya
d’identitat». Al llarg de trenta anys, la LUEV ha estat inici i fita de futur:
l’equilingüisme com a objectiu i l’inconformisme d’anar a més, amb actuacions
públiques innovadores propiciadores de l’ensenyament i l’ús del valencià, amb
etapes i ritmes d’aplicació diferents, esta llei és el principal referent
normatiu del valencià.
L’AVL té la funció de «vetlar per l’ús del
valencià» i «elevar al Consell de la Generalitat i les Corts Valencianes [...]
observacions i consells pertinents per a l’ús normal del valencià en qualsevol
de les seues manifestacions» (Llei de Creació de l’AVL, art. 7é). Per això, el
Ple ha deixat constància, en els aniversaris de la LUEV, que la celebració dels
anys de vigència d’esta llei fonamental no pot reduir-se a enaltir aquelles
Corts valencianes, per més que gràcies al seu esforç s’establí un marc unitari
per a aplicar la política lingüística, ni a elogiar les persones que s’han
mantingut fidels a l’idioma. Celebrar l’aniversari implica fer balanç amb la
voluntat de continuar avançant...
En contextos pròxims a les celebracions de XXé i
del XXVé aniversaris de la LUEV, l’AVL va promoure anàlisis globals sobre
l’estat del valencià, en els quals participaren un total de 89 tècnics en
sociologia i política lingüística, tant en l’edició del Llibre blanc de l’ús
del valencià-I. Enquesta sobre la situació social del valencià i
del Llibre blanc de l’ús del valencià-II. Iniciatives per al foment del
valencià, com en l’organització del I Simposi Internacional sobre la
Situació i Perspectives del Plurilingüisme a Europa, que foren la base de
posteriors declaracions institucionals de l’AVL.
En el XXXé aniversari de la LUEV, l’AVL convoca
el Simposi «El valencià: present i futur» Simposi «El valencià: present i
futur», que se celebrarà els dies 22 i 23 de novembre, un lloc d’encontre, de
debat i d’anàlisi de noves iniciatives. I com a eina per a fer balanç, l‘AVL ha
reunit en la publicació La LUEV: Camí de futur. 30 anys fent camí
documents que mostren algunes fites del procés, que incidixen en valoracions i
exigències de futur. Es recopilen els documents bàsics de l’estatus lingüístic
valencià dins del context de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, i es
remarquen els avanços estatutaris, el desplegament de la LUEV i les novetats
legislatives. També es recullen documents institucionals de diferents moments
del procés que formulaven urgència i alternatives, posant un accent especial en
els documents aprovats pel Ple de l’AVL. Són, en conjunt, fites del camí de
redreçament! Són documents amb valor de record, amb vigència de present i que, a
més, remarquen i demanden innovacions urgents per a un futur millor del
valencià.
Tot des de la convicció que esta celebració pot
ser motiu per a l’aplec de voluntats afavoridores del foment del valencià que
ens farà donar nous passos de progrés en el procés de normalització
lingüística.
3)
Publicat en le reviata digital NÚVOL
dimecres 30 d'octubre del 2013
4)
CONVOCATÒRIA DE COMUNICACIONS
XVI Fòrum d'Estudis Ibèrics:
Diversitat cultural i lingüística a la
península Ibèrica
20 i 21 de març de 2014, Universitat
d’Oxford
Descripció
A la diversitat lingüística i cultural existent
històricament a la península Ibèrica, s’hi ha sumat, al llarg de les darreres
dècades, la diversitat de llengües, cultures i
representacions de la realitat que han portat les persones arribades als
territoris ibèrics procedents de tot el món. Aquesta
diversificació ha donat lloc a un calidoscopi de llengües i cultures
que ha transformat la realitat social dels territoris
ibèrics, amb conseqüències en àmbits tan diversos com el familiar, l’educatiu, l’empresarial i l’institucional, entre d’altres.
Alhora, les llengües i cultures ibèriques han
passat a formar part del món global i interconnectat i, d’aquesta manera,
han contribuït a enriquir la diversitat cultural i
lingüística mundial en l’era de les transnacionalitats.
La península Ibèrica és cada vegada més diversa,
més multilingüe, més multicultural i també més complexa. Aquest fet té notables conseqüències en l’àmbit de les llengües, la literatura,
les arts i tot tipus de manifestacions culturals i, al
mateix temps, ha comportat un canvi de paradigma en l’estudi de les societats i
les seves manifestacions culturals.
Els efectes col·laterals de l’actual context de
recessió econòmica en els territoris que formen la península
Ibèrica representen un repte per a tot el que comprèn
la gestió d’aquesta diversitat. En aquesta dimensió, la reflexió crítica
sobre aquestes societats s’imposa amb nova
urgència.
Al XVI Fòrum d’Estudis Ibèrics s’abordaran
aquests eixos de plena vigència des de diverses perspectives, sempre
amb el denominador comú de l’estudi de la
diversitat:
Multilingüisme i diversitat
lingüística
Llengües en contacte i variació
lingüística
Ideologies i actituds
lingüístiques
Política i planificació
lingüística
Adquisició de segones i terceres
llengües
Ensenyament i aprenentatge de
llengües
Traducció, interpretació i
mediació
Sociopragmàtica
comparativa
Cultures en
transformació
Pertinències transculturals,
pertinències múltiples i complexes, construcció
d’identitats
Literatura i
multiculturalitat
Escriptura i
migracions
Les propostes, entre 200 i 250 paraules i
escrites en anglès (preferentment) o en qualsevol llengua peninsular, s’han
d’enviar abans del 10 de gener de 2014 a
fis@mod-langs.ox.ac.uk. Cal que incloguin el nom i
cognoms de l’autor o autora, l’afiliació acadèmica i el
títol de la ponència. Si teniu qualsevol consulta, escriviu, si us plau, a
aquesta mateixa adreça.
Faculty of Medieval and Modern Languages
Taylor Institution
Tel: +44(0)1865 270750 Fax: +44(0)1865
270757
41 Wellington Square, Oxford OX1
2JF
5)
El valencià continua viu en el
Carxe
L’experiència pilot que va començar el 2005
d’una manera aïllada s’ha convertit amb el pas del temps en una realitat
consolidada. Al llarg dels últims huit anys, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua
ha organitzat cursos de valencià ininterrompudament en la comarca murciana del
Carxe, terra fronterera amb la Comunitat Valenciana, on encara hui el valencià
continua viu.
Aquell any l’Ajuntament de Iecla (Yecla) va
demanar ajuda a l’AVL per a impartir un curs de valencià, petició que la
institució normativa va veure amb simpatia, i des d’aleshores el valencià es pot
estudiar regularment en la seu de la Universitat Popular, en la veïna regió de
Múrcia.
L’any 2010 dos localitats més de la comarca del
Carxe, com ara Jumella (Jumilla) i Favanella (Abanilla) es van sumar al
projecte, i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua amplià a dos el nombre de cursos
i és possible que a partir del curs acadèmic 2013-2014 augmenten a tres, ja que
els resultats aconseguits són dignes de consideració i la demanda per a aprendre
valencià ha crescut.
D’altra banda, l’AVL té previst fer l’any que ve
una edició especial sobre la toponímia valenciana de la comarca del Carxe. El
treball que ha realitzat la investigadora Esther Limorti, de la Universitat
d’Alacant, arreplega 374 topònims (204 de Jumella, 99 de Iecla i 71 de
Favanella), i és que encara hui perviu el valencià més enllà de les terres
d’Oriola.
6)
Publicat en Nació Digital.cat dimecres 6
de novembre del 2013
Diverses associacions de defensa de les
llengües minoritàries a França volen pressionar així el govern
d'Hollande
El Col·lectiu 31 de Març, que agrupa diverses associacions que defensen
les llengües minoritàries a França, denunciaran que el català està en “perill
d'extinció” davant la UNESCO. Ho faran aprofitant la Conferència General que
aquesta organització celebra a París fins el proper 20 de novembre i amb
l'objectiu de pressionar el govern francès perquè compleixi els compromisos als
que van arribar.
Una d'aquestes promeses no complertes és la ratificació
de la carta europea de les llengües regionals o minoritàries, que segons un dels
membres del Col·lectiu 31 de març, Miquel Mayol, deixa el català en un “règim de
tolerància” que no les acosta a la cooficialitat que reclamen.
En aquesta
línia, Mayol deixa clar que fins que no hi hagi una llei que obligui França a
protegir les seves llengües minoritàries i tractar-les en igualtat respecte el
francès dependran dels governs de torn.
Per això, el Col·lectiu
presentarà un informe a la UNESCO que mostra amb xifres el descens de parlants
de català a la Catalunya Nord. Una de les dades que en destaca és que el
percentatge de persones que el parlen ha baixat vint punts, fins el 25%, a la
regió en 15 anys. Les xifres són també alarmants en quant al percentatge
d'alumnes que estudien en català a la Catalunya Nord. Només set de cada cent
alumnes ho fa, i el 80% d'aquests es troben a escoles que no gestiona l'estat
francès.
7)
El Voluntariat per la llengua tanca la
commemoració dels 10 anys amb un acte a la Fàbrica
Moritz
La commemoració dels 10 anys del programa
Voluntariat per la llengua, al voltant de la qual s’han organitzat activitats
arreu del país, es tancarà el dia 21 de novembre en un gran acte de celebració
que tindrà lloc a la Fàbrica Moritz de Barcelona i que comptarà amb la
participació del periodista Jordi Puntí, la companyia de teatre The Mortimers i
la banda Always Drinking Marching Band.
En deu anys d’existència del programa, s’han
creat més de 78.000 parelles lingüístiques que han facilitat la conversa en
català a persones que volien agafar fluïdesa, perdre la vergonya i parlar-lo de
manera natural. Així mateix, els participants en el programa han pogut gaudir de
nombroses activitats culturals i d’una xarxa d’entitats i establiments
col·laboradors que els han acollit i donat suport.
El Govern reuneix experts en dret i sociolingüística
per parlar del futur del model lingüístic de Catalunya en el marc del procés de
transició nacional
El Departament de
Cultura ha portat a terme dues sessions de treball amb experts en dret i
sociolingüística per valorar conjuntament l’estatus que podrien tenir les
llengües a Catalunya en el marc del procés de transició nacional iniciat pel
Govern de la Generalitat de Catalunya.
A la primera reunió,
que va tenir lloc el dia 29 d’abril, i que va presidir el conseller de Cultura,
Ferran Mascarell, els experts van exposar i argumentar els seus plantejaments de
partida. A la segona, que va tenir lloc el dia 14 d’octubre i que va presidir la
directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, es van avaluar els
factors que caldria tenir en compte a l’hora de definir la situació de les
llengües en el nou escenari, l’estatus que hi hauria de tenir el castellà i les
propostes per avançar en el moment actual.
La Direcció General de
Política Lingüística està elaborant l’informe amb les conclusions de les dues
reunions, que es complementarà amb un estudi de dret lingüístic
comparat.
Grup d’experts en dret
lingüístic i sociolingüística
Notícies i opinions
publicades a la premsa sobre el model lingüístic de
Catalunya
Font: Direcció General
de Política Lingüística
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací