306. La llengua és
justament el que ens fa singulars. Si no la tinguéssim, no hauríem estat el país
convidat, a Frankfurt, no ens enganyem.
José Montilla
President de
L'AVL ha editat 179 quaderns de
"Toponímia del Pobles Valencians"
L'Acadèmia
Valenciana de la Llengua acaba d'editar tretze quaderns nous de “Toponímia dels
Pobles Valencians”, una col·lecció que periòdicament publica la institució
normativa, amb plenes competències en esta matèria, i de la qual ja han vist la
llum 179 fullets de municipis valencians.
En esta tanda, els
quaderns publicats corresponen als pobles d'Alcàntera de Xúquer, Beneixida,
Cotes, Catadau i Llombai (la Ribera Alta); Corbera (la Ribera Baixa); l'Atzúbia
(la Marina Alta); Busot (l'Alacantí); l'Eliana (el Camp de Túria); Corbera (la
Ribera Baixa), Calles, Domeño i Loriguilla (els
Serrans).
Els quaderns consten d'una informació bàsica sobre el municipi, la relació de topònims relatius a l'orografia, la hidrografia natural i artificial, poblament, partides i paratges, vies de comunicació i altres llocs d'interés, i finalment, els mapes on se situen cadascun dels topònims.
Actualment dirigit per Vicenç Villatoro, l'Institut Ramon Llull ha destinat 2.529.523 euros a la traducció de novel·les, poemaris i assajos. La direcció ha anunciat que la propera cita internacional de la literatura catalana serà a la fira de Göteborg del 2014
"El conjunt d'activitats d'aparença molt diversa que fa el Llull formen part d'un projecte global d'internacionalització de la cultura catalana, i dins d'aquesta xarxa les traduccions són molt simptomàtiques", ha dit aquest dimecres Vicenç Villatoro, director de l'Institut Ramon Llull, abans de cedir la paraula a Àlex Susanna, director adjunt, que ha donat xifres sobre l'evolució de les traduccions d'obres catalanes durant aquests darrers 10 anys. Si l'any 2003 es destinaven 110.745 euros als ajuts a la traducció , el 2010 es va assolir la xifra més alta –358.000 euros, i en aquest últim exercici ha estat de 298.000 euros. En aquest mateix període, les traduccions publicades ha passat de 44 l'any 2003 a 102 el 2012. La xifra més alta ha estat la corresponent al 2007, en què es van publicar 145 títols. En aquests deu anys, el total de subvencions suma 2.529.523 euros, que es corresponen a 833 obres.
Susanna ha assenyalat dues tendències canviants: la primera és que el 10% de les ajudes atorgades el 2012 ha estat per a llibres que es publicaran en llengua anglesa, fet "que suposa un punt d'inflexió important"; la segona és que cada vegada s'encarreguen més traduccions de clàssics. "El 20% de les subvencions d'aquest 2012 ha estat per a clàssics de totes les èpoques", ha assenyalat. Entre els llibres que han d'aparèixer properament en llengua francesa hi ha 'El cor del senglar', de Baltasar Porcel, 'Jo confesso', de Jaume Cabré i 'Solitud', de Víctor Català. En anglès seran publicats 'El quadern gris', de Josep Pla, 'Contes russos', de Francesc Serés i una nova traducció de 'La plaça del diamant', de Mercè Rodoreda.
La direcció ha anunciat que la propera cita internacional de la
literatura catalana serà a la fira de Göteborg del tardor del 2014, i que s'està
acabant de tancar l'acord de la participació de la literatura catalana com a
convidada a la fira de Bolonya, la més important pel que fa a la literatura
infantil i juvenil.
Els autors més traduïts són Albert Sánchez Piñol (33 llengües), Mercè Rodoreda (32 llengües) i Salvador Espriu (23 llengües).
Hi ha una dita castellana molt il·lustrativa del que representa la llei Wert, o Lomce (els dos noms són tan lletjos com la mateixa llei). Diu així: al amigo, el culo; al enemigo, por culo; y al indiferente la legalidad vigente . La dita és barroera, homòfoba i d'un mal gust inexplicable, de manera que l'articulista es disculpa per reproduir-la. Però és que ve a tomb per explicar què significa la nova llei d'educació del govern provisional (amb majoria absoluta, però provisional) d'Espanya.
Al amigo, el culo : aquest seria el cas de la pecaminosa Conferència Episcopal Espanyola, que ha vist recompensats els seus esforços durant els mandats de Zapatero (aquelles manifestacions a favor de la família, plenes de bisbes a la carta i a la pancarta) amb aquest reconeixement de l'assignatura de religió (catòlica, no cal dir-ho, en un país suposadament laic). Així doncs, Religió, la sempiterna maria , esdevé tan important com Matemàtiques. Felicitem-nos-en: cada dia ens assemblem més a la Polònia dels germans Kaczynski.
Al indiferente, la legalidad vigente : en efecte, i per resumir, les comunitats autònomes governades pel PP aplicaran la Lomce amb els ulls en blanc i, si de cas, complementant-la amb alguns escarafalls d'extrema dreta de collita pròpia. Estic pensant molt particularment en el País Valencià i les Illes Balears, castigades per sengles governs d'incapaços que s'acolliran a la llei Wert com si fos el mannà del cel. N'havíem vist de grosses fins ara, però, d'avui endavant, en veurem de molt pitjors. Com més provincià, cada govern autònom del nacionalisme espanyol s'agafa més a la valenta el seu principal objectiu, que no és altre que escombrar, sigui com sigui i caigui qui caigui, la llengua catalana de les aules i de les finestretes de l'administració.
Al enemigo, por culo : aquest és el cas de Catalunya i del model d'immersió lingüística, que ha servit per cohesionar la societat catalana en els últims trenta anys i escaig. L'actual govern espanyol no vol aquesta cohesió: ben al contrari, desitja per a Catalunya una fractura social que perjudiqui directament els interessos i el full de ruta del sobiranisme majoritari que ara mateix representen, amb diferents matisos, CiU, ERC i ICV (i alguns sectors del PSC). Tota la resta els importa un rave bullit. Un comportament irresponsable? Sí, i tant, però igualment implacable. Tenen molt clara la llista de prioritats.
Mentrestant, Espanya segueix regnant a la cua de tots els barems educatius europeus. És el resultat d'una manera de fer que ha donat set lleis educatives en menys de trenta anys, que no han fet més que depauperar, cada vegada més, la molt castigada escola pública. El joc polític miserable amb les polítiques educatives constitueix la forma més ràpida d'esfondrament de l'estat del benestar. ¿Voleu arguments sòlids a favor de la independència? Repasseu l'antimodel educatiu de l'estat espanyol en aquesta suposada democràcia, amb la llei Wert com a darrera cirereta verinosa, i els tindreu amb escreix.