Aranès o occità?

La decisió del govern de la Generalitat de constituir l'Acadèmia de la Llengua Occitana ha obert la capsa dels trons a l'Aran. El 22 de febrer, sense cap anunci previ ni publicitat institucional, el departament de Justícia de la Generalitat publicava al DOGC l'anunci d'un decret de constitució de l'Acadèmia de la Llengua Occitana. El text del decret diu que l'Acadèmia tindrà com a objectiu establir i actualitzar la normativa lingüística, en les varietats aranesa i d'“occità referencial”, a emprar per totes les administracions públiques i les entitats.

La polèmica va començar de seguida. Unitat d'Aran, partit a l'oposició i associat al PSC, va emetre un aïrat comunicat on acusa la Generalitat de trepitjar l'autonomia aranesa i les seves competències lingüístiques per una decisió que ni tan sols va ser comunicada al Conselh Generau d'Aran, sinó que es va publicar al DOGC sense cap més tràmit. En canvi, Convergència Democràtica Aranesa (CDA), partit que governa al Conselh i també a l'Ajuntament de Vielha, treu ferro als aspectes formals i assegura que s'està negociant amb la Generalitat un text de consens que s'introduirà durant el període d'al·legacions del decret de constitució de l'Acadèmia.

Però el problema de fons és quin paper ha de tenir l'Acadèmia aranesa en relació amb l'occità de referència. Els diversos grups que treballen per a la promoció de la llengua al conjunt d'Occitània encara no s'han posat d'acord en l'elaboració d'una llengua estàndard o referencial que pugui ser reconeguda per tots els parlants. La llengua occitana es parla en un territori de 15 milions de persones (es calcula que la coneixen i la poden parlar uns 3 milions) entre l'Atlàntic, els Alps, la costa Mediterrània provençal i la Vall d'Àssua, en un territori administrat per quatre estats diferents. Sovint les associacions i institucions de foment de la llengua tenen un caràcter marcadament localista o regional i històricament els estudis sobre l'occità han remarcat més els aspectes locals de cada modalitat que no pas l'elaboració d'un tronc comú.

No és un procés fàcil. Els intents de crear un estàndard a partir de la modalitat llenguadociana, amb capital a Tolosa de Llenguadoc, han estat rebutjats per les associacions de la variant atlàntica, gascona, dintre de la qual es troba la Val d'Aran, o la llemosina, al nord d'Occitània.

En els darrers anys, s'ha fet un intent de confluència que va donar fruits a finals del 2011 amb el naixement del Congrés Permanent de la Llengua Occitana, un organisme que intenta posar les bases científiques d'un estàndard occità i que ha aconseguit reunir el suport institucional dels departaments d'Aquitània, Llenguadoc-Rosselló, Migdia-Pirineus i Roine-Alps. Però encara no ha reunit tots els moviments occitanistes. La Val d'Aran té membres de l'Institut d'Estudis Aranesi i un representant dels mestres de l'escola aranesa dins d'aquest organisme occitanista.

En aquest context, la creació des de la Generalitat de l'Acadèmia de la Llengua Occitana, Aranès a l'Aran ha incomodat els partits aranesos. Des de Convergència Democràtica Aranesa, al govern al Conselh Generau d'Aran, el conseller Luis Carlos Medina explica que el govern aranès s'ha posat de seguida en contacte amb la Generalitat per modificar el redactat del decret aprofitant el període d'al·legacions. Hi ha un total acord, diu Medina, en la necessitat de convertir l'Institut d'Estudis Aranesi en una Acadèmia amb rang oficial i autoritat científica a l'hora de fixar la variant aranesa de l'occità, reconeguda com a oficial a l'Aran i a Catalunya arran del nou Estat i de la llei de l'Occità del 2010. “L'Acadèmia és una fita històrica i tots els partits hi estem d'acord, ara en tot cas és el moment de dialogar per aclarir els punts que són clars”, diu Medina. El que CDA pretén del decret és que quedi clar que el seu abast és sobre l'aranès com a variant del tronc comú que és l'occità. “No es tracta d'imposar una sobre l'altra, sinó treballar sobre l'àmbit de l'aranès tot reconeixent alhora que pertany a un tronc comú occità”, explica Medina.

En canvi, per a Francés Boya, d'Unitat d'Aran, exsíndic d'Aran i senador a Madrid dins les files del grup del PSC, la Generalitat hauria d'haver retirat d'immediat el decret ja que entra en conflicte en un àmbit que escapa de les competències de la Generalitat catalana i que afecta el conjunt d'Occitània, com és “la pretensió de voler definir des d'una acadèmia aranesa quin és l'occità referencial”.

“És com si des de València es volgués decretar de manera unilateral quin és el català referencial per a tots els territoris de parla catalana”, compara Boya. “És ridícul, i encara més quan ja existeix un organisme que està treballant per coordinar els territoris i fixar una occità referencial aprovat per tothom. Em consta que el decret de la Generalitat ha enfadat l'altre costat de la frontera i alguns diputats occitanistes se n'han queixat”, explica Boya.

La constitució de l'Acadèmia de la Llengua Occitana, Aranès a l'Aran és conseqüència de la llei de l'Occità, Aranès a l'Aran, aprovada el 2010 per donar forma al reconeixement de l'occità com a llengua oficial a l'Aran i a Catalunya.

El millor liceu de tot l'estat francès és el liceu bretó Diwan del municipi Carhaix-Plouguer, segons la llista publicada al diari Le Figaro, basada en les dades acadèmiques del Ministeri d'Educació. Es tracta d'un liceu que, com tots els de l'associació Diwan, fa servir la llengua bretona com a llengua vehicular en l'ensenyament.

Segons les dades del govern francès, un 99% de l'alumnat supera el batxillerat. Un percentatge molt per sobre del que es podria esperar (un 91%) segons el perfil socioprofessional dels alumnes.

Un institut en llengua bretona, doncs, ha estat situat en primer lloc, per davant de tota la resta d'instituts de l'estat, demostrant que l'ensenyament en una llengua minoritària no perjudica en cap cas l'aprenentatge dels alumnes, ans al contrari.