InfoMigjorn Cap de
Setmana
Butlletí número 155 (divendres 30/08/2013) -
Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig
SUMARI
1) Eugeni S. Reig - ¡màquina avant!
2) Eugeni S. Reig - mareta
3) Antoni Llull Martí - L'adaptació de mots d'una llengua una
altra
4) Manel Alonso
Català - L'aventura d'uns emigrants (Ressenya de la novel·la Els països del
tallamar de Joan-Carles Martí i
Casanova)
5) Albert Gilabert - La poalada o
botellada
6) Lip Dub d'Alacant -
Casal Popular Tio Cuc
7) Josep Daniel Climent -
Memòria de Carles Salvador
8) Felip Gumbau Morera - ¿Què és més adequat: la llebre o la
llebra?
1)
Entrada de Lèxic valencià d'ahir i
de hui d'Eugeni S. Reig
¡màquina avant!
Locució exclamativa que s'usa per a aprovar una
qüestió que es proposa o una determinació que s'ha pres, és a dir, per a
donar-hi el vist-i-plau, i per a animar a continuar avant amb ella. També s'usa
per a posar de manifest que hom està disposat a fer una alguna cosa així com per
a esperonar altres persones a fer certes coses o a realitzar determinades
accions.
|
–Jo crec que ara hauríem d'arreglar la frontera de la casa i
deixar la pintura de l'escala per a l'any que
ve.
–¡Màquina avant! i que no se'n parle
més. |
Aquesta locució exclamativa té el seu origen en el llenguatge mariner,
en els vaixells de vapor, i és àmpliament usada pels
valencians.
En valencià també es diu:
¡anem allà que ací ja estem!, ¡avant!
La llengua estàndard sol
emprar: ¡endavant les atxes!
En
castellà es diu: ¡adelante con
los faroles!, ¡manos a la obra!
Entrada de Lèxic valencià d'ahir i
de hui d'Eugeni S. Reig
mareta
Menja elaborada amb
úter de vaca o d'ovella.
|
La mareta és una tareta de les més bones. ¡Llàstima que ja no la
faça quasi ningú! |
L'úter
s'ha de netejar a fons. Aquesta és la part més important d'aquest plat i la que
ens assegurarà una menja de qualitat. S'ha d'agafar la matriu, girar-la al revés
com si fóra un calcetí i netejar-la ben neta amb aigua calenta, sal grossa i
llima, rentant-la i tornant-la a netejar i a rentar totes les voltes que calga
fins que no tinga cap adherència i no solte cap tipus de substància d'aspecte
mucilaginós. Quan ja considerem que està prou neta, la bollirem uns minuts en
aigua salada, la traurem i la rentarem una altra vegada. Amb açò aconseguirem
que quede més blanca i més tendra. L'aigua d'eixa primera cocció la rebutjarem.
Fet açò la tallarem a trossos no gaire grans. En un perol sofregirem ceba
tallada molt menudeta, uns gallons d'all tallats a trossets molt xicotius i una
miqueta de tomaca ratllada. Afegirem l'úter trossejat, una miqueta d'aigua, una
xorradeta de vi blanc, sal, pebre roig i un polsim de pebre negre. Ho deixarem
bollir el temps que calga fins que la matriu estiga
tendra.
La
mareta és una de les taretes tradicionals d'Alcoi més bones, una de les millors.
És un plat propi d'una època en la qual tot s'aprofitava. Actualment vivim en
una època de balafiament a on aquestes coses no
s'aprecien.
La
paraula mareta, amb el significat definit, no l'arreplega cap
diccionari.
En valencià també es diu:
La llengua
estàndard sol emprar:
En castellà es
diu:
NOTA
:
- Carbonell Pastor, Lorenzo, Cocina tradicional
alcoyana (Edicions Tívoli,
Alcoi, 2006, pàg. 24)
- Cardenal, Gustavo & Llorens, Ximo, Punt de sal. Receptes
de cuina alcoiana (Els viatges de paper, S.L., Alcoi, 2007, pàg.
59)
- AADD
La guía del visitante de Alcoy (La guía del visitante, S. L., Alcoi,
2006)
Publicat en el llibre PRENINT EL DEMBLE A LES
PARAULES d'Antoni Llull Martí (Edicions Documenta Balear, Palma,
2009, pàg. 44)
L'adaptació de mots d'una llengua una
altra
Antoni Llull Martí
Les llengües, des que començaren a esser usades pels humans i durant
milers i milers
d'anys, no tingueren altra forma més que la parlada, i l'invent de l'escriptura permeté fixar
un missatge a damunt un suport físic (pedra, fang, metall, pell, escorça;
finalment, paper), de manera que pogués esser interpretat i refet en la seva forma
autèntica, l'oral. Però tots els sistemes d'escriptura
inventats, fins i tot els alfabets fonètics, no són a bastament
perfectes, i reproduir un text escrit en forma parlada pressuposa un coneixement avançat de la
llengua de què
es tracta. Quan un mot designa una cosa existent al país d'aquells qui parlen la llengua a la
qual pertany, però no en la llengua dels habitants d'un altre país en el qual
cal anomenar aquella cosa, allò que feien aquests,
en temps
antic, era intentar dir-la com la sentien dir als del país d'on allò procedia,
però en molts
de casos el mot incloïa sons que en la llengua d'acollida no existien, i els parlants
d'aquesta procuraven imitar fins on podien allò que sentien, canviant aquells sons
inexistents en el seu sistema fonètic per aquells qui creien que més s'hi
acostaven entre els que estaven acostumats a pronunciar.
Quan el
mot importat era de fonètica molt senzilla i amb coincidència de fonemes entre les dues
llengües, la deformació produïda per l'adaptació era mínima. El cas de
figa, per exemple. Quan en temps molt antic començaren a exportar-se figues seques
des dels països mediterranis als de l'Europa central i del nord, amb el fruit els
arribà el seu nom, que tant pels pobles germànics com pels eslaus no oferia cap
dificultat fonètica, i per això en la majoria de llengües europees el nom de la figa
és molt semblant al nostre: fig en anglès; Feige en alemany,
etc. Però quan
un mot procedent d'una llengua exòtica no té equivalent fonètic en la d'aquells qui
el reben i volen usar-lo, es fan substitucions que el poden desfigurar bastant.
Desafortunadament l'espai se'ns acaba i haurem de deixar els exemples per a la
pròxima setmana.
Ressenya de la novel·la Els països
del tallamar de Joan-Carles Martí i Casanova feta per Manel Alonso
Català
5)
Publicat en el blog FRICOR DE LLENGUA
divendres 12 de juliol de 2013
Albert Gilabert
7)
Publicat en el blog L'interés per la llengua dels
valencians
Josep Daniel
Climent
8)
¿Què és més adequat: la
llebre o la llebra?
Felip Gumbau Morera
a)
El nom llatí pestem, de la tercera declinació, va
passar a ser femení en les llengües romàniques. Originàriament, el nom era
peste, però ben prompte la llengua, com que la vocal distintiva del
femení és la a i no hi han noms femenins que acaben en e, va
passar ben prompte a dir la pesta, com és previsible. En valencià, hem
aplicat coherentment el mateix procés de regularització als noms que resulten
dels llatins leporem i febrem, per això diem conseqüentment
la llebra i molta febra. De fet, els parlars que confonen les es i
les as àtones (el català oriental i el balear) també pronuncien les tres
paraules igual: pestæ, llebræ i febræ.
b)
Tot i això, veureu
escrit sovint llebre i febre, mentre que no veureu escrit
mai *peste. Davant d'eixa incoherència, ¿com convé que actue la llengua
comuna? Si el fet d'escriure llebre o llebra no té cap efecte en
la pronúncia del català oriental i el balear (es pronuncien igual que
pesta), convé que potenciem les formes regulars (llebra i
febra) i coherents (llebra i febra, igual que pesta), que
són les que fan servir no debades els parlants valencians. En conclusió, el fet
d'escriure llebra i febra (com pesta) té per a la llengua
comuna el triple d'avantatges que escriure febre i
llebre.
En
la Gramàtica Normativa Valenciana, trobem dos casos de febra (pàg.
21 i pàg. 324) i no cap de febre, i trobem un cas de llebre (pàg.
45) i no cap de llebra. En el DOPV, l'entrada febre
remet a febra, mentres que l'entrada llebra no exisitx
(llebre és l'única opció).
- - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net