InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 880 (dijous 17/10/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
2) Avui es presenta a València la
novel·la Els països del tallamar de Joan-Carles Martí i
Casanova
4) J. Leonardo Giménez - Alçar i
amprar
5) David Paloma - Els països dels
catalans
6) Núria Puyuelo - Verbs
fantasma
10) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
104).
341. L'idioma és la
columna vertebral d'una cultura; l'únic instrument, en darrer terme, que
assegura la seva preservació, perquè és ella, la llengua, que determina costums
i actituds, crea facetes de pensaments que enriqueixen el patrimoni humà i fan
de l'home allò que és i, de la seva cultura, una experiència sense repetició
possible.
Manuel de Pedrolo
Escriptor
2)
Avui dijous, presentació a València de la
novel·la
Els països del
tallamar
de l'autor elxà Joan-Carles Martí i
Casanova,
Editorial Documenta Balear, Palma.
La presentació anirà a càrrec del professor Ferran
Suay.
Lloc: Llibreria 3 i 4 (Octubre Centre de
Cultura Contemporània), carrer de Sant Ferran, núm. 12 - 46001 València. Tel. (0034) 96 315 77 99
Data: Dijous 17 d'octubre del 2013
Hora: 19.00h
Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dossabte 28 de setembre del
2013
(Publicat al diari Avui el 21 de novembre del
2006)
Cada
persona té dret a construir, lliurement, la seva pròpia biografia lingüística.
Som lliures: ningú no està predeterminat idiomàticament per la llengua materna
(concepte, a més a més, anacrònic). Per això m'ha agradat molt que Francesc
Vallverdú, a la conferència que acaba de fer a la Universitat d'Alacant sobre la
situació sociolingüística a Catalunya, hagi fet servir el concepte de llengua
inicial. Més clar, l'aigua. No triem la nostra llengua inicial, de la mateixa
manera que tampoc no triem el nostre lloc de naixement. Però el que ve després
sí que és cosa nostra.
Ara
i aquí, però, triar viure en català no és només un acte de llibertat personal.
És, també, una opció moralment superior a la contrària. Des del catalanisme
lingüístic, hem d'afirmar clarament la nostra superioritat moral. De la mateixa
manera que l'hem d'afirmar, també, com a demòcrates. N'hi ha que els agrada més
la platja i n'hi ha que els agrada més la muntanya; n'hi ha que els agraden els
cotxes de color blanc i n'hi ha que els agraden de color vermell: aquests
dilemes són qüestió de gustos, són moralment neutres. En canvi, triar viure en
català és optar per una causa justa. Per moltes raons. Diguem-ne només una,
aprofitant el fet que ahir va ser l'aniversari de la mort de Franco.
La
dictadura franquista volia fer desaparèixer el català del mapa; per tant, viure
en català és contribuir a evitar una victòria pòstuma de Franco. El català i la
democràcia són indestriables. El català no és ni ha estat mai una llengua
d'imposició: mai cap dictadura no ha imposat el català. Optar per viure en
català és, doncs, una manera de mantenir viu l'antifranquisme
lingüístic.
Set
anys després d'haver escrit i publicat aquest article, penso que ara diria el
mateix i amb les mateixes paraules.
4)
Article publicat en el Levante-EMV
divendres 27 de setembre del
2013
Alçar i
amprar
J. Leonardo Giménez
La mare d'un company de professió, una senyora de vora la norantena,
privada de les cames però no de cervell ni de bon humor, es va encanar no fa
molts dies per la interpretació que la xica equatoriana que la cuida va fer del
verb “alçar”. L'anciana li indicà, en valencià, que plegara els llençols i que
els alçara. Calia suposar que en l'armari. La sud-americana interpretà el verb
només en el sentit de ‘portar (alguna cosa) a un nivell més alt' i començà,
pujada a una cadira, a col·locar-los damunt del sostre del rober, fins que, feta
un mar de dubtes i no estant convençuda que eixe era el lloc adequat, demanà
aclariments a la iaia, a qui de tant de riure se li eixiren unes quantes
llàgrimes. “Alçar” té també el
sentit de ‘posar (una cosa) en el seu lloc, on estiga ben guardada' i en poden
ser sinònims ‘guardar, desar, disposar, ordenar, etc.'. Esta accepció del verb
“alçar” no abunda en el valencià de llibre, però és un ús ben viu en la llengua
natural i espontània. Frases com “Alça els llençols en l'armari”, ‘Les alicates
les he alçades en la caixa de ferramentes”, “Quan hages llegit el llibre alça'l
en l'estanteria de baix” són naturals i ben vives en la comunicació natural en
la nostra parla. La xica equatoriana, després de les carcallades que provocà la
seua equivocació, de segur que no tornarà a errar el lloc ni el nivell on s'han
d'alçar els llençols.
Un altre verb molt nostrat, que no té equivalència en castellà en un sol
mot, és “amprar”. La influència de l'elitisme noucentista el va bandejar (i
seguix fent-ho) a favor d'una utilització pràcticament exclusiva de “manllevar”,
que és també ben nostre, però un ús massa selectiu i elitista de lèxic comporta
un empobriment innecessari, que lleva precisió i falta de comunicació i
naturalitat, cosa que malauradament ocorre en la llengua escrita, en este i en
altres casos. Eugeni S. Reig
considera que “amprar” està en retrocés i l'inclou en Valencià en perill d'extinció. Té el
sentit de ‘demanar en préstec (alguna cosa), prendre prestat': “Li vaig amprar
la moto”. “Han hagut d'amprar diners per a comprar la casa”. Traure per a si
(alguna cosa d'un altre): “Tots els
idiomes ampren paraules i expressions a uns altres”.
5)
Publicat el suplement de cultura del diari EL PUNT
AVUI divendres 4 d'octubre del
2013
Els països dels catalans
David Paloma
Un britànic, un
francès, un americà, un holandès i un polonès intenten escapar-se del castell de
Colditz. Els guàrdies són alemanys i tenen les fitxes negres. És un joc famós de
sobretaula, reeditat fa poc, que agrada molt als aficionats a la història en
general i a la Segona Guerra Mundial en concret. Els aficionats a la llengua,
pobres, no tenim castells d'on puguem escapar-nos: però tenim una torre de Babel
(“la benaurada diversitat lingüística”, ha escrit Màrius Serra) i sempre la
podem escalar amb entretingudíssims jocs de paraules. Verbàlia, per exemple, és
el país dels verbívors i alhora és el joc de sobretaula, creat per Màrius Serra
i Oriol Comas, i editat per Devir. El formen tres taulers, 200 lletres, 136
fitxes amb síl·labes, 120 marcadors, 2 sacs de tela, 6 faristols, llibretes en
blanc i llapis. Hi ha un joc de paraules encadenades, de síl·labes amagades, de
sopa de lletres a l'atzar, etc. Hi ha jocs per si es juga amb gent que domina
poc el català, per si es juga només amb la parella, per si es juga amb nens
petits, per si es té menys de mitja hora, per si no es té el diccionari a mà, ni
connexió ni cobertura
És altament recomanable.
Tanmateix, l'última troballa (ja sé que té
tres anys, però està esplendorós) és Els
països dels catalans, produït pel Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la
Universitat de Barcelona i pensat, en principi, per a centres on s'imparteix
batxillerat. Es pot fervir en altres contextos perquè l'objectiu de fons és
despertar la curiositat lingüística. Qui para escull un país (n'hi ha 95) i no
diu quin és; aleshores dóna pistes lingüístiques de cada país (“el nom de la
capital significa ‘capital del nord'”, “d'una de les llengües d'aquest país ens
ha arribat la paraula dolmen”
) fins
que algun jugador o equip, per torns, encerta el nom del país. Com menys pistes
es donin, més s'avança. Guanya qui arriba més lluny.
Destacat
Les persones que conformen la població
catalana provenen de gairebé 200 estats, amb més de 300 llengües. Com que el
nombre d'estats al món gira al voltant dels 220, podem dir que hi ha catalans
d'arreu del món.
6)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 27 de setembre del
2013
Verbs fantasma
Núria Puyuelo
Aquesta setmana llegia al Twitter que un dels lemes
de la campanya dels liberals alemanys era desgravar per garantitzar el
progrés. En català, el verb garantitzar és incorrecte, el podríem
considerar un calc del castellà (“garantizar”). La forma correcta del
verb derivat de garantia és garantir. Per exemple, “Boi Ruiz
afirma que garantirà (i no “garantitzarà”) l'accés als medicaments a tots els
pacients afectats pel copagament del govern de l'Estat espanyol”. La confusió ve
del fet que la forma garantitzar pren el prefix català –itzar,
d'origen culte, correcte en altres verbs de la primera conjugació, com ara
organitzar, caracteritzar, hospitalitzar,
obstaculitzar, agonitzar, sintetitzar i analitzar.
Un cas similar és el que succeeix amb el verb derivat de valor que
significa ‘determinar el valor (d'una cosa)', és a dir, valorar, i no
valoritzar, o el derivat revalorar (‘tornar a valorar, a
reconèixer el valor de quelcom'), i no revaloritzar. Així direm que “el
quadre està valorat en 400.000 euros” (i no que “el quadre està valoritzat
”) i
“el terreny s'ha revalorat molt en els últims anys” (i no “el terreny s'ha
revaloritzat
”). Tampoc són correctes els verbs atemoritzar o
aterritzar, ja que els verbs que deriven de temor i de terror
són atemorir i aterrir, respectivament. “Els nens han quedat
ben atemorits (o ‘aterrits') amb el conte”, i no “atemoritzats” o
“aterroritzats”. Un altre prefix verbal que genera problemes és –isar.
Amb aquest prefix formem irisar, tamisar, anisar,
improvisar (i no “improvitzar”) i matisar (i no
“matitzar”).
Tots aquests verbs incorrectes serien com uns verbs
fantasma, que tenen comú que han estat creats per analogia amb altres verbs a
partir d'un substantiu. Altres casos són decepcionar, per decebre;
explosionar, en comptes d'explotar; insertar, en lloc
d'inserir; col·lisionar, per col·lidir; formatejar,
en comptes de formatar; convulsionar, en lloc de convulsar,
i extraditar, per extradir.
Altres verbs
Altres verbs incorrectes en català que cal tenir en
compte són: ofertar, per oferir; fugar-se, en lloc de
fugir; telefonejar, en comptes de telefonar;
traïcionar, per trair, i reflexar en lloc de
reflectir.
Publicat en el diari digital NÚVOL dijous 3 d'octubre
del 2013
Publicat a
Pepa Masó
El tribunal que ha de garantir els drets constitucionals de
tota persona que resideix a l'Estat espanyol ha decidit aquesta setmana, en una
sentència dictada en temps rècord, que no passa res de res si un ciutadà de
Menorca s'adreça a una oficina del govern de les Illes i es troba que en parlar
o entrar un document en català el funcionari que l'atén posa cara de pòquer
perquè no l'entén. El dret, entenc que constitucional, del ciutadà a ser atès en
la seva llengua materna no té cap valor. Això és el que es desprèn de la
sentència del Tribunal Constitucional feta pública enmig de la protesta
generalitzada a les Balears, amb vaga indefinida inclosa, contra la determinació
del popular Bauzá d'imposar per decret el bilingüisme en detriment del català.
Potser caldria recordar als sis dels deu magistrats que van votar a favor de la
sentència que el català és llengua cooficial a les Illes i, per tant, hauria de
rebre el mateix tracte que l'altra llengua oficial. Aquesta hauria de ser la
tasca dels membres del Constitucional, no? Doncs no és així. El tribunal va
configurant una societat amb ciutadans de primera, que tenen tot el dret a ser
atesos en la seva llengua materna i oficial, i uns altres que no el tenen.
Aquesta és la doctrina que proclama i imposa el PP i que està arrelant en la
justícia i l'alta justícia. Ja és casualitat que el mateix dia que es va
conèixer la sentència, el ple del TC rebutgés per segon cop la recusació del seu
president, antic militant del PP i crític amb Catalunya, sol·licitada pel govern
i el Parlament. El nou tribunal va ensenyant la poteta i, com era d'esperar, no
ens estem emportant cap sorpresa.
Article publicat en el diari ARA diumenge
6 d'octubre del 2013
Sebastià Alzamora
Apreciado mister president,I hope you will forgive me por mi
atrevimiento en escriure-li aquesta carta. Ja m'imagín that you are very busy,
amb aquest daltabaix del TIL i tal. No es para menos: els docents de Balears, un
colectivo de separatistas manipuladores, li han fet una strike de tres setmanes
en pleno inicio del curso, i cent mil persones salieron a la calle avui fa una
setmana, en una manifestació contra el TIL i contra la seva manera de governar
que sin embargo, segons el seu vicepresidentet Gómez, no reflejaba el sentir
popular (del Partit Popular, s'entén). There is nothing to do about it: tiene
usted un modo de entender las tareas de gobierno que enciende pasiones, most of
them bastant aïrades i negatives. Vostè probably did imagin que sólo
protestarían cuatro gatos catalanistas, però, como ya es dicho popular, ha
aconseguit something impossible: posar d'acord i cohesionar the balearic people,
esa gente detestable que se obstina en xerrar la llengua dels seus pares i
padrins. An idiom which is called catalan (sorry about that).
Insiste usted en que l'únic objectiu de su gobierno és
implantar english language in the balearic classrooms. Loable propósito, a fe,
si no fos perquè a una gran majoria ens segueix semblant que a ustedes el inglés
les importa un pimiento, i que l'única cosa que desitgen, actually, is to fuck
catalan language as soon and as definitely as possible. L'animen en la seva
croada los animosos muchachos de Intereconomía, and also the minister of
Education (such an irony), ese señor Wert que pensó que li seria més fàcil
començar a aplicar la Lomce a les Balears que a Catalunya. The experiment, I'm
afraid, has failed completely. Tal ha sido el nerviosismo of your government,
que han arribat a amenaçar de treure als pares la custodia de sus hijos, i de
fer listas negras (that reminds some sad history to a lot of people) con los
nombres dels al·lots i les nines que aquestes setmanes no han asistido a clase.
Ja sabem que vostè es un hombre rígido, frío y calculador, and that you are
proud of it, però fins i tot vostè can understand que no són maneres de hacer
las cosas. La por mai és una bona política. El miedo nunca es una buena
política. Fear can never be good politics.
Ara la vaga ha acabat, los maestros y profesores de Balears
have given a masterclass about civil digniy, and nobody knows com serà aquest
curs que comença con tres semanas de retraso. The only thing que vostè ha fet ha
estat to create crispación, malestar e incertidumbre. Y sabemos que su gobierno
no está dispuesto a dar one step back. Es decir, que seguirán amb les seves
obsessions, amparados en el argumento de su mayoría absoluta. It's alright, però
que sàpiguen que, contra su autoritarismo y sus abusos de poder, i en defensa de
la llengua i l'educació dels nostres joves, por el bien de esta sociedad, there
is a people in front of you. Vostè no ens canvirà. Usted no va a cambiarnos. You
will not change us. I la seva mayoría absoluta will simply disappear.
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - morret
2) Eugeni S. Reig - mostatxó
3) Antoni Llull Martí - Un mot
internacional: boc
4) Pere Ortís - Afinant expressions
quotidianes
5) David Casellas i Gispert -
Alguns usos incorrectes de
«estar»
6) Paco Cerdà - D'amors, el primer; i
de llunes, la de gener
7) Pere Grau i Rovira - Carles
Riba i la salvaguarda dels
mots
8) Maria R. Mariné - I si el passem als
licors?
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací