Butlletí número 855
(dimecres 04/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1)
2) Bauzà es posa la medalla de ser el
primer en liquidar la immersió
lingüística
3) Víctor Alexandre
– L'Impulso Ciudadano contra la llengua
catalana
5) Bernat Dedeu – Premis Nacionals de Cultura
6) Joaquim Arenas i Sampera
–
'Cui
prodest'?
7) "A mi no me hables en el valenciano de
los cojones"
8) Mònica Rius Bonet
– Així no podem
seguir
9)
10) August Bernat i Constantí
–
Llenguatges
.
.
Ha completat
amb continguts de qualitat els mil articles que els experts consideren
imprescindibles
Ara, 27 de juliol
del 2013
http://www.ara.cat/xarxes/Wikipedia-catalana-primera-considerada-perfecta_0_963503839.html
"
Segons ha
valorat Gil,
Bauzà es posa
la medalla de ser el primer en liquidar la immersió
lingüística
La lluita de
milers d'alumnes, pares, professionals i sindicats en defensa de la immersió
lingüística continua, malgrat la fatxenderia de
Bauzá
Directe.cat, 22 de juliol del 2013
El president de
les Balears, José Ramón Bauzá, ha volgut posar de manifest aquest dilluns en una
conferència presentada per Mariano Rajoy -on han assistit també diversos
ministres- que el seu govern és el primer en posar punt i final a un sistema
d'immersió lingüística a les illes. Bauzá ha vinculat els mals resultats
educatius amb la immersió tot recordant que Balears està "a la cua educativa
d'Espanya i d'Europa" i "des de fa dècades tot el debat educatiu a les Balears
havia caigut pura i exclusivament en la qüestió lingüística". Ha recordat que al
setembre d'aquest any es posa en marxa per primera vegada el sistema "de
tractament integral de llengües" que "acaba per complet" amb la
immersió.
Bauzá ha
inclòs aquest missatge a la conferència que ha ofert a Madrid, on ha estat
presentat per Mariano Rajoy .Segons Bauzá, aquesta "modificació" del sistema
educatiu no va ser fruit només del PP, sinó que ho és "de la majoria de la
societat" que "és la que dóna suport al projecte polític que vam presentar". Tot
plegat, ha apuntat, dóna "per primera vegada llibertat als pares per escollir la
primera llengua vehicular de l'educació dels seus fills", perquè "han de ser els
pares els que han d'escollir el millor que considerin per als seus
fills".
El passat
mes de maig unes 15.000 persones es van aplegar a
3)
L'Impulso
Ciudadano contra la llengua catalana
Víctor
Alexandre
12 de juliol del
2013
http://www.victoralexandre.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1913&Itemid=63
La guerra que
estan portant a terme els partits ultranacionalistes espanyols, PP i Ciudadanos,
contra Catalunya es fa més virulenta com més ferm es manté el nostre país en el
camí per constituir-se en un Estat independent. Pensaven que tindrien Catalunya
sotmesa eternament i ara s'adonen que ni Felip V ni Franco van reeixir en els
seus objectius. Ens van fer mal, sí. Però encara som aquí. I encara defensem la
nostra llengua. La llengua pròpia i nacional de
Catalunya.
L'ultranacionalisme espanyol vol imposar que la llengua
espanyola sigui també llengua vehicular a l'escola perquè sap molt bé que això
seria letal per a la llengua catalana. Els científics ja han explicat
reiteradament que la convivència en un mateix pla d'igualtat institucional entre
una llengua forta i una llengua minoritzada significa sempre, sempre, sempre la
mort de la segona. I la mort de tota llengua, no hi ha dubte, significa també la
mort nacional del poble que la parla i la seva absorció per part de la cultura
expansiva que se li declara superior.
S'entenen, per tant, els esforços
del col·lectiu Impulso Ciudadano -nom força eloqüent- i de la seva "Asamblea por una Escuela Bilingüe de Sant
Cugat", sota els auspicis del Partit Popular i de Ciudadanos, per
trencar el model català d'immersió lingüística. Satisfets que en una Catalunya
com l'actual, sotmesa a Espanya, la llengua catalana tingui un caràcter
residual, ara volen destruir també la seva presència en els organismes públics,
que és l'únic espai protegit que encara li dóna vida. No en tenen prou que no hi
hagi cap catalanoparlant del sud que no sàpiga espanyol mentre que hi ha milers
d'hispanoparlants que no saben català. No en tenen prou, perquè el seu objectiu
és polític i volen la mort de la llengua catalana. Tanmateix, no se'n sortiran
perquè no cedirem. Si més no, per dues raons: una, perquè la comissió de Cultura
del Parlament Europeu acaba de classificar el català com a llengua en perill
d'extinció; i dues, perquè és inadmissible que en el si d'un mateix Estat la
llengua castellana tingui uns drets a Catalunya que la llengua catalana no té a
Espanya.
4)
Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 4.1
Softcatalà, 29 de juliol del 2013
El LibreOffice
és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment.
Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions
atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice
El paquet ofimàtic inclou un
processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor
de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw),
un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math).
Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser
productius en un entorn d'oficina.
El LibreOffice és el programa més
baixat del Rebost de Softcatalà. Durant l'any 2012 van haver-hi més de 90.000
baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense
comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies
incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux.
*Novetats des de la versió
4.1*
La versió 4.1 inclou les següents novetats:
-
Més de 3000 errors corregits
- Possibilitat d'incrustar tipus de
lletra als documents Writer, Calc i Impress (això permet que un document es
visualitzi exactament igual en qualsevol equip, encara que no tingui el tipus de
lletra instal·lat)
- Importació «Photo Album» per
Impress
- Gir d'imatges en seccions de 90º al
Writer
- Millora en la gestió del peu i de les notes al peu en
Writer
- Millora en els filtres d'importació i exportació de
formats de Microsoft
- Suport per a diversos formats antics de
text de Macintosh anteriors a l'OS X
- Millora de la particó de
mots al Calc, amb suport per a la ela geminada.
- Addició com
experimental de la barra lateral a la interfície
d'usuari
-
Finalitzat el suport de la versió Mac PPC
*Baixada*
El LibreOffice
és programari lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar,
d'estudiar, de millorar i de compartir el paquet ofimàtic.
Podeu baixar la
darrera versió des del Rebost de Softcatalà:
http://www.softcatala.org/libreoffice
*Eines lingüístiques*
El LibreOffice inclou les següents
eines lingüístiques:
- Incloses de sèrie: corrector
ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de
sinònims.
- Corrector gramatical i assitent d'estil, mitjançant
l'extensió LanguageTool disponible també al Rebost de Softcatalà.
*Versió
catalana del LibreOffice*
La interfície del LibreOffice es troba traduïda
completament al català i l'ajuda en un grau superior al
95%.
L'instal·lador per a Windows detecta automàticament la llengua de
configuració del sistema operatiu i s'instal·la automàticament en aquesta
llengua. Per tant, si voleu que el LibreOffice s'executi en català, haureu de
tenir la llengua catalana com a llengua principal del Windows.
Softcatalà
recomana executar abans el Catalanitzador (http://catalanitzador.softcatala.org) i, posteriorment, instal·lar el LibreOffice.
*Relació amb
el projecte Apache OpenOffice*
L'Apache OpenOffice i el LibreOffice són,
tots dos, evolucions de l'antic OpenOffice.org, que és un projecte abandonat.
Tots els documents i materials elaborats per a l'OpenOffice.org són compatibles
i aprofitables en qualsevol d'aquests dos projectes hereus.
El
LibreOffice és el paquet ofimàtic escollit en les distribucions GNU/Linux més
habituals i té el suport de
Softcatalà no pot assumir la traducció de dos paquets
ofimàtics i només dóna suport al LibreOffice i se'n fa càrrec de la traducció al
català.
L'Apache OpenOffice no es troba disponible en català. Els usuaris
que desitgin encapçalar el projecte de traducció d'aquest paquet ofimàtic
trobaran la col·laboració i assessorament de Softcatalà.
Softcatalà
recomana desinstal·lar l'OpenOffice.org i substituir-lo pel
LibreOffice.
*Crida a la participació*
El projecte de traducció
necessita més voluntaris. Si esteu interessat a ajudar en el projecte, no dubteu
a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà (vegeu
http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/LibreOffice) i apunteu-vos a les
llistes de correu, on podreu contactar
directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el
projecte.
*Quant a Softcatalà*
Softcatalà és una associació sense
afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el
sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de
la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més
informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català,
podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.
5)
Premis
Nacionals de Cultura
Bernat
Dedeu
El Punt Avui, 9 de
juliol del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/661359-premis-nacionals-de-cultura.html
Els Premis Nacionals de Cultura 2013 ja tenien el titular prefabricat: per primera vegada, un autor català que escriu en espanyol –Eduardo Mendoza– rebia un guardó per la seva obra literària. Es complia així la promesa del Marquès de Carulla i Duarte de posar fi a la (segons sa altesa) incomprensible absència de la llengua espanyola dins l'Olimp de l'imaginari català. Però el més simptomàtic del tema és que la majoria de titulars que han ressaltat l'afer Mendoza, ja fos a favor o en contra, obviaven que altres dels guardonats –com el filòsof Josep Ramoneda o l'oceanògrafa Josefina Castellví– també han ordit la seva tasca investigadora majoritàriament en espanyol. Si la tria de llengua és polèmica o notícia sobta que la literatura sigui motiu de discussió en tant que sedàs de símptomes polítics, però que no apliquem el mateix estatut a l'oceanografia o a l'amor al saber. Aquesta és la mostra perfecta d'un autocolonialisme ben propi dels catalans: pensar que la nostra llengua és un factor d'identitat en literatura, però que no compta ni un gram en el pensament o en la ciència. Una idea fatalment errònia que es pot escapçar de soca-rel llegint una sola pàgina de Trueta o Pujols. Però aquí el problema no és la llengua sinó l'imaginari que hi associem. Alguns espanyols sempre han reivindicat la generació dels Marsé i companyia no pas perquè els interessi la seva literatura, de la qual no tenen la més puta idea, sinó perquè els fa salivar el retorn a la seva Barcelona espanyolitzada. Si us hi fixeu, els seus apologetes mai no parlen d'autors catalans en espanyol com ara Javier Calvo o Robert Joan-Cantavella: a banda de no llegir-los, no els citen perquè el seu imaginari no es pot emprar com a arma contra el catalanisme. Igualment, hi ha un sobiranisme que es resisteix a citar Xènius o Estelrich perquè aquests colossos desfilen el seu pensament de botigueta, mancat de virtut i d'imperi. Per tant, deixem-nos de la conyeta sobre quina llengua tria cadascú i parlem dels imaginaris que representa una obra. Així podrem posar més llum en aquests premis.
6)
'Cui
prodest'?
Joaquim
Arenas i Sampera,
Premià de Mar
El Punt Avui, El lector escriu, 15 de juliol del
2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/662508-cui-prodest.html
A qui beneficia
el veredicte del Consell Nacional de
L'esmentada
resolució és un bon incentiu per exercitar-se en l'escriptura catalana per als
milers d'infants i de joves que estudien a l'escola catalana en llengua i
continguts?
És evident que a
Catalunya i els Països Catalans es parla i s'escriu en moltes llengües i de
manera rellevant en castellà, però els premis nacionals no han de ser per a
obres escrites en la llengua nacional?
Em sembla, com a mínim, que el Conca ha propiciat una confusió. Posa al mateix cabàs els catalans escriptors i els escriptors catalans. Un estat fort necessita una nació consistent, altrament no cal l'estat. La llengua és la part essencial de la nació.
7)
"A mi no me
hables en el valenciano de los cojones"
Un activista és detingut a Elx per parlar valencià, denuncia que els agents es varen exasperar en veure com s'expressava en valencià després d'haver-li demanat que s'identifiqués
Directe.cat, 22 de
juliol del 2013
L'associació per
la llengua El Tempir d'Elx (Baix Vinalopó) denuncia la detenció el passat 18 de
juliol d'un activista de la ciutat pel fet d'haver parlat en valencià als agents
de la policia espanyola. Segons el testimoni, els fets es varen produir durant
la concentració a la seu del PP per protestar contra les darreres novetats sobre
el 'cas Bárcenas'. El membre del grup antimilitarista Tortuga, Paco Muñoz, va
ser requerit per la policia que li va demanar el DNI. Segons el Tempir, Muñoz no
es va negar a identificar-se en cap moment però es va adreçar en valencià. La
reacció del policia va ser respondre "a mi no me hables en el valenciano de los
cojones", traslladant-lo a la comissaria.
Valencianoparlans, ciutadans de segona
"Entenem que
aquesta actitud és inacceptable en un estat democràtic que ha de garantir el
dret dels seus ciutadans a expressar-se en la llengua pròpia del país... i, a
més, d'un cos policial que ha d'estar al servei dels ciutadans i, per tant, si
vol ser professional i moderna, ha de ser capaç d'atendre i respectar les
persones que fan servir una llengua diferent al castellà. No es pot acceptar la
criminalització ni un tracte de ciutadà de segona dels valencianoparlants",
denuncia El Tempir.
Agredit
per parlar en valencià a un policia local al Campello
El cas de
Paco Muñoz no és l'únic cas recent de discriminació que El Tempir denuncia.
L'associació dóna testimoni a la denuncia que va interposar un policia local del
Campello contra el ciutadà Lluís Xavier Flores per parlar-li en valencià i dir
que el seu nom és "Lluís Xavier". A més, també l'ha denunciat per "intentar
fugir" i "aldarulls", sumant les dues multes una quantia de 400 euros. Ni
l'Ajuntament del Campello ni la subdelegació del govern espanyol han respost la
petició de Lluís Xavier Flores perquè li retiren la denúncia i el policia local
es disculpe, perquè l'ha feta en valencià i cal enviar-la a traduir, amb la qual
cosa no es compleix els criteris d'eficiència i de servei d'una administració
amb els ciutadans.
8)
Així no podem seguir
Mònica Rius Bonet, Valls
El Punt Avui, El lector escriu, 11 de juliol del
2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/661866-aixi-no-podem-seguir.html
La següent queixa va dirigida a l'assetjament de la llengua
catalana i de la seva cultura mitjançant els serveis de Renfe. Vull, doncs,
expressar la meva disconformitat amb les gravacions de veu que anuncien els
pobles on els trens estacionen. En el meu cas, utilitzo amb freqüència el servei
de Barcelona-Valls, que té parades a diversos pobles de la plana de Picamoixons.
El motiu de la queixa és, doncs, que la pronúncia dels pobles es veu
distorsionada per una dicció que no segueix en absolut els paràmetres de la
fonètica catalana. N'és un bon exemple la parada de Nulles-Bràfim, la qual és
pronunciada Nules en lloc de Nulles –a part de
9)
Josep Maria
Pasqual
El
Punt Avui, 15 de juliol del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/662842-el-manifest-dels-cientifics.html
Prada de
Conflent serà la seu, del 16 al 22 d'agost, de la 45a edició de l'UCE
–Universitat Catalana d'Estiu. A mi em sembla que un país que decideix crear
estructures d'estat també hauria de revisar si es presta prou atenció a algunes
de les estructures d'estat de què ja es disposa, entre les quals, l'UCE. Perquè,
de vegades, escudats en el lema del “tot està per fer...”, potser ens oblidem
que algunes coses ja estan fetes (o mig fetes), com és el cas de l'UCE, i que
hauríem de preservar-les més.
Que
Efectivament, el
Manifest (dels científics) de Prada anunciava el que s'havia d'esdevenir. Només
tres anys després, el 1976, en plena Transició vers la democràcia, i en plena
efervescència per la rehabilitació del català, el president del govern espanyol
(Adolfo Suárez), mitjançant unes declaracions al setmanari francès Paris
Match, manifestà que la llengua catalana mancava de capacitat per a
funcionar com a llengua científica. L'exemple que ho confirmava era la
impossibilitat de redactar-hi un “estudi sobre física
nuclear”.
Amb un estat al
darrere i una comunitat lingüística formada per “300 milions de parlants”,
Suárez no va creure necessari recórrer a arguments imperialistes o colonialistes
per abocar el català a la categoria de llengua inútil; va optar per un mètode
més sofisticat i persuasiu: el de l'extensió dels prejudicis lingüístics. Al cap
d'uns anys, el terminòleg científic Oriol Casassas va denunciar l'estratègia
hostil de l'Estat espanyol: “L'enemic ho sabia i per això féu al text científic
la seva oposició més aferrissada”.
L'exemple
anterior és paradigmàtic del que hem d'entendre els catalans per estructura
d'estat: la profecia suarista era falsable i la comunitat lingüística ja havia
marcat el full de ruta amb anterioritat, a Prada, en l'àmbit de
10)
Llenguatges
August Bernat i
Constantí, Barcelona
El Punt Avui, El lector opina, 18 de juliol del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/663521-llenguatges.html
El diumenge dia
7 de juliol, amb la meva esposa vàrem decidir visitar les coves del salnitre al
peu de Montserrat, una visita molts anys ajornada.
Davant la
taquilla on havíem d'adquirir les entrades vàrem tenir un dubte en sentir com
parlaven algunes de les persones que també volien fer la visita: en quin idioma
el guia acabaria fent les explicacions?
Un cop a dins de
la cova i davant la pantalla de l'audiovisual que ens havien de passar, la noia
que ens havia de fer de guia va donar la benvinguda als assistents en català, i
quan va començar amb les primeres explicacions una veu darrere nostre va demanar
que es fes la visita en espanyol perquè hi havia unes persones (dues) que venien
d'Aragó i no ho entenien. La guia va demanar als assistents si hi estaven
d'acord. Finalment es va decidir fer-ho bilingüe. La guia va deixar anar un
“fantàstic!” de forma clarament irònica, donant així a entendre que hauria de
treballar més, però així ho va fer.
En els meus
viatges a França, Anglaterra o Itàlia, no he vist mai que a ningú se li acudeixi
demanar als guies locals que els facin les explicacions en el seu idioma perquè
no ho entenen; ja sabem quina seria la resposta.
Sense anar més lluny, quan vàrem anar a visitar el castell de Loarre (Osca) el guia va començar i acabar la visita en espanyol, com ha de ser, i ningú va tenir la mala educació de qüestionar-ho. Aquestes coses només passen a Catalunya. Espero que amb la independència aquestes irregularitats ja no siguin possibles.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací