302. Que ningú no s'alarmi
perquè anomenem “català” la parla de les Balears. La identitat d'idioma entre
Catalunya i aquestes illes -amb les naturals matisacions i diferències de
detall- és una realitat proclamada per tots els lingüistes, i qui la negui o la
posi en dubte no aconsegueix més que estendre's un autocertificat d'ignorància.
Francesc de Borja Moll
Editor i filòleg
Viure i treballar plenament en català
L'objectiu del Catalanitzador de Softcatalà és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows o Mac OS X; a aquest efecte, hi aplica els canvis de configuració, els paquets de llengua i els correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.
En sistemes operatius com ara el GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis de configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.
Les traduccions que aplica el Catalanitzador han estat desenvolupades per diferents empreses, com Microsoft, Apple, Adobe, Google o Softcatalà en el cas del Firefox.
Estadístiques de la versió 1.0
Des de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 50.000 usuaris han catalanitzat el seu ordinador. Les estadístiques es troben accessibles a: http://catalanitzador.softcatala.org/stats/
Darrere del sistema operatiu i de l'Internet Explorer, les aplicacions més populars que el Catalanitzador pot catalanitzar són:
Novetats de la versió 2.0
Per al Microsoft Windows:
Amb la versió 2.0 també s'introdueix per primer cop el Catalanitzador per al Mac OS X.
Accions que realitza
Al sistema operatiu Windows, el Catalanitzador realitza les següents accions:
Al sistema operatiu Mac OS X, el Catalanitzador realitza les següents accions:
La importància de navegar en català
Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin per Internet, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.
Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i d'institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador i la llengua de navegació definida al navegador. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no apareix a les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipèdies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.
Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador de Softcatalà
Us demanem ajuda en la seva difusió:
Institucions i entitats que hi donen suport
El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia, VilaWeb, Diari ARA, El9Nou, Acció Cultural del País Valencià, Universitat Pompeu Fabra i WICCAC.
Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.
Al món civilitzat la llibertat dels pobles i les persones s'accepta com un magnífic principi universal. A Espanya evidentment que també, però a condició que els catalans no el posem en pràctica. Ho corroboren les interlocutòries del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè el castellà sigui llengua vehicular en el sistema educatiu, les reiterades sentències del Tribunal Suprem contra el model d'immersió lingüística de l'escola catalana, les impugnacions dels reglaments d'ús del català i l'occità a les diputacions catalanes, la croada contra el català al País Valencià i les Illes i la famosa llei Wert. Accions totes elles encaminades a imposar la supremacia de la llengua espanyola i el trencament de la unitat lingüística, històrica i cultural dels Països Catalans.
La persecució del català practicada per tots els governs espanyols democràtics -en major o menor grau, però tots!- és una agressió a la convivència que atempta contra els drets dels ciutadans que tenen el català com a llengua pròpia, va contra la realitat social del país i busca la confrontació permanent per desestabilitzar Catalunya i esborrar el que tothom sap i és profecia: que de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer s'hi estén un mateix poble amb una mateixa llengua i cultura.
Amb la imminent aprovació del projecte de llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó i l'esperpèntica decisió del govern aragonès de convertir el català en LAPAO i l'aragonès en LAPAPYP (per cert, acrònims que causen la mofa general, des de la comunitat científica i acadèmica internacional fins a la quitxalla de P-3), hem arribat a una tensió tal que Catalunya haurà de recórrer als estaments internacionals per denunciar i aturar aquest despropòsit que l'estat espanyol aplica per sistema i des de tots els àmbits contra una llengua romànica parlada per deu milions de persones i amb mil anys d'antiguitat.
A aquestes altures de segle XXI és inconcebible, reprovable i intolerable el grau de persecució al qual està arribant una llengua minoritzada com la nostra en una Europa que es presenta com a paradigma de la defensa dels drets de les persones i dels pobles, i que l'any 1992 va crear la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries precisament per evitar el que està passant amb tanta alegria a Espanya amb el català, l'occità, el basc, el bable i el gallec. Europa no pot mirar cap a un altre costat mentre un dels seus estats membres ataca impunement i des de posicionaments histriònics un patrimoni universal com és una llengua i una cultura que no deixen de ser, què hi farem, llengua i cultura europees.
Crec que és hora que algú li digui al govern aragonès que es preocupi d'allò que realment interessa als seus ciutadans (frase de moda entre els contraris al dret a decidir), en lloc de difondre mites i dogmes lingüístics basats en l'absurditat del no-res, i que protegeixi el ric i variat patrimoni lingüístic de la seva comunitat autònoma. Altrament, s'estan creant problemes on no n'hi ha i on la pervivència de la llengua catalana és un fet natural i una constant que es perd en els segles.
Seria exigible, també, que Espanya s'acostumés a complir els seus compromisos internacionals sense els artificis i tripijocs consuetudinaris, com ara la Carta Europea de Llengües Regionals i Minoritàries que l'estat espanyol signà l'any 2001, justament per salvaguardar les llengües minoritzades. I caldria que els catalans despleguéssim tots els mecanismes nacionals i internacionals disponibles per aturar els atacs reiterats de l'estat espanyol contra la nostra llengua.
Si convé, sol·licitant la intervenció del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, perquè els drets lingüístics són una part indissociable dels drets humans. Pel que fa a la Diputació de Lleida, la fundació Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) continuarà col·laborant com sempre amb les entitats culturals de la Franja de Ponent i, si fos possible, intensificarem les nostres relacions i línies d'actuació a favor de la llengua i la cultura que ens són pròpies i comunes.
Mentre vostès llegeixen aquest article jo seré a Tortosa, tot gaudint del Dia Sàpiens, la jornada en què la revista Sàpiens ofereix tot tipus d'activitats relacionades amb la història als seus lectors. El fet que aquest any els actes tinguin lloc a la capital del Baix Ebre aporta un munt de possibilitats, entre les quals la de fer un tast anticipat del que, des de ja fa 17 anys, és una de les manifestacions de recreació històrica més importants de Catalunya. Parlo de la Festa del Renaixement, que cada juliol vesteix la gent i els carrers de Tortosa com si fóssim a la primeria del segle XVI.
En aquella època, l'actual capital del Baix Ebre era una de les ciutats més importants de la Corona catalanoaragonesa. I en ella hi destacava el cavaller Cristòfol Despuig, fill d'una de les nissagues més influents de la població i, sobretot, l'home que va tenir l'encert d'escriure la lúcida Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa .
Bajanades diverses. Escric això perquè aquesta mateixa setmana m'he vist obligat a rellegir el primer capítol d'aquesta obra de Despuig. I ho he fet després de l'última ocurrència lingüística dels diputats del Partit Popular. Perquè, certament, en els darrers mesos, sembla com si ses senyories peperes s'hagin llançat a una carrera frenètica cap al disbarat. Si un dia un la fa grossa, l'endemà el del costat la supera amb una ocurrència encara més mancada de senderi. En aquest sentit, si fa unes setmanes l'executiu balear de José Ramon Bauzá va aprovar el decret de llengües que signa l'acta de defunció de la immersió lingüística a les Illes i relega el català a una posició subordinada, fa només dos dies ha estat el Parlament aragonès qui ha donat una estocada mortal a la llengua pròpia de la Franja de Ponent. Sincerament, ja no sé com qualificar l'aprovació de l'anomenada llei d'ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l'Aragó, que deroga la tímida legislació impulsada pel tímid Marcel·lí Iglesias el 2009. A partir d'ara, l'idioma que parlen els habitants de la Franja perdrà el poc suport públic que tenia i, a més, ja no s'anomenarà, oficialment, català.
Noms pintorescos. LAPAO no és el nom d'un estil de música caribenya d'aquella que obliga a remenar els malucs amunt i avall. LAPAO no és la nova moda de menjar oriental, saníssim i ple d'omega-3. LAPAO no és aquell esport minoritari -barreja d'hoquei, waterpolo i ping-pong-, tan minoritari que fins i tot Catalunya hi pot tenir seleccions pròpies. No. LAPAO és el nom que el govern aragonès ha decidit donar a la llengua que fins ara han parlat la immensa majoria dels habitants de la Franja de Ponent. A la llengua de Jesús Moncada! LAPAO, en definitiva, és la "llengua aragonesa pròpia de l'àrea oriental". Encara sort que en l'atzar de les sigles no ens ha tocat la denominació de LAPAPYP, que tot i que sembli una invitació a una festa d'aniversari a las Cuevas del Sado, en realitat es vol referir a la parla aragonesa. Gràcies, Luisa Fernanda!
Poca broma! No és, però, cosa de riure. Els atacs contra el català se succeeixen sense aturador arreu del país. L'objectiu no és cap altre que treure a la nostra llengua qualsevol tipus de prestigi i convertir-la en un simple instrument folklòric. D'aquí aquesta dèria d'esquinçar el català, de fer-ne trossets petits. Els enemics del nostre idioma saben que no és el mateix una llengua dinàmica, amb 11 milions de persones, que un seguit de parlars locals sense cap nexe comú entre ells. D'aquí la terrorífica política lingüística del PP al País Valencià; d'aquí que Bauzá digui que a les Illes s'hi parlen cinc llengües: castellà, mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc. D'aquí la LAPAO.
Despuig, actual. A l'inici d'aquest article els he parlat de Cristòfol Despuig. I això perquè aquest insigne tortosí ja va escriure fa prop de cinc segles sobre alguns dels problemes que ara ens afecten. Així, a banda de denunciar la manipulació de la història de Catalunya des de l'omnipresent poder castellà, Despuig lamentava tant la progressiva pèrdua de prestigi del català com els intents de trencar la seva unitat a base d'anomenar-lo amb un nom diferent a cada una de les contrades on es parlava. Tot molt (massa) actual i tot gens casual. El creacionisme lingüístic institucionalitzat al qual feia esment amb encert en aquestes pàgines Joan Reñé, president de la Diputació de Lleida (ARA, 9 de maig), avança sense manies. Allunyat del coneixement, de la ciència, de les universitats i les normes. Allunyat del sentit comú. Però amb tota la brutalitat que dóna tenir el patrimoni de la força.
Els promotors de la llei de llengües a l'Aragó saben que el que es parla a la Franja i a Catalunya és el mateix. Això només es pot negar des de la mala fe. L'argument més hilarant de tots és que la protecció al català posa en perill la “gran riquesa lingüística” aragonesa; se suposa que espanyola. Al darrere de la iniciativa hi ha un interès polític. Es retira la protecció al català, amb l'esperança d'aconseguir el que no va poder el franquisme. Però, a més, el PP sap que la llengua és la base de la cultura de Catalunya. Per tant, promovent divisions artificials dins d'un mateix idioma té l'esperança d'afeblir-lo i afeblir l'adversari que els obsessiona: Catalunya i el català. Però els polítics passen i la voluntat del poble roman. És difícil que el PP, per molt que embolcalli els seus abusos amb conceptes grandiloqüents, aconsegueixi quelcom més que el franquisme. A banda de fer un ridícul universal.