Hi ha una dita castellana molt il·lustrativa del que representa la llei Wert, o Lomce (els dos noms són tan lletjos com la mateixa llei). Diu així: al amigo, el culo; al enemigo, por culo; y al indiferente la legalidad vigente . La dita és barroera, homòfoba i d'un mal gust inexplicable, de manera que l'articulista es disculpa per reproduir-la. Però és que ve a tomb per explicar què significa la nova llei d'educació del govern provisional (amb majoria absoluta, però provisional) d'Espanya.

Al amigo, el culo : aquest seria el cas de la pecaminosa Conferència Episcopal Espanyola, que ha vist recompensats els seus esforços durant els mandats de Zapatero (aquelles manifestacions a favor de la família, plenes de bisbes a la carta i a la pancarta) amb aquest reconeixement de l'assignatura de religió (catòlica, no cal dir-ho, en un país suposadament laic). Així doncs, Religió, la sempiterna maria , esdevé tan important com Matemàtiques. Felicitem-nos-en: cada dia ens assemblem més a la Polònia dels germans Kaczynski.

Al indiferente, la legalidad vigente : en efecte, i per resumir, les comunitats autònomes governades pel PP aplicaran la Lomce amb els ulls en blanc i, si de cas, complementant-la amb alguns escarafalls d'extrema dreta de collita pròpia. Estic pensant molt particularment en el País Valencià i les Illes Balears, castigades per sengles governs d'incapaços que s'acolliran a la llei Wert com si fos el mannà del cel. N'havíem vist de grosses fins ara, però, d'avui endavant, en veurem de molt pitjors. Com més provincià, cada govern autònom del nacionalisme espanyol s'agafa més a la valenta el seu principal objectiu, que no és altre que escombrar, sigui com sigui i caigui qui caigui, la llengua catalana de les aules i de les finestretes de l'administració.

Al enemigo, por culo : aquest és el cas de Catalunya i del model d'immersió lingüística, que ha servit per cohesionar la societat catalana en els últims trenta anys i escaig. L'actual govern espanyol no vol aquesta cohesió: ben al contrari, desitja per a Catalunya una fractura social que perjudiqui directament els interessos i el full de ruta del sobiranisme majoritari que ara mateix representen, amb diferents matisos, CiU, ERC i ICV (i alguns sectors del PSC). Tota la resta els importa un rave bullit. Un comportament irresponsable? Sí, i tant, però igualment implacable. Tenen molt clara la llista de prioritats.

Mentrestant, Espanya segueix regnant a la cua de tots els barems educatius europeus. És el resultat d'una manera de fer que ha donat set lleis educatives en menys de trenta anys, que no han fet més que depauperar, cada vegada més, la molt castigada escola pública. El joc polític miserable amb les polítiques educatives constitueix la forma més ràpida d'esfondrament de l'estat del benestar. ¿Voleu arguments sòlids a favor de la independència? Repasseu l'antimodel educatiu de l'estat espanyol en aquesta suposada democràcia, amb la llei Wert com a darrera cirereta verinosa, i els tindreu amb escreix.