Butlletí número 858
(dimarts 10/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1)
2) Català estàndard per a
empreses
3) Cursos de traducció, adaptació i
correcció de guions per al doblatge a l'Escola Catalana de Doblatge
5) Cap a una Catalunya
quadrilingüe?
6)
Jordi Arraut – Monolingüisme
català: i si féssim com ells?
7) "Encara ara hi ha moltes agressions
lingüístiques als PPCC"
8)
.
.
Els
responsables del projecte asseguren que hi haurà 'un abans i un després'
d'aquest document Vilaweb, 21 d'agost
del 2013 Segons que ha explicat Carles
Cortés, de D'aquesta manera, i a tall
d'exemple, Cortés ha explicat que si Renfe a Catalunya utilitzava en la
megafonia la frase 'propera estació' i a València optava per 'pròxima estació',
el document, seguint la fonètica nord-occidental, apunta que la forma correcta
comuna al conjunt de territoris de parla catalana és la
segona. El catàleg s'inclou en el Pla de
Política Lingüística 2012-2014 de Cursos de català per a estudiants
d'Erasmus El pla també inclou un programa
d'aproximació ràpida al català per a estudiants d'Erasmus, amb l'objectiu de
donar resposta als problemes en la recepció d'estudiants europeus. En aquest
sentit, i gràcies a una subvenció de 400.000 euros de fons europeus, des de
l'any 2010 s'han impartit 64 cursos a les universitats de Carles Casadesús, secretari executiu
de Augmenta el nombre de classes en
català Carles Cortés ha explicat que,
segons xifres del 2012, el nombre de cursos impartits en català s'ha incrementat
any rere any, especialment al País Valencià, on fa uns quants anys les xifres
eren molt lluny de la mitjana. Així, entre les universitats on el català té més
presència hi ha
Català
estàndard per a empreses El Punt Avui, 22
d'agost del 2013 Una de les
principals novetats del darrer curs a S'ha mirat de
proposar formes neutrals, no pròpies de cap dialecte en concret o pròpies de
tots, per exemple evitant l'ús d'algunes formes verbals. Ja s'ha assessorat o
s'assessorarà a empreses com Banc Sabadell, Mercadona, Gas Natural, Vueling o
Renfe. “Hi havia una demanda social i d'empreses que havien fet consultes a
nivell tècnic”, justifiquen els autors, que expliquen que a més del catàleg
genèric es faran recomanacions a demanda. Entre les
novetats de la xarxa també destacarà, d'octubre a desembre, el primer Mooc en
català, un curs massiu gratuït en línia, que ha nascut a universitats
anglosaxones, sobre el llenguatge especialitzat en català.
Cursos de
traducció, adaptació i correcció de guions per al doblatge a l'Escola Catalana
de Doblatge Una bona
aproximació al tractament dels textos destinats a la producció audiovisual. Una
bona aproximació a les característiques de l'oral. Des d'aquí
www.ecad.cat us podreu descarregar tota la informació
en un PDF, o truqueu-nos al 93 445 71 95, al 606 15 03 95, o envieu un missatge
a info@ecad.cat
. Font: Escola
Catalana de Doblatge, SL / Barcelona
4)
La
carta
Xevi
Sala
El Punt Avui, 19 d'agost del
2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/670994-la-carta.html
Capvespre de festa major a la terrassa d'un restaurant d'una població baix-empordanesa. A la taula veïna, una colla de turistes alemanys aixequen el dit perquè vingui el cambrer. L'única persona del grup que parla la llengua de Cervantes, una dona d'uns quaranta anys, li fa saber al cambrer que tenen problemes per entendre la carta perquè està escrita només en català. D'entrada, el cambrer no entén el problema. “No está en castellano”, precisa la dona. No es tracta de cap protesta, ella ha expressat els seus dubtes sense fer cap retret ni protagonitzar cap sortida de to. Simplement els clients estrangers volen saber què signifiquen els plats que se'ls ofereixen, en unes hores en què els teutònics, i en general tota la gent del nord d'Europa, ja estan molt més afamats que nosaltres. A continuació es produeix una transferència educada d'informació, el cambrer enuncia en veu alta cada plat i va proporcionant tot seguit la corresponent traducció castellana. Els estrangers van fent que sí a mesura que la traducció gastronòmica els provoca salivera, encuriosits amb la singularitat dels plats de la cuina d'un país que segurament fins ara desconeixien, tot i que hi ha insalvables obstacles que el cambrer mira de saltar com pot, com ara el moment de presentar la botifarra de perol o els caragols amb allioli. Feta la comanda, els turistes germànics enceten una animada conversa, vés a saber si al voltant d'aquest lloc anomenat Catalunya. Sense voler-ho, l'anècdota s'ha fet un lloc en el programa de la festa per demostrar-nos que l'actitud militant dels amos del restaurant, el comportament obert dels clients estrangers i al capdavall la capacitat d'entesa entre les persones civilitzades no és cap quimera ni cap provocació sinó l'escenari més normal del món.
5)
Cap a una
Catalunya quadrilingüe?
El
sociolingüista Bernat Joan proposa una "oficialitat asimètrica" de català,
castellà, aranès i anglès en la futura república catalana
independent
Nació digital, 20
d'agost del 2013
http://www.naciodigital.cat/noticia/58165/cap/catalunya/quadrilingue
La política
lingüística del futur estat català és una qüestió que ja han posat sobre la
taula polítics i lingüistes, tot obrint un debat sobre quina o quines han de ser
les llengües oficials d'aquesta nova república independent. En el marc d'aquest
debat, el sociolingüista Bernat Joan proposa una Catalunya independent amb
quatre llengües oficials, però en el marc del que anomena l'“oficialitat
asimètrica”.
Joan, que
imparteix aquests dies a
“El català ha de
ser la llengua nacional del futur estat i ha de vertebrar lingüísticament el
país”, explica Joan, que considera que, així mateix, “cal mantenir l'oficialitat
de l'occità, consolidar-la i desplegar-la amb l'objectiu de garantir als
ciutadans de parla occitana que la puguin utilitzar amb normalitat”. Així
mateix, “el castellà ha de ser oficial, però no amb el mateix estatus que el
català”, sinó amb un sistema d'”oficialitat asimètrica”, en el qual els
“castellanoparlants s'han de trobar còmodes i han de percebre que el nou estat
no va contra la seva llengua”. Finalment, l'anglès, “com a llengua
internacional, també ha de tenir un cert rang
d'oficialitat”.
Aquesta
configuració de quatre llengües oficials, però “amb rangs diferents”, és per
Bernat Joan -ex-eurodiputat i ex-secretari de Política Lingüística de
De fet, l'obertura lingüística passaria, a més de les quatre llengües oficials, pel fet d'aprofitar que “hi ha molts ciutadans parlants de grans llengües regionals, com l'urdú, l'àrab i el xinès” a més de recordar que a Catalunya hi ha un “bagatge històric de relació amb l'esperanto”, una llengua a la que qualifica de “utopia bella que ha estat substituïda per l'anglès”.
6)
Monolingüisme català: i si féssim com ells?
Jordi Arraut. Barcelona
El Punt Avui,
El lector escriu, 7 d'agost del
2013
Llegeixo dues
cartes a El Punt Avui (29-7-13 i 31-7-13) de persones que han rebut agressions
lingüístiques per part de gent que estava de cara al públic. Si no ho he entès
malament, hi ha hagut un moment -en els dos casos- en què l'agredit s'ha passat
a l'espanyol. Què hauria succeït si no ho hagués fet? No conec cap català,
valencià o balear tan ferm que es negui a entendre l'espanyol -aquest sí que
seria un vertader acte de desobediència civil, ja que tots sabem què diu
Si nosaltres
féssim el mateix que fan ells -negar-se a entendre un idioma perquè no els dóna
la gana de fer res per entendre'l- demà mateix hi hauria una revolta social.
Mentrestant, els que més procurem mantenir amb dignitat el
català practiquem el bilingüisme passiu, però bilingüisme al cap i a la fi.
Ells, en canvi, exigeixen poder-se mantenir monolingües en espanyol; el
bilingüisme, per als catalans, valencians i
balears.
Doncs no;
exigeixo -com ho fan ells- poder ser monolingüe català. Si diuen que,
aproximadament, cap al 1950 van desaparèixer els últims monolingües en el nostre
idioma, poden renéixer. Encara que sigui per motius polítics, com ho són els
seus.
"Encara ara hi
ha moltes agressions lingüístiques als PPCC"
Ignasi Bea,
regidor de
El Singular
digital, 28 d'agost del 2013
"Avui dia als
Països Catalans encara hi ha moltes, masses, agressions lingüístiques per part
dels cossos policials", explica Ignasi Bea a El Singular. "Hi ha molta
desigualtat entre territoris: mentre que a Catalunya la majoria de gent és
conscient que la immersió lingüística és important i s'aposta per la llengua
pròpia, al País Valencià i a les Illes Balears s'hi ha fet unes polítiques molt
coherents enfocades a acabar amb el català en un període curt de temps", es
lamenta, alhora que argumenta que "malauradament, l'anticatalanisme té rèdit
electoral". "Cal conscienciar que no tot arreu és Catalunya",
sentencia.
Ignasi Bea Seguí
va néixer a Barcelona al 1984. Regidor de les CUP a Sant Cugat del Vallès des
del 2011, és politòleg i estudia un màster en història. La seva voluntat de
denúncia l'ha portat a escriure el seu primer llibre "¡En cristiano! Policia i
Guàrdia Civil contra la llengua catalana", de Cossetània Edicions, que veurà la
llum el proper dilluns 2 de setembre.
En aquest
llibre, Bea repassa 13 casos de discriminació lingüística arreu dels Països
Catalans des del 1996 fins al 2012, "que demostren que malauradament aquestes
situacions no són cosa del passat i segueixen tenint lloc avui dia", argumenta
l'autor. Dos d'aquests casos, però, van succeir durant el franquisme i l'autor
també els ha volgut explicar per la seva significació i "per tal de mostrar la
cara més quotidiana de la repressió a la llengua durant el seu període més
àlgid".
La tossuderia
ens ha mantingut catalanoparlants?
"Tenim una arma
de provada eficàcia: la tossuderia. Així doncs, la pregunta de com ha
sobreviscut la nostra llengua, des dels decrets de Nova Planta fins a Franco, té
com a resposta la tossuderia dels parlants", escriu Isabel-Clara Simó al pròleg
del llibre. "Tossuderia però també determinació", puntualitza Bea, "la voluntat
de no voler renunciar al teu ADN".
L'autor ha basat
aquest llibre en la documentació de les històries i en converses personals amb
els afectats, que l'ha portat a recórrer en l'últim any diverses vegades els
Països Catalans. També resol com ha quedat la situació de cada cas i quines són
les valoracions dels propis afectats.
Bea explica que
la sensació que més comparteixen els denunciants és la ràbia i la impotència.
"Més que la violència física és la humiliació de no poder parlar amb la teva
llengua a casa teva", explica, i és “aquesta sensació de ràbia el que porta a
denunciar”. També convida que la gent en sigui conscient: "Cal fermesa a l'hora
de garantir els drets lingüístics" i recorda que "només demanem el compliment de
la legalitat".
A Espanya "no hi
ha camí"
Bea explica que li agrada escriure però que de moment no té en ment fer cap altre llibre. "L'he escrit com a eina de denúncia política", argumenta. Segons ell, l'única manera de garantir els drets lingüístics és la independència dels Països Catalans. "Dins el govern espanyol no hi ha més camí per recórrer", sentencia.
8)
Impedeixen a
dos joves de Palma de presentar una denúncia en
català
La policia
espanyola no els va voler atendre · Ara han denunciat els fets al
jutjat
Vilaweb, 16 d'agost
del 2013
A en Dídac i
En Dídac va
demanar a altres agents si algun d'ells els podia atendre per a presentar la
denúncia i la resposta d'un d'ells va ser semblant: 'som a una comissaria de
Després d'un
estira i arronsa, en Dídac i
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací