InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.300
membres]
Butlletí número 801 (dilluns 01/04/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
4) El
Correllengua 2013 cerca finançament a través del micromecenatge
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
86).
274. Nosaltres estimem el
nostre país multilingüe: sabem que compartir llengües és font de pau. Cal tenir
un amor propi per la llengua, sense estar en contra de cap altra llengua: com va
passar a la
Renaixença, com el moviment catalanista del segle XX, que és la
seva traducció, com la recuperació del prestigi del català dels anys 80 i fins i
tot del 92. Aquest patriotisme, aquesta mirada oberta, desacomplexada,
integradora, és la que ha d’engendrar el nou catalanisme i ha d’engendrar una
nova fortalesa per la nostra llengua.
Artur Mas
President de la Generalitat de
Catalunya
2)
Anul·la l'ús
preferent del català a les dues corporacions arran d'un recurs de Convivència
Cívica Catalana
El Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ús preferent del català
que estableixen els reglaments lingüístics de les diputacions de Lleida i
Girona. El tribunal ha estimat parcialment un recurs presentat per l'associació
espanyolista Convivència Cívica Catalana, encapçalada per Francisco Caja, i ha
decidit d'abolir el reconeixement del català com a llengua preferent en aquestes
dues corporacions i també la necessitat que els ciutadans explicitin l'opció
lingüística mitjançant un petició formal expressa.
Totes dues
diputacions van anunciar ahir que recorrerien al Tribunal Suprem contra la
sentència. El portaveu de CiU a la Diputació de Girona, Albert Piñeira, va explicar
que ja havien donat l'ordre als serveis jurídics d'estudiar les vies per a
interposar recurs. Aquest text va ser aprovat per unanimitat el maig del 2010 i,
malgrat que Piñeira assegurà ahir que acataven la decisió judicial, també digué
que no en canviarien el contingut fins que no s'hagués esgotat la via del
recurs. El portaveu de CiU va dir que era un nou atac al català per part d'una
minoria que volia instrumentalitzar la qüestió lingüística.
Per una altra
banda, el president de la
Diputació de Lleida, Joan Reñé, va dir que els efectes que
tindria la sentència serien mínims, perquè no posava pas en qüestió l'ús
habitual i normal de la llengua catalana a la institució, sinó tot el contrari:
'Manifesta que s'han de continuar treballant els expedients administratius en
llengua catalana dins la institució.'
Precedent
de Barcelona
El TSJC ja havia
suspès cautelarment diverses parts d'aquests reglaments mentre no resolia els
recursos presentats.
En les dues
sentències d'ara, datades el 6 de març, el TSJC fa servir jurisprudència, com
ara la sentència del Tribunal Constitucional (TC) contra l'estatut de l'any 2010
o bé la sentència contra el reglament lingüístic de l'Ajuntament de Barcelona i
que va anar en la mateixa línia que les que ara s'han fet públiques. D'aquesta
manera, el TSJC determina que la posició de les dues llengües oficials és de
'paritat jurídica' als poders públics de Catalunya.
El tribunal
estableix que les administracions tenen l'obligació de respectar l'elecció de
llengua que faci el ciutadà, 'de manera que queden en una posició de
disponibilitat lingüística'. A més, recorda que la jurisprudència constitucional
espanyola admet la qualificació del català com a llengua d'ús normal a les
administracions 'mentre no impliqui imposició', i que la sala
contenciosa-administrativa del TSJC considera que la configuració del català com
a llengua pròpia i d'ús normal 'no afecta ni exclou el castellà com a llengua
igualment oficial'.
En el cas de
la Diputació
de Lleida, s'anul·len els articles 2, en què es diu que el català ha de ser
llengua d'ús preferent en aquesta administració, el 5.2, el 5.3, el 7, el 8 i el
14. Entre més, s'anul·la el que fa referència a la necessitat que el ciutadà
expliciti la tria lingüística mitjançant una petició formal
expressa.
A la Diputació de Girona,
també s'hi anul·la l'article 2, que estableix el català com a llengua d'ús
preferent, a més dels articles 5.2, 6.1, 6.2, 7 i 13. Entre més qüestions,
aquests articles establien que l'expedició de documents es faria en català, o bé
en català i castellà si el ciutadà ho demanava; que els impresos s'havien
d'oferir en la versió catalana, mentre que les versions en castellà es posarien
a disposició sempre que els interessats ho demanessin; que només es farien
impresos bilingües quan alguna circumstància especial ho requerís; que el
personal de la diputació faria servir el català en les comunicacions
administratives orals, llevat que l'administrat demanés de ser atès en castellà;
o bé que les disposicions pròpies s'havien de publicar en
català.
Així doncs, el
TSJC estima parcialment els recursos presentats per l'entitat espanyolista
Convivencia Cívica Catalana, que ahir va celebrar les sentències perquè, a parer
seu, confirmen el respecte al bilingüisme a què resta obligada
l'administració.
Les sentències no
són fermes i les parts poden presentar un recurs de cassació a la salta
contenciosa del Tribunal Suprem.
L'ajuntament de
l'Alguer, amb la col·laboració de la representació de la Generalitat a l'Alguer,
ha activat per primera vegada una campanya per a fomentar l'ús social de
l'alguerès. Amb el lema 'En alguerès, té més gust', la iniciativa vol ajudar a
donar prestigi a la llengua i a difondre el gust de parlar-la. El nou síndic de
la ciutat, Stefano Lubrano, ja va avançar en aquesta entrevista a VilaWeb, que
tenia la intenció ferma de fer reviscolar la llengua a la ciutat. De moment, els
àmbits fonamentals d'aquesta campanya són la gastronomia, la família, l'escola,
l'esport i el turisme cultural.
La campanya es
basa en cartells que es penjaran per tota la ciutat, especialment en
restaurants, escoles, biblioteques, casals d'avis i associacions esportives. A
més, es faran adhesius, pins, xapes i punts de llibre. També se'n farà difusió a
les xarxes socials i, més endavant, en una pàgina web.
Pel que fa a
l'eix gastronòmic, els cartells jugaran amb productes autòctons com ara l'oli,
el vi, el formatge i el pa i 'el gust per la llengua', explica el director de la
representació del govern català a l'Alguer, Joan-Elies Adell. En l'àmbit
familiar, de l'escola i del joc, es vol transmetre que els ciutadans de l'Alguer
'tenen un tresor i l'han de transmetre entre generacions, sobretot entre avis i
néts'. I, quant a l'esport i al turisme cultural, els cartells se centraran
bàsicament en el futbol i el rugbi, dos esports molt populars a l'illa de
Sardenya.
Lubrano:
'Parlar en alguerès ens identifica'
'L'alguerès és un
tresor del territori, un producte de qualitat com el medi, com la nostra
gastronomia, les nostres tradicions. Parlar en alguerès ens identifica i ens
permet, doncs, de transmetre un tresor que hem de promoure en tots els sectors,
començant per la família i l'escola', va declarar el síndic de l'Alguer, Stefano
Lubrano, en la presentació de la campanya. Hi anava acompanyat d'Adell, de
l'assessora de Cultura, Romina Caula, i dels representants de les associacions
culturals alguereses Obra Cultural i Òmnium Cultural.
4)
El Correllengua 2013 cerca finançament a
través del micromecenatge
La CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana) a
través de la nova plataforma de micromecenatge Tot SUMA
(www.totsuma.cat), inicia la campanya de suport al Correllengua
2013.
El Correllengua, amb disset anys
d’història, és el moviment més actiu i més fortament
arrelat al conjunt de terres de parla catalana, a favor de la promoció de la
llengua i la cultura del país. A través d’una proposta festiva, participativa i
transversal, el Correllengua arriba a més de 150 viles, barris i ciutats del
Principat i a més de 300 d’arreu dels Països Catalans.
L’objectiu de la campanya és assolir
5.000 euros que es destinaran íntegrament a
millorar i ampliar el suport que des de la CAL s’ofereix als organitzadors
locals del Correllengua. Les contribucions serviran per a oferir-los nous recursos i materials
(exposicions, jocs, marxandatge...), ajudar-los en la planificació dels actes i
millorar-ne la seva difusió. Tot plegat per a fer que el moviment guanyi en
cohesió i implantació territorial.
Durant quaranta dies (fins el 26 d’abril) es podran fer arribar els
suports i els mecenes rebran a canvi diversos regals en agraïment
al seu ajut. Al mateix temps, el 15% de l’import de les
contribucions desgravarà en la propera declaració de Renda
(IRPF).
Des de la CAL volem animar a tothom que senti
com a propi el missatge del Correllengua a que ajudi a fer-lo més
fort.
Qui és la CAL?
Actualment, la CAL (Coordinadora
d’Associacions per la Llengua catalana) es va establir l’any 1996 amb la
voluntat d’aglutinar entitats i persones que treballessin en projectes de
suport a la normalització de l’ús social de la llengua i la
promoció de la cultura pròpia. Actualment, exerceix la coordinació del Correllengua
al Principat, la Catalunya Nord i Eivissa, en
col·laboració amb altres entitats de cada territori. Al mateix temps, la CAL
impulsa altres campanyes i projectes com ara el projecte Xerrem, grups de
conversa destinats a facilitar
la millora de l’expressió oral de persones adultes, per tal de
contribuir al creixement de
l’ús social del català, aprofundir en la cohesió social i donar a conèixer el
país. Actualment són prop d'un centenar
els grups establers arreu del domini lingüístic.
5)
Publicat a
L'‘Informecat 2013' revela que la
llengua té una vitalitat superior al seu pes demogràfic
El govern espanyol ha llançat una
ofensiva sense precedents en el camp de l'educació
La llengua catalana viu un moment dolç: guanya
parlants, és un dels idiomes més apresos a Europa i triomfa a internet, però,
alhora, està sotmès a un dels assetjaments polítics i judicials més intensos
dels darrers anys.
L'informe anual de la Plataforma per la Llengua
Informecat 2013, presentat ahir a Barcelona, qualifica el català de
“llengua en expansió, dinàmica i amb una presència molt notable en diferents
àmbits, en alguns casos molt per sobre del que li correspondria segons el seu
pes demogràfic”, però alerta del risc que la pressió política i judicial malmeti
aquesta embranzida.
El català –sosté l'estudi– és un idioma mitjà com
ara el danès i el txec, amb una gran capacitat d'atracció, tal com certifiquen
les dades. Dels 10 milions de parlants que té la llengua, 5,5 no el tenen com a
llengua materna. O, dit d'una altra manera: per cada persona que té el català
com a llengua inicial hi ha 2,25 parlants que no el tenen. A més, el 10% dels
catalans de llengua materna castellana adopten el català com a llengua
principal.
Aquestes dades contrasten amb les decisions
polítiques i judicials que s'han pres els últims anys en àmbits com ara
l'educació i la justícia. El cas de l'ensenyament és paradigmàtic. El model
d'immersió lingüística de Catalunya està sent objecte d'un setge sense
precedents, tot i que la demanda d'escolarització en castellà és testimonial.
Una cosa semblant passa a les Illes Balears, on el govern del PP ha decidit
posar fi al model d'immersió, malgrat que el 93% de les famílies dels nens entre
3 i 8 anys han triat l'ensenyament en català. Més greu és la situació al País
Valencià, on hi ha 126.000 alumnes d'educació infantil i primària que no poden
estudiar en valencià perquè han reduït les línies en català.
Sota
mínims
Però, si en algun àmbit la
presència del català està sota mínims, aquest és el de la justícia, en què, no
només no millora, sinó que els últims anys està reculant. Així, s'ha passat de
tenir un 16,77% de les sentències judicials redactades en català el 2007 a només
el 13,11% el 2011. “I no és per falta de coneixement”, va explicar ahir Josep
Anton Fernández, de la Plataforma per la Llengua. De fet, el 99% del personal de
l'administració de justícia a Catalunya té coneixements de la llengua i prop
d'un 10% dels treballadors dels jutjats i tribunals del país fan cursos de
català.
La Plataforma per la Llengua ha
arribat a la conclusió que allà on l'Estat espanyol té capacitat de legislar, la
vitalitat del català es frena i, on no en té, floreix. L'exemple més clar és
internet, on el català, gràcies a la voluntat de la societat civil, és el dinovè
idioma més utilitzat a Twitter i ja hi ha més de 60.000 dominis .cat.
40 per
cent
dels andorrans cursen l'ensenyament en
català.
7
milions
de persones saben escriure en
català.
A l'Estat hi ha 202 lleis que
obliguen a etiquetar en castellà, un nombre molt superior a les dues que fan el
mateix amb el català. I, per si no n'hi hagués prou amb aquest desequilibri, la
llei no tracta igual les dues llengües. Entre el 2009 i el 2011 hi va haver 114
multes per productes que no complien les lleis que obliguen a etiquetar en
castellà i cap des del 2010 per no haver-ho fet en català.
Llengua de transmissió al marge de
l'origen
Catalunya ha acollit en els últims anys
diverses onades migratòries, que han tingut un impacte notable sobre el paisatge
lingüístic del país. Tot i això, el català ha resistit bé la pressió. Així, el
10% de les persones de llengua materna castellana acaben adoptant el català com
a llengua principal i moltes parelles lingüístiques mixtes transmeten el català
als seus fills com a llengua principal.
El vint-i-dosè idioma més traduït del
món
El català ocupa un lloc de privilegi en
el rànquing d'idiomes més traduïts del món. Tot i ser una llengua mitjana, amb
uns deu milions de parlants, és el 22è idioma més traduït del món i supera, en
aquest àmbit, llengües amb un pes demogràfic similar i amb un estat al darrere
com ara el búlgar, l'eslovac i el grec. En volum de traduccions d'altres
llengües, ocupa la 26a posició.
La setena llengua més apresa a la Unió
Europea
El català és en un lloc destacat en el
rànquing dels idiomes no materns que dominen els europeus. Segons
l'Eurobaròmetre del 2012, la llengua de Catalunya és en la setena posició
d'aquesta llista, només superada per idiomes amb un volum de parlants molt
superior com ara l'anglès, el francès, l'alemany, el castellà, el rus i
l'italià. El 0,74% dels europeus diuen haver après el català.
Situació greu al País Valencià i a la
Franja
Catalunya està sent víctima en els
darrers anys d'una ofensiva contra el seu model d'escola, però la situació és
molt pitjor en altres territoris del domini lingüístic. Al País Valencià, hi ha
126.000 alumnes d'educació infantil i primària que voldrien estudiar en valencià
i no poden perquè no hi ha prou línies en català i a Aragó els catalanoparlants
no tenen reconeguda la seva llengua.
6)
El
català és una llengua en expansió que segueix guanyant parlants degut a la seva
"capacitat d'atracció" segons les conclussions de l'InformeCAT'2013, elaborat
per la
Plataforma per la Llengua, que situa la llengua catalana com la
setena en nombre de parlants dins del grup de llengües europees mitjanes,
malgrat la "inexplicable manca de reconeixement oficial i jurídic i reiterats
intents per limitar-ne el marc legal i competencial".
La
justícia, les "traves" en l'àmbit educatiu als territoris de parla catalana i
"els atacs" a la immersió lingüística a Catalunya són les principals amenaces,
segons aquest informe, que mostra una panoràmica de la situació del català a
través d'un recull de 50 dades de diversos àmbits que tenen gran influència per
a la llengua.
La
Plataforma per la Llengua ha presentat aquest
dijous la segona edició de l'estudi 'InformeCAT' (2013), que va començar a
elaborar l'any 2012. Un treball que pretén posar sobre la taula "un document de
referència que funcioni a mode de termòmetre sobre l'estat i l'evolució de la
llengua".
I
segons les dades (50) que recull l'informe, el termòmetre dóna senyals de bona
salut, fins i tot de "vitalitat", pel català. D'alguna manera, l'estudi ve a
ratificar la idea que el català no és una llengua minoritària, sinó 'mitjana'
(amb 10 milions de parlants), que en l'actualitat no perd parlants sinó que en
guanya. Sobre aquest punt i sobre la "capacitat d'atracció" de la llengua ha fet
especial èmfasi l'entitat responsable de l'estudi.
Així,
uns 4 milions de persones parlen el català tot i no ser aquesta la seva llengua
materna (el català, doncs, és la setena llengua més apresa a Europa). La majoria
d'aquests són ciutadans castellanoparlants que han adoptat el català com a
llengua principal, un traspàs que es quantifica en un 10% d'aquests ciutadans.
Aquest indicador és "molt important", en el sentit que equipara el català amb la
capacitat d'atracció de l'anglès o el francès.
L'estudi recull moltes altres dades que reforcen la idea del català com
una llengua "dinàmica i en expansió". El consum cultural i de mitjans de
comunicació, per exemple, és un dels punts forts en l'ús social del
català.
Amb
tot, persisteixen alguns aspectes polítics i econòmics que l'estudi identifica
com a negatius per la llengua. La qüestió de l'etiquetatge en català, per
exemple, segueix sent una assignatura pendent, com ho demostra el fet que el 94%
dels productes "no respecten la llei d'etiquetatge". Contra la idea de la
imposició del català en aquest àmbit a través de sancions, l'estudi replica que
"es mantenen a l'alça les lleis que garanteixen l'etiquetatge en castellà per
només dues que imposen l'ús del català", segons ha exposat Josep Antòn
Fernàndez, membre de l'executiva de Plataforma per la Llengua.
Justícia i educació, les grans preocupacions
Les
"dades negatives" que aporta l'informe fan refèrencia sobretot als àmbits de la
justícia i de l'educació. Respecte el primer, subratlla que només el 13% de les
sentències que es dicten a Catalunya es redacten en català, seguint amb la
tendència decreixent iniciada l'any 2005, i això malgrat que un 98% dels
funcionaris de justícia parlen el català.
Per
l'entitat aquest és un àmbit especialment simbòlic ja que és allà on es
dirimeixen els drets i deures dels ciutadans. En aquest sentit s'emplaça al
Govern a "incidir-hi" per forçar que l'administració de justícia prioritzi el
català.
L'accés al català en l'educació als diversos territoris de parla
catalana és una de les qüestions que més preocupa a l'entitat. "40.000
catalanoparlants aragonesos que no tenen reconeguda oficialment la seva llengua;
126.000 nens i nenes del País Valencià que volen estudiar en valencià i no tenen
opció; a les Illes, el govern legisla contra la immersió lingüística, malgrat la
demanda existent".
La
radiografia del català a l'escola arreu dels Països Catalans -també a Catalunya,
"amb sentències i declaracions" contràries a la immersió lingüística- preocupen
i molt. El director de Plataforma per la Llengua, Daniel Mundet, ha assegurat que la
situació és "per posar-se de peu i fer un alto". A més, des de l'entitat
s'interpreta que "els atacs" que està rebent el català són "perversos", perquè
van més enllà de la llengua i persegueixen un procés de segregació i de divisió
de la societat catalana".
7)
Publicat en el diari ARA divendres
22 de març del 2013
El ministre
d'Educació considera que hi ha una "sobreinterpretació" de les implicacions
lingüístiques de la Lomce
El ministre d'Educació, José
Ignacio Wert, s'ha obert aquest dijous a introduir una disposició específica
durant el tràmit parlamentari de la Lomce per garantir que "la llengua cooficial
tingui el mateix tractament, no només que la llengua oficial pròpia, sinó que la
resta de les assignatures troncals", tant a nivell de càrrega horària com en
termes d'avaluació. De tota manera, el ministre d'Educació ha volgut treure
ferro a la definició de "troncal", tot dient que "no són troncals les
assignatures més importants, sinó aquelles que són d'oferta obligatòria en tot
el sistema educatiu".
El model lingüístic que planteja la Lomce ha centrat bona part
del debat sobre la llei de qualitat educativa que el ministre, José Ignació
Wert, ha presentat aquest matí en comissió al Senat. Durant la seva exposició,
Wert ha dit que la norma no posa cap impediment a la immersió lingüística ja que
permet "establir sistemes" perquè les assignatures no lingüístiques
"s'imparteixin en la llengua cooficial" per afegir que la seva iniciativa "només
imposa que es respectin les condicions establertes pel TC".
Per la senadora de l'Entesa Catalana de Progrés, Maria Jesús
Sequera, la norma impulsada per José Ignacio Wert ofereix un tracte "vexatori i
degradant" a les llengües cooficials. Durant la seva intervenció, Sequera ha
defensat el sistema d'immersió lingüística de Catalunya dient que ha estat una
gran eina de "cohesió social", que garanteix un bon nivell de llengua castellana
i ha plantejat també la possibilitat d'incorporar el sistema d'immersió a les
llengües estrangeres.
En la mateixa línia s'ha expressat el
senador de Convergència i Unió, Ramón Arturo, tot dient que "aquest avantprojecte de llei és un atemptat a la
línia de flotació de la immersió, que entenem com un model de cohesió social i
li demanem que no jugui amb la cohesió de la societat
catalana".
Per Arturo, la Lomce té una "clara intencionalitat de relegar
el català com a simple assignatura autonòmica de què els alumnes puguin estar
exempts" per afegir que el model d'immersió garanteix l'aprenentatge de les dues
llengües i que "és un model de cohesió social que ningú té dret a trencar". És
per això que ha sentenciat dient que "no s'han de generar problemes on no n'hi
ha".
El ministre d'Educació ha contestat dient que existeix una
"sobreinterpretació" de les implicacions lingüístiques de la Lomce que "no té
res a veure amb la realitat" i que la Lomce garanteix que els alumnes surtin del
sistema educatiu amb una competència lingüística en castellà a tot els país i en
la llengua cooficial en aquelles comunitats autònomes amb llengua cooficial.
Així mateix, ha dit que hi ha diversitat de mètodes per arribar
a aquest objectiu, com el "bilingüisme integral, que s'aplica en algunes
comunitats, en què el castellà i el català són elements vehiculars i
s'imparteixen les matèries en les dues llengües". En aquest sentit, Wert ha
puntualitzat que el Tribunal Constitucional estableix que la immersió no pot
excloure el castellà, i que s'ha de preservar el dret dels pares a deixar que
els seus fills puguin rebre l'educació en castellà.
(dimarts 26 de març del
2013)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací