InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 803 (dimecres 03/04/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Nova campanya d'arreplec de virolla per a ‘Cada dia un mot'
 
3) Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 4.0
 
 
5) Josep Miquel Bausset - El nom és Calp!
 
6) Francesc-Joan Monjo i Dalmau - Calp: Únic nom genuí, historic i actual
 
 
8) L'OCB demana a la societat de les Illes Balears, un any després de la manifestació del 25 de març, que es continuï mobilitzant a favor del català
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 86).
 

276. En la línia de valors, la llengua catalana mereix el mateix respecte que les altres llengües. En la línia dels drets, el dret personal de parlar-la ha de ser tan respectat com el de les persones que parlen amb normalitat altres llengües. Cal dir el mateix a nivell comunitari o de poble: el poble català ha de ser respectat en la seva llengua i cultura com ho han de ser els altres pobles. Pel que fa a l'aspecte pastoral, la llengua nativa és l'instrument més apte, més natural i, per tant, més exigible, en totes les tasques d'intercomunicació religiosa: predicació, catequesi, sagraments.

 

Ramon Masnou

Bisbe de Vic (1956-1983)

 
2)
Nova campanya d'arreplec de virolla per a ‘Cada dia un mot'

 

 

Fins al 15 d'abril, llibres a canvi de donatius

 

Com ja ha fet en ocasions anteriors, el servei RodaMots/Cada dia un mot organitza una campanya de donatius per a autofinançar-se. Aquesta campanya dura quinze dies, de l'1 al 15 d'abril. RodaMots no rep cap subvenció ni té cap ingrés per publicitat. Per tant, els únics ingressos que té són els donatius dels subscriptors.

 

La subscripció a RodaMots és gratuïta. Actualment reben els missatges prop de 25.000 subscriptors. La peculiaritat d'aquestes campanyes –que solen fer-se un cop cada dos anys– és que, a canvi dels donatius que fan, els subscriptors poden triar un o més llibres de regal entre una llista de més de trenta títols (narrativa, poesia, diccionaris, assaig, reculls de refranys i frases fetes, etc.).

 

Els diners recollits serveixen per garantir la continuïtat de la iniciativa ‘Cada dia un mot', la tramesa de la frase del dia (Minimàlia) i altres projectes de la Xarxa de Mots, l'entitat de la qual forma part RodaMots.

 

En aquesta ocasió, s'ha abaixat l'import mínim per rebre un llibre de regal, que ara és de només 14 euros. Segons l'import, varien els títols que els donants poden triar. A més a més, en acabar la campanya hi haurà un sorteig de cinc llibres entre tots els que hagin fet donatius de menys de 14 euros.

 

Els donatius es poden fer per tres vies: al compte 0081-0077-84-0001456056 del Banc Sabadell/CAM, al compte 2100-0807-78-0201130452 de “la Caixa”, o bé a través de Paypal.

 

RodaMots envia ‘Cada dia un mot' des del 1999 i ja ha fet rodar més de 3.000 mots, expressions i refranys de la nostra llengua. El butlletí Minimàlia envia la frase del dia des del 2007, té 4.000 subscriptors i ja ha enviat més de 1.000 frases.

 

Informació general sobre la campanya

http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=cd13

 

Informació detallada sobre els llibres de regal

http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=llibr13

 

Preguntes i respostes sobre la campanya

http://www.rodamots.com/calaix.asp?text=cd13_pmf

 

Pàgina inicial de RodaMots

http://www.rodamots.com/

 
3)
Softcatalà presenta la traducció al català del LibreOffice 4.0

El LibreOffice és el paquet ofimàtic lliure i gratuït més complet que existeix actualment. Permet crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions atractives i realitzar dibuixos espectaculars. El LibreOffice.org 4 ha estat desenvolupat per la comunitat LibreOffice. Es troba disponible per a sistemes Windows, Mac i GNU/Linux.

El paquet ofimàtic inclou un processador de textos (Writer), un gestor de fulls de càlcul (Calc), un editor de presentacions (Impress), un editor de dibuixos vectorials i gràfics (Draw), un editor de base de dades (Base) i un editor de fórmules matemàtiques (Math). Els usuaris, per tant, disposen de tots els recursos necessaris per a ser productius en un món modern.

Durant l'any passat hi van haver-hi més de 90.000 baixades del LibreOffice només des del lloc web de Softcatalà, és a dir, sense comptar les versions distribuïdes a través d'altres llocs web o les còpies incloses a la majoria de sistemes GNU/Linux.

Novetats des de la versió 4.0

La versió 4.0 inclou les següents novetats:

  • Neteja de codi antic i optimització del rendiment.
  • Interfície nativa per a afegir motors de correcció gramatical.
  • Possibilitat d'importar documents del Microsoft Publisher i Microsoft Visio 2013.
  • Compatibilitat millorada en la lectura de formats, fins a 127 formats diferents, inclosos els formats de Microsoft .docx, .xlsx i .pptx (Word, Excel i PowerPoint).
  • Llenguatge programació de dibuixos LibreLogo.
  • Integració amb sistemes de gestió de continguts com ara Alfresco, IBM FileNet P8, Microsoft Sharepoint 2010, Nuxeo, OpenText, SAP NetWeaver Cloud Service, entre d'altres, gràcies a l'estàndard CMIS.
  • Millores en la interfície d'usuari com ara integració amb Unity en entorn Linux o compatibilitat amb els temes del navegador Firefox per a poder personalitzar l'aparença.
  • Aplicació de control remot de l'Impress per a l'Android, que permet controlar remotament les presentacions des de dispositius Android.
  • Millores de rendiment en carregar i desar documents grans, especialment fulls de càlcul i documents de text.
  • Noves interfícies de programació d'aplicacions (API) que permeten una nova generació d'extensions molt més potents.

Millora de qualitat en la traducció catalana

Per a la versió 3.6 es va realitzar un control de qualitat de la traducció.

A més a més de la interfície, traduïda completament, per a la versió 4.0 s'ha superat el 99% en la traducció l'ajuda, aproximadament 437.000 paraules, i se n'ha fet una revisió exhaustiva de la qualitat, incloent-hi una consolidació terminològica.

Baixada

El LibreOffice és lliure, això vol dir que ofereix la llibertat d'utilitzar, d'estudiar, de millorar i de compartir el programari. Podeu baixar la darrera versió des del Rebost: http://www.softcatala.org/libreoffice

Eines lingüístiques

El LibreOffice inclou les següents eines lingüístiques:

  • Incloses de sèrie: corrector ortogràfic, diccionari de partició de mots i diccionari de sinònims (autocorrecció a partir de la versió 4.0.2).
  • Corrector gramatical experimental (mitjançant l'extensió LanguageTool)

Relació amb el projecte l'OpenOffice.org

L'OpenOffice.org és un projecte abandonat que ha estat substituït pel LibreOffice i per l'Apache OpenOffice. Ambdós projectes són evolucions de l'antic OpenOffice.org. Tots els documents i materials elaborats per a l'OpenOffice.org són compatibles i aprofitables en qualsevol d'aquests dos projectes hereus.

El LibreOffice és el paquet ofimàtic escollit en les distribucions GNU/Linux més habituals i té el suport de la Document Foundation.

Softcatalà no pot assumir la traducció de dos paquets ofimàtics i només dóna suport al LibreOffice i es fa càrrec de la seva traducció al català.

Softcatalà recomana desinstal·lar l'OpenOffice.org i substituir-lo pel LibreOffice.

L'Apache OpenOffice no es troba disponible en català. Els usuaris de l'Apache OpenOffice que desitgin encapçalar el projecte de traducció d'aquest paquet ofimàtic trobaran la col·laboració i assessorament de Softcatalà.

Crida a la participació

El projecte de traducció necessita més voluntaris. Si sou usuari del LibreOffice o de l'OpenOffice.org i esteu interessats a ajudar en el projecte, no dubteu a visitar la pàgina web del projecte del LibreOffice a Softcatalà (vegeu http://www.softcatala.org/wiki/Projectes/LibreOffice) i apunteu-vos a les llistes de correu, on podreu contactar directament amb l'equip de traducció per involucrar-vos en el projecte.

Quant a Softcatalà

Softcatalà és una associació sense afany de lucre que treballa per la normalització de la llengua catalana en el sector informàtic relacionat amb Internet i les noves tecnologies, a partir de la traducció de programari lliure i de distribució gratuïta. Per a més informació sobre els programes que aquesta associació ha traduït al català, podeu consultar el seu lloc web a http://www.softcatala.org.

 
4)
5)
 
Publicat en VilaWeb dissabte 23 de març del 2013
 
 
Josep Miquel Bausset
 
Monjo de Montserrat
 
La toponímia o onomàstica geogràfica s'ocupa dels estudis etimològics dels noms dels llocs. Com a ciència, igual que la Filologia o la Història, utilitza un mètode científic, que és fonamental en la tasca dels investigadors. Per tant, l'onomàstica no especula, i per això els expedients que es fan estan basats en criteris objectius.
 
A partir de la Transició, van ser molts els municipis que recobraren el seu nom original en la nostra llengua, deixant de banda expressions tan esperpèntiques com Carcagente, Javea, Chilches, Puebla de Duc, Fuente la Higuera, San Mateo, Elche, Játiva, Vinaroz o Villajoyosa!!
 
També des de Calp, el bon amic Francesc Joan Monjo va presentar un impecable treball científic, sobre el nom de la vila. Però des de fa uns mesos, l'Ajuntament de Calp (manipulant la història al seu gust) vol tirar per terra l'informe històric sobre el topònim Calp.
 
Calp és present en tota la documentació medieval i apareix en totes les fonts, tant les escrites en llatí com en valencià. Cal dir que la forma toponímica “Calp”, que és d'origen preromà, i segurament d'etimologia fenícia, la trobem esmentada per primera vegada al Tractat de Caçola (1179) signat entre Alfons el Cast i Alfons VIII de Castella: 'usque Calp'. També el Llibre del Repartiment parla del Castell de Calp, incorporat a la corona catalanoaragonesa.
 
Durant la dominació islàmica, el nucli poblacional de Calp era anomenat Kalp, i més tard, durant la dominació cristiana, ja apareix citat així en tots els documents.
 
Si el topònim Calp és d'abans de l'era cristiana, com han reconegut eminents científics com els professors Sanchis Guarner o Joan Coromines, defendre ara 'Calpe', com proposa la majoria governamental d'aquesta ciutat, és anar en contra de la història i acabar amb una herència immaterial que hem heretat dels nostres avantpassats i que hem de transmetre, com un tresor, als nostres descendents.
 
L'informe de Francesc Monjo (aprovat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua) on defensa la forma 'Calp', ha estat recolzat pels també especialistes Júlia Campon (viuda de Jaume Pastor i Fluixà) i Joan Ivars, amb unanimitat de criteris.
 
Des de l'Ajuntament de Calp, segurament que defendran la forma 'Calpe', argüint la fal·làcia del bilingüisme. Però és curiós: un Ajuntament que defèn el bilingüisme, té la pàgina web només en castellà!!

Per altra part, el setembre passat l'alcalde de Calp presentà el pressupost municipal en cinc idiomes: espanyol, francès, anglès, alemany i holandès. I en valencià, senyor alcalde? No defèn vostè el bilingüisme?

A la pàgina web de l'Ajuntament hi ha el pressupost municipal, amb les banderes en qüestió, per tal que els ciutadans puguen consultar-lo. La particularitat és que sota la bandera de la ciutat de València, no apareix el pressupost en valencià, sinó que remet a l'espanyol!!! Totes les altres banderes remeten els ciutadans a l'anglès, francès, alemany i holandès, a més, evidentment, de l'espanyol. En cinc llengües diferents, però no en valencià. Com si Calp no fos una vila del País Valencià!!

Certament que Calp és l'únic nom genuí i històric d'aquesta vila de la Marina. I mesclar (com vol fer l'Ajuntament del municipi) ciència i política, i a més, per aquells que no són especialistes en lingüística i en història, només és anar en contra de la normalització del valencià.
 
Per altra part, una ciutat o una persona, només té un nom! No dos!! L'alcalde de Calp és César, no Cèsar! O li diuen César-Cèsar? Si ell creu en el bilingüisme, perquè no es diu César-Cèsar?
Moltes vegades el president de la Generalitat i els consellers del Govern Valencià, han dit que 'a valencianos no nos gana nadie'. Que ho demostren, defensant la nostra llengua a les nostres institucions i als nostres pobles!
 
A primers de desembre, el PP demanava a Catalunya 'sensibilidad' per a mantindre el nom de Banco de Valencia. Per què el PP no té més sensibilitat per defensar el valencià i per mantindre el nom de Calp, tal i com els historiadors defensen? Per què l'Ajuntament de Calp menysprea i margina la nostra llengua? perquè després diguen que 'a valencianos no nos gana nadie!!!
 
La sensibilitat que el Govern Valencià reclama a Caixabank, l'haurien de tindre també els consellers i el president de la Generalitat, pel que fa a la llengua i a la cultura del País Valencià. Que demostre l'Ajuntament de Calp la sensibilitat que demanen als altres, defensant la forma genuïna i valenciana del nom de la ciutat. Del nom històric i tradicional!! De l'únic nom d'aquesta vila!
 
 
6)
Calp
Únic nom genuí, historic i actual
Francesc-Joan Monjo i Dalmau
 
Per patrimoni toponímic s'entén l'herència immaterial que ens ha arribat dels nostres avantpassats, i a nosaltres ens recau l'obligació de conservar-lo per poder traspassar-lo als nostres descendents. No és ni una minúcia ni una antigalla, és un tresor comú i té un valor perenne. Ens resultaria impossible parlar del Calp d'avui sense fer menció especial al patrimoni cultural i lingüístic heretat, i que s'ha conservat fins a l'actualitat. Element que ens conforma com a poble amb un caràcter diferenciat i amb una idiosincràsia pròpia.
 
El topònim Calp és herència del passat i està ben viu avui, per això hem de sentir l'obligació de protegir-lo i transmetre'l, ja que ens servirà com a motor per a implicar la societat calpina en la conservació del patrimoni toponomàstic i que, alhora, ens servirà per a mantenir viva la memòria del nostre passat. En l'entorn de l'actual Calp cosmopolita, en què s'entrecreuen tantes cultures i on la patrimonial està un tant desdibuixada, l'oficialització de la forma toponímica Calp, com a única, ha suposat un gest de compromís cap a la recuperació sobre allò que els nostres ascendents ens han deixat i que nosaltres podrem transmetre als nostres fills i néts. Una presa de consciència de preservar i posar en valor el topònim històric de Calp.
 
En 2008 vaig rebre l'encàrrec de redactar un informe històric sobre el topònim Calp. Un document que va ser aprovat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb l'informe favorable del Doctor Emili Casanova, President de la Secció d'Onomàstica, i que l'ONU, mitjançant el Grup d'Experts de les Nacions Unides en Noms Geogràfics (GENUNG), aconsella que cada lloc ha de ser oficialitat pel seu nom en la llengua del territori on està ubicat, sense que això excloga l'ús d'exotopònims.
 
Ací us presente un resum, sempre amb criteris científics, sobre l'evolució històrica i filològica del topònim Calp, l'únic nom genuí, històric i actual.
 
Sobre el topònim Calp
 
El topònim Calp és la forma existent en tota la documentació Medieval consultada i en gran part de la Moderna. Per tant, podem afirmar que és la que s'adequa a la tradició històrica i lingüística del municipi, ja que és a partir de la incorporació d'aquest nucli poblacional, i el seu antic terme castral, al regne cristià de València (1244) quan comença a aparèixer en totes les fonts, tant escrites en llatí com en català, Calp. La forma toponímica Calp –d'origen preromà, segons els eminents filòlegs Joan Coromines i Manuel Sanchis Guarner, indicant que potser tinga etimologia fenícia– la trobem documentada, per primera vegada, en el Tractat de Caçola (1179) signat entre Alfons el Cast (I de Catalunya i II d'Aragó) i Alfons VIII de Castella. El document cita Calp de la següent manera: “...sicut tendit et ducit portus usque ed mare et vadit usque ad Calp”. Segons el pacte, Calp i el seu terme quedava sota domini catalanoaragonès.
 
En el tractat d'Almizra (1244) es confirmava la integració de Calp en la Corona d'Aragó. Un altre document important és el Llibre del Repartiment, on apareixen les donacions que es fan als colons cristians durant el segle XIII i, com no, parla del Castell de Calp. La forma Calp, a més d'estar encara ben viva, com hem pogut veure és antiquíssima. Un topònim històric que ha perdurat a través dels segles perquè el poble l'ha considerat seu.
 
Evolució històrica del topònim
 
a) Durant la dominació islàmica el nucli poblacional de Calp –era encara una petita alqueria– i el seu terme castral pertanyien a la Taifa de Daniya (Dénia). El seu nom seria transcrit KALP o KALB (l'ortografia aràbiga no distingueix les síl.labes finals bilabials p/b). Així apareix en Yaqut al-Hamawi i en el Kitab al-Jaghrafiyya d'al-Zhurí.
 
b) Com ja hem assenyalat, és en el segle XII quan apareix per primera vegada documentada la forma Calp en un acord entre Estats, en el qual es delimitaven les incorporacions territorials de les empreses conquistadores de les corones de Castella i d'Aragó: el Tractat de Caçola. Però no serà fins el segle XIII quan el terme del Castell de Calp és ocupat i colonitzat pels cristians, i incorporat a la Reial Corona d'Aragó. És a partir de llavors quan ens trobem en tots els documents existents –tant a l'Arxiu de la Corona d'Aragó com a l'Arxiu del Regne de València i de la Catedral de València–, corresponents als segles XIII, XIV, XV, XVI i XVII, el topònim Calp: castrum et vilam de Calp, terminis de Calp, in termino de Calp, castilione et de Calp, castri de Calp, Alcherie de Calp, castrudum de Calp, batlia de Calp, terminun de Calp, justicie de Calp, portu de Calp, erant de Calp, scribaniam de Calp, justicie de Calp, dicto loco de Calp, populatoribus de Calp, alqueria de Calp, terme de Calp, Baronia de Calp, etc.
 
c) Durant el regnat de Carles I, més concretament després de la revolta dels agermanats (1522), l'antic regne de València va viure una forta castellanització política i cultural. L'oligarquia valenciana, d'adscripció majoritària al projecte nacional impulsat per la monarquia, faria que el país dels valencians anara integrant-se, cada vegada més, en l'Imperi dels Habsburg, de clara ideologia centralista i castellanitzant. És a partir d'ara quan comença a aparèixer en algun document la forma castellana Calpe –els senyors de Calp, els marquesos d'Ariza, eren de parla castellana i potser influïren en la castellanització del topònim– però així i tot el poble segueix conservant el seu topònim històric, ja que trobem molts documents amb la forma genuïna i tradicional de Calp. A més, en altra documentació de l'època, com és la geografia d'Ortelius de 1585 i les de Mercator del 1609, 1630, 1634 i 1639, apareix escrita la forma Calp.
 
d) Després de la derrota d'Almansa (1707) i amb la posterior publicació dels Decrets de la Nova Planta dictats per Felip V, pels quals quedaven derogats els Furs valencians atorgats pel rei Jaume I, les autoritats borbòniques van iniciar una fèrria castellanització cultural i lingüística, quedant la llengua del valencians expel.lida de l'administració i de l'Església. S'ordenava que “se actue y los Instrumentos se escriban en lengua castellana. Y que de oy en adelante no se permita imprimir libro alguno en otro idioma que castellano”. És precisament a partir del segle XVIII quan l'administració comença a fer servir, de manera usual, la forma castellana Calpe. Malgrat aquesta impuls castellanitzador i castellanitzant, encara podem trobar documents amb la forma Calp.
 
Podem veure com en les geografies posteriors al 1707, com la de Fer (1709), per dir-ne una de les primeres, apareix ja Calpe. Però hi ha dues excepcions: la de Cantelli (1696) i la de Mercurio Geografico (1698) on trobem la forma Calpe, ja que, com hem assenyalat, la castellanització havia començat abans del 1707, és a dir, amb els Àustries. Però no és un fet absolut, doncs la geografia de Beaurain de 1760 diu Calp. D'altra banda, el botànic Cavanilles, en les seues Observaciones sobre la historia natural, greografía, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia (1795-1797), cita la població com a Calp.
 
Conclusió:
 
Com hem vist, la forma castellana Calpe comença a aparèixer a les darreries del segle XVI i principis del XVII. Segurament la família senyorial, de parla castellana, influirà en la castellanització del topònim (per als castellanoparlants resulta difícil la pronuncia d'alguns mots acabats en consonant, i ho solucionen posant una “e” final). Però és durant els primers anys del XVIII, per circumstàncies polítiques adverses a la cultura del poble valencià, quan fan que els país dels valencians vaja castellanitzant-se, fins i tot en la toponímia. Es viu un procés de substitució lingüística i cultural que porta a la castellanització i deformació de molts dels nostres noms de lloc i de cognoms. Pel que fa a la documentació, queda ja generalitzada la forma Calpe, però a nivell popular continua ben viva, fins avui, la denominació Calp. Per tant, podem afirmar que des del punt de vista històric i filològic la forma Calpe, ni s'adapta a la tradició històrica ni a la lingüística del municipi, ja que és una adaptació morfològica al castellà –llengua no tradicional d'aquest poble– del topònim genuí Calp.
 
El filòleg Joan Ivars i Cervera, especialista en toponímia, assegura que no existeix el més mínim dubte de quina és l'opinió científica sobre la forma única i genuïna del topònim Calp. És més, el filòleg diu ben clar que “no voler acceptar aquesta realitat és mesclar la ciència amb la política, o en altres punts de vista aliens a la lingüística o la història, que són ciències que aporten criteris per a la fixació dels topònims”. Paraules molt encertades, que tant la historiadora Júlia Campón i Gonzalvo (viuda de Jaume Pastor i Fluixà) com jo mateix també fem nostres.
 
7)

 

Publicat en Vilaweb dilluns 25 de març del 2013

http://www.vilaweb.cat/noticia/4098532/20130325/noticia.html

 

Maó passa a dir-se 'Maó-Mahón'

 

L'equip de govern va introduir la proposta per la via d'urgència la setmana passada i avui l'aprovarà

 

És el penúltim tràmit abans no sigui del tot efectiu

 

L'equip del govern municipal de Maó, del PP, aprova avui l'espanyolització definitiva del topònim de la ciutat: de Maó a Maó-Mahón. El ple ja va aprovar el canvi de nom l'octubre de l'any passat, però aleshores es va obrir un període d'al·legacions i ara cal una segona votació. La batllessa Àgueda Reynés va dir la setmana passada que ja s'havien respost les al·legacions i que totes les propostes de mantenir el nom de Maó havien estat refusades. Fet això, va dir, no hi havia cap motiu per a dilatar més el procés.

 

No era previst que s'inclogués aquesta qüestió a l'ordre del dia del ple, però el PP va presentar la proposta per la via d'urgència i es va aprovar. De fet, tampoc no era previst que hi hagués sessió plenària avui, però com que dijous, el dia assenyalat, és Dijous Sant, es va decidir d'avançar el ple. És gairebé segur que la proposta serà aprovada, com ja va passar fa un any, perquè el PP hi té majoria. Per tant, només restarà un últim tràmit, el vist-i-plau del Consell de Menorca, perquè el topònim sigui oficialment 'Maó-Mahón' i es canviïn els cartells de la ciutat.

 

Cal recordar, també, que aquest estiu l'ajuntament de la ciutat ja va ordernar als treballadors d'emprar el nom 'Maó-Mahón' en tots els documents.

 

El canvi de nom és emparat per la modificació de la llei de la funció pública, impulsada pel govern de José Ramón Bauzá i aprovada el 17 de juliol de 2012 al parlament balear amb els vots del PP. De resultes d'aquesta reforma, es va modificar la llei de normalització lingüística i el català va deixar de ser requisit per a accedir a la funció pública. I un dels punts de la reforma, doncs, és que el castellà pot formar part de la denominació oficial dels municipis, i que això depèn de cada ajuntament. L'ajuntament ha d'aprovar la denominació en el ple i els consells insulars decidiran els noms oficials dels municipis, dels nuclis de població i de les vies de comunicació interurbana.

 

Quan es va saber la intenció del PP de canviar el topònim, es van fer sentir protestes, sobretot a la xarxa, amb l'etiqueta #ésMaó a Twitter i un grup de Facebook.
 
8)
 
Comunicat de premsa
Data: Dilluns, 25 de març de 2013
 
 
L'OCB demana a la societat de les Illes Balears, un any després de la manifestació del 25 de març, que es continuï mobilitzant a favor del català

L'ENTITAT DENUNCIARÀ, PER TOTS ELS MITJANS LEGALS, ELS NOUS ATACS A LA LLENGUA

Avui fa un any que més de 50.000 persones sortien als carrers de Palma per dir “Sí a la nostra llengua”. Va ser una de les manifestacions més multitudinàries de la història de Mallorca, i la més important a favor del català. Gent provinent de tots els pobles i ciutats de Mallorca, de totes les edats, ideologies i condicions socials, va dir prou a la política de desprotecció legal i d'eliminació de drets lingüístics impulsada per les principals institucions de les Illes Balears –principalment, Govern, Consell i Ajuntament de Palma. La manifestació fou la culminació de tota una sèrie de mobilitzacions plurals a favor de la llengua que varen implicar milers i milers de ciutadans arreu de Mallorca i de les Illes Balears. En varen destacar, entre d'altres, les vagues de fam per la llengua, les manifestacions contra la gira del president Bauzá als diferents pobles, la campanya dels Enllaçats als centres educatius o el suport dels pares a l'ensenyament en català. El resultat va ser una presa de consciència social sobre la importància de la nostra llengua, i un rebuig majoritari a les iniciatives de les institucions de les Illes Balears.

El Parlament de les Illes Balears, finalment, va aprovar, tot i l'oposició ciutadana, la Llei de Funció Pública, que elimina el dret dels ciutadans a ser atesos per les institucions públiques en una de les dues llengües oficials, que a més és la pròpia. Aquest atac sense precedents als drets lingüístics dels mallorquins i de les mallorquines s'afegia a tota una bateria de mesures impulsades contra la llengua pròpia.

L'OCB assenyala que un any més tard la situació legal de la llengua catalana ha empitjorat a les Illes Balears. L'entitat torna a denunciar que la política del Govern Bauzá té com a finalitat l'extermini de l'idioma que identifica els mallorquins i les mallorquines, i constata que la mobilització impulsada des de la societat civil no ha fet recapacitar uns governants que estan aplicant contra l'idioma propi les directrius del sector més extremista del PP. L'OCB considera gravíssim que un Govern que té el mandat legal i estatutari de protegir i promoure la llengua catalana s'hagi convertit en el seu principal enemic, i que la màxima institució de Balears mostra la seva voluntat de reduir l'idioma propi a un residu folklòric.

L'OCB constata que els ponts de diàleg, de consens i de respecte institucional que tradicionalment havien presidit la relació entre les institucions i la societat civil s'han trencat del tot, i que el Govern Bauzá no rectificarà la seves mesures contra la llengua. És més, l'entitat denuncia l'intent de l'executiu de continuar els experiments lingüístics dins un sector com és el de l'ensenyament, tan fonamental per al futur i per a la cohesió social. La voluntat de l'executiu de reduir la llibertat d'expressió dels docents a través de les lleis de símbols i de convivència, i de reduir l'ensenyament en català a través del decret de llengües demostren una actitud pròpia de règims totalitaris.

Davant aquesta situació, l'OCB es compromet a continuar denunciant públicament i a combatre, per tots els mitjans legals possibles, les agressions governamentals contra la llengua. L'entitat continuarà responent als atacs mitjançant el recurs als tribunals, la presentació d'alternatives i la mobilització social. Per acabar, l'OCB fa una crida al conjunt de la societat civil perquè continuï mobilitzada a favor del català. Davant les agressions governamentals, l'entitat demana a la ciutadania que mantengui el seu compromís diari amb la llengua, segueixi reivindicant els seus drets i faci servir el català a amb normalitat a tots els àmbits. Una societat conscient dels seus drets i disposada a exercir-los, és la principal garantia de futur per a la nostra llengua.

(Per a més informació: Tomeu Martí 677 366 312)

 

- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací