Causa del curs:
1.
Les explicacions poc clares que els manuals fan sobre l'ús de les
preposicions en, a, per i per a, tant en els circumstancials de
qualsevol oració (Viure en una ciutat,
Estar cansat per una causa) com en els circumstancials regits (Anar a una ciutat, Estar cansat d'una
cosa).
Objectius bàsics del curs:
1.
Mostrar que el llenguatge és comunicació i, per tant, tota norma ha
d'exposar quin valor comunicatiu aporta el constituent normativitzat (classes
primera i segona).
2.
Exemplificar que, quan no satisfem eixe requisit, és molt fàcil
complicar innecessàriament la normativa i empobrir la llengua (classes primera i
segona).
3.
Il·lustrar que una norma incoherent no es pot aplicar a l'ensenyament,
de manera que genera anomalies pedagògiques (classe
tercera).
Objectius específics de les dos primeres
classes. Preposicions en i a:
1.
Estudiar si és coherent que Fabra (1918) proposara la mateixa definició
(«l'indret on és o s'esdevé una cosa») per a les preposicions en i a.
2.
Aclarir si és positiu o és negatiu superposar les preposicions en i amb (siga amb la pronúncia [en] o siga
amb la pronúncia [amb]).
3.
Mirar quina relació hi ha entre l'actuació adés descrita i usar les
preposicions en i a per a expressar el mateix valor
(‘inclusió', és a dir, «l'indret on és o s'esdevé una cosa»).
4.
Definir el contingut semàntic bàsic de les preposicions en, a i amb.
5.
Explicar per quin motiu la construcció inicial és Anar en Alcoi (pròpia també del llatí i
de l'anglés, to arrive in) i per
què arriba un moment que la canviem
per Anar a Alcoi. Justificar per
quina causa l'anglés ha mantingut la preposició in.
6.
Exposar quin valor té la construcció medieval secundària Viu a Alcoi, i quin abast té eixa
construcció en els locatius (en anglés, She works at the university) i en els
temporals (Vindran a
Nadal).
Objectius específics
de les dos primeres classes. Preposicions per i per a:
1.
Mostrar l'estructura semàntica de per: valor bàsic (Està per l'estudi) i creació del
trajecte i de la causa (Anar a la
destinació pel trajecte, i Fer una
cosa per un motiu).
2.
Explicar l'estructura semàntica de per a: destinació locativa
(Les flors són per al menjador), personal (Les flors són per a
tu), temporal (Esta carn és per a demà), d'objectes (El
llapis aprofita per a escriure); aplicacions
abstractes (Els hàbits són necessaris per a viure); finalitat
(Les criatures són creades per a
servir a Déu).
3.
Analitzar una construcció no tinguda en compte en l'estudi de per i per a davant d'infinitiu (Lluitar per la llibertat / Lluitar per
sobreviure), encara que és fonamental per a entendre el
problema.
4.
Exposar per què han esdevingut problemàtiques les preposicions per i per a.
5.
Justificar per què a voltes és factible usar per a i per
Objectius específics
de les dos primeres classes. La dualitat per a que i {per que /
perquè}:
1.
Causa estructural de per que
o «perquè».
2.
Explicar per quines raons estructurals eixe ús ha desaparegut del
valencià i, en canvi, es manté viu en castellà (un calvo que una vez se negó a descubrirse
por que no se burlasen de su calva).
3.
Explicar quina és la causa de reduir les preposicions per a, com a, cap a, fins a a per, com, cap i fins en els parlars balears i
catalans.
Objectius específics
de les dos primeres classes. Preposicions davant
d'infinitiu:
1.
Analitzar com va actuar Fabra en l'ús de preposicions davant d'una
oració d'infinitiu (vindre de, vindre a,
pensar en), i estudiar si la seua font va ser el català parlat o la
normativa del francés.
2.
Explicar quin valor comunicatiu aporta cada preposició bàsica (de, a, en, amb i per) davant d'infinitiu, operació que
demanar aclarir prèviament el concepte recció verbal. Tres exemples: Ve a treballar / Ve de treballar / Estic pensant en dimitir. Canvi de
preposició: de He posat els ous en
l'aigua a He posat l'aigua a
bollir.
3.
Mostrar per quins motius la construcció regida «en + infinitiu» no es pot interpretar
com a la temporal (ni viceversa).
4.
Explicar per quines raons estructurals la construcció regida Lluitar per sobreviure ha transcendit
una miqueta fora de la recció (He vingut
per vore't).
