Les seccions Històrico-Arqueològica i Filològica de
l'Institut d'Estudis Catalans i la delegació de l'IEC a Lleida us conviden a la
«Commemoració dels 700 anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya»,
que tindrà lloc a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC, el dia 4 de juny de
2013, a les 18 h.
PROGRAMA DE LA
JORNADA
18.00 h
Benvinguda a càrrec d'Isidor Marí, president de
la Secció Filològica de l'IEC
Salutació a càrrec de Ramon Sistac, delegat de
l'IEC a Lleida
18.10 h
Pere Benito i Monclús (Universitat de
Lleida)
La Vall d'Aran en el joc de la política occitana del regne i de
la Corona d'Aragó (1104-1283)
18.35 h
Maria Teresa Ferrer i Mallol (Institut d'Estudis
Catalans)
L'ocupació francesa de la Vall d'Aran el 1283 i la devolució de
1313 al tractat de Poissy. El canvi posterior de lligam territorial de la Vall:
d'Aragó a Catalunya
19.00 h
M. Àngels Sanllehy i Sabí (Institut d'Estudis
Aranesos. Secció d'Història)
La Querimònia (1313): un referent en la
història de la Vall d'Aran
19.25 h
Aitor Carrera (Càtedra d'Estudis Occitans de la
Universitat de Lleida)
L'occità de la Vall d'Aran davant dels parlars
gascons veïns. Implicacions lingüístiques de la separació política
19.50 h
Cloenda, a càrrec de Maria Teresa Ferrer i Mallol,
presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC
Em diuen que tota aquesta estratègia no és cap secret sinó que està
perfectament escrita i expressada en els documents que segrega un organisme que
es diu FAES i que no vol dir Falange Española sinó una altra cosa que no sé ni
m'importa, i que dirigeix i inspira un senyor expresident del govern espanyol
del qual no diré el nom perquè mentre sigui possible jo procuro triar molt bé
els personatges convidats a aquests articles. Imaginin que un dia els reuneixo
en un volumet i a l'índex onomàstic tenen més presència els indesitjables que
els meus amics o per exemple que Salvador Espriu, el que ens salvava el mots i
ens convidava al ple domini de la terra i del qual celebrem aquest any el
centenari.
La llei del govern pensada contra el català i Catalunya ha causat indignació
al PSOE perquè el partit opositor hi ha observat un retorn de l'assignatura de
religió que no li agrada gens. Grans escarafalls contra la religió a l'escola.
Hi veuen els nens resant el rosari. Això també forma part de l'estratègia?
Situen enmig de la llei un os perquè l'oposició s'entretingui rosegant-lo, i
mentrestant ells van a la seva. O potser l'os a l'oposició ja li va bé perquè
aquest “anar a la seva” és compartit. A Espanya res no dóna més vots que
l'anticlericalisme i l'anticatalanisme, i ja em diran si un país tan elemental i
ancorat en el temps de la Divisón Azul pot anar bé.
Mentre els polítics discuteixen sobre quina llengua s'ha
d'utilitzar a l'aula, al pati, els adolescents fan una immersió diària en
català, castellà i un munt d'idiomes i parles més, entre les quals el que els
científics han batejat com a llatí-espanyol, una varietat lingüística que
barreja diferents variants de l'espanyol a l'Amèrica Llatina amb paraules del
català i del castellà que es parlen a l'àrea metropolitana de Barcelona. Un
equip d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha estudiat
el comportament lingüístic dels estudiants catalans procedents de zones on es
parlen diverses variants de la llengua espanyola de Llatinoamèrica (més del 10%
del total d'alumnes) i ha observat que els nois acaben adoptant el model
lingüístic dels seus companys, que es comuniquen entre ells en
llatí-espanyol i releguen el català a l'àrea acadèmica.
Així, per exemple, un noi de família equatoriana de Barcelona
adoptaria un castellà amb el seseo propi de l'espanyol llatinoamericà,
l'aspiració de la s final, la musicalitat i l'entonació de les parles
caribenyes i un lèxic que combinaria paraules com man, tío o
plegar (per marxar). “Podria donar-se el cas –va explicar Víctor Corona,
un dels autors de l'estudi, publicat a la revista International Journal of
Bilingual Education and Bilingualism–, que el jove pronunciés la frase:
“El man me cogió la pelota y se chivó al cap d'estudis.” Aquesta varietat
també es dóna sovint –afegeix Corona– en parlants d'altres llengües, com ara els
joves pakistanesos, que acaben parlant aquesta varietat del castellà perquè és
la que senten al pati de l'institut.
El català és percebut com la llengua necessària per a la
instrucció i el món acadèmic, mentre que, sovint, l'espanyol d'aquí és vist amb
reticència, ja que els professors tenen tendència a corregir-los cap a la
varietat del castellà de Barcelona. “En part, l'ús d'aquesta varietat del
castellà és un discurs de resistència, una manera d'autoafirmar-se i
d'identificar-se amb el grup”, diu Corona.
Els investigadors lamenten que, en molts casos, les escoles
menystenen la importància d'aquestes varietats.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací