Fa uns quants dies vaig llegir en un blog, escrit en bon valencià, que un conegut personatge d'eixos polivalents, pel que fa al seu historial polític i ideològic, s'havia “pringat” en tots els càrrecs públics que havia tingut. L'autora, jove i ben preparada lingüísticament i políticament, havia posar en cursiva el verb “pringar”, conscient que no és forma valenciana. Tal volta ho féu per emfatitzar i ressaltar el que volia dir, entenent que d'eixa manera comunicava millor allò que volia expressar. Encara que crec que la comunicació ha de primar, en molts casos, sobre la normativa “exquisida” (i marcar la paraula o expressió és un bon recurs), trobe que la utilització d'eixa forma, en eixe cas, és totalment innecessària, perquè en la nostra llengua tenim recursos genuïns i ben vius que fan completament innecessari l'ús de “pringar”, que és una interferència gratuïta. Entre altres, tenim la forma “enviscar” i el pronominal “enviscar-se”, que s'adiuen perfectament al que la jove autora volia dir. Perquè ‘embolicar-se o clavar-se en un negoci o assumpte  poc decorós, indecent, deshonrat, etc', si és fa de manera voluntària i conscient, o ‘deixant-se dur', és embrutar-se i embrutar el càrrec i la responsabilitat ocupat per eixe indecent i corrupte. “Enviscar” o “enviscar-se” és ‘untar o quedar agarrat o apegat amb envisc o visc', que és una matèria apegalosa, treta de la planta anomenada visc, que entre altres utilitats té la d'untar rames o palets per a agarrar pardalets. En sentit figurat, com que ja sabem que els diners moltes vegades s'apeguen com les matèries greixoses, untoses, etc., estar “enviscat” té també la connotació de corrupte, venut, etc. Encara que també es pot trobar u enviscat involuntàriament.

L'enviscament que sovint veiem en parcel·les de la vida pública i de la política ens pot portar a un altre verb com “escamar”, perquè molta gent està escamada (o escamnada, que diria un virtuós lletraferit) de tant de personatge enviscat com hi ha ara mateix. “Escamar” és un verb polisèmic, perquè entre altres sentits té el de ‘treballar (alguna cosa) fent-hi escames o escates', i el d'”escarmentar”, però també el de ‘provocar recel, desconfiança, escàndol'. I també té el significat de ‘fer o armar escama, produir soroll, cridar, xillar, escridassar'. Per això ens escamem i escamarem davant dels indecents que s'envisquen amb els diners de tots.