InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 892 (dijous 07/11/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
3) J. Leonardo Giménez - Baratar i
barata
4) Màrius Serra - Sabastenc?
5) Comunicat de
l'AVL
8) Cinema en valencià
9) Qui ha treballat més enguany pel la llengua
catalana?
10) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
107).
353. El català és per a tu
i per a mi. No l’amaguis.
Plataforma per la llengua
2)
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dissabte 19 d'octubre del
2013
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 2 de gener del
2007)
Parlar
de Montaigne fa molt de respecte. Més que res, perquè va deixar escrit:
“Tornaria de bona gana de l’altre món per desmentir el qui em representés
diferentment del que era, fins i tot si era per honorar-me”. L’autèntic honor
–la veritat sigui dita– és llegir els Assaigs de Montaigne, cosa que a
partir d’ara serà més fàcil, gràcies a la traducció completa al català que n’ha
fet Vicent Alonso. Per no representar Montaigne diferentment del que era, em
limitaré a reproduir alguns pensaments seus i a dir-hi la meva en cada
cas.
“Si
hagués de tornar a viure, tornaria a viure com he viscut” va escriure Montaigne.
Jo dic el mateix, però amb un matís: em temo que si hagués de tornar a viure,
tornaria a viure com he viscut.
“No
haig de donar la culpa dels meus errors o dels meus infortunis a ningú sinó a mi
mateix”: tota una lliçó de Montaigne per a un segle tan victimista com
l’actual.
Ser
injustament alabat representa passar un mal tràngol. Escoltem a Montaigne: “Si
sou covard i us honoren com a home valerós, és de vosaltres que parlen? Us
prenen per un altre”.
“Les
passions són tan fàcils d’evitar com difícils de moderar”. Al segle de Montaigne
i al segle XXI.
“Cal
aprendre a sofrir allò que no es pot evitar”. Montaigne té tota la
raó.
“Sóc
tan àvid de llibertat que, si hom em prohibia l’accés a algun racó de les
Índies, viuria d’alguna manera contrariat”. Així era Montaigne.
“M’estudio
a mi mateix –deia Montaigne– més que cap altre tema”. Un mateix és sempre el
millor tema, certament.
Aquest
article del 2007 l’escriuria ara amb les mateixes
paraules.
3)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 18
d'octubre del
2013
Baratar i
barata
El verb “baratar” era molt
usat fa quaranta anys en arrere. Ara s’utilitza molt poc, tal volta perquè ja no
baratem tant com baratàvem; i com que tampoc s’empra massa en els textos
escrits, eixe pobre verb, tan nostrat, ha perdut vitalitat entre els jóvens. Per
això, per estar en trànsit de desaparició, Eugeni S.
Reig el va incloure en l’impagable recull lèxic Valencià en perill d’extinció. Té el
significat de ‘permutar, intercanviar, donar una cosa i rebre’n una altra a
canvi’. És sinònim de “bescanviar”. Quan jo era menut, recorde que hi havia els
baratadors, que, entre altres productes, barataven, és a dir canviaven o
bescanviaven, gots, plats i coberteria en general per pells de conill. També es
baratava arròs per oli o blat. Una part de l’economia en la societat agrària o
rural es realitzava baratant, intercanviant. En un sentit modern de baratar
podríem dir que, de vegades, es baraten/permuten solars per vivendes fetes. O
que ‘Han baratat la moto per un gos de raça”. L’acte de baratar és la “barata”,
és a dir ‘bescanvi, intercanvi, permuta, sense mediació de diners’: “Va fer la
barata de la bicicleta de muntanya per un equip de música”, “El xiquet ha fet la
barata de cromos per tebeos”.
A més de substantiu, la
paraula mencionada, “barata”, pot ser preposició o locució preposicional, “a
barata”; tampoc té els favors del model llibresc, però és viva encara en el
valencià col·loquial, almenys en poblacions mitjanes i menudes. També la inclou,
en les dos categories gramaticals, Eugeni S.
Reig en l’esmentat llibre. És sinònima de “a canvi de”, “en
canvi de”: “Barata el favor que m’ha fet, li he regalat un mòbil ”. Ma mare deia
que, quan encara era ben xiqueta, feia de passejadora (cuidadora) d’una criatura
de bolquers “barata el berenar”. Cap als dotze anys, va pujar en l’”escalafó
laboral” i igualment passejava una altra cria, però també agranava i escurava en
la casa del bebé “barata esmorzar, dinar i sopar”. Berenar, no. Esperem que la
“barata”, com a part de l’economia domèstica, no torne ací i que desaparega del
tot del planeta, perquè en algunes parts del món encara està present. I que
ningú treballe barata un sou de misèria, com voldrien les sangoneres i els
voltors de les selves financeres, que ausades que n’hi ha.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT
AVUI divendres 25 d'octubre del
2013
Motacions
Sabastenc?
per Màrius
Serra
Els estudis de l’historiador Albert
Garcia Espuche, entre moltes altres coses, han permès establir un inventari de
paraules que circulaven per la ciutat del Born i que s’han perdut. Algunes no
figuren enlloc. Ni a Google. És el
cas de sabastenc, el primer mot que
he proposat per al projecte Reborn, una mena de joc del diccionari que cada mes
llança una paraula abans de revelar-ne el significat del segle XVIII. El digital
cultural Núvol ja ha recollit vint-i-cinc hipòtesis, com ara: “dit de la persona
amb coneixements sobrenaturals per reparar sabates” (Dànae Orenes), “milicià del
batalló de Sant Sebastià” (Marta Fonollosa), “qui es proveeix de provisions,
aquell qui s’abasteix” (Víktor Bautista), “qui pateix de penellons a causa del
fred, com els màrtirs de Sebaste, a l’antiga Armènia” (Lluís del Val), “venedor
de cebes procedent del Baix Empordà o ses Illes que cridava cebes tenc!” (Antònia Carreras),
“habitant d’uns coneguts aparcaments” (Pilar Cabrerizo), “gentilici del poblet
desaparegut de Sabast” (Pasqual), “lluent com el valuós teixit anomenat
savastre” (Mercè), “de caràcter feréstec” (Eva Algans), “encarregat de preparar
la roba que havia de ser tenyida” (Maria Clara Camps), “qui fa un peritatge”
(Antoni Jaquemot), “jueu de recta observança que complia amb el precepte del
sàbat” (Josep Lluís de Peray), “persona que es dedicava a transportar objectes,
derivat de bastar, suportar pes” (Carles Sadurní), “dit d’un àpat especialment
difícil de mastegar” (Roger Firpo), “persona que s’abstenia de portar sabates”
(Francesc Garcia). Una de les hipòtesis és correcta.
5)
COMUNICAT DE
L’AVL
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, davant de l’anunci de tancament de
NOU i NOU Ràdio que, amb data 5 de novembre ha fet públic el Govern de la
Generalitat, vol manifestar la seua solidaritat amb el personal de
Radiotelevisió Valenciana per la situació plantejada i la pèrdua dels seus llocs
de treball, alhora que lamenta la decisió presa pel
Consell.
El
tancament de la Radiotelevisió Valenciana significa la desaparició del nostre
mitjà de comunicació de referència, eix vertebrador i integrador de tot el
territori, des de Vinaròs a Oriola, i motor de difusió de la llengua pròpia dels
valencians, un del principals motius de la seua creació i
existència.
El
valencià perd el mitjà de comunicació més potent que ha existit mai en la
Comunitat Valenciana, amb el qual desapareix una eina fonamental i
imprescindible per a la pervivència de la llengua. La nostra societat actual i
futura no es pot entendre sense NOU i NOU Ràdio, com no es pot entendre el
valencià sense una televisió i una ràdio pròpies.
Hui
podem dir que els valencians estem de dol. No obstant això, l’Acadèmia
Valenciana de la Llengua fa una crida al Consell i a les Corts Valencianes
perquè adopten de manera urgent les mesures oportunes per a garantir que els
valencians tinguem un mitjà de comunicació públic en
valencià.
Publicat a
Vicent Partal
Carles Salvador, el poeta i gramàtic valencià responsable
de l'extensió de la normativa fabriana al País Valencià, es definia a ell mateix
així: “Sóc un polític de l'idioma.” Una definició encertada, directa, sense
artificis. Dissortadament, Carles Salvador és un gran desconegut al Principat
malgrat el seu paper més que rellevant en el procés de normativització de la
llengua catalana. Un gran desconegut que aquests dies, emperò, ho pots ser menys
gràcies a una mostra bibliogràfica instal·lada a la Biblioteca de Lletres de la
Universitat de Barcelona. L'excusa són els cent anys de la seua primera
publicació en català, feta a la revista fallera Foc y flama. Amb y
grega encara.
Molts
valencians vam aprendre les primeres regles de la llengua pròpia gràcies
precisament a la Gramàtica valenciana de Carles Salvador, un venerable
llibret de tapes verdes que expliquen que és el més venut de la història de les
publicacions valencianes. Dècades després de la seua primera edició, als anys
setanta i vuitanta, aquella era encara la gramàtica popular de referència, el
text bàsic d'iniciació.
Salvador hi va fer un exercici formidable d'adequació de
la reforma fabriana a les característiques valencianes. Si sovint maldem per
entendre què hauria passat si Fabra no hagués existit, la mateixa pregunta la
podem fer de Carles Salvador. Sense el mestre Pompeu i el mestre, concret,
d'escola, Salvador els valencians i la resta dels catalans molt probablement ens
mouríem avui encara en les coordenades esmunyedisses que avui pateixen moltes de
les llengües minoritzades d'Europa. O siga en l'exageració del folklore,
l'entronització del dialectalisme, l'acceptació de la grolleria sistemàtica.
A
Pompeu Fabra la nació sencera li reconeix el mèrit d'haver fet del català la
llengua moderna que és. Però crec, i estic segur que no estic sol, que això
també hauria de passar amb Carles Salvador, al capdavall l'home imprescindible
del sud, el valencià que ens ensenyà a estimar i tenir cura de la
llengua.
Publicat a
Manuel Cuyàs
L'altre dia, en un article, vaig deixar anar l'expressió “ai, fillus”, i
alguns lectors hi han reaccionat dient-me que l'havien sentit de petits o que no
l'havien sentit mai de la vida. Jo havia escrit “ai, fillus”, sense marques ni
subratllats, i el corrector m'ho va deixar en “ai, fillus” perquè es veu
que no hi ha cap diccionari que registri la paraula –ni l'Alcover, que les sap
totes–, i d'alguna manera s'ha de fer evident la reserva dels filòlegs. Els
diccionaris tenen coses rares. Accepten carrera per dir cursa,
admeten registrar per voler dir escorcollar, inclou
estanteria per dir prestatgeria (si prestatgeria ve de
prestatge, on són els estantes de les estanteries?), i en
canvi s'espanten amb aquest vocatiu que ja es veu que per la terminació en
us ens emparenta amb el llatí més que cap altra paraula. El més cèlebre
“ai, fillus” el va pronunciar Juli Cèsar després que Brutus li clavés l'última
punyalada: Tu quoque fili mi? No va dir ben bé fillus ni
filius, perquè el mandatari, que a més a més va ser l'autor dels textos
que ens van servir per aprendre llatí al batxillerat, va respectar les
declinacions fins a la mort.
Jo la
vaig aprendre de la meva àvia Angelina, que la usava sovint. La deia,
semblantment a Juli Cèsar, quan era objecte d'una molèstia –una mosca vironera
empipadora, un nét que li feia la guitza–, però sobretot com a exteriorització
d'un plaer o d'una cosa pràctica. A l'hivern: “Em posaré l'abric, i ai, fillus.”
A l'estiu: “Obrirem aquesta porta i aquesta altra perquè passi l'aire, i ai,
fillus.” A l'hora de berenar: “Una llesca de pa amb oli i sucre, i ai, fillus.”
A la cuina, en els anys d'escassedat de carn: “Cuinaré unes patates vídues, i
ai, fillus.” Com que jo no sabia res de l'escassedat i ella era vídua, em
pensava que feia els estofats d'aquella manera en honor seu. També deia: “Em fas
veure la padrina.” Com que ella era la meva padrina, jo repetia l'expressió i me
la quedava mirant. “Ai, fillus, que ets pesat.”
Em
sembla que si entréssim a fons en els textos de Ruyra, Apel·les Mestres o
Rusiñol, algun ai, fillus trobaríem. No ho sé. Dimecres era a l'Institut
d'Estudis Catalans, que té una seu on no hi ha cap porta que ajusti i tot són
corrents d'aire, i pensava que a la institució que fa el nostre diccionari li
entren i li surten les paraules d'una manera ben curiosa. La iaia no va dir mai
estanteria.
8)
Cinema en valencià
Cada dijous, a les 18.45
h, del 7 al 28
de
novembre de 2013
als
Cines Babel
de
València
Programació
7 de novembre: Blancaneu (muda amb intertítols). Dir. Pablo
Berger
14 de novembre: Barcelona, nit
d’estiu. Dir. Dani de la
Orden
21 de novembre: El
bosc. Dir. Óscar
Aibar
28 de novembre: Insensibles. Dir. Juan Carlos
Medina
Entrades
Comunitat universitària: 3
euros amb el carnet
universitari de la Universitat Politècnica de València i de la Universitat de
València. Aquest preu s’aplicarà al portador del carnet i a un
acompanyant.
Públic en
general: 4 euros
Cada dijous, a les 18.45
h, als Cines Babel
(C/ Vicent Sancho Tello, 10). Per
arribar-hi: Valenbisi: estacions 74, 78, 79; Bus: línies 10, 12, 18, 41, 79, 90;
Metro: línia 5 (parada d’Aragó).
Més
informació:
www.cinemaenvalencia.com
Servei de
Promoció i Normalització Lingüística: www.upv.es/bondia
Promou: Universitat Politècnica de
València
Amb el suport de l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua
Col·laboren: Universitat de València,
Universitat Jaume I, Universitat d’Alacant, Universitat Miguel Hernández
d’Elx
9)
Qui ha treballat més
enguany pel la llengua catalana?
Enguany a la Plataforma per la Llengua estem
d’aniversari. Ja són 20 anys estimant el català. És per aquest motiu tan
especial que convoquem per primer cop el Premi Martí Gasull i Roig, que vol ser
un record del nostre fundador i ànima de l’entitat, que ens va deixar ara fa un
any, i amb el qual volem reconèixer anualment una persona o entitat d’arreu de
l’àmbit lingüístic que s’hagi distingit per promoure la llengua catalana com a
eina de cohesió social.
Qualsevol persona, empresa o entitat* pot
presentar una candidatura, així que t’animem a que ens proposis el teu candidat!
Per fer-ho només has d’entrar al web estimoelcatala.cat i completar el formulari que
trobaràs quan cliquis al bàner. No t’oblidis de compartir a les teves xarxes
socials quin és el teu candidat amb el hashtag
#premiMartíGasull.
Posteriorment, un jurat valorarà les propostes
recollides i n’escollirà tres com a finalistes. El guanyador es decidirà durant
el mes de desembre en una votació popular.
A més, estigues molt atent a les nostres
comunicacions, ja que ens espera un any amb moltes activitats per celebrar
plegats els 20 anys de l’entitat.
I recorda que si fins el 10 de novembre et fas
soci de la Plataforma per la Llengua entraràs en el sorteig d’un abonament per
al Teatre Nacional de Catalunya valorat en 90 euros.Tens encara fins diumenge!
Tota la informació sobre aquesta promoció aquí!
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - no
tindre perdó de Déu
2) Eugeni S. Reig - només
3) Antoni Llull Martí - Famosos films amb el títol
canviat
4) Pere Antoni Pons -
Gaziel i Segarra, feu lloc a Joan Francesc
Mira
5) Albert Pla Nualart - La comprensió
lectora i les PAU
6) Josep Daniel Climent - El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana
(I)
8) Pere Ortís -
Crusant o
creixent?
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d’enviar a
l’adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l’adreça
electrònica on voleu rebre’l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací