Entre el 28 de juny i l'1 de setembre no es distribuirà el butlletí InfoMigjorn.
El 2 de setembre, si no hi ha cap impediment, ens trobarem de nou.
Els subscriptors del butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana continuareu rebent-lo cada divendres, com fins ara.
Bon estiu a tothom.
.
.
Sumari
.
.
324. Una llengua,
qualsevol llengua, és una concepció del món, un pou de sentiments. Per als qui
vàrem ser criats en català no és el mateix dir “t'estimo” que “te quiero”, “Je
t'aime” o “I love you”, per més que parlem perfectament el castellà, el francès
o l'anglès. Mentre les persones tinguem sentiments i memòria, les llengües
seguiran essent senyals d'identitat.
Joan
Oliver
Economista i
periodista
Presentació
dels llibres de David Pagès i Cassú al Centre Català de
Basilea
El Centre Català
de Basilea i CCG EDICIONS es
complauen a convidar-vos a la presentació dels llibres de David Pagès i Cassú:
500 RAONS PER
PARLAR CATALÀ
(pròleg de
Carles Duarte)
i
UN PAÍS QUE FA
CAMÍ
(pròleg de Jordi
Pujol)
L'acte, que
comptarà amb la presència de l'autor, tindrà lloc el proper diumenge 30 de
juny, a les 4 de la tarda, al Centre Català de Basilea (Friedhofstrasse 8,
CH-4127 Birsfelden).
Tot seguit, hi haurà un concurs de coques de Sant Joan amb
xocolata desfeta.
Flama del
Canigó. Missatge de Sant Joan 2013
Portadors de
Des de
Aquesta Flama
ens agermana, per cert, amb altres pobles europeus en una mateixa nit de festa i
pau. Tanmateix, en un país sotmès com el nostre, no només pot ser una senzilla
Flama de solstici d'estiu, d'homenatge i respecte a les tradicions, a la natura.
No només pot ser tampoc
Des de la
primera tramesa des del Nord a la resta del Principat de Catalunya el 1966, és
Arrelada al
Canigó, bressol de Catalunya, als ideals de pau de l'abat Oliba fa mil anys, al
patriotisme de Jacint Verdaguer,
Amb
Al no poder
tampoc esborrar el nostre país del mapa, en manipulen el nom. Imposen la
denominació “Sud de France” per amagar que som el Nord de Catalunya, imposen
Comunitat Valenciana en lloc de País Valencià. Redueixen Catalunya a quatre
províncies espanyoles.
Som 13 milions i
hem de garantir la nostra supervivència. Al segle XXI exigim el respecte del
dret, reconegut per l'ONU el 1945, de decidir lliurement el nostre futur com
totes les nacions del món. A Europa quinze estats s'han proclamat independents
des del 1990. Ara ens toca a nosaltres plantar
cara.
En aquesta nit
de sant Joan,
Visca
Visca
Visca
Catalunya!
Daniela Grau
(Catalunya del Nord)
(Portadors de
El Parlament
Europeu reconeix el català com a llengua en perill
d'extinció
Un informe aprovat per la comissió de Cultura l'inclou en una llista d'idiomes amenaçats
El Punt
Avui, 19 de juny del 2013
Cop de mà a la
immersió lingüística. La comissió de Cultura del Parlament Europeu ha aprovat
que es fomenti des dels primers nivells educatius l'aprenentatge de les llengües
minoritàries amenaçades de desaparició, entre les quals el català. Segons va
informar ahir a la nit Vilaweb, la petició forma part d'un informe sobre
diversitat lingüística a
Una esmena
presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU), i
avançada ahir pel diari digital, citava “les polítiques educatives d'immersió” i
l'efecte que tenen “sobre la protecció de les llengües europees no
hegemòniques”. L'esmena, finalment incorporada a l'informe aprovat per
unanimitat, fa seves les propostes dels experts i considera que els estats
membres han de fer una política lingüística que capaciti els nens a “aprendre la
llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca
edat”.
L'informe
aprovat en aquesta comissió serà presentat al ple de
“Riquesa” i
“diversitat”
A més, l'informe
reconeix el multilingüisme “com una riquesa i una expressió de la diversitat
europea” i demana finançament per al període 2014-2020 per donar suport a les
llengües en perill. També considera que les societats multilingües ben
cohesionades i que gestionen la seva diversitat lingüística de manera
democràtica i sostenible contribueixen a la pluralitat, són més obertes i estan
en millors condicions per contribuir a la riquesa que suposa la diversitat
lingüística.
El domini del
català ha baixat a sisè de primària
La mitjana en
llengua catalana ha estat de 71,1 punts, i en castellà,
73
El Punt Avui, 15 de
juny del 2013
La nota mitjana
dels alumnes de sisè de primària en la prova de català ha baixat i aquest any ha
estat de 71,1 punts (en comptes dels 79,6 punts de l'any passat). La llengua
catalana ha estat, de totes les matèries, l'assignatura en què els alumnes han
tret més mala nota, i també on hi ha hagut un percentatge més alt de suspesos,
un 15,2%.
La consellera
d'Ensenyament, Irene Rigau, va dir ahir que aquest resultat és degut al fet que
la dificultat de la prova de català ha augmentat i, a més, aquest control el van
fer uns 8.800 alumnes d'entorns econòmics “complexos”, cosa que hauria
contribuït a fer baixar la mitjana.
Pel que fa al
castellà, el resultat de les proves que van fer tots els alumnes d'onze i dotze
anys demostra que el domini d'aquesta llengua “està totalment garantit i amb una
gran qualitat lingüística”, va assegurar la
consellera.
En castellà la
nota mitjana ha estat de 73 punts i els suspesos han passat de ser el 19% l'any
2012 al 14,2% aquest any.
En matemàtiques
també ha baixat el nombre de suspesos, que ha passat del 18,2% el 2012 al 15%
aquest any. En aquesta assignatura les notes han pujat i ha estat, de fet, la
matèria en què l'alumnat ha tret més bona nota. La mitjana en matemàtiques ha
estat del 76,3%.
Pel que fa al
domini de la llengua estrangera, les notes també han estat positives: una
mitjana de 73 punts en anglès i 72 punts en francès, això sí, una mica més
baixes que l'any passat.
Per revertir la
davallada del domini del català, la consellera Irene Rigau va dir ahir que el
departament s'imposa “com a prioritat” atendre els centres escolars de
complexitat alta, és a dir, situats en zones econòmicament deprimides, i també
impulsarà estratègies per millorar en totes les escoles el nivell d'expressió
escrita en català.
Josep Miquel
Bausset
Levante EMV, 20 de
juny del 2013
Diuen que l´ensenyament és un dret
universal i igual per a tots, però els fets demostren que no és així. Al nostre
País, 14.000 xiquets i xiquetes no poden estudiar en valencià, perquè
És paradoxal que haja estat el
Tribunal Superior de Justícia de
Però a diferència del que els passa
a 14.000 xiquets valencians que no poden estudiar en valencià, a Catalunya, el
Tribunal Superior de Justícia permet que un sol alumne que demane classes en
castellà, puga imposar l´espanyol a tota l´aula. I és que, com deia el germà
marista Lluís Serra, el Govern central (i jo afegiria que també el valencià)
busca reduir la nostra llengua a un anacronisme, amb la negació de la unitat
lingüística, la desprotecció i l´arraconament del valencià, el bloqueig del seu
reconeixement a Brussel·les i la reducció de l´àmbit de difusió de TV3. De fet,
la nova llei d´educació del senyor Wert (denunciada fins i tot per Frederic
Mayor Zaragoza, exdirector general de
És també una actitud de menyspreu
pel valencià la que mostra Renfe en la seua pàgina web, on diferencia el
valencià («Viatgers / Horaris / Estacions d´origen / No has trobat la teua
estació? / Ací pots») i el català («Viatgers / Horaris / Estacions d´origen / No
has trobat la teva estació? / Aquí pots» ). Per què Renfe no posa també a la
seua pàgina web els horaris i la informació en castellà i en andalús? El qui
tinga paciència (perquè ens cal molta paciència per suportar aquestes
barbaritats) que s´entretinga en comparar els dos textos, per vore les grans
diferències que hi ha entre la versió valenciana i la catalana.
Serra contava que el 12 de maig, en
la canonització de Laura Montoya (una santa colombiana que es va integrar en la
cultura dels indígenes) un capellà d´aquell país li digué: «No saps com
m´agradaria poder connectar amb les meues arrels i recuperar la llengua dels
meus avantpassats, que va ser aniquilada pel castellà». Més clar,
aigua.
Història de la
llengua valenciana
Vicent
Sanchis
El Punt Avui, 22 de
juny del 2013
Aquesta setmana
el Partit Popular ha portat una resolució no de llei a les Corts Valencianes en
què insta el govern d'Alberto Fabra a demanar a
El seguit de
despropòsits i brofegades que aquests senyors del Partit Popular fan constar en
el seu full d'intencions reprodueix les estrambòtiques teories
pseudocientífiques que, sempre amb segones intencions, una colla d'analfabets i
una altra d'alfabetitzats amb molta mala fe van començar a propagar al País
Valencià a partir dels anys setanta. Quan la desaparició del franquisme va fer
témer als poders locals que perdrien el protagonisme de què havien gaudit durant
quatre dècades. El “valencià”, per a aquests castellanistes profunds, no podia
ser de cap manera “català”. Per justificar l'afirmació van perpetrar tota mena
de teories. Des de substrats ibers irreductibles i indomables a les successives
ocupacions del territori fins a un paraidioma que s'estendria des d'Elx fins als
Pirineus, per la part occidental, diferent, això sempre, del
català.
Què aconseguien
amb la pantomima lingüística? Moltes i massa coses. Mantenir l'hegemonia del
castellà en tots els àmbits, debilitar el català dispersant-lo, frenar-ne la
recuperació al País Valencià, conflictivitzar l'ús d'un idioma que a partir
d'aquell moment s'identificaria amb problemes excessius, utilitzar la maniobra
com a laxant per a la mala consciència dels que havien renunciat al “valencià”
que tant deien defensar i havien tallat la transmissió generacional, fomentar un
viver de vots que encara ara manté una certa vitalitat, impedir el contagi del
“virus catalanista”, posar en evident contradicció una esquerra timorata que no
sabia com frenar aquell “valencianisme” tan fals com rendible... Allò que no ha
explicat encara ningú és per què la maniobra va funcionar tan bé. Si va ser per
mèrits dels que la van impulsar o pels defectes dels que la patien com a
“traïdors i renegats al poble valencià”. Des de Catalunya encara no s'ha entès
l'envergadura de la maniobra i el patiment que van haver d'aguantar els
valencians més conseqüents nacionalment o simplement més
sensats.
L'intent, però,
no va triomfar del tot. Perquè, malgrat tanta astracanada, que sempre ha comptat
amb aliats en tots els nivells de l'administració i el govern de l'Estat,
l'idioma valencià “diferent” del català mai ha prosperat. Ni té cap presència en
el món acadèmic o cultural ni l'ensenya cap mestre a l'escola. Possiblement
perquè els seus defensors mai es van posar d'acord en una normativa hegemònica
–han canviat fins a sis vegades d'ortografia– ni ells mateixos se l'han arribat
a creure mai. Ni tan sols les institucions que ara administra hegemònicament el
PP s'han atrevit a bandejar les normes fabrianes adaptades als parlars
valencians.
Joan Fuster va
manifestar durant una llarga etapa de la seva vida la voluntat de redactar una
història social de la llengua catalana. Va fer-ne moltes fitxes i en va parlar
molt, però mai va concretar una intenció que hauria fet molt de bé per explicar
el recorregut històric de la “diferència valenciana”. En tot cas, hi ha treballs
solvents de Manuel Sanchis Guarner i d'Antoni Ferrando que, sense cobrir tota la
panoràmica necessària, il·lustren i expliquen les diferents denominacions de la
llengua catalana al País Valencià del segle XIII al XVII. Del “romanç” o del
“pla” –denominacions inicials comunes a tots els altres territoris que la
parlaven– a l'aparició de la denominació “català”, els segles XIII i XIV passen
sense que fructifiqui cap diferenciació sòlida. En el XV s'imposa la denominació
“llengua valenciana” entre els escriptors valencians del segle més robust de la
literatura catalana amb una intenció més aviat de definició d'estil. A partir
del XVI s'escampa i s'aferma el particularisme, però sempre convivint amb la
convicció que catalans i valencians parlaven “lo mateix”. L'altre dia es va fer
pública una carta de l'alcalde falangista de València, Adolfo Rincón de
Arellano, que l'any 1962 deia sentidament al de l'Alguer que sentia unides les
dues ciutats “per la mateixa llengua”. L'intent segregacionista pren força i
volada a partir de l'any 1975, amb les intencions que abans han quedat
desgranades.
Ara el PP
valencià ha protagonitzat un nou lliurament del sainet. Pel que sigui, considera
necessari recuperar la gesticulació. La màxima aspiració del PP valencià és que
Wert evita
respondre per què discrimina les famílies valencianes que volen escolaritzar els
fills en català
Vilaweb, 20 de juny
del 2013
El ministre
d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, ha estat entrevistat a Rac1 aquest matí
i ha mirat d'escapolir-se de respondre per què no respecten els drets de rebre
educació en català a més de cent vint mil famílies valencianes de tots els
cicles i, en canvi, posen tanta atenció als casos aïllats que hi pugui haver a
Catalunya respecte l'ensenyament en castellà. El periodista Vicent Sanchis li ha
retret també que com a ministre de Cultura no prengui partit sobre la unitat de
la llengua. I Wert diu que no té tan clar que la qüestió de la unitat de la
llengua sigui tan sols una qüestió cultural i que cal respectar les competències
de les comunitats autònomes.
A continuació,
Sanchis li etziba que és sorprenent la preocupació extrema que té el govern
espanyol per garantir els drets lingüístics dels xiquets catalans que els seus
pares volen que el castellà sigui la llengua vehicular en l'ensenyament a
Catalunya. Sanchis explica que l'argumentació del govern espanyol és que hi ha
sentències que reconeixen aquest dret i, com que no es compleixen, fan aquesta
llei que porta el seu nom. I li recorda que l'any passat no es va reconèixer
aquest dret a dotze mil famílies valencianes que van demanar que els seus fills
poguessin estudiar en línies en català. Un instants abans en l'entrevista, Wert
havia dit tenia cinc milions d'euros reservats per ajudar a escolaritzar en
castellà els nens que ho havien demanat a Catalunya. I Sanchis li demana si té
una dotació pressupostària pels dotze mil que no reben l'educació en la llengua
que volen al País Valencià.
En la resposta,
Wert ha argüit unes raons jurídiques i s'ha posat a parlar de les competències
sobre els programes educatius i ha dit que l'atenció de les demandes
d'escolarització també depèn dels governs autonòmics. Però ha justificat que els
nens valencians no tenen dret a demanar una opció lingüística determinada perquè
el sistema educatiu valencià és de bilingüisme integrat, a diferència del cas de
Catalunya. I afegeix que el raonament es fa des de la premissa que no es pot
excloure el castellà en aquells sistemes que opten per la llengua de la
comunitat com a vehicular.
Però Sanchis li
ha tornat a fer la pregunta de forma més directa aquesta vegada. Li ha preguntat
perquè cent vint mil famílies que volien escolaritzar els fills en català al
País Valencià no tenen els mateixos drets pel govern espanyol que les dotze que
demanen ser escolaritzats en castellà a Catalunya. I Wert s'ha mirat d'escapolir
i ha dit que la consignació dels diners que té reservats té un plantejament
'purament formal' i que es basa en una estimació de cara a l'any que ve, però
que no saben quina serà la demanda real. Aleshores, Sanchis li recrimina que tan
sols volen atendre els drets dels que reivindiquin ser escolaritzats en
castellà. Aquí Wert ja no vol respondre: 'M'agradaria continuar aprofundint,
però crec que hi ha prou complexitat tècnica perquè en Jordi [Basté] ens faci
fora de l'estudi.' I en Basté li demana que respongui: 'Per què aquí sí i al
País Valencià no?' Wert respon: 'Jo crec que això és una interpretació.' I
Basté: 'Són fets, són evidències.' I Wert surt del tema: 'L'expressió valencià,
català, basc o gallec no surt a
Jovi
Lozano-Seser presentarà a Mallorca Últimes
existències
L'escriptor
valencià Jovi Lozano-Seser presentarà el proper dijous 27 de juny a Palma
de Mallorca el seu darrer llibre Últimes
existències, obra amb la que va obtindre el XXIX Premi Literari Ciutat de
València en la categoria de narrativa en valencià. L'acte tindrà lloc a la
popular i cèntrica Llibreria Lluna a les 19.30 hores i comptarà amb la presència
de l'escriptora mallorquina Antònia Vicens, prestigiosa autora guardonada amb
Vicens será així
la introductora del llibre de Lozano-Seser, una obra que s'abeura fonamentalment
de la crisi econòmica per tal de retratar, per mitjà de relats interconnectats,
com va nàixer la recessió i quins han estat els seus culpables potencials. Últimes existències se situa, doncs, com
un híbrid entre el periodisme i la literatura, tot i que un dels factors bàsics
del seu desenvolupament és el compromís social que guia la narració.
Editat per Bromera, aquesta és la darrera presentació d'Últimes existències de la temporada, abans de la tardor. Uns actes de presentació que, segons l'autor, han esdevingut fòrums de diàleg i de debat per tal d'abordar la gravetat de la crisi econòmica i de valors que ens assola.
Premis 2014 Institut d'Estudis Catalans
Premi
Torrens-Ibern
(Joaquim
Torrens-Ibern, enginyer industrial. Torredembarra, 1909 - Barcelona,
1975)
20a
convocatòria. Premi instituït l'any 1977 per
Ofert al millor
manual universitari, treball d'investigació o diccionari terminològic de l'àmbit
de les enginyeries, l'arquitectura, la física, la química, la biotecnologia, les
matemàtiques o les ciències ambientals. Els treballs que es presentin han
d'ésser inèdits i han d'anar acompanyats d'un currículum dels autors. Es
valorarà l'impacte social i la qualitat en l'ús de la
terminologia.
La ponència serà
formada per tres membres: dos de designats per l'Institut d'Estudis Catalans (un
a proposta de
La dotació del
premi, que aporta
Termini d'admissió de candidatures:
2 de desembre de
http://www.iec.cat/activitats/documents/cartell_premis_2014.pdf