InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 819 (dimecres 01/05/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) Dotzena edició dels Premis Joan Coromines
 
 
5) XI Jornada de la SCATERM: «La terminologia en el món educatiu: didàctica, recursos i estratègies» (Barcelona, 10 i 11 de maig de 2013)
 
 
 
8) Ajudes al foment i promoció de l'ús del valencià
 
9) Un conte infantil recrea el Xitxarra, el mític tren d’Alcoi-Gandia
 
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 91).
 
 

292. Les llengües som les persones que les parlem.

 

Antoni Mir

Filòleg. Director de Linguamón- Casa de les Llengües

 
 
2)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dimarts 23 d'abril del 2013

L'Any Estellés rep el suport unànime del Congrés

Tots els grups parlamentaris han donat el seu vistiplau a la proposta de líder del PSPV, Ximo Puig, per difondre l'obra del poeta de Burjassot

El PPCV va votar a les Corts en contra de declarar 2013 Any Estellés

El diputat insta el Ministeri a difondre la poesia d'autors d'altres cultures de l'Estat

Tots els grups amb representació al Congrés dels Diputats han donat suport a la proposta del diputat i secretari general del PSPV-PSOE, Ximo Puig, perquè el govern espanyol reconega la trajectòria del poeta de Burjassot, Vicent Andrés Estellés. En concret, Puig ha exigit al govern que s'aprove una Proposició No de Llei perquè es “difonga la seua obra” i que “s'enaltisca i done a conéixer aquest gran poeta valencià”. La decisió del PP contrasta amb la que va prendre la formació a les Corts, on fa unes setmanes va votar en contra de declarar 2013 Any Estellés. “Existeixen altres personatges il·lustres que mereixerien amb major motiu una dedicació oficial d'any, per part del Consell”, van argumentar els populars.

Puig ha assegurat en la comissió de Cultura que “en aquesta crisi deshumanitzadora” els versos d'Estellés “plens de passió, ritme i humilitat ens serveixen de refugi” i ha destacat que és “el moment de reivindicar el paper i el valor de la seua presència en les lletres, en la societat valenciana i també espanyola”. En aquest sentit, el líder dels socialistes valencià ha reivindicat la “vocació universal del fill del forner.”

Autors d'altres cultures

El socialista ha plantejat a l'executiu de Rajoy que “participe activament en les iniciatives que l'AVL, Escola Valenciana, l'Ajuntament del seu poble o la fundació que porta el seu nom desenvolupen amb motiu de la celebració de l'Any Estellés” . Puig també ha instat el Ministeri d'Educació a difondre la poesia d'autors de les diferents cultures d'Espanya, “tant dins com fora del nostre país”.

Durant la seua intervenció Puig ha recordat que “el fill de forner, periodista, va il·luminar el tardofranquisme amb una poesia nova, emotiva i profunda” i ha afegit que “la llarga dictadura va escombrar gran part de la nostra cultura i quasi tota la segona meitat del segle XX i va fer impossible el reconeixement de l'obra dins de les nostres fronteres”.

Puig ha recordat els nombrosos guardons que Estellés va rebre per la seua trajectòria: Premi d'Honor dels Lletres Catalans (1978); Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990) i més tard la Medalla d'Or de Belles arts del Ministeri de Cultura. “La seua influència poètica ha sigut reconeguda en la renovació de la poètica contemporània i des de fa més de 40 anys s'ha traduït a nombroses llengües, l'última l'any passat a l'ucraïnès”, ha afegit.

 
3)
 
Dotzena edició dels Premis Joan Coromines
 
El proper dissabte 4 de maig es celebrarà la 12a edició dels Premis Joan Coromines que anualment convoca la CAL amb la voluntat d’homenatjar a persones i entitats que s’han distingit en la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes.
 
Enguany han estat guardonats l'actriu Montserrat Carulla, la cantant i actriu Núria Feliu, el diari digital Racó Català i l'Assemblea Nacional Catalana. El guardó a l'entitat local s'ha concedit al Centre Social de Sants, que recentment ha celebrat els 40 anys de treball continuat al barri de Sants.
 
L'acte anirà conduït per l'actriu Meritxell Ané, i inclourà un breu parlament de Miquel Sellarès, director del Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya. A més a més, en el decurs de la trobada es llegirà el Manifest del Correllengua 2013 i es farà públic el cartell oficial del Correllengua 2013. Com a final de festa es farà un recital de cançó a càrrec de Francesc Mir i acompanyants. Clourà la vetllada el tradicional Sopar per la Llengua que es celebrarà a la Sala Nova, annexa al teatre.
 
Més informació sobre els Premis Joan Coromines
 
L’any 2002, quan es complien cinc anys de la mort del gran filòleg i lingüista Joan Coromines, des de la CAL es va decidir, en record a la seva trajectòria i a la seva persona, donar el nom de Joan Coromines als premis que de forma anual lliurem al voltant de la festivitat de Sant Jordi. Aquests premis volen ser el reconeixement de la CAL cap a persones o col·lectius que han destacat pel seu compromís en la normalització de la nostra llengua, cultura i nació. Al mateix temps volen ser un revulsiu que ens esperoni a seguir treballant per assolir el ple reconeixement de la nostra identitat nacional i la nostra llibertat.
 
Des de l'any 2002 aquests premis s'han lliurat en poblacions o barris diferents, Gràcia, Esplugues de Llobregat, l' Hospitalet, Sant Just Desvern, Mataró, etc. Aquest any celebrarem la XII edició dels Premis Joan Coromines, al barri de Sants, concretament el 4 de maig al Teatre de Sant Medir.
 
Per a més informació: www.cal.cat
 
4)
 
Publicat en el diari ARA dilluns 22 d'abril del 2013

El català a la xarxa: parlar-lo i parlar-ne, en 100 enllaços

La Norma i el 'Digui, digui' ja s'han fet grans. Milers d'aplicacions en línia ajuden a aprendre i a enriquir la vuitena llengua més activa a internet

El català. Més de 9,5 milions de parlants. 500.000 de nous en els últims 7 anys. La catorzena llengua més parlada de la UE. La vuitena més activa a internet.

Descobreix cada dia un mot, aprèn a posar-te el corrector al correu electrònic, discuteix sobre si n'hem de dir 'escrache' o 'escarni'. 100 enllaços per parlar el català i parlar-ne.

Dues campanyes de sensibilització...

La Norma, aquella nena aplicada amb un peto blau i una carpeta sota l'aixella, ja ha fet els 30 anys. L'any 1982 la Generalitat va impulsar una campanya per retornar la llengua catalana al lloc que li corresponia després de la dictadura franquista. La Queta, una dentadura amb potes, va agafar el relleu de la Norma l'any 2005.


...i dues en defensa del català

No fa gaire, l'actual conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va fer un tuit amb una imatge de la Norma ben enfadada arran de l'ofensiva judicial contra el català. La normalització lingüística, encara incompleta, ha topat massa sovint amb la incomprensió uniformitzadora de l'Estat.

  • 11 raons per al català: El vídeo de la Plataforma per la Llengua que dóna #raonspelcatala i denuncia els atacs a la llengua ha estat un èxit a la xarxa.
  • L'escola en català, ara i sempre: La sentència del Tribunal Suprem contra la immersió lingüística judicial contra el català va fer que l'ARA regalés amb el diari un adhesiu a favor de l'escola en català. La imatge, una revisió del cartell noucentista d'Obiols, s'ha convertit en un nou símbol del món educatiu.


Va amb be alta o ve baixa? 8 diccionaris en línia

Ja no cal tenir una prestatgeria plena de diccionaris per escriure bé la llengua. La majoria d'obres de referència tenen edició en línia i és ben fàcil accedir-hi. En aquest blog, un mestre ha agrupat les 20 faltes més corrents en català.

Com en diem de les 'agulletes'?: 3 traductors

Instal·la't el corrector ortogràfic

7 'apps' útils (i divertides)

  • DIEC2: aplicació per a mòbils iPhone i Android del diccionari de la llengua catalana de l'IEC
  • 9 Alcover: 'app' per a iPhone del diccionari català-valencià-balear
  • Guies de conversa: per a universitaris nouvinguts que s'instal·len a Catalunya o per a catalans que marxen fora
  • Aplica't: aprèn el català des del mòbil
  • Catalan Verbs: per aprendre els verbs catalans i les seves conjugacions
  • El gran dictat: addictiva 'app' del programa de TV3, per a iPhone i Android
  • La iaia que s'inventava paraules: una 'app' contacontes per aprendre valencià, per a iPhone

    12 comptes imprescindibles per seguir a Twitter


    Viure en català

    L'ús del català encara és minoritari en àmbits com, per exemple, la justícia o el cinema. En aquest document, la Plataforma per la Llengua dóna consells sobre com afrontar situacions quotidianes relacionades amb l'ús del català.

    "Són tres quarts de cinc": 15 recursos per aprendre la llengua

    El mític 'Digui, digui', el curs per a castellanoparlants dels inicis de TV3, amb Carles Velat, Jaume Sorribas, Imma Colomer o Juanjo Puigcorbé, ja és una peça de museu. La Generalitat el va jubilar fa uns anys i el va substituir per un modern programa en línia: el Parla.cat. La xarxa dóna eines de sobres per aprendre la llengua i millorar el nostre nivell. Aquí teniu un recull de paraules i expressions que diem malament.

    Comprova el teu nivell

    Aprendre

    Descobreix paraules i expressions

    Vull un certificat

    Aprendre català al món...

    L'Institut Ramon Llull és qui promou l'ensenyament del català a l'exterior a través de lectorats repartits per tot el món. Hi ha més estudiants de català matriculats a Berlín que a moltes capitals espanyoles. Madrid és l'única ciutat espanyola amb una oferta clara, a través del Centre Cultural Blanquerna i l'Escuela Oficial de Idiomas de Madrid.

      ...i ajudar a aprendre'n

      Recursos per a nouvinguts i viatgers

      La salut del català

      Un recull d'informes i estadístiques per saber l'estat de salut de la llengua.

      'Escrache' o 'escarni'?: debat i articles de referència a la xarxa

      • El català suma: el blog de la Plataforma per la Llengua a l'Ara.cat
      • Un tast de català: articles d'Albert Pla Nualart, cap de Llengua de l'ARA
      • Lletra petita: articles de Magí Camps, responsable lingüístic de l'edició en català de 'La Vanguardia'
      • El Sedàs: "El meu català garbellat en e-conserva", un blog sobre llengua
      • El racó d'es PT: recursos, recomanacions, articles, materials descarregables i notícies relacionades amb la feina de pedagogia terapèutica
       
      5)
       
      XI Jornada de la SCATERM: «La terminologia en el món educatiu: didàctica, recursos i estratègies»
       
      Barcelona, 10 i 11 de maig de 2013

      L’XI Jornada de la SCATERM, dedicada a l’ensenyament i la transmissió del llenguatge especialitzat en el món educatiu, tindrà lloc al Col·legi de Doctors i Llicenciats, a Barcelona, els dies 10 de maig (tarda) i 11 de maig (matí), i ha estat coorganitzada amb aquesta entitat.

      La jornada ha estat pensada per a mestres i professors de diversos nivells educatius (fins a batxillerat), terminòlegs, estudiants i professors d’educació, especialistes en llibres de text, especialistes en didàctica o pedagogia, etc.; i constarà de dues conferències, quatre comunicacions, una taula rodona i de debat amb especialistes dels diversos àmbits implicats (docència, món editorial, terminologia aplicada) i dos tallers pràctics, un de dedicat als recursos per a treballar el lèxic especialitzat de les ciències a l’escola i l’altre al coneixement de les eines i recursos per al treball de la terminologia a l’aula.

      La informació sobre la Jornada -programa detallat i inscripcions- la podeu trobar al Col·legi de Doctors i Llicenciats.

      Al web de la SCATERM podeu trobar-hi més detalls sobre el tema i els objectius (Presentació).

      Esperem que aquesta activitat sigui del vostre interès, i us animem a participar-hi i a fer-ne difusió.

      FONT: Junta de la SCATERM - Vocalia de Comunicació

      6)
       
      Publicat en VilaWeb dimecres 24 d'abril del 2013

      El català llengua comuna, un espai irrenunciable

      La Plataforma per la Llengua i associacions d'immigrants enganxen deu mil paperets pel català

      Al nostre país, s'hi parlen més de dues-centes llengües. Però el català ens uneix, i el seu espai com a llengua comuna i de cohesió social és irrenunciable. Aquest és el missatge que vint-i-cinc associacions d'immigrants i la Plataforma per la Llengua van donar ahir per Sant Jordi en una contundent acció a la plaça dels Àngels de Barcelona, davant el MACBA.

      'Parla sense vergonya, parla amb llibertat', 'Visca la diversitat lingüística', 'L'escola, en català' o 'Vull veure cinema en català'... Són tan sols alguns exemples dels més de deu mil missatges que els participants a l'acció, la majoria nouvinguts, van enganxar en paperets de colors en un gran mural de dinou metres que ocupava la plaça i deia: 'El català, llengua comuna'.

      Completat el mural, l'últim 'post-it' del qual fou dedicat de manera especial i solemne al difunt fundador de la Plataforma, Martí Gasull, representants de les associacions participants van llegir un manifest en favor del català com a eina de cohesió social i element d'inclusió per a les persones immigrades. Van defensar la riquesa que significa la diversitat lingüística del país i van exigir que el català fos l'única llengua vehicular a l'escola. 'Defensem el català perquè és la llengua que ens uneix, és una cosa única i preciosa, i és la nostra manera de ser catalans', explicava Aziz Baha, marroquí de llengua amaziga, de l'associació Cornellà Sense Fronteres.

      Des de l'escenari, alguns dels nouvinguts que van prendre la paraula van lamentar la voluntat del Partit Popular d'arraconar el català i van interpel·lar directament la classe política del país instant-la a plantar-se contra tota mena d'agressions lingüístiques. Per ells, el català no és únicament la llengua del país, sinó la manera de formar-ne part.

      Van tancar l'acte les actuacions de la Barcelona Coral Àsia, dirigida per Carles Josep Comelade i amb cantaires de vint-i-tres països diferents, que va interpretar, entre més, la cançó 'Que tinguem sort' de Lluís Llach; i la del Taller de Músics, sota la batuta de Vicenç Martín, amb poemes musicats de Salvador Espriu.

      Aquests dies es publicarà al bloc de l'acció (postitartllengua.wordpress.com) un vídeo en format 'stop motion' per a mostrar el procés de creació del mural, amb la cançó 'Amagada primavera', que el grup Txarango ha cedit desinteressadament.
       
       
      7)
       
      Publicat en el diari ARA dijous 25 d'abril del 2013

      El Consell d'Estat rebutja que s'hagi de pagar l'escola privada als pares que volen castellà

      En el seu dictamen sobre la llei Wert, també demana que no desaparegui educació per a la ciutadania

      El Consell d'Estat rebutja que la llei estatal d'educació pugui obligar les comunitats autònomes a pagar l'escola privada als pares que volen escolaritzar els seus fills en una llengua cooficial concreta.

      En el seu dictamen sobre la llei orgànica de millora de la qualitat de l'educació (Lomce), el Consell d'Estat considera que aquesta previsió, inclosa a la proposta del ministre José Ignacio Wert, "no hauria de figurar en la llei" perquè "afecta l'àmbit de decisió de les comunitats autònomes amb llengua pròpia", a més de les "dificultats tecnicojurídiques que podria comportar".

      Tot i que el dictamen del Consell d'Estat no és vinculant, Wert haurà de prendre'l en consideració abans d'aprovar definitivament la seva reforma al consell de ministres.

      A més, el Consell d'Estat ha demanat en el seu dictamen que no desaparegui l'assignatura d'educació per a la ciutadania, tal com es preveu en el text que s'ha de debatre al Congrés.

      El dictamen, al qual ha tingut accés Efe, afirma que "procediria imposar com a obligatòria l'esmentada assignatura en algun moment", ja que han sigut nombrosos els acords i recomanacions subscrits per Espanya del Consell Europeu i la UE per "vetllar per l'aprenentatge dels valors democràtics [...] per tal de preparar les persones per a una ciutadania activa".

      La reforma que defensa el ministre José Ignacio Wert proposa canviar educació per a la ciutadania per una altra anomenada "valors culturals i socials" a primària i "valors ètics" a l'ESO, classes que serien obligatòries i alternatives a l'assignatura de religió.

      El text està signat pel president del Consell d'Estat, José Manuel Romay Beccaría, i per nou membres d'aquesta institució, entre ells, l'exvicepresidenta del govern socialista María Teresa Fernández de la Vega, Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón, un dels pares de la Constitució, i l'expresident d'UCD Landelino Lavilla.
       
      8)
       
      Ajudes al foment i promoció de l'ús del valencià
       
      Ordre 26/2013, de 21 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques per a les associacions cíviques sense finalitat lucrativa i altres entitats, per al foment del valencià en 2013.
      http://www.docv.gva.es/datos/2013/04/26/pdf/2013_3951.pdf

      Ordre 25/2013, de 21 d’abril, de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, per la qual es convoquen ajudes econòmiques destinades a municipis i mancomunitats de municipis que realitzen activitats de promoció de l’ús del valencià durant l’any 2013.
      http://www.docv.gva.es/datos/2013/04/26/pdf/2013_3946.pdf
       
      9) 

      Un conte infantil recrea el Xitxarra, el mític tren d’Alcoi-Gandia

       

      Un tren de llegenda, el Xitxarra de Juli Capilla, i il·lustrat per Antoni Laveda, és el darrer llibre de la col·lecció “Estrella de mar”, publicat per Edicions del Bullent. Es tracta d’un conte en què es rememora en clau de ficció el recorregut real de l’antic tren dels anglesos, el Xitxarra, amb personatges extrets dels contes populars valencians: l’home del sac, Camot, el gegant del Serpis... Als personatges de la història els passen un fum d’aventures durant el trajecte, a cada parada; no hi falta l’emoció i l’humor, en una història plena de sentiments.

       

      Un tren de llegenda és una història sobre l’antic Xitxarra, el tren que anava del Port de Gandia fins a Alcoi, desmantellat el 1969. Construït per una companyia anglesa, va servir per transportar productes agrícoles i industrials (tèxtils i paper), i també passatgers fins al Port de la Safor. Hi ha un fum d’anècdotes al voltant del Xitxarra; i han quedat segellades en la memòria col·lectiva de moltes generacions. El conte és un homenatge a les persones que van fer possible el mític tren anglès, i hi ha la voluntat de donar-lo a conèixer als més menudets, perquè forme part de la seua memòria. El llibre ha quedat francament bé, gràcies al savoir faire d’Edicions del Bullent i a les il·lustracions d’Antoni Laveda, que ha sabut captar a la perfecció l’esperit del llibre. Ara espere que siga del gust dels lectors, sobretot dels més menuts. El Xitxarra torna a circular per les comarques de la Safor, el Comtat, l’Alcoià, i encara més enllà...

       

      Sinopsi del llibre:

       

      El iaio Ferran convida els seus néts Jordi, Laia i Emiliet a pujar al tren de joguet que hi ha al parc del seu poble, Almoines. Però, en travessar el primer túnel, passen a una altra dimensió. De sobte, es troben en un tren de veritat! És el Xitxarra, l’antic tren dels anglesos que anava del Port de Gandia fins a Alcoi. Pel camí, coneixeran uns amics molt especials, d’una altra època, i d’altres herois i personatges llegendaris i sorprenents. Una aventura al·lucinant, plena de perills, que els ensenyarà uns mons i unes persones tan desconeguts per a ells com fantàstics.

       

      Els autors:

       

      Juli Capilla (València, 1970) és escriptor i professor de Valencià en un institut d’Elx (Baix Vinalopó). Ha publicat les novel·les L’home de Melbourne i Tabarca. Aventura per la Mediterrània; a més de diversos poemaris i llibres de divulgació de la literatura. És col·laborador en diversos mitjans de comunicació i director de la revista L’Aiguadolç.

       

      Antoni Laveda (València, 1951)ha treballat en el món del disseny gràfic i la publicitat, i simultanieja la docència amb la il·lustració de llibres. Els que més li agrada fer són els infantils i juvenils, i els que es desenvolupen en mons fantàstics i màgics.

       

      http://www.bullent.net/detalle_libro/?li_id=3157

       
      10)
       
      Publicat a tribuna.cat divendres 19 d'abril del 2013
       
       
      El Govern de les Illes ha decapitat de manera definitiva l'acord de mínims del català a l'ensenyament de les Illes: aquesta setmana Bauzá ha aprovat el decret que suprimeix la immersió a les aules. Amb la nova normativa, el català deixa de ser llengua preferent a l'educació balear.
       
      La lapidació del català a l'ensenyament infantil, primari i secundari s'ha fet efectiva aquesta setmana. El Govern del popular José Ramón Bauzá ha aprovat un decret que ovbia per complet l'obligació de l'administració balear ─legal i estatutària─ de promoure l'ús de la llengua pròpia a tots els àmbits de la societat, l'educatiu inclòs.

      El nou decret suprimeix d'aquesta manera la immersió lingüística a les aules de les Illes, una norma que s'avia assolit a través del consens social en l'època de la transició democràtica. Bauzá ha tirat pel dret: la nova norma obliga a què el castellà sigui també llengua vehicular i que ho sigui una tercera llengua a partir dels 3 anys.

      El decret estableix que totes les àrees, matèries, mòduls o àmbits de coneixement no lingüístics es poden impartir tant en les dues llengües oficials o en l'estrangera. D'aquesta manera, les tres llengües han de ser objecte d'ensenyament i d'aprenentatge en les àrees lingüístiques corresponents i, a la vegada, "una eina per impartir matèries no lingüístiques".

      A primer, segon i tercer d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les llengües oficials i la llengua estrangera, com a mínim una de les matèries entre matemàtiques, ciències naturals o socials. A quart d'ESO, s'haurà d'impartir en cada una de les tres llengües com a mínim una d'aquestes matèries i la resta d'assignatures obligatòries. En general, el centre haurà d'oferir un mínim del 20% de la càrrega lectiva de la resta de matèries en cadascuna de les llengües oficials i en l'estrangera.

      A batxillerat, els alumnes hauran de fer cada curs en català, castellà i anglès una o més matèries no lingüístiques del currículum. Pel que fa a la formació professional, els alumnes dels nivells 1 i 2 hauran de cursar un o més mòduls en cadascuna dels tres idiomes. En canvi, els estudis de nivell tres s'han d'impartir segons els currículums de cadascun dels cicles de les diverses famílies professionals.

      Aquest nou projecte ha tirat endavant amb l'informe favorable del Consell Escolar de les Illes Balears, d'acord amb el dictamen del Consell Consultiu de les Illes Balears i després de l'aprovació del mateix per part del Consell de Govern. L'aprovació de la nova norma arriba en un moment de xoc frontal entre l'administració i la societat civil balear, la qual ha demostrat repetides vegades el seu desacord amb el model d'escola "trilingüe" que pretén imposar el govern de Bauzá.
       
       
       
      - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
       
      InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
      – Retalls de notícies de premsa.
      – Articles, publicats o inèdits.
      – Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
      – Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
      Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
       
       
      Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
       
      PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací