Butlletí número 854
(dimarts 03/09/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Sumari
1) Jordi Solà –
L'esperit català al
cinema
2) El cas excepcional del català a
3) Comissions Obreres i
5) Zhenze Yang –
La immersió lingüística no és cap
trauma
6) Josep Planas –
Adéu a ‘
7)
8)
9) IV
Simposi Internacional sobre l'Ensenyament del
Català
10) Jordi Calvís: “Volem salvar les popes de
la desaparició al
carrer”
.
.
L'esperit
català al cinema
Jordi
Solà
El Punt Avui, 28 de
juny del 2013
El proppassat
dia 17 de maig els cinemes Boliche van obrir les seves portes al públic. Dos
emprenedors amb coratge, en Rafael Dalmau i l'Alfons Mas han decidit tirar pel
dret i atacar la línia de flotació del cinema en versió original subtitulat en
català. De fet, bé es podria qualificar d'acte de rebel·lia, vista la reticència
habitual per part d'exhibidors i majors a l'hora de tenir en consideració
la nostra parla. No és, però, casualitat l'opció triada. Perquè optar per la
versió original –tot mantenint intacte un dels trets més fonamentals de la
creació cinematogràfica: la veu dels actors– i l'idioma natural del nostre país,
respon a un ideal romàntic –un viatge a les arrels– que encaixa a la perfecció
amb l'esperit culte dels dos protagonistes d'aquesta
empresa.
Amb en Rafael
Dalmau, cinèfil de pro, autor de diversos llibres de cinema, crític de verb
esmolat i antic programador de
Fins a
desembocar en la reobertura dels cinemes Boliche. En aquest sentit, recalcar que
la migrada presència del català en l'àmbit estrictament cinematogràfic acredita
la resistència històrica a l'idioma com a llengua il·lustrada, tal com exposà
Antoni Puig i Blanch, català de mena, a
Però això són figues d'un altre paner. Al cap i a la fi, An Affair to Remember (llicència cinèfila) és que a la manera d'un Carulla o bé un Cendrós, Dalmau i Mas han resolt deixar-se endur per la passió, assumir el risc i salvar els mots situant el català a les nostres pantalles. Ara, doncs, veurem qui és qui. Tots: teixit associatiu i govern en un periple de llarg recorregut. En especial, però, un públic que ha d'estar a l'alçada en el moment de donar suport a una iniciativa que potser –cal ser ben prudents– podria capgirar d'una vegada per totes l'anòmala absència del català al cinema.
El cas
excepcional del català a
Tribuna catalana, 3
de juliol del 2013
http://www.tribuna.cat/tribunatv//el-cas-excepcional-del-catala-a-la-ue-03-07-2013.html
El vídeo
denuncia que totes les llengües de dimensions similars a la catalana ja són
oficials de
El català és un cas excepcional per voluntat expressa dels respectius governs espanyols, tant del PP com del PSOE.
Comissions
Obreres i
Generalitat de
Catalunya, 5 de juliol de 2013
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/
La directora
general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Ester Franquesa, es
va reunir el dia 25 de juny amb la secretària de Formació, Cultura i Estudis de
Comissions Obreres de Catalunya, Laura Pinyol, i amb la coordinadora de
Aquesta
col·laboració s’inscriu en el Pla de foment de l’ús del català en el sector
laboral que
4)
II Simposi
sobre l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la secundària i a
la universitat
Secretaria de
El II
Simposi sobre l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes a la
secundària i a la universitat se celebrarà a la seu de
l’IEC l’11 d’octubre de 2013.
Aquesta activitat forma part de la commemoració del centenari de
les Normes
ortogràfiques.
Secretaria de
C/ Carme,
47 08001
Barcelona
Tel. ++ 93 270
16 30 Fax ++ 93 270 11
80
5)
La immersió
lingüística no és cap trauma
Zhenze
Yang. Arenys de Mar
El Punt Avui, El lector escriu, 25 de juny del 2013
Vaig néixer a
6)
Adéu a
‘
Josep
Planas, Girona
El Punt Avui, El lector escriu, 18 de juny del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/23-lectorescriu/658322-adeu-a-la-jornada.html
El diari
esportiu digital
7)
Generalitat de
Catalunya, 23 de juliol del 2013
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, i el de Justícia, Germà Gordó, han signat avui cinc acords marc amb els principals col·legis professionals del món del dret per impulsar l’ús del català als àmbits jurídic i judicial.
Aquests acords
incidiran en la pràctica laboral de més de 25.000 professionals: 20.000
professionals de l’advocacia; 1.000 procuradors, 440 notaris; 160 registradors i
prop de 4.000 graduats socials.
Els acords
facilitaran informació, formació i eines lingüístiques als professionals
d'aquests sectors, que també tindran a la seva disposició manuals de bones
pràctiques i materials de sensibilització. Aquestes accions volen garantir els
drets lingüístics dels ciutadans i incrementar l'ús del català al món jurídic i
judicial.
8)
L'AVL farà una
edició especial sobre la toponímia valenciana del
Carxe
El treball que
ha realitzat la investigadora Esther Limorti, de
Actualment s'hi imparteixen dos cursos de valencià que podrien ampliar-se a tres l'any que ve
El Punt Avui, 23 de
juliol del 2013
L'AVL reforçarà
els lligams amb la comarca murciana del Carxe, terra fronterera amb el País
Valencià, on encara continua viu el valencià. Ho farà a través de l'edició
especial –prevista per a l'any que ve– sobre la toponímia valenciana d'aquesta
comarca. El treball que ha realitzat la investigadora Esther Limorti, de
La col·laboració
de l'AVL amb el Carxe, que va començar com una experiència pilot en 2005 i de
manera aïllada, s'ha convertit amb el pas del temps en una realitat consolidada.
Al llarg dels últims huit anys, l'AVL hi ha organitzat cursos de valencià
ininterrompudament. Aquell any l'Ajuntament de Iecla va demanar ajuda a l'AVL
per a impartir un curs de valencià, petició que la institució normativa va veure
amb simpatia, i des d'aleshores el valencià es pot estudiar regularment en la
seu de
L'any 2010 dos
localitats més de la comarca del Carxe, com ara Jumella i Favanella es van sumar
al projecte, i l'AVL va ampliar a dos el nombre de cursos i és possible que a
partir del curs acadèmic 2013-2014 augmenten a tres, atesos els resultats
aconseguits i la demanda per a aprendre valencià.
9)
IV Simposi
Internacional sobre l'Ensenyament del Català
Vic, 4 i 5 d’abril de 2014
Presentació
El IV
Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català és una continuació
dels anteriors Simposis sobre l'ensenyament del català a no catalanoparlants
duts a terme a
Més enllà de la
mera raó cronològica, la necessitat de retrobar-se per valorar la situació de
l'ensenyament de la llengua catalana avui i per apuntar les direccions que s'han
de seguir en un futur és un motiu que justifica la celebració d'un IV
Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català. També ho
poden ser la vigència i la necessitat de revisió del que van ser temes centrals
dels simposis anteriors, com ara els programes d'immersió, la relació entre
coneixement i ús de la llengua o l’impacte de la tecnologia i les xarxes socials
en l’ensenyament de llengües.
Objectius
El Simposi
oferirà un espai de reflexió i de debat per tal d'assolir els objectius
següents:
–
Conèixer la situació actual de l'ensenyament del català
en els diferents nivells educatius i als diferents territoris de parla catalana,
així com les aportacions més actuals que ofereixen les diferents disciplines
relacionades amb l'adquisició i l'aprenentatge de segones i terceres
llengües.
–
Intercanviar tota mena de recerques i d'experiències
vinculades a l’ensenyament i aprenentatge de la llengua
catalana.
–
Apuntar noves línies d'actuació a partir de la reflexió i
el debat.
Eixos,
àmbits i orientacions
El IV Simposi s’organitzarà al voltant de
conferències, ponències i comunicacions que giraran a l’entorn dels següents
eixos temàtics:
1. Llengua,
cultura, societat i polítiques educatives
2. Didàctica de
la llengua
3. Adquisició i
aprenentatge de llengües
4. Formació del
professorat
Els àmbits
d’estudi dels professionals a qui va dirigit el Simposi
són:
1. Educació
infantil i primària
2. Educació
secundària, batxillerat i cicles formatius
3. Universitats:
titulacions, serveis lingüístics i ensenyament del català a
l’exterior
4. Formació no
reglada: Consorci per a
Es convida les
persones interessades a fer propostes de comunicacions que s’inscriguin en una
de les orientacions següents:
1. Experiències
innovadores i bones pràctiques
2. Recerques i
reflexions
Propostes de
comunicació:
–
S’accepten propostes de comunicació sobre qualsevol dels
temes dels eixos temàtics, àmbits i orientacions.
–
La proposta no pot superar els 1.500 caràcters amb
espais.
–
La data límit de la proposta és el 30 de setembre de
2013.
–
Un cop tancat el termini de proposta de comunicacions, el
Comitè Científic les valorarà atenent a criteris de qualitat i interès científic
i es notificarà abans del 30 de novembre de 2013 si han estat acceptades o
no.
–
El temps de presentació de les comunicacions serà de 20
minuts. Per tal que la comunicació pugui ser considerada en una publicació
posterior, caldrà enviar el text, amb una extensió màxima de 15 pàgines de 2.100
caràcters amb espais, abans del 31 de gener de 2014.
–
Per fer una proposta de comunicació, ompliu el formulari
de la pàgina web del Simposi:
http://mon.uvic.cat/siec2014/
Matrícula:
El preu de la
matrícula general és de 95 eur fins al 28 de febrer i de 135 eur a partir l’1 de
març. Es donarà informació detallada sobre els descomptes i el procés de
matrícula a la segona circular.
Per a més informació:
http://mon.uvic.cat/siec2014/
o
siec2014@uvic.cat
10)
“Volem salvar
les popes de la desaparició al
carrer”
Jordi Calvís, dissenyador gràfic
El Punt Avui, 26 de
juny del 2013
Tocat per la
creativitat i l'humor irreverent, aquest balaguerí és l'ànima de la campanya
‘Aquí en diem popes', que reivindica la denominació lleidatana dels pits.
Activista social, ha fet els cartells per als principals actes de l'Assemblea
Nacional Catalana, com ara l'11-S i el concert del Camp
Nou.
La campanya és
Aquí en diem popes. Què són les popes?
–
Són els
pits, les mamelles... A les comarques lleidatanes i a
Pompeu Fabra va
fer molt mal a les popes o va ser la normalització dels anys
vuitanta?
–
Segurament ell es va deixar uns
quants mots, i els mitjans tendeixen a usar certes paraules. Però bàsicament és
una qüestió dels lleidatans. Tendim a autocorregir-nos per temor a crear
confusió i que no ens entenguin fora d'aquí. A més, com que el català estàndard
s'imposa arreu, els mateixos lleidatans en comencen a dir
pits.
Hi ha lleidatans
que dubten que sigui correcta?
–
Sí. Tot
i que molta gent no ho sap, popa és una paraula perfectament normativa,
apareix al DIEC.
Què t'impulsa a
salvar un mot?
–
Crec
que popa és una de les poques paraules que en lleidatà tenen un
significat diferent que en la resta de dialectes. Però alhora és una metàfora:
el vam aprendre al bressol de les nostres mares, alhora que popàvem mentre ens
fèiem grans. És una paraula important i la campanya, un acte de
romanticisme.
Crec que la idea
va sorgir d'una samarreta.
–
De fet,
el germen el va posar l'Albert Que. Tot i que ara viu a les Borges Blanques, és
barceloní i, és clar, al principi li feia gràcia el mot. Amb David Folguera,
Joan Teixidó i els Muntadors de Pollastres Grossos (MPG) vam pensar que s'havia
d'explotar la bogeria. Així que vam fer una samarreta on hi posava: “Sóc un pop
i m'agraden les popes”. Naturalment, quan sortíem a fora de Lleida, sempre
havíem d'explicar l'acudit.
La campanya,
però, neix a Twitter.
–
Al
principi, vam començar fent piulades parlant de #popes, per tal de divulgar el
terme. Un piulaire, Xavier Docampo, ens va comunicar que el domini www.popes.cat
estava lliure i vam decidir comprar-lo.
Amb quina
finalitat?
–
Encara
no ho sabem. Hi hem bolcat dibuixos, imatges, escrits que ens envien. La idea és
fer difusió màxima de la paraula popes.
La resposta
social es limita a les comarques lleidatanes?
–
Bàsicament, sí. Però a través de
Twitter, sols veient les piulades, ja en fem difusió i en rebem respostes.
Confiem plenament en les xarxes i en l'humor, amb el qual captes l'atenció i fas
virar el missatge.
Per què una
mascota?
–
No
sabíem quina havia de ser la imatge de la campanya. Uns pits dibuixats quedaven
ortopèdics. La mascota
Quina és la
pròxima iniciativa?
–
No ho
sé. Anirà sorgint. De moment, constantment actualitzem el mapa de les popes dels
Països Catalans al web. La gent ens fa saber on és viva la paraula. En
paral·lel, jo he descobert que també s'usa amb normalitat sines,
metes i bufes. A Borredà hi ha
Continuareu
rescatant paraules?
–
Això ha
sorgit com a divertiment, però ha resultat que tenia un cert interès i la gent
s'hi ha sumat. Segurament, sí. Amb paraules lleidatanes que, tot i ser
normatives, es perden al carrer. Com ara carnús o
padellàs.
És una
reivindicació també de les terres de Ponent?
–
El
nostre patrimoni és sobretot la llengua. Quan voltes, espontàniament, la resta
ens diferencia a través del dialecte occidental.
Així, els
cargols,
–
Sí.
Anem a buscar el pòquer.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça
infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací