InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 876 (dijous 10/10/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
3) J. Leonardo Giménez - Seguirem aüssant el que
calga
4) Màrius Serra - Tenir
piulots?
10) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
103).
337. Les dones que sortim
en aquesta fotografia no hem nascut aquí i algunes tenim fills que van a
l'escola. Estudiem català per parlar amb els mestres, per anar al metge, per
nosaltres mateixes
Cadascuna té les seves raons, però el motiu més important
per aprendre català són els nostres fills, perquè ells tenen tota a una vida per
endavant i segur que això els ajudarà.
Parwinder, Sukhjinder i Panjeet
Campanya “Si us plau, parla'm en
català!”
2)
Publicat en el blog Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dissabte 21 de setembre del
2013
http://blogspersonals.ara.cat/anysdaprenentatge/2013/09/21/esmolem-les-eines/
Joan Tudela
(Publicat al diari Avui el 7 de novembre del 2006)
Al
nou Parlament hi haurà tres diputats que militen de forma clara i cridanera
contra el català. Entre 135 escons, pot semblar poc. Però, ben mirat, és molt.
Perquè passarà una mica com passa amb l'extrema dreta en alguns parlaments
europeus: que no té cap poder, però sí una notable influència a l'hora de
determinar l'agenda política i el discurs públic.
Algunes
veus, des del catalanisme lingüístic, amb més bona voluntat que encert, fa anys
que diuen: el nostre mal no vol soroll. N'hi ha que han arribat a l'extrem de
propugnar que la qüestió lingüística quedi fora de l'agenda política i cultural.
Jo mai no hi he estat d'acord. Jo penso justament el contrari. Penso que com més
important és un tema, més hi ha de ser, a l'agenda pública.
Ara
el panorama ha canviat. El soroll el tenim garantit. Des del catalanisme
lingüístic, hem d'esforçar-nos a marcar la nostra pròpia agenda pública. Està
comprovat científicament que l'agenda o la marques tu o te la marquen els teus
enemics. Espero que, a partir d'ara, ningú, des del catalanisme lingüístic, ja
no dirà que el que cal és actuar a favor del català, però sense cap altaveu. És
clar que l'acció idiomàtica continua sent el més important, però el discurs
públic que fonamenta la necessitat de lluitar a favor de la plenitud del català
és igualment imprescindible. Ara més que mai. Ens cal un rearmament ideològic
del catalanisme lingüístic i una ampliació dels nostres altaveus. En definitiva
(i perquè no diguin que som monolingües) “no hay mal que por bien no
venga”. O sigui, ara és hora, segadors, ara és hora d'estar alerta:
esmolem ben bé les eines (dialèctiques).
En
el fons, la normalització lingüística és una qüestió política. I una política
sense discurs deixa de ser política. Per tant, si volem avançar cap a la
plenitud del català, el discurs lingüístic és imprescindible. Sempre.
3)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 31 de maig
del 2013
Seguirem aüssant el que
calga
Un estudiant, nebot d'un amic meu, em
pregunta si el verb “aüssar” és correcte o no. Resulta que una professora li'l
va tatxar, a mitjan curs passat, en una redacció, però amb una ratlla tan llarga
que el xicot no tenia clar on hi havia la falta, perquè el “tatxó” comprenia la
frase “Li aüssà la falda i li féu un pessic en una galta”. El xaval, burleta i
sorneguer com és, preguntà a la mestra a on tenia la falta, i si era de tipus
moral per l'alçada de la falda o per no especificar quina galta, si de la cara o
del cul. La mestra s'ho prengué amb l'humor que corresponia, i li respongué que
no calia concretar això de les galtes, que ja s'entenia, encara que en un
registre formal haguera sigut millor posar “natja”, però li va aclarir que
l'errada era per la utilització del verb “aüssar”, que, segons ella, devota del
model “selecte”, era un dialectalisme impropi d'un model culte, com calia que
fóra el de la redacció manada. Li dic, al xicon, que si del que es tracta és
d'aprovar un examen, segons qui siga l'examinador o examinadora, que no pose
“aüssar”, però si el que es vol és escriure en valencià, sense connotacions
“selectes” ni autorepressores, naturalment que el pot gastar. Ens hem passat la
vida aüssant-nos els pantalons, els calcetins i les calces, els xiquets per
damunt del muscle, els mocs quan érem menuts, etc. i etc., i no deixarem de
fer-ho ni d'escriure-ho, encara que als sabuts i a les sabudes els parega cosa
de poca finor “acadèmica”. Per això, Francesc Ferrer Pastor, sempre poant en el
valencià viu, incorporà eixe verb en els seus diccionaris, com ho fa Eugeni S.
Reig en l'excel·lent Valencià en perill
d'extinció, amb exemples molt naturals i il·lustratius com “Aüssa la
persiana que entre la gràcia del Nostre Senyor”, “En lloc d'aüssar-te els
pantalons, aüssat els calcetins”, “És que si no l'aüsses, el pobret no vorà
res”. Com també ho fa el diccionari de la RACV. L'Acadèmia Valenciana de la
Llengua, en la seua funció de posar en valor el valencià viu i real, arreplega
el ver “aüssar” en el DOPV i esperem que també l'incorpore a l'esperat DNV. Per
tant, seguim aüssant allò que calga, però sense molestar a
ningú.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT
AVUI divendres 27 de setembre del
2013
Motacions
Tenir
piulots?
per Màrius
Serra
A Maçanet de la Selva
(“poble de rics, de rocs i de rucs”, em diuen els locals amb ironia) descobreixo
una expressió que no havia sentit mai: tenir piulots. La gent gran em diu que
tens piulots quan a l'hivern fa un fred tan intens que et glaça les extremitats.
Sembla una expressió d'una època menys comfortable que l'actual, sense
calefaccions ni finestres de doble vidre. Els maçanetencs l'associen a un gest
ben precís que em crida l'atenció. Ajunten els dits amb els capcirons enlaire i
agiten les mans com si fossin italians empipats. En sentir-los queixar-se del
fred recordo l'àvia Paula que em parlava de penellons, els mateixos que Serrat
va contraposar als panallets en una celebrada cançó. La tumefacció dels
penellons podia sortir a les mans, als peus o a les orelles. Penelló prové del
llatí pernio (congelació del peu) i
surt als diccionaris generals, tot i que no pas en totes les variants: perelló,
pelleró, pirilló, prilló, prinyó, prunyó... L'Alcover-Moll, que situa els
piulots al Vallespir, la Cerdanya, l'Empordà i les Guilleries, reprodueix una
cita de Ruyra en la qual el narrador escriu sobre “el temps dels piulots”.
Coromines, a banda de remetre a Ruyra, n'estén l'ús a la vegueria de Lleida i
aventura que l'origen etimològic és el verb piular. Ho considera “una metàfora
acústica i tàctil per l'agudesa lancinant dels piulots, sigui perquè fan piular
de dolor (o una mica de totes dues coses)”. A mi em fa pensar en les fiblades de
les piules quan, alguna revetlla de sant Joan, m'havien esclatat als dits. És
clar que per sant Joan més aviat teníem fogots.
5)
Publicat en elSingulardigital.cat dijous 26 de setembre del
2009
Quim Torra
"Saben molt bé que és a través de
la llengua que els catalans som, i que només a través de la llengua els catalans
vam arribar a ser un poble normal i
civilitzat"
La batalla per la llengua té lloc als baluards de València i les Illes,
però tots som a les muralles. No és endebades . La nostra pàtria és la nostra
llengua i allà on la llengua és ferida, tots en som les víctimes. Per això
questa batalla ens concerneix a tots, cal que hi siguem tots, perquè o la
guanyem tots o la perdem tots.
Sabem molt bé les terribles conseqüències de
mutilar l'ànima de la nació: la reducció al folklore, a la farsa grotesca del
dialectisme bord, a la pèrdua de la identitat que ens fa poble. El
provincialisme té la diana posada al bell mig de l'ensenyament del català i
l'atac és amb tota la capacitat destructiva d'un Estat mobilitzat en tots els
fronts per a assetjar tot allò que li és diferent i aliè a la seva tradició
jacobita i ‘messetària'.
Saben molt bé que és a través de la llengua que
els catalans som, i que només a través de la llengua els catalans vam arribar a
ser un poble normal i civilitzat, tant modern com qualsevol altre, en aquella
república de les lletres -deixat enrere l'esclat enlluernador del modernisme i
l'ordre ponderat del noucentisme-, de Josep Pla, Josep Carner, Josep Maria de
Sagarra o Just Cabot. O és que alguna altra vegada havíem arribat tan lluny?
Gràcies a què? A la llengua.
Havia costat Déu i ajuda arribar fins allà.
Després de la desfeta de 1714, res no va quedar dempeus, tampoc la llengua. Va
caldre “re-néixer”, adonar-se que parlàvem una llengua apta per a l'estudi i la
literatura!. I encara va caldre imaginar-se un idioma nou, dibuixar-lo,
sentir-lo, tornar a fer-nos-el nostre, fer-ne milers d'esborranys a llapis,
esborrar-los, discutir-los, cedir sovint, per acabar dibuixant amb carbonet
cada mot, cada frase, lligats per sempre més a una geografia, a una terra i a
una llum. Gràcies a Pompeu Fabra s'obria la porta a la modernitat per la via de
la normalitat. Estrenàvem una llengua i la seves possibilitats van fer el
miracle. Verdaguer n'havia salvat l'ànima; Fabra en salvava el cos. Ja no
miraríem mai més a Madrid sinó a París, Londres o Berlín. El món sencer era
nostre, perquè nosaltres ja podíem escriure sobre el món sencer. I la porta que
vam saber obrir ens va permetre abocar-nos al cosmopolitisme autèntic, el que
sap d'on ve,i tocar el futur amb la punta dels dits.
La setmana passada
els parlava dels cosmopolites fòssils, hòrrids provincialistes que representen
exactament el contrari d'aquella generació. Jo no vull renunciar al
cosmopolitisme, ni a la paraula “ciutadà”, però només podrem recuperar-les si la
llengua catalana venç la batalla.
A les Illes i a València ens ho juguem
tot. Poques vegades com aquests dies els pobles de la nació catalana no ens
sentim tan propers, tan íntimament lligats pel mateix objectiu. “La llengua i la
història són el botí més preuat a l'hora de sotmetre un poble” va dir Àngel
Guimerà. Prou espolis. Prou!
Publicat a
Manuel Cuyàs
Hem de fer costat als
mestres, pares i alumnes de les Balears que s'oposen a la llei d'ensenyament
pensada per fer del català una llengua de tercera, per darrere del castellà i de
l'anglès, i en definitiva aniquilar-la. Si pogués m'uniria a les manifestacions
uniformades de verd i diumenge assistiria amb la samarreta preceptiva a la
concentració que es prepara a Palma i altres ciutats. Hi aniran la meva germana
i el meu cunyat, que són d'allí i que quan es tracta de defensar el català valen
per quatre i van a totes.
El president balear Bauzà és
una mala persona i també un ésser que viu als núvols. Ha fet aquesta llei, que
rep el nom de TIL, calculant que ningú entre els ciutadans s'hi podria oposar:
com hi podria algú estar en contra si reforça l'anglès, llengua de present i de
futur, la moneda corrent avui al món en el camp de les comunicacions, el sistema
sonor de molts dels turistes que recalen a l'arxipèlag? El TIL hauria pogut
optar per l'alemany, majoritari entre els estiuejants de Mallorca, però llavors
hauria semblat massa utilitarista i s'ha de dissimular.
El que passa és que el
mandatari no tracta amb taral·lirots sinó amb gent formada, com per definició
són els mestres, i d'una hora lluny se li ha vist el llautó: reforça l'anglès
perquè el català quedi atrapat. És una estratègia: primer València, després
Aragó amb la Lapao i ara Balears amb el TIL. Que el català se'l confitin a
Catalunya, si tant els agrada, i ja hi actuarem en contra així que en tinguem
l'ocasió. I volen que ens quedem.
Bauzà veia venir que la seva
TIL seria contestada per alguns docents, i en això demostra estar al cas, però
es pensava que seria cosa de quatre dies i quatre caps calents, i en això es veu
que no entén res. Classes buides, carrers plens i amb “el TIL per la culata”,
com deia algú en el diari Balears.
La llei ha estat finalment
aprovada perquè Bauzà i els seus tenen de les majories absolutes una idea
pintoresca, per no dir totalitària. Es pensen que amb la majoria a la mà ja no
cal dialogar ni pactar ni fer cas de ningú: ni dels mestres. Va dir Bauzà, i
aquí ens va acabar els quartos i ens va oferir l'exacta mesura de la seva talla:
“Quan els mestres vegin reduïda la nòmina, cediran.” No la raó, no la pedagogia:
el pacte de la fam. Diumenge, a la manifestació, si no en cos, en
ànima.
Publicat en el diari digital LA VEU DEL PAÍS
VALENCIÀ dilluns 30 de setembre del 2013
Josep Miquel Bausset
Tots sabem que no es pot començar la casa pel terrat: Abans, com és
lògic, s'han de fer uns bons fonaments, que puguen aguantar l'edifici!
Aquesta dita em recorda l'invent de la Conselleria d'Educació, que a
principi del curs passat buscava 329 mestres d'anglès (que en realitat van ser
assistents mileuristes!) per posar en marxa el decret de plurilingüisme.
D'aquesta manera, la Conselleria va crear la figura de l'english helper
o assistents d'anglès, davant l'absència de docents en educació infantil. De
fet, la Conselleria es va vore obligada a crear aquesta nova figura, degut a que
el 85% dels mestres desconeixen l'anglès.
Ara hem sabut que la Inspecció
de Treball ha considerat irregular la contractació dels english helper
com a becaris, ja que aquesta és una figura inexistent en l'Estatut Bàsic de
l'Empleat públic.
El decret de plurilingüisme, rebutjat per l'Escola
Valenciana pel fet d'acabar amb les línies en valencià, vol introduir l'anglès
com a llengua vehicular. Però ¿com és que volen introduir eixe decret, sense
tindre preparats els mestres d'anglès?
Tot aquest embolic que es va
produir a l'inici del curs passat, m'ha fet recordar la meritòria tasca dels
professors Manuel Sanchis Guarner i Josep Iborra, que des de l'Institut de
Ciències de l'Educació de la Universitat de València, van posar en marxa els
Cursos de Lingüística Valenciana i la seua didàctica. Aquest ambiciós programa,
que començà el 1974, va fer possible formar milers de mestres i de professors de
les Escoles de Magisteri, per tal de poder fer classes de valencià. Gràcies a la
tenacitat, a l'enginy i al treball dels professors Sanchis Guarner i Iborra, els
nostres mestres van estar ben preparats, per poder introduir la nostra llengua a
les escoles. Com m'ha dit l'amic Jesús Huguet, que va ser coordinador dels
cursos a la Ribera, la Costera i la Canal de Navarrés, més de 3000 valencians
trobaren faena a Catalunya i Balears, ja que en aquests territoris no havia
professorat preparat.
No va ser la improvisació, com ha fet la
Conselleria amb els english helper, sinó la previsió, allò que va moure
els professors Sanchis Guarner i Iborra, a preparar els mestres per fer classes
en valencià.
L'ICE va fer una bona casa, però començant per posar uns
bons fonaments. La Conselleria, pel contrari, vol construir una casa començant
pel terrat! ¿No seria més lògic formar els mestres i després introduir l'anglès
a les escoles i no aplicar un decret, quan de fet no tenen mestres
preparats?
I mentrestant, el valencià a les escoles (amb bons mestres!!) va
quedant marginat per un decret que no afavoreix la nostra llengua!
Algú
s'imagina a París, la introducció de l'anglès en detriment del francès? O a
Madrid, la introducció de l'anglès, per marginar el castellà? Per què al nostre
País, sempre ix perdent el valencià? A l'escola, a l'Església a
l'Administració...?
A la Generalitat, des del Molt Honorable President
als consellers, ens diuen que amb la introducció del decret de plurilingüisme,
“a valencianos no nos gana nadie”. Però la realitat és una altra:
oficines de promoció del valencià a l'estranger en perill, supressió dels cursos
presencials de valencià organitzats per l'AVL a l'Argentina i l'Uruguai,
debilitació o supressió d'algunes oficines municipals de protecció del valencià,
l'Ajuntament de València atorgant més puntuació a idiomes comunitaris que al
valencià....Fins i tot el president de l'AVL va demanar als ajuntaments un
“esforç”, per garantir la continuïtat de les oficines de promoció
lingüística, ja que cada tancament és “un atac al valencià”!
I
per si faltava poc, la Generalitat ja se li han “escapat” 100000 euros, després
de perdre 33 judicis, per no reconèixer Filologia Catalana! En temps de crisi,
eixos diners qui els pagarà? El Conseller d'Educació que, tossudament, sense
acatar les sentències dels tribunals posava els recursos?
Quina diferència
tan gran entre la intel·ligència i el treball dels professors Sanchis Guarner i
Iborra a favor de la nostra llengua i una conselleria d'Educació que margina el
valencià, tot i que diguen que “a valencianos no nos gana
nadie”!!
Publicat en indirecte.cat dissabte 5
d'octubre del 2013
Jaume Corbera
Mirar pacientment qualsevol d'aquests vídeos de les
manifestacions que s'han fet a les Balears, les de diumenge passat (29 de
setembre de 2013), a favor d'un ensenyament de qualitat i en català, és
emocionant i il·lusionant. Emocionant, perquè t'altera els sentiments veure la
quantitat grandiosa de gent que ha tengut la voluntat de moure's, de sortir al
carrer, per a expressar la seva solidaritat amb els ensenyants que han estat
capaços de renunciar a la seva comoditat rutinària i al seu sou de tants de dies
(fins ara són 3 setmanes de vaga), com a mitjà de reclamació de la retirada del
TIL aberrant, aberrant per al país com a tal, aberrant per als mestres i
aberrant per als alumnes. I il·lusionant perquè si us hi fixau veureu que la
majoria dels manifestants que desfilen, rient, cridant i cantant, vestits de
verd i, qualcuns, amb pancartes, són joves; són pares joves, acompanyats dels
seus infants, o simplement són gent jove; són joves que es neguen a consentir
que el seu futur i el futur dels seus fills depengui de decisions irracionals
dels fanàtics i psicòpates, obsessionats només en l'exterminació del català, que
per desgràcia ens comanden actualment; aquests que es presentaren a les
eleccions prometent que farien que tot anàs millor i de moment només han
aconseguit que tot vagi pitjor, fins i tot allò que anava bé, com l'ensenyament.
La llarguíssima processó verda de Palma de l'altre dia, i les més modestes (per la
relació de població) de Maó, d'Eivissa i de Formentera, varen ser una demostració de dignitat
de la població de les Illes Balears, que no consentirà a contemplar passivament
com els hereus de Franco, els que homenatgen la División Azul i munten fires
d'eines de guerra i símbols nazis i feixistes, acabin l'obra de destrucció del
nostre patrimoni lingüístico-cultural que no va poder complir directament el
dictador beato. Però a més a més de tot això, aquestes manifestacions
varen ser un extraordinari homenatge a la feina i la postura dels nostres
docents, gràcies als quals tanta i tanta de gent arribada de fora, parlant
llengües molt diverses, s'ha integrat a la nostra comunitat i s'ha convertit en
uns illencs més, ha adoptat la nostra cultura com a pròpia i s'expressa en la
nostra llengua. Els mestres (en sentit ample) són els vertaders herois de la
nostra història més recent, i amb el sacrifici actual ho demostren de sobres; en
lloc de moure's per interessos mesquins de profit personal, es mouen pels
interessos generals de la població i del país a què serveixen, amb molt poques
exepcions (això sí, qualcuna de sonada, com el factòtum de la
conselleria d'educació (?), Herr Estarellas). Tot aquest moviment pot
ser que en un primer moment ens dugui decepció, si de tot d'una no s'aconsegueix
l'objectiu principal, aturar el TIL, però a la llarga en veurem el fruit, perquè
l'empenta que la societat balear ha agafat ja no l'atura ni el feixisme més
cruel representat pels qui ara embruten les institucions. El verd és el color de
l'esperança i aquesta revolució té com a símbol el verd. I l'esperança d'un
canvi pròxim que esborri del nostre paisatge tota aquesta xusma ens omple ara
d'il·lusió i ens encoratja a continuar la lluita. Gràcies, mestres, docents,
professors, perquè ens heu mostrat què és ser dignes i quin ha de ser el camí
que hem de seguir per a espolsar-nos tota la immundícia que ens ha ofegat tants
d'anys. CONTINUAU LA LLUITA, QUE NO ESTAU TOTS SOLS!
Publicat a
Xevi Xirgo
Teixidor
Podríem cometre l'error de pensar que això que
Bauzá està fent a les Illes amb el català ens agafa una mica lluny i que per
tant no cal que ens hi encaparrem massa. No s'ho pensin. El que està fent el
govern balear amb el català també és un atac al moll de l'os de la nostra
societat i ens hi hem d'implicar. Un atac d'aquestes característiques a la
llengua no ens el podem prendre a la lleugera. Perquè la llengua és l'espina
dorsal d'una societat i l'element a partir del qual s'hi vehiculen moltes altres
coses, i per això hem de negar-nos a posar en pràctica qualsevol bestiesa que
ens proposin en aquest terreny, com ho han fet Mas i Rigau amb tot allò que té a
veure amb la sentència del TC sobre l'Estatut i que afecta la immersió
lingüística a Catalunya. Ferms. Bauzá és un animal; i el ministre Wert encara ho
és més. I en aquesta mena de cursa que estan fent a veure qui ens maltracta més
han comès un gran error: han menystingut la capacitat de mobilització no només
dels mestres sinó també la dels pares i de tota la societat en general. I
nosaltres no podem fer veure que no passa res. A Wert i a Bauzá en realitat no
els importa ni l'anglès ni el castellà; el que realment els uneix és la seva
ignorància i el menyspreu cap a la nostra cultura i la nostra llengua. I si ara
són les Illes el curs vinent serà l'aplicació de la llei Wert a Catalunya. En
plena efervescència per tot allò que significa el 2014, Wert no només continua
entestat a defensar l'“espanyolització” dels alumnes catalans sinó que ara, a
més a més, ho fa aliant-se amb UPyD. Faria bé la comunitat educativa d'aquí de
començar a pensar com ens hi posarem. Perquè arribarà.
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - moret
2) Eugeni S. Reig - moro
3) Antoni Llull Martí - Termes musicals
internacionals
4) Albert Pla Nualart - La importància d'un
'jo'
5) Josep Daniel Climent - Vicent Andrés Estellés a les Festes Populars de
Sant Marcel·lí
6) Bernat Joan i Marí - Setge a la llengua: desconnectar els Països
Catalans
7) Joaquim Arenas i Sampera - El català de
l'Alguer, més de vint anys a
l'escola
8) Paco Cerdà - Pel
desembre, gelades, nevades i sopes
escaldades
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací 