Publicat en VilaWeb dimeces 10 d'abril del
2013
El tribunal diu que no n'hi ha prou amb l'atenció
individualitzada a l'alumne
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol en una
interlocutòria que la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat haurà
d'introduir l'espanyol a les aules de l'alumne la família del qual hagi demanat
per via judicial d'estudiar en espanyol. Segons Europa Press, la interlocutòria
amb data del 6 de març diu que el sistema 'ha d'adaptar-se a tota la classe –o
unitat escolar– de la qual forma part aquest alumne', cosa que afecta tots els
estudiants, i no només l'alumne en concret.
El tribunal estableix que no n'hi ha prou amb l'atenció
individualitzada que ofereix la Generalitat, sinó que 'el sistema ha
d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part
l'alumne'. Manté, però, que és la Generalitat qui determina la proporció i
l'equilibri entre les dues llengües.
Tant el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència contra
l'estatut, com posteriorment el Tribunal Suprem, han emès sentències en les
quals es considera que l'espanyol també ha de ser llengua vehicular a
l'ensenyament a Catalunya. El TSJC va avalar posteriorment el sistema d'immersió
lingüística però, alhora, ordenava que s'atenguessin les peticions de les
famílies que demanaven l'escolarització en espanyol.
Per donar compliment a les decisions judicials que han
demanat a l'administració que atengués aquestes peticions, el Departament
d'Ensenyament ha aplicat a aquests alumnes una atenció individualitzada. I ara
el TSJC emet aquesta interlocutòria arran del recurs d'una família que demanava
que l'ensenyament bilingüe reconegut al seu fill s'apliqués 'juntament amb els
seus companys' i no de forma individualitzada.
El TSJC considera que les mesures demanades per a adaptar el
sistema d'ensenyament de manera que l'espanyol sigui vehicular 'no suposen
simplement l'atenció individualitzada de l'alumne en aquesta llengua', sinó que
'el sistema ha d'adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma
part l'alumne'. Segons la interlocutòria, 'allò que s'ha acordat afecta l'alumne
juntament amb els seus companys', perquè si no fos així, l'alumne hauria de ser
separat en una altra classe o s'hi mantindria 'amb una atenció
individualitzada', cosa que ha estat 'rebutjada específicament' pel Tribunal
Suprem el juny del 2012.
La petició d'un alumne, per tant, afectarà tots els membres de
l'aula, encara que els pares de la resta d'alumnes no vulguin que es modifiqui
el model lingüístic actual. El TSJC, però, argumenta que 'el dret fonamental de
l'educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix cap dret d'opció a rebre
l'ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials', sinó que és
'l'administració educativa qui organitza i estableix la prestació d'aquest
dret'.
Pel que fa a la distribució de les dues llengües a l'aula, el
TSJC manté que això és competència de la Generalitat, i cita sentències del
mateix Suprem que afirmen que 'la determinació d'aquesta proporció i la seva
posada en pràctica correspon acordar-la a la Generalitat de Catalunya', i que ho
ha de fer 'atenent a la realitat sociolingüística del centre'. Segons el TSJC,
no és la seva funció 'substituir l'administració en l'exercici d'una potestat
pròpia'.
El TSJC acaba desestimant els recursos de reposició
presentats tant per la família com per la Generalitat, tot i que confirma
'íntegrament' la interlocutòria del gener i demana tenir en compte els arguments
que es donen en el nou escrit judicial.
Vot particular
La interlocutòria inclou el vot particular d'un dels
magistrats, que es mostra d'acord amb desestimar el recurs de reposició
presentat per la família, però considera que s'hauria d'haver admès el presentat
pel Departament d'Ensenyament.
Disset famílies
Fins ara, tant el TSJC com el Tribunal Suprem havien ratificat
una posició comuna: si una família demanava que el seu fill fos escolaritzat en
castellà havia de tenir una atenció individualitzada però això no afectava pas
al funcionament de tot el sistema, basat des de fa més de trenta anys en la
immersió.
Tot just la setmana passada la consellera d'Ensenyament, Irene
Rigau, informava que aquest curs (2012-2013) tan sols disset famílies havien
sol·licitat que el castellà fos llengua vehicular als centres dels seus fills.
La dada contrasta amb les sol·licituds del curs anterior, 2011-2012: s'havien
fet 106 sol·licituds. Ho va dir reponent una pregunta parlamentària formulada
per PP i Ciutadans.
Publicat en el diari ARA dijous 11 d'abril
del 2013
ERC ha decidit intervenir en català a totes les
intervencions del ple en protesta per la sentència del
TSJC
El president del Congrés, Jesús
Posada, ha expulsat de la tribuna d'oradors del Congrés al diputat d'ERC Joan
Tardà per parlar en català. ERC ha decidit aquest dijous intervenir en català en
tots els punts de l'ordre del dia del ple en protesta per la sentència que ahir
va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estableix que si un
sol alumne demana l'educació en castellà obliga a canviar la llengua
d'ensenyament a l'aula sencera.
Posada, amb el reglament del Congrés a la mà, ha cridat a
l'ordre dues vegades al diputat republicà, com que Tardà ha seguit en la seva
protesta lingüística, com marquen les regles de la Cambra, el president del
Congrés li ha demanat que abandonés la tribuna.
Tardà que fixava posició en la convalidació del decret sobre
mesures que afavoreixen la continuïtat de la vida laboral dels treballadors de
major edat i promoure l'envelliment actiu. Ha començat explicant que "com que la
majoria del PP sempre sosté que el que val a Catalunya val a tot Espanya. En
lògic paral·lelisme i, en justa correspondència, entenem que un sol diputat que
exigeixi en aquesta cambra un canvi de llengua al català obliga a canviar
d'idioma a la cambra sencera".
El diputat d'ERC s'ha posat a parlar en català i,
automàticament, Posada l'ha tallat i li ha dit: "Li deman que no provoqui un
conflicte en un tema tan important. Entenc que el seu argument pot ser
interessant però no procedeix".
La interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya (TSJC) que obliga a impartir les classes en castellà a les aules on
així ho hagi demanat un alumne, i la seva demanda hagi obtingut una sentència
judicial favorable, és un graó més en el despropòsit social i lingüístic amb què
l'Estat espanyol, aquest cop per la via del poder judicial, intenta combatre la
normalització lingüística. Una aberració com aquesta només pot emanar d'unes
estructures estatals decidides a enfrontar-se amb la que consideren la seva
pròpia població a Catalunya; concentrades a dinamitar la convivència lingüística
si és necessari encenent els focs que convingui perquè el conflicte agafi força.
La temeritat dels poders de l'Estat espanyol no només està posant en perill la
convivència política, perquè són una fàbrica constant d'independentistes, sinó
que intenta llançar uns ciutadans contra els altres en una espiral
demencial.
No cal oblidar que la
interlocutòria del TSJC no és cap altra cosa que l'esclat d'una de les mines
judicials que va sembrar la sentència del Tribunal Constitucional contra
l'Estatut. No ha estat el primer ni serà l'últim d'un seguit d'atacs que
aconseguiran situar Catalunya fora de la legalitat espanyola, no tant perquè
Catalunya incompleixi la llei, sinó perquè es demostrarà que les lleis
espanyoles estan fetes contra els catalans, que majoritàriament abonen amb els
seus vots reiteradament la política lingüística i altres fonaments polítics de
l'autogovern. El TSJC suma un altre argument a la llista de motius pels quals la
població d'aquest país cada cop té més clar que l'única solució per sobreviure
com a poble a la península Ibèrica és situar-se fora d'una Espanya intolerant i
intolerable.
11)
Publicat en VilaWeb dijous 11 d'abril del
2013
Un sol alumne pot imposar l'espanyol a tota la classe,
segons el tribunal
La Generalitat no pensa complir la interlocutòria del
TSJC, que ja és objecte de recurs
Irene Rigau, consellera d'Educació, va ser contundent ahir en
relació amb la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
(TSJC) que obliga
a introduir la llengua espanyola al grup escolar d'un l'alumne quan els pares
hagin demanat per via judicial que hom li faci classes en espanyol. 'La llengua
del grup no pot canviar perquè un nen ho demani', va declarar Rigau. 'Lamentem
haver de defensar contínuament el nostre model, però no ens en cansarem. I no
pensem en la possibilitat d'executar aquesta resolució en aquests termes.' ERC,
PSC, ICV-EUiA i CUP també van refusar amb contundència la interlocutòria del
màxim tribunal de Catalunya contra el català a l'escola.
Rigau va voler deixar clar que la interlocutòria es referia a
una mesura cautelar dictada a partir d'un procediment sobre el qual no hi ha
sentència. I que la Generalitat hi ha presentat un recurs. 'El departament
d'Ensenyament ha seguit una política de defensa total del model lingüístic,
esprement al màxim el nostre dret de defensa. Un model que té una història de
trenta anys i el reconeixement parlamentari.' 'És obligació nostra de continuar
vetllant per poder respondre a totes aquelles qüestions que jurídicament es
presenten amb la intenció de modificar un sistema que Catalunya entén que és
propi i de gran vàlua per a la cohesió.'
La consellera va dir que la manera d'atendre les famílies que
consideren que en un moment determinat demanen classes en llengua espanyola és
regulada a la LEC, que preveu una atenció individualitzada en determinades
edats.
ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP refusen la interlocutòria i
defensen l'escola en català
ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP van refusar també la interlocutòria
del TSJC que estén l'ús del castellà a tota l'aula quan un alumne ho demani.
Tots van defensar l'escola en català i el sistema d'immersió lingüística. Marta
Rovira, d'ERC, va remarcar que els tribunals no podien estar per sobre d'una
llei aprovada al parlament ni de la voluntat majoritària d'un poble; Rocío
Martínez-Sampere, del PSC, va atacar la politització que es fa de la llengua a
l'escola i va negar que hi hagués cap problema real en aquesta matèria; Dolors
Camats, d'ICV, va defensar que es blindés el model i va criticar els qui volien
'atiar la divisió'. I Quim Arrufat (CUP) va cridar a la desobediència.
PP i Ciutadans celebren la interlocutòria
Per contra, el Partit Popular (PP) i Ciutadans es van mostrar
satisfets per la interlocutòria. El PP va demanar 'quantes sentències necessita'
la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, per implantar el castellà a l'escola
com a llengua vehicular. Ciutadans va retreure al govern l'actitud reiterada i
va recordar que 'els drets són de la gent, no dels nacionalistes ni de la
consellera'. Tots dos partits van demanar a Rigau, a més, que acatés la
interlocutòria i apliqués el model que determinava el TSJC.
Somescola expressa una profunda indignació per la
resolució del TSJC
Somescola.cat va
manifestar profunda indignació i va voler palesar que no hi havia cap conflicte
lingüístic a Catalunya. La plataforma, que conformen sindicats, entitats socials
i associacions de pares, va dir que la interlocutòria del TSJC volia
'desestabilitzar i crear sensació de conflicte discriminatori a les escoles'. La
plataforma va fer una crida a la desobediència i va reclamar al Departament
d'Ensenyament que tingués més fermesa que mai. Per a Somescola.cat, aquesta
resolució és 'el pas previ als criteris d'espanyolització que fonamenten el
projecte de nova llei impulsada per Wert'.
12)
Comunicat d'Enllaçats per la
llengua
Davant la interlocutòria del
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que insta a substituir la llengua
vehicular de qualsevol matèria, del català al castellà i no a l’inrevés, només
que un o una alumna ho reclamin;
També davant la campanya de
persecució contra docents publicada al web de “Nuevas Generaciones” del PP de
Castelló, i a la proposta de modificació dels llibres de text a les Balears, que
pretén substituir el català normatiu per una expressió no científica i apòcrifa
mal anomenada “baléà”,
ENLLAÇATS PER LA LLENGUA, a
l’espera de consensuar en la propera reunió de València del 27 d’abril, com
articularà noves respostes als atacs cada vegada més seguits i de més calat
contra la llengua, es remet al seu Manifest fundacional.
Concretament quan a la
introducció expressa:
“Els darrers mesos s'han
succeït atacs sistemàtics contra la nostra llengua arreu del territori, que
s'han intensificat arran de l'avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora
de la Qualitat Educativa (LOMCE), l'anomenada "Llei Wert". Amb aquests atacs, hi
ha una voluntat clara de convertir la nostra llengua en llengua de segona i que
el castellà esdevingui la llengua de referència i de prestigi.
I és que no s'ha acceptat la
realitat plurilingüe existent, ans al contrari. S'ha emprès una persecució
sistemàtica contra la llengua pròpia en els tres pilars fonamentals on s'estava
començant a normalitzar mínimament: mitjans de comunicació, Administració
pública i educació [...]”
I ja en el text del manifest,
afirma:
“[...] Ens refermem en la
lluita per aconseguir el plens drets lingüístics i el dret irrenunciable a poder
viure plenament en la llengua pròpia d'aquest país.
Defensem polítiques
lingüístiques d'equitat que passen per avançar en la normalització de l'ús i el
coneixement de la nostra llengua, per fer present el català a les
Administracions, a l'escola , als mitjans de comunicació, etc., i per fer del
català la llengua comuna i de cohesió social[...]
[...] Reivindiquem la
necessitat de fer del català la llengua vehicular a l'educació, afavorint la
immersió lingüística en contextos sociolingüístics adversos, alhora que volem
capacitat en el coneixement i ús de diverses llengües els nostres alumnes.
Defensem, així mateix la
necessitat de fer del català la llengua vehicular en els mitjans de comunicació
públics, l'administració, la justícia i els cossos de
seguretat.”
Seguim animant tant a les
entitats, institucions, organitzacions i empreses, com a la ciutadania en
general a manifestar el seu rebuig a aquests atacs.
En aquest sentit animem a
signar el nostre manifest (http://exllengua.blogspot.com/p/sesta-carregant.html)
per reforçar a la denuncia davant les Institucions Europees, de la persecució
que sofreix el català en tots els territoris, per part d’institucions
espanyoles, de partits com el PP o d’associacions com “Convivéncia
Cívica”.
També animem a anunciar les
vostres activitats i actes a la nostra pàgina de facebook: https://www.facebook.com/pages/Enlla%C3%A7ats-per-la-Llengua/411353605624643
Per la dignitat i per la
igualtat!
Enllaçats per la Llengua compta
amb l’adhesió de
més de 800 entitats de tots els
territoris.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
-
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.