InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 831 (dimecres 22/05/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) IV col·loqui Internacional "La
lingüística de Pompeu Fabra"
3) Es publiquen les actes del Congrés internacional de Lingüística
celebrat a València en 2010
4) Comunicat de la Federació Llull
sobre l’atac al català del govern aragonès
11) Presentació cursos i novetats
2013-2014 de l'ESCOLA CATALANA DE
DOBLATGE
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
94).
304. És obvi que el meu català és millorable.
Estic decidit a esforçar-me i li asseguro que aprovaré aquesta assignatura
pendent. Però també li dic que el futur del català depèn que tots el parlem,
millor o pitjor, però el parlem. Així es reforça l’ús social de la llengua. Dit
això, crec modestament que la meva trajectòria política respecte al català ha
estat inequívoca sempre. He recolzat la creació del domini .cat a internet i he
estat el primer ministre que ha parlat en català a la
UE.
José Montilla
President de la Generalitat de
Catalunya (2006-2010)
2)
IV col·loqui Internacional "La
lingüística de Pompeu
Fabra"
18-20 de novembre de 2013,
Tarragona
El Departament de Filologia Catalana de la
Universitat Rovira i Virgili i l’ERLEU (Equip de Recerca en Llengua, Estructura
i Ús de la URV) van organitzar l’any 1998, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Pompeu Fabra, el Col·loqui Internacional “La
lingüística de Pompeu Fabra”. Cinc anys més tard, el 2003,
una segona edició consolidava l’activitat. La tercera
edició, l’any 2008, convertia el col·loqui en una cita obligada per a tots els
professionals i estudiosos de la nostra
llengua.
Amb la intenció de mantenir la periodicitat de
les trobades acadèmiques esmentades, el novembre de 2013 se
celebrarà el IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”.
Amb aquesta nova edició reprenem la voluntat d’oferir un
fòrum periòdic per a la reflexió profunda i plural sobre els
diversos aspectes de l’obra del referent principal en la codificació de
la llengua catalana. Com aleshores, volem superar els
plantejaments hagiogràfics i revisar des del punt de
vista científic i acadèmic la feina de Fabra, les coordenades històriques que la
van fer possible i la seva vigència en l’àmbit de la
planificació lingüística actual. D’altra banda, volem
aprofitar l’ocasió per commemorar el centenari de les Normes Ortogràfiques de
l’Institut d’Estudis Catalans.
Us convidem, doncs, a participar activament en
el IV Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu
Fabra” que tindrà lloc al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili
(Av. Catalunya, 35 – Tarragona). En una propera circular us
informarem de les validacions acadèmiques que s’estan
tramitant per als inscrits (formació permanent del professorat, crèdits
de lliure elecció, etc.)
Comitè
científic
Joan A. Argenter (Universitat Autònoma de
Barcelona), Joan Armangué (Universitat de Càller), Albert
Branchadell (Universitat Autònoma de Barcelona), Teresa Cabré i Castellví
(Universitat Pompeu Fabra), Germà Colón (Universitat de
Basilea), Jaume Corbera (Universitat de les Illes Balears),
Kálmán Faluba (Universitat ELTE de Budapest), Antoni Ferrando (Universitat de
València), Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili), Joan Julià-Munné (Universitat de
Lleida), Georg Kremnitz (Universitat de Viena), Maria-Rosa
Lloret (Universitat de Barcelona), Joan Martí i Castell
(Universitat Rovira i Virgili), Josep Martines (Universitat d’Alacant), Josep
M. Nadal (Universitat de Girona), Pere Navarro (Universitat
Rovira i Virgili), Joan Peytaví (Universitat de Perpinyà),
Ramon Pinyol (Universitat de Vic), Miquel Àngel Pradilla (Universitat Rovira i Virgili), Claus Pusch (Universitat Albert-Ludwig de
Friburg de Brisgòvia), Vicent Salvador (Universitat Jaume
I), Xavier Rull (Universitat Rovira i Virgili).
Comitè
organitzador
Elga Cremades, Maite Domingo, Jordi Ginebra,
Roser Llagostera, Emili Llamas, Anna Montserrat, Pere
Navarro, Miquel Àngel Pradilla (president), Xavier Rull (secretari), Sílvia
Veà.
Ponències i taula
rodona
Per a una teoria de l’estandardització. El
cas del francès al Quebec, Jürgen Erfurt (Catedràtic de
l’Institut für Romanische Sprachen und Literaturen de la
Goethe-Universität
Frankfurt am Main)
De
tres, una: una mirada històrica sobre l'estandardització del croat i la
qüestió serbocroata, Nikola Vuletic (Professor titular de Lingüística Romànica de la
Universitat de Zadar)
L’ortografia de la llengua catalana entre
els segles XX i XXI, Mila Segarra (Professora Titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de
Barcelona i membre de la
Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans)
Viure
Fabra a partir dels cursos
orals, Maria Rosa Lloret
(Catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la
Universitat de Barcelona)
La inseguretat lingüística i el model de
llengua de l’ensenyament al País Valencià, Josep Maria Baldaquí
(Professor titular del Departament de Filologia Catalana de la Universitat
d’Alacant i membre de l’Institut Interuniversitari de
Filologia Valenciana)
El valor comunicatiu de la llengua. Un
criteri per a la gestió de la variació lingüística en la
varietat formal de la llengua
catalana,
Miquel Àngel Pradilla (Professor titular del Departament de
Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció
Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans)
Taula rodona: Les normes ortogràfiques: immobilisme o
renovació?
Propostes de
comunicacions
Les persones interessades a presentar una
comunicació al IV Col·loqui estan convidades a fer-ho seguint les directrius següents:
1. Els resums s’han d’enviar en document adjunt a l’adreça
electrònica
fabra4@urv.cat abans del 15 de juliol de 2013.
2. L’extensió màxima admesa serà de 250 paraules.
El document ha d’incloure el nom del comunicant amb l’adreça
electrònica i/o el telèfon de contacte i l’adreça postal.
Durant el mes de setembre us comunicarem si el
Comitè científic ha acceptat la vostra proposta de
comunicació. El text definitiu s’haurà d’enviar en document adjunt a l’adreça
electrònica fabra4@urv.cat
abans del 18
de novembre.
Inscripció
La quota d’inscripció al Col·loqui és de 50 euros
independentment que es presenti o no comunicació. Per als
membres de la URV (estudiants i professorat) i els membres de l’APELLC, la quota és de 25 euros. El pagament de la
inscripció dóna dret a assistir a les sessions, a rebre la
documentació que es distribuirà i a obtenir un certificat
d’assistència.
En una darrera circular, amb el format definitiu de
l’oferta acadèmica del IV Col·loqui, es facilitaran les
dades per a fer efectiva la inscripció.
Si us és menester contactar amb el comitè
organitzador, ho podeu fer a aquesta adreça: fabra4@urv.cat
La informació sobre el col·loqui es podrà anar
consultant també des del web del Departament de Filologia
Catalana de la URV: http://www.urv.cat/dfilcat/
3)
Es publiquen les actes del Congrés
internacional de Lingüística celebrat a València en 2010
L’any 2007, València era triada a Innsbruck com a seu del XXVI Congrés
Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques per a 2010, amb l’encàrrec a
la seua Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació d’organitzar la trobada
trianual de Romanistes més important del món, al costat de la Société de
Linguistique Romane i la col·laboració de les institucions públiques
valencianes, encapçalades per la Generalitat Valenciana, l’Acadèmia Valenciana
de la Llengua i les universitats d’Alacant, la Politècnica de València i la
Universitat Jaume I de Castelló.
Així, entre el 6 i l'11 de setembre de 2010 València va
acollir més de 1000 congressistes que a més de presentar les innovacions
metodològiques i de contingut als col·legues de 48 països, van disfrutar de la
gastronomia, la cultura i la geografia valencianes, amb representacions de
teatre, música, danses i excursions des de Morella a Oriola-Elx passant per
l’Albufera.
Hui, després de 2 anys de treball dels comités científics del
Congrés i de l’equip editor, han vist la llum les actes del XXVI CILFR, amb més
de 6000 pàgines, dividides en 8 volums. L'obra, publicada per la prestigiosa
editorial alemanya De Gruyter, conté més de 500 ponències i comunicacions –una
part de les quals s’hi van presentar– que es van dictar a l'alma mater
universitària dels valencians. Tot un esdeveniment que va ser una "fira de la
Romanística", segons el qualifiquen a la Presentació dels volums els dos
editors, els professors Emili Casanova i Cesáreo Calvo.
Les actes publicades, que situen la filologia valenciana al
cor de la Romània i la romanística en la Comunitat Valenciana, contenen els
treballs dels més il·lustres romanistes com Chambon, Pfister, Renzi, Glessgen,
Trotter, Badia i Margarit, Pasqual, Goebl, Veny i el valencià Germà Colon, i van
prologades per la romanista romanesa-americana Maria Manoliu i la professora
basco-valenciana Mª Teresa Echenique. A continuació es trobarà una llarga
introducció, amb una crònica del Congrés, una panoràmica de la música, de la
gastronomia valenciana, un resum de l’exposició interactiva sobre la Comunitat
Valenciana, més de 60 pàgines sobre la llengua, la literatura i la societat
valencianes; i també una de les aportacions més originals deste congrés, l’Himne
al filòleg, que amb la pretensió de convertir-se en himne dels romanistes va
escriure el poeta Lluís Alpera i va musicar per a arpa i piano el compositor
agullentí Josep Maria Bru, que ha estat traduït a 8 llengües romàniques i que va
ser estrenat durant el congrés.
Les actes s'han publicat també en format digital de CD Rom
com a obsequi de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de
València a totes les persones que es van inscriure al 26 Congrés Internacional
de Lingüística i Filologia Romànica.
Amb la publicació de les actes, dos dels objectius dels
organitzadors del Congrés es complixen totalment: fer que els romanistes
conegueren la vitalitat i característiques pròpies del valencià i que la
societat valenciana recupere l’amor i la passió per salvar i estendre la manera
tradicional de parlar dels seus pares i dels seus avantpassats.
Descarrega la Introducció de les Actes:
4)
Comunicat de la Federació Llull sobre
l’atac al català del govern aragonès
La llei de llengües aprovada a les
Corts de l'Aragó, amb els vots del PP
i el PAR, constitueix una mostra perfecta del menyspreu i la falta de respecte
de les institucions espanyoles envers el català en particular, i totes les llengües
cooficials a l’estat espanyol, en general.
Inventar una denominació arbitrària
i acientífica (LAPAO: Lengua Aragonesa
Propia del Área Oriental) per a una llengua plenament reconeguda per
la romanística internacional, i que té càtedres dedicades al seu estudi en
múltiples universitat de tot el món, sembla un insult barroer a la
intel·ligència, que contribueix a ridiculitzar internacionalment les
institucions espanyoles.
Pensem, però, que més enllà d’això
i de les burles que comprensiblement pot suscitar, es tracta d’una estratègia
dissenyada específicament per a esquarterar la llengua i dividir els seus
parlants, que forma part de l’intent secular d’exterminar el català. De fet, la
llei també preveu la creació d’una Academia
Aragonesa de la
Lengua que podrà establir unes normes i una
gramàtica pròpies per al
català parlat a l'Aragó, com si fos una llengua
diferent.
Des del punt de vista normatiu,
l’esmentada llei és contrària a la constitució espanyola (viola l’article 3, en
negar l’oficialitat al
català i l'aragonès), així com a la Carta Europea de les
Llengües Regionals o Minoritàries (viola els articles 7, 8 i 10), ratificada pel
govern espanyol l’any 2000.
És per tot això que la Federació Llull
demana la retirada immediata de l’esmentada llei, i es reserva el dret
d’exercir les accions legals oportunes, tant en l’àmbit de l’estat espanyol
com en el de la
comunitat europea, orientades a deixar sense vigor una normativa
discriminatòria, absurda i insultant per a tots els
catalanoparlants.
Publicat en LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ
dilluns 13 de maig del 2013
Esperança Costa
6)
David Hierro
Vivim a la urbanització de Sant Ramon al costat
del aqüeducte romà de les Ferreries a Tarragona. L'escola que ens pertany és la
del barri annex de Sant Salvador. Dijous a les tres de la tarda hi teníem una
reunió per tractar aspectes de curs vinent. El director va començar la reunió
dient que seria millor fer-la en espanyol (70% immigració magribina, 29% d'arreu
i nosaltres) i hi havia fins i tot un traductor de l'àrab. No n'hi havia cap de
l'àrab al català? On són els meus drets? Diu la meva dóna que quan van venir
ells l'any 1985 de l'Aragó es feien les reunions en català i, si hi havia algú
que no ho entenia, anava l'endemà i li ho aclarien. Estic molt trist i decebut,
anem enrere. Jo m'he aixecat i he marxat. Espero que trobin plaça per al meu
fill en una altra escola, amb el trasbals que això ens comportarà. Volem viure
la cultura del nostre país i aquí no és possible.
7)
Publicat a
Manuel Cuyàs
Es diu Lourdes Encina Manrique, és peruana, viu a Lima, té quaranta anys
i parla un català perfecte. No dic que el parla com vostè i com jo perquè el
parla millor. Aquests dies corre per aquí. Fa set anys, uns turistes catalans
que va acollir a casa seva la van informar de l'idioma que desconeixia. Va
buscar per Lima i va trobar el senyor Eduard Carbonell, un jubilat que el 1957
havia sortit de Canet de Mar, al Maresme, per muntar un negociet al Perú amb un
amic. Ell, sense coneixements pedagògics però amb extensa cultura, li va
ensenyar el català. El primer dia, les vocals obertes i tancades la van
espantar, però va seguir endavant. Llegia l'Avui, llegia llibres i
revistes i mirava molt TV3 per satèl·lit. Ara ho fa per internet. Em parla de
l'Espartac Peran, d'en Xavi Coral i d'en Xavier Bosch com si fossin amics de
tota la vida i comenta sèries actuals i d'altres de més antigues que jo ni
recordo. En dos anys no hi havia text català, antic o modern, que se li resistís
i llegia la traducció d'Antígona de Carles Riba com qui fulleja el diari.
Entenia el senyor Carbonell i TV3 però no es decidia a articular paraules. El
mestre Carbonell, com ella li diu, va haver de manifestar un cop de geni i el
verb es va fer carn. No parla un català esquemàtic i d'anar tirant. Aquesta dona
domina els pronoms, entén i ella mateixa usa les dites, frases fetes i segones
intencions més recargolades, i de tant en tant se li escapa un hom perquè
ja hem dit que s'ha nodrit de llibres. És un català que ha passat per corrector.
Ho sap tot. Sap com són els de Lleida, sap el vent de l'Empordà, sap la
importància de Poblet i coneix totes les nostres manies i inquietuds.
És la segona vegada que ve a Catalunya. L'altre dia va anar a veure Jordi
Pujol –li diu “el president” com si no n'hi hagués d'altre ni a Lima ni enlloc–
i s'hi va estar una hora. Després es va fer trobadissa amb Artur Mas dalt de
Montserrat, on havia pujat el dia de la patrona. A través d'internet ha fet
amics catalans que se la disputen per tenir-la a casa i acompanyar-la.
Ara, com que es diu Lourdes, està interessada per Occitània i per l'occità.
És poc probable que la decandida Occitània ens la prengui, però, per si de cas,
jo del president, del “president” que sigui, la nomenaria ara mateix ambaixadora
al Perú i ambaixadora on fos.
Publicat en VilaWeb dimarts 14 de maig del
2013
Diu que hi hagi gent que troba incorrecte d'usar 'les
nostres expressions i paraules centenàries' · Considera que per a alguns és 'més
important d'emprar les expressions pròpies de
Catalunya'
El president del govern, José Ramón Bauzá, ha dit que no podia
entendre que a les Balears algú defensàs l'ús d'una modalitat estandarditzada
del català, en lloc de 'les nostres expressions i les nostres varietats', que
són les que feien servir 'els nostres avis i besavis'.
En una entrevista al programa 'Herrera en la Onda', d'Onda
Cero, recollida per Europa Press, Bauzá ha dit que era de sentit comú que cada
illa pogués usar les modalitats lingüístiques peculiars. Ha lamentat que hi
hagués gent que no trobàs correcte d'utilitzar 'les nostres expressions i
paraules centenàries', perquè creien que era 'més important d'emprar les
expressions pròpies de Catalunya'.
D'una altra banda, sobre els llibres de text, ha subratllat que
el govern no feia res més sinó aplicar l'Estatut d'Autonomia de les Balears, que
defensa les varietats lingüístiques de cada illa, per tal que els pares
poguessin educar els fills en les expressions que van utilitzar a les illes les
generacions anteriors.
'Estic d'acord amb allò que diu la Constitució i l'Estatut, que
defineix clarament que tenim unes modalitats que cal protegir.' I encara ha
volgut remarcar que no tenia cap inconvenient que es fessin servir expressions
generals, però ha demanat: 'Qui pot qüestionar que les nostres modalitats no
puguin ser ensenyades i defensades?'
D'una altra banda, ha dit s'havia complit el compromís
electoral que els pares poguessin escollir, 'per primera vegada en la història',
la primera llengua en què volien que fossin educats els seus fills a
l'escola.
A més, ha recordat que el govern havia aprovat un 'Tractament
Integral de Llengües', mitjançant el qual es pretén que els nins tenguin la
'màxima formació possible'. Així doncs, assegura que, gràcies al trilingüisme,
els infants sabran parlar perfectament català, espanyol i l'anglès.
'Contra això, que consider de sentit comú, hem tengut una part
dels qui més surten amb pancartes i els qui sempre diuen no de tot, com
l'oposició.' I encara ha afegit que no entenia com hi havia pares que no
volguessin que els seus fills tenguessin 'la millor formació possible'.
Publicat a
Xavier Roca
Divendres, dia 17 de maig. Aquesta és la data en què,
després d'un parell d'ajornaments provocats per problemes tècnics i burocràtics,
reobriran les seves portes els cinemes Boliche de Barcelona. I ho faran amb una
característica que no hauria de ser insòlita però que ho és: la seva
singularitat serà que projectaran les pel·lícules en versió original
subtitulades en català.
Darrere el projecte hi ha Rafael Dalmau –empresari
dels cinemes Maldà– i Alfons Mas, que impulsen aquesta iniciativa pel seu
compte, sense tenir ajuts oficials i assumint el cost dels subtítols. Segons
Rafael Dalmau, “la diferència de preu entre doblar i subtitular és abismal, i
amb la tecnologia digital és tan senzill com anar a comprar el pa. Si no s'ha
fet és perquè els empresaris no ho han demanat i als distribuïdors no els
interessa; l'any passat només es van estrenar dues pel·lícules amb subtítols en
català, i és una vergonya. Nosaltres tenim una visió de les coses una mica
romàntica, volem que la gent vingui al cinema i s'oblidin de la televisió i
d'internet. Aquí tothom entén el català però no hi ha hagut el costum de
subtitular en català, i ja és hora de canviar això, tot i que ja sabem que no
serà fàcil”.
Cinema de qualitat
La programació dels cinemes Boliche
combinarà al cinema d'autor amb cinema més comercial i de qualitat; els mesos
vinents “serviran per anar trobant la línia que ens defineixi. Estem trobant
bona disposició per part de distribuïdores petites, que veuen com les seves
pel·lícules s'estrenen malament per les imposicions de les majors, que
decideixen amb molta antelació les dates de les seves pel·lícules i amb quantes
còpies s'estrenen”. Segons Dalmau, “nosaltres no ens casarem amb cap
multinacional; si ho féssim, no tindríem problemes per programar les sales però
seríem un cinema anodí, sense personalitat”. L'empresari hi afegeix que “les
multinacionals no saben què és el català. Accepten que subtitulem les seves
pel·lícules i les projectem perquè el Boliche està ben situat, no hi ha
competència a prop i abans de tancar l'últim cop funcionava bé”. Les pel·lícules
que programaran els Boliche en la seva primera setmana de funcionament i en les
seves 4 sales seran Iron Man 3, Tango libre, Indignados i una quarta
encara per confirmar.
Al marge de la línia de programació
estable, els Boliche també volen ser un local obert a diverses activitats
culturals: realització de festivals cinematogràfics, amb plataformes de
documentals o curtmetratges –sempre amb subtítols en català–, presentacions de
pel·lícules, conferències i col·loquis entre el públic i els cineastes,
projeccions per a universitaris i sessions matinals pedagògiques organitzades
juntament amb el col·lectiu Drac Màgic, vinculat amb el món educatiu.
En la presentació dels nous cinemes
Boliche a la premsa, el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va parlar de la
nova iniciativa com a exemple que “aquest és un país de creadors però també
d'emprenedors”. Per Mascarell, “la confiança en el català no s'hauria d'agrair,
però el cert és que mentre en altres manifestacions culturals la presència del
català és del 35 o 40 %, en el cinema ho és del 5 %, per tant s'ha de donar les
gràcies a aquesta iniciativa”.
Ubicat a l'antiga casa Coll
Portabella –a l'avinguda Diagonal, 508–, el Boliche disposa de quatre sales de
220, 105, 74 i 65 butaques, respectivament, ara remodelades. Construïda el 1914,
la casa Coll Portabella va veure els seus baixos reformats el 1953 per tal
d'instal·lar-hi la Bolera Boliche, que en la dècada següent esdevindria un espai
d'oci que va tancar les seves portes el 1993. El 1998 va obrir el cine bar
Boliche, amb una dècada de vida.
Josep M.
Almarcha
Voldria aclarir al senyor Josep Vila, en
referència a la seva carta del dia 8, que, si és clara la intenció de les
marques que cita d'anunciar-se només en castellà a TV3, també ho és la de la
mateixa emissora que ho permet.
Miri, quan TV3 va començar a emetre, exactament
el 16 de gener del 1984, qualsevol marca que es volgués anunciar ho havia de fer
emprant només, només, el català que, a la vegada, s'havia de revisar per la
secció lingüística de la mateixa emissora amb l'objectiu de preservar la
correcta utilització de la llengua. I així es feia, i hi havia bufetades per
poder-se anunciar, tant les petites marques com les més grans. I això, l'any
1984!, quan encara es podien respirar aires de dictadura passada.
Ara, és evident que la recepció i emissió de
publicitat per TV3 és molt més laxa i l'ús de la llengua ja no és l'objectiu
principal de l'emissora. I no vull pensar que sigui per motius econòmics, sinó
per aquest complex inexplicable que tenim els catalans de no semblar que volem
imposar la nostra llengua a casa nostra.
Insisteixo, l'any 1984 a TV3 només s'anunciava
en català, sense complexos, i avui, sense que es noti, cada vegada hi ha més
anuncis en castellà. Per culpa dels anunciants...? Sí, però també per culpa de
TV3.
Presentació cursos i novetats
2013-2014
ESCOLA CATALANA DE
DOBLATGE, SL
Presentem els cursos regulars relacionats
amb el doblatge i a més el curs de locució publicitària, el de radiofórmula en
català i altres novetats.
Dilluns 27 de maig a les 19 h
Lloc: Escola
Catalana de Doblatge, SL - carrer Plató 20 - 08006 Barcelona
Si hi voleu
assistir, envieu un missatge a info@ecad.cat
o truqueu al 93 445 71 95 o al 606 15 03 95.
Font: Escola Catalana de
Doblatge, SL
www.ecad.cat
Aforament limitat
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací