InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 841 (dilluns 10/06/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) Sumari del número 83 de la revista
Llengua Nacional
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
96).
314. Els volem mostrar que el
català és al carrer, que no és un caprici ni una nosa per a ells, sinó que és
una oportunitat que aquest país els ofereix per acollir-los. Hem d'aconseguir
que el català sigui la llengua de cohesió entre gent de diferents
països.
Daniel Mundet
Plataforma per la Llengua
Sumari del número 83 de la revista
Llengua Nacional
editorial
Rectificació esperançadora
sociolingüística
En el centenari de les Normes ortogràfiques. Isidor Marí
Sobre una futura cooficialitat del castellà. Pere Grau
I si no parlem d'oficialitat? David Vila i Ros
El català i la llei de la gravetat. Josep Ferrer
Catalunya i la llengua catalana... Andreu Salom i Mir
història
Història de la quadribarrada (II). Josep M. Alentà
ortografia
Punts conflictius d'ortografia. Josep Ruaix i Vinyet
sintaxi
L'alternança de les preposicions febles. Albert Jané
lèxic
Frases que no diuen allò que hom vol expressar. Roser Latorre
«Abans-d'ahir no, l'altre» i «demà passat no, l'altre». Jaume Salvanyà
Molló: fita i cim. Carles Domingo
internàutica
El català a internet. Aina Rotger
amics i mestres
Eliseu Climent. Promotor cultural i editor. David Pagès i Cassú
bibliografia
Anglès fàcil. Carles Riera
Viatge a l'illa dels pingüins. Marcel Fité
Obres completes. Albert Jané
Quadern de Barcelona. Marcel
Fité
3)
Publicat en VilaWeb dijous 30 de maig del
2013
La tropa de becaris del CTILC (Corpus Textual Informatitzat
de la Llengua Catalana, 'el corpus' per als amics, un megaprojecte de
l'infatigable Joaquim Rafel) li dèiem 'el mestre'. Per lematitzar, que és una
cosa que només saben fer els filòlegs (i no tots), fèiem anar uns quants
diccionaris, i per fer-ne més via els anomenàvem pel color ('Passa'm el verd',
demanava qui necessitava, per exemple, el de l'Enciclopèdia, tot i que més d'un
irreverent l'havia rebatejat 'l'escarola'). Però el 'Diccionari General de la
Llengua Catalana' de Pompeu Fabra, amb aquell vermell incontestable que li
hauria fet merèixer l'apel·latiu del 'vermell' (o 'el roig': érem una mica
pancatalanistes, allà dins; el cadell de filòleg, ja se sap
), l'anomenàvem,
respectuosament, 'el mestre'. Perquè de mestre només n'hi ha un.
Han passat vint anys llargs i avui aquell totxo de mig pam de
llom (no sé com en deuen dir ara els becaris dels CTILC, que encara fa feina; el
doctor Rafel, ja ho he dit, és infatigable) constitueix, ell solet, el cinquè
volum de les 'Obres Completes' de mestre Fabra, que avui la Filològica
enllesteix oficialment, onze anys després d'haver-les estrenades. Amb aquest
novè volum, que és el calaix de sastre de la col·lecció, en total són un
on-vas-a-parar de textos que inclouen des d'imprescindibles com les
no-sé-quantes gramàtiques fins a 'frivolités' com les traduccions de teatre.
Milers i milers de pàgines que no hi haurà manera d'encabir a cap biblioteca de
casa, en el cas que a ningú li quedin pistrincs per a permetre's una obra magna
com aquesta.
I tanmateix molts ens la permetrem. Farem un cop de cap,
igual com ja vam fer amb els deu volums del 'Diccionari etimològic i
complementari de la llengua catalana', àlies 'el Coromines' i els tres de la
'Gramàtica del català contemporani' d'en Solà (els més insensats també amb els
set de l'Onomasticon'). I no solament això, sinó que encara farem una cosa més
difícil: li trobarem lloc. Perquè el filòleg és un animal romàntic, i tot i que
faci moltes més consultes en línia que no pas en paper, estima amb un desesperat
dolor aquests lloms gruixuts que, precisament perquè no obre mai, valora encara
més. La maquineta és molt més ràpida i còmoda, d'acord (i el IEC, que no bada,
ha promès que obrirà el 'portal Fabra', per als pobres sensats que no facin el
cop de cap), però no la vulguis comparar amb la possessió i contemplació de
l'objecte estimat. Un plaer indescriptible, sobretot perquè és solitari. I si el
fetitxe és el mestre encara
4)
Publicat en LA VANGUARDIA divendres 31 de
maig del 2013
5)
Publicat en VilaWeb divendres 31 de maig
del 2013
Lluís de
Yzaguirre
El senyor Toni Soler, que només sol fer papers galdosos quan
ho exigeix el guió de 'Polònia', ens va sorprendre diumenge a l'Ara amb una
càrrega frontal contra els qui formulem que de cap manera la república catalana
no pot perpetuar la trampa de la cooficialitat lingüística. S'ha permès, amb
condescendència de pontífex, de titllar-nos d'irresponsables i presentar-nos com
a poc democràtics.
La diatriba del senyor Toni Soler consisteix primer a
desqualificar l'oficialitat única del català; després, amb l'exemple dels països
nòrdics, a desautoritzar l'opció de donar al castellà un paper preferent sense
fer-lo oficial i, finalment, a acabar barrejant-hi les majories. I no té el
valor de dir la paraula maleïda: és a dir, que està a favor d'aquest esguerro
universalment únic de la cooficialitat, que, preferint-se al terme més simple i
flexible d'oficialitat, obre la porta al sabotatge permanent contra
l'enfortiment del català.
El senyor Toni Soler es permet la lleugeresa de titllar
d'arguments que no tenen res a veure amb la realitat justament els que són fruit
d'analitzar i entendre com hem arribat a la realitat actual de decadència del
català i on ens durà continuar el mateix declivi. Potser vol dir que no és
realista esperar la supervivència del català, però que tant li fa...
Però encara és més greu l'error de pensar que tots els
castellanoparlants volen una cooficialitat entesa com la primacia que ha tingut
el castellà durant el règim neofranquista actual, de pensar que no hi ha cap
castellanoparlant que vulgui afavorir la centralitat del català, de pensar que
tots els castellanoparlants volen tenir més drets lingüístics que els altres
immigrats. Ignora que hi ha castellanoparlants que són conscients que han estat
instrumentalitzats com a armes de genocidi lingüístic i no hi estan d'acord; i
molts més que simplement volen que els seus fills visquin en un país normal, on
la llengua pròpia no sigui arraconada cooficialment.
I no desafina menys quan hi barreja les majories, com si el
respecte dels drets humans i la reparació dels danys causats a les minories s'hi
haguessin de supeditar, en una democràcia.
Els alemanys han pagat durant dècades reparacions pel
genocidi del poble jueu; si aquesta decisió s'hagués deixat en mans de la
majoria dels afectats, certament no s'hauria aprovat. Si els castellanoparlants
són majoria (que, hi insisteixo, no vol dir que la majoria estigui a favor de
l'Endlösung lingüística) és perquè els han estat negats, en molts casos, els
instruments necessaris per a integrar-se al poble que els ha acollits. També
perquè molts matrimonis mixtos es varen veure en el dilema de triar el castellà
per a llurs fills o ser titllats d'irresponsables. No es pot admetre que
l'argument per a afavorir una llengua sigui que gràcies a les polítiques
genocides hagi aconseguit l'hegemonia social.
A França es parla de pagar compensacions als descendents dels
esclaus; a Catalunya, els esclaus demanem l'abolició de l'esclavitud i que se'ns
compensi garantint el futur de la nostra llengua. I parlar de l'esclavitud
lingüística dels catalans és recordar que, segons l'estat neofranquista, les
feines de traductor i d'intèrpret són reconegudes amb el corresponent epígraf
fiscal, però els catalans hem estat obligats, durant tres-cents anys, a fer-les
de franc. Des de l'adveniment de la 'dictablanda' neofranquista els poders han
actuat d'acord amb un article no publicat de la seva constitució:
'3.4 Abans que un membre de la casta monolingüe es vegi
sotmès a enviliment per exposició a una de les llengües de la casta inferior
bilingüe, es reinterpretarà l'article 3.1 com si en comptes de fixar el "dret
d'usar el castellà" establís el "deure d'usar el castellà".'
Els catalans podrem viure al nostre país en la nostra llengua
només si tots els immigrats, amb exèrcit o sense, tenen l'obligació de saber el
català.
6)
Publicat a VilaWeb diumenge 2 de juny del
2013
7)
Publicat a VilaWeb diumenge 2 de juny del
2013
Els batlles de la Franja subscriuen la Declaració de
Mequinensa i anuncien que portaran a la justícia la llei de llengües de
l'Aragó
Publicat en VilaWeb dimecres 5 de juny del
2013
VilaWeb inaugura un concurs amb l'escriptor Pau Vidal ·
D'avui en vuit n'anunciarem el primer
guanyador
Publicat en VilaWeb dimecres 5 de juny del
2013
(dijous 6 de juny del
2013)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací