InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 848 (dijous 20/06/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
3) Màrius Serra - Desficaci?
8) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
98).
321. I és que un immigrant
que parla català comença a deixar de ser-ho. Estenent l'ús del català entre els
immigrants, doncs, no només contribuïm a la normalització de l'idioma, sinó que
també ajudem a la cohesió de Catalunya com un sol
poble.
Salvador Obiols
Secretari General d'Immigració
de la
Generalitat (2002-2003)
2)
Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del
diari ARA
dissabte 1 de juny del
2013
(Publicat al diari Avui el 12 de setembre del
2006)
L'endemà de l'Onze de Setembre és un bon dia per parlar de la
nostra plenitud nacional, entesa com a horitzó amb quatre coses
essencials.
Plenitud lingüística, que vol dir que tot el que podem fer en català no
ho hem de fer en cap altra llengua; si ho hem de quantificar, de la mateixa
manera que parlem de plena ocupació quan la gent sense feina és menys del 5 per
cent de la població activa, podríem començar a parlar de plenitud idiomàtica del
català quan aquí més del 80 per cent dels usos lingüístics interpersonals i
socials fossin en català. Som ben lluny d'aquest horitzó i el mal és que no
sabem si hi tendim o no.
Plenitud institucional, que vol dir que les administracions públiques
catalanes gestionin almenys el 80 per cent del nostre diner públic i, alhora,
que tinguin la competència exclusiva de com a mínim el mateix percentatge de les
polítiques públiques. Val a dir que tampoc no hi hem arribat, a aquest horitzó,
però hi tendim.
Plenitud de la consciència nacional, que vol dir sentit de pertinença a
un nosaltres nacional català. Entre la gent de la Catalunya d'ara, la
catalanitat és tan desigual que més que ser un sol poble som un aiguabarreig
social pendent de vertebració nacional.
Plenitud de la cooperació entre els Països Catalans. Catalunya no ha
d'avançar sola cap a la plenitud nacional i els altres països catalans no poden
fer-ho sols. La cooperació fraternal i intensa entre els països de la nostra
àrea idiomàtica és imprescindible. En aquest terreny, però, el més calent és a
l'aigüera.
Aviat
farà set anys que vaig escriure i publicar aquest article. Rellegit ara, penso
que encara és vàlid invocar la plenitud nacional de Catalunya com a horitzó a
concretar en la plenitud lingüística, la plenitud institucional, la plenitud de
la consciència nacional i la plenitud de la cooperació entre els Països
Catalans. Els quatre diagnòstics són del 2006. Actualitzar-los des del
catalanisme és una operació que pot fer tranquil·lament cada
lector.
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 14 de juny del
2013
Motacions
Desficaci?
per Màrius
Serra
Veig per Youtube el comiat d'un dels periodistes valencians afectats
per l'ERO de Ràdio Televisió Valenciana. Es diu Xavi Alberola i fa dues dècades
que retransmet els partits de pilota, adjectivada a voltes valenciana per diferenciar-la de la
pilota basca. La pilota es juga al carrer o en recintes específics denominats
Trinquets. No hi entenc gens, però pel poc que en sé em sembla un d'aquells
esports que qualsevol país normal hauria exportat amb orgull per
singularitzar-se en la promoció exterior. Em dol que un ciutadà del Principat
tingui tan poca informació sobre la pilota valenciana com, ja posats,
sobre les curses de trotons a l'hipòdrom de Manacor. La
qüestió és que Alberola va aprofitar l'última connexió abans de ser acomiadat
per denunciar la gestió que ha menat a aquest atzucac. De la boca del cronista
Alberola només van brollar dos mots per qualificar la situació actual: “la ruïna
i el desficaci”. El terme desficaci és ben viu al País Valencià i equival a
disbarat. El seu camí etimològic és tan descriptiu que el fa idoni per definir
la gestió econòmica del PP valencià. Prové del mot llatí efficacia (eficiència), deformat a
través de la forma popular esficàcia,
posteriorment mutada en desficaci per
influx de desfici.
4)
Publicat a
Anna Ballbona
Hi ha una frase que m'ha marcat, que m'ha perseguit, que em va impactar
com un calbot que et deixa grogui quan la vaig descobrir. Un bon amic em va
insistir que llegís Calaveres atònites, una lectura deliciosa que em va
vendre a través de la frase en qüestió. Vaig llegir l'obra, em va saludar una
primera cita que t'ensenya quin pa s'hi dóna –“aquí, senyor secretari, l'única
eternitat creïble i a l'abast és la vida quotidiana”–, vaig trobar la frase al
final del primer capítol i, tot seguit, encara no refeta de l'impacte d'aquest
Boeing 346 literari, em vaig parapetar sobre la resta de relats de Jesús Moncada
en una cavalcada al·lucinada. “En un tres i no res, passem d'embrions incerts a
calaveres atònites.” La Frase! La frase la diu el jutge Crònides com un Déu vos
guard a la llinda del portal d'una tirallonga d'històries ultralocals,
universalistes que et regalen una sacsejada incessant, escrites per Jesús
Moncada al voltant de Mequinensa. Ara un govern regional que sembla més aviat un
secretari polsegós, pentinador de gats, les aixelles suades i el caliquenyo mig
caigut, li diria a Montcada que escriu en “Lapao”. Un manifest “dels lectors de
Moncada” que circula per internet ja ha recollit més de 8.000 adhesions contra
aquesta aberració del Lapao, una denominació per al català de la Franja que sols
és capaç de transmetre “garruleria” i “curtdegambalisme”.
De vegades l'“ultralocalisme” d'autors com
Moncada és mirat des d'un centralisme-que-es-deleix-amb-el-propi-melic amb
condescendència, un gust per allò exòtic que no passa d'aquí. No cal anar fins a
Mequinensa perquè això passi. No s'adonen que aquestes històries no és que
parlin de Mequinensa sinó que parlen de tu, de tants paroxismes ranquejants, de
tants beneïts amb ínfules de lloca estarrufada. El jutge Crònides els en diria
quatre de fresques i clares a aquesta colla de calaveres. No els agradaria, però
l'entendrien.
Publicat a NÚVOL diumenge 9 de juny del
2013
Joan-Daniel Bezsonoff
Com quasi tots els nordcatalans de la meua generació, no vaig
rebre cap escolarització en català. Tots els meus coneixements en català els dec
als meus avis i als veïns de Nils que em varen transmetre llur llengua així com
a la lectura dels clàssics del segle XX.
Amb els anys, em vaig anar perfeccionant. Em vaig assabentar
que la primera persona del present d'indicatiu en i és tan normativa com la o
central, la e valenciana i la desinència zero de les Illes. Vaig descobrir
també que els possessius rossellonesos ‘meua, teua, seua, meues, teues, seues'
es fan servir a moltes regions catalanes.
Fa vuit o nou anys que tinc l'honor d'escriure articles a la
revista El Temps. Durant molts anys, em va agradar la feina del seu
corrector. Conservava tots els meus dialectalismes, corregint totes les meues/
meves errors, tots els meus errors. Una feina ingrata i admirable. El corrector
de l'edició rossellonesa d'El Punt, en canvi, no en sabia gaire.
Esmentant un personatge sinistre, jo havia escrit ‘ D'ara endavant ja no en
parlaré m'estimi comptar les puces del ca del veí. ‘ (Prefereixo comptar les
puces del gos del veí) Aquesta carallada es va transformar en ‘m'estimi comptar
les puces de cal veí. ‘ Divertit, fa/oi ?
El nou corrector del Temps no ha arribat a
aquestes extremitats, però té el costum de passar per l'endreçador tots els meus
dialectalismes, bo i respectant els girs valencians dels col·legues. Es deu
pensar que els catalans del Nord sem/som catalans de segona. Això rai, si
escrivia/ escrivís en català institucional com alguns tot proclamant ben alt que
sóc de Catalunya Nord, la gent em felicitaria/ me felicitarien per la puresa del
meu català
Abans de llegir les obres del meu amic Gabriel
Bibiloni, el gran lingüista mallorquí, confessi que era un
dialectalitzant a ultrança. Amb els anys, m'he anat calmant. Miri de fer servir
el tresor lèxic del Rosselló cada cop que és genuí i no dificulta pas la
comprensió. Si escric ‘Sun arrambat la votura al fons de la parreguera', qui
m'entendrà? En canvi, si proposi un compromís pancatalà com ‘He arrambat al
cotxe al fons del pati', crec que tots els lectors catalans em poden comprendre.
Més enllà en el text, provaré de col·locar ‘parreguera' o ‘pati' perquè el
lector entengui que designen la mateixa realitat.
Aquest treball artesanal sobre la llengua li pot donar un
caràcter artificial, mes totes les llengües de cultura van clafertes de
convencions i d'artificis.
Publicat en Nació Digital.cat dissabte 8
de juny del 2013
Víctor Alexandre
No hi ha al món cap llengua que sigui inútil, cap ni
una. Tota llengua és una meravellosa creació humana que els seus parlants
haurien de preservar com un patrimoni universal, i encara més si es tracta d'una
llengua assetjada políticament per un altre país. Aquest és el cas de la llengua
catalana, que, a més de no tenir un estat que la defensi, té dos estats en
contra, l'espanyol i el francès, que mai no han renunciat a fer-la desaparèixer
definitivament. Per això és tan important que tots contribuïm en la mesura de
les nostres possibilitats a la seva normalització o, si més no, a impedir que
reculi. Cap persona nouvinguda no la voldrà aprendre si no la necessita per
viure. Nosaltres, en un altre país, tampoc no aprendríem una llengua que no
servís per a res.
Per desgràcia, el català no és útil ni
imprescindible per viure a Catalunya. L'italià sí que ho és per viure a
Itàlia i l'alemany també ho és per viure a Alemanya, però el català, al nostre
país, només és una llengua ornamental, una llengua folklòrica, que fa bonic,
però que desapareix tan bon punt s'ha de fer alguna cosa mínimament important.
Una roda de premsa, per exemple. Quan es fa una roda de premsa, són molts els
catalans que l'esborren perquè, és clar, es tracta de ser “pràctic”, es tracta
d'“optimitzar”, i el fet de parlar en una merda de llengua anomenada català, en
lloc de fer-ho en una llengua “grandiosa” com l'espanyol, els faria quedar com a
provincians. Ho hem vist recentment en l'acte que el porter del Barça Víctor
Valdés va dur a terme per explicar les raons per les quals no renovarà el seu
contracte amb el club. Valdés va fer tota la conferència en espanyol i només es
va dignar parlar en català al final, en el torn de preguntes, quan els
periodistes se li adreçaven en català.
Sortosament, aquest no va
ser el cas de les rodes de premsa de Carles Puyol i Tito Vilanova
–deuen ser provincians, pobrets–, que les van fer en català. Però sí el de
Valdés. Valdès, per tant, va transmetre a tothom el missatge que la llengua
catalana és una llengua inútil, una llengua que s'autoesborra, una llengua que
no es pot equiparar a la resta de llengües, perquè no serveix per a res. Què ha
de pensar, si no, algú que s'ho miri de fora estant i vegi que som els mateixos
catalans els qui anul·lem la llengua del nostre país. Per quina raó Messi,
Iniesta o Neymar haurien de parlar català si els mateixos catalans la considerem
una llengua inútil? Gràcies, Víctor Valdés.
Vicent Sanchis
El Vaticà ha designat bisbe de Tortosa Enrique Benavent Vidal, fins ara
bisbe auxiliar de València. Enrique Benavent Vidal va nàixer a Quatretonda,
poble de poc més de 2.000 habitants de la Vall d'Albaida, on no parla castellà
ni la Guàrdia Civil. A Quatretonda, del 2003 al 2011 hi va haver un alcalde del
Bloc Nacionalista Valencià, Rafael Benavent Vidal, que, pel nom, deu ser parent
molt directe del nou bisbe. Benavent Vidal –Enrique, no Joan– és el tercer bisbe
d'origen valencià –juntament amb Agustí Cortés i Joan Piris– destinat a diòcesis
catalanes. Com els seus antecessors, tots tenen un tret comú. Quan exercien al
País Valencià ho feien sempre en castellà, llengua que muden quan arriben a
Catalunya. Solen ser persones afables, obertes i amb coneixement. I per què no
fan mai res, absolutament res, pel català quan són allà? A la ciutat de València
els diumenges no es fa cap missa en català, però els fidels en poden trobar en
anglès, llatí o llenguatge per a sordmuts. Quin país i quina Església, pare
Benavent!
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig -
gatinyar-se
2) Eugeni S. Reig -
gorrit
3) Antoni Llull Martí - Paraules «políticament
correctes»
4) J. Leonardo Giménez - Ho sentim, i
tant!
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Mots i
expressions bandejats per altres de
castellans)
6)
Albert Pla Nualart - Del sexe oposat al que
pertany
7) Pere Ortís - Afinant expressions
quotidianes
8) Joan
Veny Clar: "La política pot reconfigurar la realitat lingüística del
territori"
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací