291. Catalunya pot
difondre valors universals arrelats al propi país: que cada llengua té el dret
de ser prioritària al seu territori i ocupar funcions socials essencials; que
cada llengua és un valor i no un problema; que cada llengua és part del
patrimoni lingüístic de la humanitat; que cada llengua és una eina formidable
per al diàleg entre cultures; que cada llengua és un valor afegit per a la
comunitat que la parla.
Antoni Mir
Filòleg. Director de Linguamón- Casa de les
Llengües
El meu món en quatre estacions
De María Ángeles Chavarría i Josep Lluís Doménech
Diumenge, 5 de maig, a les 18,00 hores,
a la
Sala Museu 2, de la Fira del Llibre de ValènciaIntervindran a l'acte María Ángeles Chavarría, Josep Lluís Doménech i Jesús Figuerola i llegiran poemes Amàlia Garrigós, Zequi Castellano, Dolors Palomares, Maria Pilar Doménech i Antoni Sales
Rep, amb Jordi Sepulcre, el premi Carme Serrallonga a la qualitat lingüística
El Tempir d'Elx ha estat guardonat per la Universitat de Barcelona amb el vintè premi Carme Serallonga a la Qualitat Lingüística. L'estudiant de la Universitat d'Alacant Jordi Sepulcre ha fet el treball sobre la tasca d'aquesta associació que ha motivat la concessió del premi.
En l'acte de lliurament, el president de l'associació, Josep Enric Escribano, ha dit que considerava que era un premi que en realitat reconeixia l'esforç i el treball de tota la gent que al sud del País Valencià treballava en defensa del català. També ha remarcat el fet que el Tempir començàs les activitats fa vint anys i haja rebut el premi Carme Serrallonga en l'edició que fa vint.
L'acte de lliurament va anar acompanyat d'un debat sobre la qualitat lingüística amb la participació de la directora general de política lingüística de la Generalitat de Catalunya, Ester Franquesa, la periodista i professora de la UB Marta Lasala i el director de VilaWeb Vicent Partal. El debat va ser moderat pel professor Emili Boix.
El premi Carme Serrallonga, el lliura la Universitat de Barcelona en record i homenatge a l'admirable i reconeguda actitud de resistència catalanista durant el franquisme de la capdavantera a retornar la llengua catalana a la docència i a defensar la llengua i la cultura catalanes.
L'ajuntament ha rebut noranta-dues adhesions d'universitats, municipis, partits, organismes oficials, sindicats, entitats culturals i particulars · L'escriptora ha parlat amb VilaWeb
L'Ajuntament d'Alcoi ha concedit avui la Medalla d'Or de la ciutat a l'escriptora Isabel-Clara Simó, que també ha nomenat filla predilecta. L'acte s'escau amb el seu setantè aniversari. L'escriptora ha explicat a VilaWeb que quan li ho van dir, no s'ho podia creure: 'Va ser brutal, no m'ho podia pensar ni remotament, que el meu poble un dia em faria un reconeixement com aquest. És el millor que m'ha passat a la vida. Pensa que a vint-i-pocs anys vaig guanyar unes oposicions com a agregada d'institut i vaig anar a parar a Figueres, que no sabia ni on parava. Gent d'Alcoi em retreia que marxés a Catalunya i que m'hi hagués quedat. Però, és clar, poc temps després vaig enamorar-me de qui seria el meu marit i vaig tenir-hi dos fills. Ara, no he perdut mai les arrels i l'amor al País Valencià.'
La proposta va partir de l'equip de govern i va rebre el suport de tots els
regidors de l'ajuntament, vint-i-cinc, de tots els colors polítics. Aquesta
unanimitat també ha impressionat l'escriptora, que en el curs de la seva
trajectòria s'ha significat políticament. 'Sí, jo crec que s'havia de notar que
l'equip de govern havia canviat radicalment. I que hi ha persones que han
treballat per fer-ho possible, com Jordi Tormo o el meu bon amic Carles
Cortés.'
Aquesta unanimitat és un símptoma més d'un canvi al país
Valencià? 'M'agradaria creure-ho, però potser és purament anecdòtic. Si no ho
fos, aleshores podríem considerar-lo un símptoma molt positiu, perquè jo m'he
destacat com a pancatalana i independentista.'
En aquesta unanimitat s'hi
han de sumar les noranta-dues adhesions formals a les distincions que
l'ajuntament ha rebut d'universitats, ajuntaments, grups polítics,
administracions, sindicats, entitats culturals i particulars. Aquest fet
transcendeix l'àmbit d'Alcoi. 'Em fa molta il·lusió i m'agradaria que aquest fet
transcendís i arribés al Principat també. Sí que hi ha coses que van canviant, a
poc a poquet. Fa vint anys aquest acte hauria estat impensable.'
Segons
el regidor de Política Lingüística, Jordi Tormo, 'es tracta d'entitats de tots
els Països Catalans que reconeixen així la tasca constant en la promoció i la
defensa de la llengua comuna i de la cultura que realitza Isabel-Clara Simó en
la seua activitat constant com a escriptora i professora. A més, aquestes
distincions són un clar reconeixement a la seua activa defensa de valors com la
pau o el feminisme.'
L'acte de lliurament de la Medalla d'Or ha començat
a les sis de la vesprada al saló de plens i era obert a tothom. L'escriptora ha
signat el llibre d'honor i ha adreçat unes paraules a tots els assistents. Abans
havia explicat a VilaWeb que volia parlar de la gent que més s'estimava d'Alcoi
i llegir alguns poemes i frases d'aquestes persones.
L'acte de
reconeixement de l'Ajuntament d'Alcoi a l'escriptora Isabel-Clara Simó és
precedit (i de fet s'hi vincula) de l'acte de reconeixement del cantant Ovidi
Montllor, ja desaparegut. Fa poc es va posar el seu nom a un passeig i es va
col·locar una escultura seva feta per Antoni Miró.
L'anunci de la
concessió de les distincions a Isabel-Clara Simó, el va fer el 8 de febrer el
batlle, Toni Francés, que va voler destacar-ne la importància de l'obra
literària i periodística, no sols per a la cultura de parla catalana, sinó per a
la cultura europea. Francés va subratllar: 'Alcoi ha estat sempre bressol de
creadors i de persones que projectaven la nostra cultura, i és un deure d'aquest
ajuntament reconèixer el treball d'aquestes figures.'
(Més informació sobre aquest acte al diari alcoià ARA Multimèdia)