InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 830 (dimarts 21/05/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) Manifest de professors d'universitats, investigadors i científics de tot el món a favor del reconeixement i dignificació de les llengües minoritàries d'Aragó
 
 
 
 
7) Carles Camps Mundó - Do de llengües
 
 
 
10) Presentació de la Terminologia de la cronicitat
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 93).
 
 

303. El percentatge d'ús del català a la Franja és del 90%.

 

Joaquim Monclús

Historiador i president de la Institució Franja de Ponent

 
2)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimecres 15 de maig del 2013

Detinguda una persona per intentar boicotejar l'homenatge a Estellés a Burjassot

Un grup, identificats amb el GAV, va interrompre l'acte quan parlava el president de l'AVL, que va anunciar la creació d'un premi com tribut a l'escriptor

L'oposició demana que es pose fi a la impunitat amb què actuen aquests col·lectius

Una persona va ser detinguda ahir dimarts després de l'“intent de boicot” de l'acte “Mural del País Valencià” en homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés que es va celebrar en el saló de plens de l'Ajuntament de Burjassot, segons ha informat la corporació municipal i han confirmat fonts policials. En un moment de la sessió, un grup de persones va intentar interrompre-la al crit de “som valencians, mai catalans; llengua valenciana mai catalana”.

Segons relaten fonts consistorials, després de la presentació per part de l'alcalde, Jordi Sebastià, es va cedir la paraula a la família del poeta, concretament a la seua filla i al seu gendre, que van recitar la Cançó de la Rosa de Paper. Després d'aquesta intervenció, representants de diferents associacions locals van recitar diferents poemes del poeta de la localitat.

Una vegada finalitzada aquesta primera part de la vetllada, va prendre la paraula Manel Pérez Saldaña, acadèmic de la Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat que, junt a l'Ajuntament de Burjassot, havia programat aquest nou homenatge a Estellés. En el moment en què el president de l'entitat normativa, Ramon Ferrer, anava a dirigir unes paraules a l'auditori un grup d'assistents a l'acte –que el consistori i l'AVL identifiquen com a membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV)–van intentar boicotejar l'acte, proferint “crits i insults”. Els “esvalotadors”, puntualitza la institució, van ser desallotjats per la policia i un d'ells va ser detingut.

Segons destaca el consistori, seguidament l'acte “va continuar sense major problema amb la intervenció de Ferrer i amb el tancament del mateix per part de l'alcalde que va rebre, de mans de Ferrer, un exemplar del llibre Mural del País Valencià”.

Precisament, durant l'homenatge Ramon Ferrer va anunciar que l'AVL crearà un premi literari amb el nom de Vicent Andrés Estellés. El guardó, concreta la institució en un comunicat, contarà amb la col·laboració de l'Ajuntament de Burjassot i “implicarà a altres entitats i col·lectius culturals locals, com la mateixa Fundació Estellés, perquè la memòria del poeta transcendisca més enllà dels actes previstos dintre de l'Any Estellés”.

Debat a les Corts

Sobre aquest assumpte s'ha pronunciat també el diputat d' EUPV, Lluís Torró, que ha fet públic un comunicat en el qual assenyala directament al PP “com responsable d'alimentar el fantasma del anticatalanisme, creat per ell mateix, i llançat a la palestra de manera ridícula i incendiària”. “Mentre pugen els índexs d'atur, augmenten les retallades, es destrueix el teixit productiu i un llarg etcètera de fets molt greus, el PP es dedica a elevar els símbols valencians, el ‘no ens fareu catalans' injectant gasolina a grups com el GAV”, retreu el parlamentari en un comunicat.

Esquerra Unida ha exigit la intervenció “immediata” de les institucions pertinents per a evitar que aquests grups continuen actuant amb impunitat.

 
 
 
3)
 

Manifest de professors d'universitats, investigadors i científics de tot el món a favor del reconeixement i dignificació de les llengües minoritàries d'Aragó

 

És com un ocell que perd les plomes.

Veus passar una d'elles arrossegada pel vent, i adéu:

una altra paraula que se n´ ha anat.

 

Johnny Hill, Jr., de Parker, Arizona,

un dels últims parlants de “Chemehuevi”



Cada dues setmanes mor una llengua. És possible que a la fi de segle hagin desaparegut gairebé la meitat de les prop de 7.000 llengües que es parlen avui al món, a mesura que les comunitats abandonen les seves llengües vernacles en favor de les majoritàries.


En l'Atles de les llengües en perill del món de la Unesco (2010) s'inclou l'aragonès com una de les quals es troben en aquesta situació, possiblement una de les llengües de la Unió Europea que presenta pitjor futur per a la seva conservació. Per la seva banda el català parlat a Aragó sofreix una franca reculada i castellanització al no disposar d'instruments adequats per a la seva normalització.


En total unes 100.000 persones (un 7% de la població total d'Aragó) parlen una d'aquestes dues llengües minoritàries, un patrimoni immaterial de tota la humanitat de la conservació de la qual tots, i especialment els governs, som responsables.


En 2009 les Corts d'Aragó van aprovar una llei d'ús, protecció i promoció que reconeixia l'existència tant de l'aragonès com del català i garantia l'aprenentatge (voluntari) en l'ensenyament reglat i determinats drets dels parlants, entre ells el de dirigir-se i ser contestats per l'Administració (en determinats casos) en les seves respectives llengües. Aquesta llei mai ha arribat a ser aplicada.


L'actual Govern d'Aragó, desoint la normativa internacional (Declaració Universal dels Drets Humans, Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries…), estatal (Constitució espanyola de 1978) i el propi Estatut d'Autonomia pretén, derogant la llei de 2009, aprovar una norma que nega l'existència tant de l'aragonès com del català i condemna a aquestes dues llengües (ambdues amb un important llegat literari i amb un interessant present creatiu) a la invisibilitat i a mitjà termini a la seva desaparició.


És per això que els signants d'aquest manifest, membres de la comunitat científica, mostren el seu suport al reconeixement exprés de l'aragonès i el català parlat a Aragó, així com dels drets dels seus parlants, per a un desenvolupament públic normal d'ambdues llengües, en aplicació de la legalitat internacional en aquesta matèria i en igualtat de condicions amb la resta de les llengües d'Espanya, Europa i el món.

 

 

Jo suport aquest manifest

 

 

 
4)
 
Publicat a TORNAVEU dujous 9 de maig del 2013
 
Activisme cultural i lingüístic a les Pitiüses
 
El català rep cops per totes bandes. Tant a Catalunya, principal objectiu per a Madrid, com a la resta de territoris de parla catalana. Al País Valencià i a les Illes, les garrotades provenen dels seus propis governs, fet que fa encara més difícil la tasca dels activistes. Però en cap cas no s'abaixa la guàrdia i la vida cultural i lingüística es manté viva malgrat tot. A Eivissa i Formentera es va viure una nit important en aquest sentit amb la gala d'entrega de les Mencions d'Honor Sant Jordi, que atorga cada any l'Institut d'Estudis Eivissencs a persones o entitats que han destacat per la seva vinculació al món cultural de les Pitiüses. Enguany s'ha reconegut el concurs de divulgació cultural Eivissàpiens, el grup de rock pagès Pota Lait, i el col·legi de Sa Bodega. Una jornada engrescadora i reivindicativa de la cultura i la llengua pròpies, de la qual van fer-se ressò diversos mitjans.

El web NouDiari, que combina articles en castellà i en català, recollia la crònica de la vetllada, i destacava que “per sobre d'actuacions musicals, teatre i de l'actuació del cèlebre Home des Senalló, l'autèntic protagonista de l'acte ha estat el poeta Marià Villangòmez, de qui s'ha reconegut el mestratge i s'ha reivindicat com a símbol de la identitat i la cultura de les Pitiüses”. L'acte s'obria amb un parlament del president de l'Institut d'Estudis Eivissencs, Marià Serra, contra la política lingüística del Govern balear: “Volem viure la nostra llengua amb plenitud”, va assegurar, tot denunciant que després de “l'evolució a la normalitat” de la llengua i la cultura pròpia durant les tres darreres dècades, el Govern presidit per Bauzà vulgui crear “conflictivitat allà on abans havia consens, es canviïn toponímies per satisfer no-se-sap quins interessos, i es vulgui conflictivitzar la llengua com a cortina de fum”.

La crònica conclou assegurant que “la gran majoria de la ciutadania d'Eivissa i Formentera podria subscriure punt per punt el parlament del president de l'IEE en la seva defensa de la llengua i la cultura pròpia, reivindicant que la cultura i l'educació sempre sumen, mai exclouen, i que ambdues constitueixen ferramentes indispensables per a tota societat que vulgui ser civilitzada”.

També es va fer ressò de l'acte el Diari d'Eivissa, en castellà. En un article titulat, excepcionalment en català, La nostra nit, parlava de les Mencions de Sant Jordi com “una de les jornades més rellevants del món de la cultura de les Pitiüses”.
 
5)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 13 de maig del 2013
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/lliure/5-cultura/19-cultura/645054-la-xarxa-vives-contra-la-llei-de-llenguees-del-govern-darago.html

La Xarxa Vives contra la llei de llengües del govern d'Aragó

Fa una crida al sentit comú per tal que la llei respecte la convenció filològica i el nom de la llengua catalana

Davant l'aprovació a les Corts d'Aragó de la Llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies, el Consell General de la Xarxa Vives, format pels rectors i rectores de 21 universitats de Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra i Sardenya, ha manifestat que el nou text legal deroga el que es va aprovar l'any 2009, que reconeixia el català com una de les llengües pròpies d'Aragó, i atribueix una nova i inèdita denominació al català d'acord amb les sigles LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Oriental), a més de renomenar l'aragonès com a LAPAPYP (Llengua Aragonesa Pròpia de l'Àrea Pirenaica i Prepirenaica).

Per a la Xarxa Vives d'universitats, aquests noms no corresponen a cap idioma i són totalment aliens al criteri científic de la filologia romànica, que considera inqüestionable la unitat de la llengua catalana en els territoris d'Andorra, Catalunya, País Valencià, Illes Balears, Catalunya Nord, l'Alguer, i part d'Aragó.

Aquest és també el criteri de l'Institut d'Estudis Catalans, com a autoritat acadèmica a la Franja de Ponent i obviar les seues recomanacions equivaldria a suposar que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua hauria de limitar les seues competències a determinades circumscripcions administratives definides per un territori concret.

Per a la Xarxa Vives, el neologisme que introdueix la nova llei planteja un interrogant inquietant sobre les conseqüències del nou front obert, a més de constituir la manifestació més transparent d'una concepció estreta de la riquesa lingüística i cultural d'Aragó.

L'autoritat universitària considera que el respecte a l'àrea geogràfica de cada llengua és una obligació de les autoritats, d'acord amb la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. A més, el Comitè de Ministres del Consell d'Europa ha recomanat reiteradament a l'Estat espanyol que aplique un marc jurídic específic de protecció del català i de l'aragonès, i ho ha fet emprant explícitament aquestes denominacions.

En definitiva, per a la Xarxa Vives d'universitats, la llengua no pot ser objecte d'instrumentalització política, ben al contrari, ha de ser objecte de protecció com a eix del patrimoni cultural d'una societat. Per tots aquests motius, la Xarxa Vives d'Universitats fa una crida al sentit comú per tal que la llei respecte la convenció filològica i el nom de la llengua catalana.

 
6)
 
http://estaticos.elperiodico.com/resources/jpg/9/5/1340746754859.jpg
 
Aragonès oriental o català?
 
 
7)
 
Publicat a NÚVOL dilluns 13 de maig del 2013
http://www.nuvol.com/opinio/do-de-llengues/
 
Do de llengües
 
Carles Camps Mundó
 
 
8)
 
Publicat a VilaWeb dilluns 13 de maig del 2013
http://www.vilaweb.cat/noticia/4114525/20130513/muriel-casals-reobre-debat-loficialitat-castella-catala.html
 
Muriel Casals reobre el debat sobre l'oficialitat del castellà en un estat català
 
 
9)
 
Publicat a VilaWeb dilluns 13 de maig del 2013
http://www.vilaweb.cat/editorial/4114469/meua-proposta-cap-llengua-oficial.html
 
La meua proposta: cap llengua oficial
 
Vicent Partal
 
10)
 
Presentació de la Terminologia de la cronicitat
 
El dilluns 27 de maig a la 1 del migdia es presentarà la Terminologia de la cronicitat, un diccionari en línia resultat del consens terminològic formalitzat entre els professionals del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat del Departament de Salut i el TERMCAT, adscrit al Departament de Cultura.

Aquest projecte, que fixa els conceptes més habituals en la prevenció i atenció dels problemes de salut crònics, és una iniciativa pionera, única en el seu gènere a Europa, concebuda per a oferir una eina útil per a l'exercici professional a casa nostra i ser un referent en el debat internacional que la cronicitat està promovent. Conté denominacions i definicions en català, i equivalents en castellà i anglès.

Durant l'acte intervindran el conseller de Salut, Boi Ruiz; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el director del TERMCAT, Jordi Bover, i el representant del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat, Carles Blay. També hi assistiran la secretària general del Departament de Salut, Roser Fernández, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa.

L'acte és obert al públic interessat i tindrà lloc a la seu de l'Agència de Salut Pública de Catalunya (c/ Roc Boronat, 81-95). Podeu consultar la invitació a la presentació.

Font: http://www.termcat.cat/ca/Actualitat/Noticies/439/

 
11)
 
Publicat a NÚVOL dilluns 13 de maig del 2013
http://www.nuvol.com/noticies/mossen-alcover-ressuscita-a-terrassa/

La resurrecció de Mossèn Alcover

Laura Gonzàlez
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací