Les polèmiques classes marcadament espanyolistes del professor de magisteri de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) Francisco Javier González Darder van generar ahir una sèrie de reaccions en cadena en poques hores. De primer, la delegació de Castelló de l'Institut d'Estudis Catalans va emetre un comunicat en què deplora l'actitud del professor, demana a la universitat que actuï i es solidaritza amb els estudiants.

'Costa d’entendre que, en lloc d’educar en els valors de la comunicació i la convivència, tot fomentant el respecte i l’admiració per les llengües del món sense distinció, encara hi haja algun professor que actue en classe d’esquena als postulats bàsics de la pedagogia, que s’hi deixe dur pels vells tics de l’autoodi, que hi promoga actituds d’aversió contra la llengua pròpia i oficial del país i, naturalment, de l’UJI, i que, en definitiva, el tal professor aprofite la seua situació de privilegi per provocar i escarnir precisament els alumnes que mantenen insubornables la seua condició, personal i col·lectiva, de valencians', diu el comunicat.

I afegeix que confia que 'seran reconduïdes, amb la màxima urgència i decisió, les activitats irregulars del professor en qüestió'. Finalment es solidaritza amb els estudiants i diu que la universitat 'sempre comptarà amb el suport de la societat castellonenca en l’objectiu de constituir-se en punt referència en l’alta investigació científica i en la modernització de la metodologia educativa, així com en la defensa i promoció de la cultura i de la identitat del poble valencià.'

Tirant Lo Blanc encoratja els estudiants a queixar-se formalment

També ahir, l'Associació Cívica Valenciana Tirant Lo Blanc va fer una declaració per escrit en què emplaça el rector i la junta de govern 'a prendre les mesures necessàries per aclarir la situació que s’ha donat a conèixer en els mitjans i prendre les mesures disciplinàries que se'n puguen derivar dels fets demostrats, en el marc de la normativa pròpia de la universitat.' També demana que el consell de govern faci una declaració pública de refús i condemna de les afirmacions del professor i encoratja els estudiants a presentar queixes a través de les vies contemplades en la normativa universitària.

El consell de l'estudiantat presenta una queixa formal al registre

Cal recordar que la universitat va dir dimecres que no pensava actuar contra González Darder perquè no li constava al registre cap queixa oficial que ho sol·licités. Arran d'aquesta resposta de la universitat, el consell de l'estudiantat de la UJI va presentar ahir una queixa oficial, en nom del portaveu i del vice-portaveu, perquè la universitat actuï. El consell hi explica explica que ha rebut 'queixes tant d'antics alumnes com d'actuals de les més que dubtoses pràctiques educatives del professor Francisco Javier González Darder'. I afegeix: 'No deuria ser permès que un professor menyspree i ataque a una llengua i una cultura en una universitat pública, però encara menys que qualifique als seus alumnes de "perroflautas", "pancatalanistas", "mentirosos", etc; afirmant que "hablar valenciano en una institución pública es como ir disfrazado de payaso a un entierro", tot fent apologia de les metodologies educatives del franquisme.'

Finalment, sol·licita el següent: 'L'expulsió immediata del professor Francisco Javier González Darder pels atacs reiterats al català i a part dels seus alumnes a més de l’apologia constant de la dictadura franquista. La declaració per part de la universitat de persona non-grata a Francisco Javier González Darder, com ja va fer l’IES Lluís Revest. La realització i difusió d'un comunicat per part de l’equip rectoral, recordant a professors i alumnes l’aposta pel valencià de la universitat.'

La queixa va ser enviada i registrada seguint les vies que marca la normativa universitària. En concret, es va enviar al vice-rector de professorat, a la sindicatura de greuges de la UJI i a la facultat de ciències humanes i socials.

Alhora, el consell de l'estudiantat també va emetre un comunicat en què critica la campanya promoguda per les joventuts del PP contra els professors. També ahir, la universitat va emetre un comunicat en què deplorava la campanya de les joventuts del PP i defensa la llibertat de càtedra. El comunicat no fa cap referència, però, al cas del professor González Darder.

Aquest migdia s'ha presentat el primer volum, de tres, d'una edició abreujada del 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana' de Joan Coromines. El publica Ara Llibres amb la col·laboració de la Fundació Coromines. L'obra conté les deu mil entrades principals dels deu volums del diccionari, amb la sinopsi de l'explicació i alguns derivats. Aquesta feina de síntesi, l'ha feta el lingüista Josep Ferrer, membre de la Fundació Coromines, un dels coneixedors més importants de la seva obra. Aquesta edició té la virtut d'haver incorporat les darreres correccions que va fer Coromines.

El segon volum del 'Diccionari etimològic' apareixerà al juny i el tercer, al setembre. Els volums es vendran sobretot per via de crèdit, per bé que també es trobaran a les llibreries (120 euros per volum). L'editorial ha hagut de digitalitzar els deu volums del 'Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana'. Per a aquesta obra, ha rebut de la Generalitat un préstec reintegrable de l'ICEC (Institut Cultural d'Empreses Culturals).

Aquest projecte és el començament d'un camí que involucra l'editorial Ara Llibres i la Fundació Coromines i que té la intenció de cercar nous canals de sortida comercial de l'obra de Coromines i el fons de Curial Edicions, de Max Cahner. Segons que ha explicat la directora editorial d'Ara Llibres, Izaskun Arretxe, el projecte té tres objectius: cercar nous canals de sortida comercial al fons Coromines, impulsar nous projectes i productes a partir d'aquest fons i tornar a posar-ne en circulació algunes parts, com ara l'altra joia de Coromines, 'Onomasticon Catalaniae'.

El president de la Fundació Coromines, Antoni Vives, que va acceptar l'encàrrec fa gairebé tres anys, parla del fons com d'un tresor científico-filològico-lingüístic i espiritual del país. I descriu Coromines com un gran obsessionat, un d'aquells personatges que han permès que pervisqui la catalanitat del país. També insisteix en la necessitat de continuar l'edició de l'epistolari, 'que inclou milers de cartes, imprescindibles per a explicar la història del segle XX a Catalunya'. Un altre projecte important que conté l'acord d'Ara Llibres i la Fundació Coromines és de digitalitzar l'obra 'Onomasticon Cataloniae'. Per Vives –que també és regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona i escriptor– aquesta és una empresa cultural en majúscules.