InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 839 (dimecres 05/06/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
8) Es presenta una guia per a locutoris que inclou
fraseologia en català
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
96).
312. Ha arribat el moment
d’abandonar definitivament els vicis del comportament diglòssic i progressar en
la implantació del català com a llengua comuna dins tots i cadascun dels
territoris de parla catalana i amb tots i cadascun dels seus
accents.
Albert Moragues
Conseller de Presidència del
Govern de les Illes
Balears
2)
Publicat en VilaWeb dimarts 28 de maig del
2013
L'Associació avisa que el consistori i AENA han de
complir la legislació lingüística
vigent
L'Ajuntament d'Elx ja ha començat els
tràmits perquè AENA modifiqui la denominació oficial de l'aeroport de l'Altet i
ha proposat el nom de 'Aeropuerto Alicante-Elche'. En vista de la possibilitat
que el nom de l'aeroport acabi essent exclusivament en espanyol, l'Associació
Cívica per la Llengua el Tempir ja ha avisat el consistori,
AENA i el Ministeri de Foment espanyol que si no compleixen la legislació
lingüística ho denunciaran.
De moment, l'entitat esperarà a saber quina
denominació s'aprova finalment. Segons el president del Tempir, Joan Enric
Escribano, el canvi de denominació es farà efectiu d'ací a uns dos mesos.
De fet, el canvi de denominació de
l'aeroport d'Alacant --conegut per aeroport de l'Altet-- ja era una proposta del
PSPV. Ara el govern del PP vol executar-lo, amb l'argument de donar més
visibilitat al nom de la ciutat, però sense tenir en compte la legislació en
matèria de llengua. 'La nova denominació ha de respectar la legislació
lingüística vigent, és a dir, ha d'incloure el valencià, de manera que
l'aeroport passe a denominar-se Alacant-Elx / Alicante-Elche', diu el Tempir en
un comunicat. I recorda que segons la llei sobre toponímia el criteri general de
l'ús de les llengües oficials ha de tenir en compte el predomini lingüístic de
cada zona, i que Elx pertany a l'àmbit territorial de predomini lingüístic
català. 'La futura denominació de l'aeroport ha de garantir, com a mínim, la
cooficialitat de les dues llengües.'
Escribano també remarca que, a la
pràctica, el govern d'Elx només empra el castellà, i per això l'entitat resta
amatent al canvi de nom de l'aeroport. 'Si mantenen la proposta i opten només
per la denominació en castellà incompliran la legislació i, per tant, ho
denunciarem per la via administrativa.' També destaca la 'despesa innecessària'
que implicarà el canvi de retolació, en un context d'austeritat i retallades.
3)
Article publicat en el diari LA VANGUARDIA
divendres 24 de maig del 2014
Magí Camps
Duran Lleida ara és lapaoparlant en
un Estat on la cultura va per una banda i les lleis per una
altra
Deia Aribau, a l'oda 'La pàtria': "En llemosí
sonà lo meu primer vagit, quan del mugró matern la dolça llet bevia". Per
anomenar la llengua catalana, a la Renaixença es va recuperar la denominació
'llemosí', que, stricto sensu, només es refereix a la variant occitana de la
regió francesa de Llemotges, però que havia servit per denominar el català
literari de l'edat mitjana, hereu dels trobadors occitans. Valencià per a uns,
menorquí per a uns altres, dir-ne llemosí resolia el problema del nom, però no
va reeixir.
El català no és llengua d'Estat i l'Estat on
bàsicament es parla sempre l'ha considerat una nosa. La política del divideix i
venceràs, aplicada sistemàticament pels polítics populars des de València als
anys vuitanta (¿se'n recorden, de González Lizondo, d'Unió Valenciana, fent
llistes de paraules com noia/xica per demostrar que el català i el valencià eren
dues llengües diferents?), després des de Madrid, des de Palma i ara des de
Saragossa, no ha estat debades; ha fet molt de forat. Des d'ahir, els naturals
del Matarranya, del Baix Cinca, de la Ribagorça o de la Llitera, com Duran
Lleida, ja no parlen català, ara, per llei, parlen lapao.
El que un Estat culte hauria protegit i
potenciat com una riquesa, a Espanya s'ha tractat històricament com una anomalia
i una tossuderia d'aquesta gent encaparrada a continuar parlant una llengua "que
no va enlloc". Les discrepàncies sobre el nom del català han estat aprofitades
maquiavèl·licament per fragmentar-lo i aïllar-lo en comunitats autònomes, posant
la política per sobre de la convenció científica, com defensa l'IEC -i el sentit
comú-, i fent creure a la ciutadania que es tracta d'idiomes
diferents.
Però el deliri no s'acaba aquí. En tota aquesta
pel·lícula, l'odi a tot allò que sona a català provoca una víctima col·lateral,
i no pas menor: l'aragonès. Aquesta llengua, que es parla al nord de l'Aragó,
ara s'anomenarà legalment lapapyp. Tot plegat és una altra prova fefaent que en
aquest Estat les persones i la cultura van per una banda i les lleis per una
altra.
La llengua és la línia vermella que mai no
s'hauria d'haver traspassat i, en canvi, alguns polítics es dediquen
constantment a trepitjar-la. No els fa vergonya fer el ridícul i nomenar
acadèmics de no se sap ben bé què, perquè un cop hem rigut l'acudit, la llei
s'assenta i la fragmentació continua. Curiosament són els mateixos polítics que
-amb bon criteri- inverteixen piles de diners a potenciar la unitat del castellà
mitjançant les acadèmies dels vint-i-dos països on es parla. I després fan veure
que no entenen què ens passa, als catalans.
4)
Publicat en indirecte.cat dilluns 27 de
maig del 2013
Josep Huguet
5)
Publicat en NÚVOL dimarts 28 de maig del
2013
Jaume C. Pons
Alorda
6)
Publicat en NÚVOL dimarts 28 de maig del
2013
Sobre les sortides professionals dels estudis de
filologia catalana
Kika Pol i Laura
Creixell
7)
Publicat en el diari ARA dimecres 29 de
maig del 2013
Empar Moliner
Dissabte al matí, a Catalunya Ràdio, vaig enraonar un moment
amb l'advocat de les famoses disset famílies, que anava al programa de la
Cóppulo. Li vaig preguntar en quina llengua havia estat escolaritzat i em va
contestar que "en bilingüe". Als Salesians de Badalona, em sembla que va dir.
Segons que vaig comprovar, parlava un castellà acceptable però un català
deficient. No era capaç de pronunciar alguns dels sons de la llengua de Cesc,
com ara les s sonores, i alguns altres els confonia. I jo? A l'escola
pública del meu poble, vaig ser escolaritzada en català. I a diferència d'ell,
parlo i escric les dues llengües amb correcció. (Em puc sotmetre a qualsevol
prova.) És més, en la llengua de Casillas puc pronunciar el so ll , que
no converteixo en una y com molts espanyols. I també puc dir paraules
acabades en m , sense convertir-les en paraules acabades en n ,
cosa que no estic segura que pugui fer el ministre Wert. L'informe Pisa hauria
de tenir en compte quants nens espanyols pronuncien álbum i quants, en
canvi, pronuncien álbun . I d'aquests, comprovar quins són els
catalans.
Em dirà algú que el cas de l'advocat de les disset famílies i
el meu cas no són extrapolables. Que cadascú és com és i té la facilitat
lingüística que té. I jo li diré que té tota la raó! És a dir: el que és normal
és que els nens catalans surtin de l'escola dominant el català i el castellà,
com també és normal que surtin de l'escola sabent dividir. Les excepcions s'han
de mirar una per una, perquè no són culpa dels alumnes, però tampoc del sistema
(que, sens dubte, és millorable). Per això demano sisplau als pares
castellanoparlants de Catalunya que es manifestin. Que expliquin el que passa.
Necessitem que aquests pares, que en són molts, ens facin el favor de dir-li al
govern del Regne d'Espanya que el conflicte lingüístic és a fora de Catalunya. A
dins, no.
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya dimecres 23 de maig del 2013
Es presenta una guia per a locutoris
que inclou fraseologia en català
La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) va presentar ahir,
28 de maig, el Gremi de Locutoris de Catalunya i la Guia bàsica del
locutori, dues iniciatives que s’emmarquen en els projectes “El comerç
t’acull” i “Oberts al català”, ambdós amb el suport de la Direcció General de
Política Lingüística del Departament de Cultura i de la Direcció General
d’Immigració del Departament de Benestar Social i Família. En l’acte de
presentació hi va participar la directora general de Política Lingüística, Ester
Franquesa, que va assegurar que “els locutoris són portes obertes a la
comunicació, i la llengua catalana és un motor de negoci.”
La Guia bàsica del locutori, publicació que informa de
quines activitats es poden dur a terme als locutoris, la normativa que els
regula i els requisits d'atenció al client, a més d’aportar un recull de
fraseologia en català. Pel que fa al gremi, el promou un grup d'integrants de la
comunitat pakistanesa de Catalunya, amb l'assessorament de la CCC, i té com a
objectiu a curt termini acollir el 50% dels 2.000 establiments que hi ha a
Catalunya. El secretari general de la CCC, Miquel Àngel Fraile, va destacar la
importància del sector i la voluntat de col·laborar-hi per aconseguir un comerç
de qualitat. Per la seva banda, el secretari del Gremi, Osama Alkhatib, va fer
èmfasi en la necessitat d’aprendre català per atendre la clientela i
consolidar-se com a comerç de proximitat.
El català, llengua per a tot i per a tothom.
Més informació: http://www.confecom.cat
Publicat a
Dilluns el Perú va celebrar el dia de la seva llengua
autòctona, el quítxua. Quina gran iniciativa, festejar un dia a favor de la
pròpia llengua per declarar al món sencer que, tot i minoritària, és la seva
llengua materna, la llengua amb la qual molts d'ells pensen, senten, viuen i
somnien. Per tothom és sabut que la llengua és l'expressió de la identitat
cultural d'un poble, el reflex del seu món d'experiències que serveix, a la
vegada, per transmetre les tradicions. I així ho sentim també molts catalans.
Però sembla ser que això un cert ministre espanyol, el nom del qual no vull
recordar, no ho vol entendre. Els arguments contraris a l'adopció de més d'una
llengua són principalment de naturalesa econòmica, però per més que hi hagi
idiomes més estandarditzats i valorats i per més que les llengües minoritàries
no es reconeguin en un món on manen les noves tecnologies, les llengües
vernacles són el mitjà en què s'expressen els desitjos més íntims i les emocions
més sentides. Són les llengües de les cançons, de les dites i de les
endevinalles tradicionals, amb què es promou d'aquesta manera la cultura
popular. La recerca ha demostrat que l'aprenentatge de la llengua local facilita
l'estudi d'un segon idioma i, com diu la Unesco, el plurilingüisme constitueix
una força i una oportunitat per a la humanitat. Encarna la diversitat cultural i
fomenta l'intercanvi de punts de vista, la renovació de les idees i l'ampliació
de la nostra imaginació. Tant de bo d'aquí a molts anys els catalans, els
aranesos, els bascs i els gallecs puguem continuar celebrant que tenim una
llengua pròpia.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací