InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 796 (dijous 21/03/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Josep Gifreu - TV3, un model en perill
 
3) J. Leonardo Giménez - Volar i envolar-se
 
4) Núria Puyuelo - Els telèfons tauleta o taulèfons
 
5) V Jornada sobre el valencià de Taula de Filologia Valenciana
 
6) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 84).
 

269. Em sembla que als catalans d'origen ens toca canviar d'actitud. Si ens fem obstinadament acollidors de l'altre, sens deixar-lo desemparat, però sense canviar de llengua a la primera ganyota d'incomprensió, tots ells ens ho acabaran agraint i nosaltres no haurem col·laborat a la destrucció de la llengua pròpia ni a l'empobriment que això representa.  A veure si ens en sortim!

 

Josep Martorell

Arquitecte

 

 

2)

 

Publicat a

 
 
Josep Gifreu
Les males sensacions sobre la deriva del model català de ràdio i televisió públiques cap a un futur incert es van confirmant. Les vagues parcials del darrer cap de setmana de febrer eren una primera resposta laboral a les negres previsions anunciades pels responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) davant el Parlament. Fa una setmana TV3 notificava el tancament de corresponsalies al nord i al sud. El panorama podria empitjorar amb uns pressupostos encara més migrats, després de la reducció de 108 milions en dos anys, més la caiguda de la publicitat. I l'ombra d'un ERO no deixa de planar sobre la casa.
 
Com que el model d'èxit de TV3 ha estat bastit durant anys amb l'esforç i la contribució de directius, creadors i treballadors de la casa, però també amb el suport dels partits polítics (catalanistes) i el favor dels teleespectadors i de la societat civil, hem de ser conscients del que ens hi juguem tots. I ara més que mai, quan el país necessita un instrument d'estat com és Televisió de Catalunya (TVC) i el seu canal més emblemàtic, TV3. O és que els alts responsables de la Generalitat i els directius de la CCMA i de TVC pensen que poden contribuir amb èxit al procés sobiranista amb una TV3 tocada per la frustració creixent, per l'amenaça de vagues, pel conflicte intern i extern o per la pèrdua de credibilitat?
 
Aquesta setmana alguns milers de ciutadans hem signat una petició al president de la corporació i al director de TVC per demanar la restitució de les corresponsalies de la Catalunya del Nord, del Pirineu (Pallars, Alt Urgell, Andorra, la Cerdanya) i de les Terres de l'Ebre, que han decidit tancar. No em puc imaginar, per mig milió d'estalvi, una TV3 sense una informació habitual de totes aquestes comarques i sobretot sense la Catalunya del Nord en els telenotícies. No estem ja traspassant les línies vermelles que els directius posaven com a límit de les retallades? Cauran també les corresponsalies de Mallorca i de València per acabar de ser políticament correctes? Desapareixerà el mapa del temps de TV3 per “inconstitucional”?
 
Els temors per l'actual trajectòria de TVC no s'esgoten en la reducció del mapa de les corresponsalies. També preocupen aspectes relatius a determinats plantejaments informatius, focalitzats excessivament en les celtibèriques facècies de la capital del Regne d'Espanya, monarquia inclosa. O el relaxament lingüístic de la programació, on sembla que la presència de l'espanyol augmenta cada dia “per exigències del guió” (en tertúlies, en entrevistes, en connexions informatives, en certes “partides”, en els anuncis, etc.). Seran aviat TV3 o el (que queda del) 33 uns canals bilingües? I un altre temor, no pas menys preocupant: la qualitat. El lideratge sostingut de TV3 és molt meritori, però també fal·laç: la precarietat d'una quota del 13-14 per cent d'audiència enfront al 80 per cent de quota del conjunt dels altres canals (espanyols) és eloqüent. El seu lideratge reposa sobretot en els informatius i alguns programes populars i/o de prestigi. Tanmateix les retallades ja fan molt difícil el manteniment de la qualitat mitjana de la programació.
 
TV3 i el grup públic de la CCMA ja han pagat un alt preu per una crisi certament devastadora. El recurs a la crisi ja no pot ser excusa recurrent per devaluar un model de televisió que, justament per la seva condició de servei públic nacional i de qualitat, ha estat fins ara també un model d'èxit. Després de les desgraciades trajectòries de Canal 9 al País Valencià i d'IB3 a les Illes, Televisió de Catalunya continua sent l'única televisió de referència de tot l'espai del català. Seria una llàstima i un contrasentit que el govern català més compromès en la transició nacional malbaratés una de les poques estructures d'estat amb què compta la comunitat catalana. Si TV3 no és una prioritat per CiU i ERC, per qui ho serà?
 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 8 de març del 2013
 
Volar i envolar-se
 
J. Leonardo Giménez
 
         Esperant l'esmorzar (o l'almorzar, tant s'hi val) en el bar de costum, m'adone que hi entra una xica tota astorada, queixant-se del vent tan fort que fa i dient que “l'aire li volava la falda”. En dos o tres segons se li'n va l'astorament, perquè hi afig, amb un toc ben picant, tota comboiada: “Com a Marilyn en l'escena del metro”. La xica, que la conec, té les acreditacions superiors de coneixements de valencià, llengua que parla i que ha aprés en l'escola i en els llibres, cosa que, com a mínim, haurien de fer totes les persones valencianes castellanoparlants, sense excepcions institucionals ni de cap tipus. Molt bé, per tant, per part d'ella.
Però si haguera sigut valencianoparlant de transmissió familiar o del carrer, i mastegara bé el valencià col·loquial, que és l'autèntic nervi de qualsevol idioma, haguera emprat el verb “envolar-se”, perquè ni a ella ni a Marilyn Monroe, en la reixeta  ventiladora del metro de Nova York, en la pel·lícula “La temptació viu dalt”, no els podia volar cap falda, perquè eixa peça de vestir, a més d'anar ben subjecta a la cintura, no té autonomia, en valencià, per a ‘‘desplaçar-se en l'aire a voluntat pròpia, ni teledirigida, ni traslladar-se d'un lloc a un altre, com un animal alat, o una aerodina, per mitjà del vol'. I tampoc les faldes esmentades van ‘explotar ni saltar enlaire per una càrrega explosiva'.
No arribaven a tant, simplement “s'envolaven”. Eixos dos verbs, “volar” i “envolar-se”, són parents ben arrimats, però tenen sentits diferents, que cal destriar-los mitjançant la forma corresponent. “Volar” ja està definit més amunt, ‘volen els pardals i totes les aus, els avions i altres artefactes artificials'. També es pot fer  volar una paret, un edifici i un pont amb dinamita, és a dir, explotar-los, rebentar-los. Per la seua banda, “envolar-se” és ‘anar-se'n volant, alçar (o prendre) el vol', ‘començar o posar-se a volar, de manera que un pardal, primer s'envola i després ja vola; se'ns envola la gorra, els papers de damunt la taula s'envolen, etc.' I les faldes de la xica d'esta columneta i les de Marilyn s'envolaven, però no arribaren a volar. És una altra mostra de la nostrada riquesa i precisió lèxica. Com semblantment ocorre amb “secar i “eixugar”, “llavar i rentar”, “fregar i escurar”, “provar i tastar”, etc. 

  

4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 1 de març del 2013
 
Els telèfons tauleta o taulèfons

Núria Puyuelo

 

Aquesta setmana Barcelona ha estat la capital mundial dels telèfons mòbils arran del Congrés Mundial del Mòbil. No en va Presència oferia diumenge passat un reportatge molt interessant sobre els mòbils del futur i titulava a la portada “L'hora dels taulèfons”. El món dels telèfons mòbils avança a una velocitat difícil d'atrapar i la terminologia per designar els nous aparells i aplicacions no es pot quedar enrere. Per això el Termcat ha publicat, amb motiu del congrés, La telefonia al dia, que inclou els termes més actuals de la telefonia mòbil de consum. La paraula taulèfon hi apareix com a sinònima de telèfon tauleta, que és el telèfon intel·ligent que té una mida semblant a una tauleta, entre les 5 i les 7 polzades, i que està inspirat en el Galaxy Note de Samsung. Altres conceptes que el Termcat ha incorporat aquest any en el recull terminològic són quarta generació (4G) i de màquina a màquina (M2M). En el primer cas, el concepte fa referència a la quarta etapa de l'evolució de les comunicacions mòbils, basada en el desenvolupament de tècniques que permeten establir transmissions de veu i de dades a una velocitat superior que la de la tercera generació. De màquina a màquina es diu de la tecnologia que permet que els sistemes electrònics es comuniquin entre ells, fins i tot sense una intervenció humana directa. A banda, la publicació també inclou termes com ara pantalla tàctil, aplicació i tauleta, que els parlants ja hem anat incorporant a la llengua, i d'altres, com per exemple giny i botiga d'aplicacions, que costen una mica més d'introduir.

La telefonia al dia es pot consultar en línia i en una versió per imprimir de la mida d'un telèfon mòbil.
 
Sabíeu que…
 
Un giny és un “element d'una interfície gràfica d'usuari a través del qual s'estableix la interacció entre l'usuari i el programa o l'aplicació”, i el terme itinerància (roaming en anglès) fa referència a la funció del mòbil que permet de desplaçar-se d'una àrea de cobertura a una altra, per exemple a l'estranger, sense alterar-ne les condicions de funcionament.
 
 
5)
 

 

V Jornada sobre el valencià de Taula de Filologia Valenciana

 

 

1.      Convocatòria. Primera circular

a.       Taula de Filologia Valenciana convoca la «v Jornada sobre el valencià. Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa», que es realitzarà el dia 26 d'octubre (dissabte) del 2013 en Ontinyent.

b.      Organitzen: Taula de Filologia Valenciana, IEVA, Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, Ajuntament d'Ontinyent.

c.       Taula és una associació formada per una huitantena de:

                                               i.      docents d'institut i d'escola

                                             ii.      tècnics lingüístics

                                           iii.      escriptors (en el sentit més ample del terme)

                                           iv.      professors de quasi totes les universitats valencianes (la Universitat Jaume I, la Universitat Politècnica de València, la Universitat Literària de València, la Universitat Catòlica de València, la Universitat Cardenal Herrera de València i la Universitat d'Alacant)

                                             v.      persones rellevants de camps específics

 

2.      L'horari de la Jornada serà:

a.       9,30: Recepció dels assistents.

b.      de 10 a 11: Parlaments de les autoritats de la població i de les institucions que patrocinen els premis, lliurament dels premis i intervenció dels autors premiats.

c.       De 11 a 12, exposició i debat de tres treballs.

d.      De 12 a 13, exposició i debat de tres treballs.

e.       De 13 a 14, exposició de tres treballs.

f.       A les 2,30, dinar de germanor.

Temps màxim d'exposició: quinze minuts.

 

3.      Participants

a.       Les persones que vullguen participar en la Jornada i en la publicació resultant han de presentar una proposta sobre els camps següents:

                                               i.      Algun aspecte pedagògic en l'ensenyament del valencià (siga en llengua o siga en literatura).

                                             ii.      Algun factor que afecte l'ús social del valencià.

                                           iii.      Alguna norma (existent o desitjable).

                                           iv.      Algun aspecte de la formació històrica del valencià culte.

                                             v.      Estudi d'una obra literària, amb una proposta pedagògica.

                                           vi.      Ressenya d'algun treball publicat, siga un article o siga un llibre

b.      Les propostes han de descriure quin serà l'objecte d'estudi, quina és la causa de l'estudi i quin objectiu busca l'autor. En el desenvolupament del treball, convé desplegar l'estat de la qüestió sempre que siga possible, i és necessari que hi hagen unes conclusions finals.

c.       Els treballs presentats a la Jornada deuen ser assequibles per a algun dels tres grups següents: els docents, els tècnics lingüístics o els escriptors (incloent-hi els periodistes). Cal recordar que el rigor i l'accessibilitat no estan renyits. En les ciències humanes, un treball que siga ordenat i que explique els conceptes que usa és entenedor per als lectors de cultura mitjana, siga un docent, siga un tècnic lingüístic, siga un periodista o siga un valencià interessat per la seua llengua pròpia.

d.      Els participants que vullguen orientació sobre el treball que han de fer poden posar-se en contacte amb el director de la revista (<Abelard.Saragossa@uv.es>), la secretària (<Maribel.Guardiola@ua.es>) o un membre del consell de redacció (<Ximo.Lopez-Rio@uv.es>, <Antoni.Lopez@uv.es>, <jamas@idm.upv.es>, <sifre@fil.uji.es>, <jaime.siles@uv.es>).

e.       També es poden presentar a la Jornada ressenyes de treballs publicats, siguen llibres o siguen articles. Les ressenyes han de contindre una exposició objectiva del tema tractat i de les característiques fonamentals del treball. Si és possible, també hi hauran les aportacions i les limitacions de l'estudi. Sempre que siga factible, convé fer constar les pàgines a què es referixen les afirmacions o les valoracions de la ressenya.

f.       A la vista de la importància que té la creació literària en la propagació del valencià culte (i en la reflexió sobre els valors humans), Taula de Filologia Valenciana afavorirà els estudis d'una obra (com ara una novel·la, o una antologia poètica). Cada treball, hauria de considerar quatre vessants: factors humans, (i-iii), mitjans narratius (iv), recursos lingüístics (v-vi) i, opcionalment, una proposta pedagògica per a treballar el llibre en escola (vii).

                                               i.      Els components humans poden ser personals i comunitaris. En el camp de la persona, el primer factor són els sentiments que hem de desplegar (o que hem de superar) per a viure d'una manera satisfactòria. Enfront de la ciència i de l'assaig (que avancen recorrent a l'argumentació), la literatura té els sentiments humans com a centre.

                                             ii.      Al costat de l'alegria, el dolor, la satisfacció, tenim els principis ètics, que són una espècie de guia per a potenciar els sentiments positius i per a canviar els negatius.

                                           iii.      No hi ha persona sense societat, dualitat que deu estar compenetrada i equilibrada. A més de la visió universal, cal considerar els factors locals, com ara augmentar la cohesió de la societat valenciana (o d'un sector) i la solidaritat entre els seus membres.

                                           iv.      En la part narrativa, convé mirar quins mitjans usa l'autor per a assolir els objectius humans (i-iii).

                                             v.      En el vessant lingüístic, hem d'estudiar si el model de llengua que desplega l'autor és, a més de digne, identificador com a valencians i assimilable i practicable (especialment en la comunicació pública).

                                           vi.      U dels factors que convé  considerar és la integració del valencià viu en l'elaboració lingüística de l'autor. Eixe objectiu deriva de la solidaritat, de la mateixa manera que la desconsideració de la llengua viva sol anar unida a actituds elitistes.

                                         vii.      Si l'autor ho considera convenient, inclourà una part pedagògica: propostes per als alumnes a fi que deduïxquen i intenten assimilar les aportacions de l'obra estudiada, especialment les humanes (i-iii).

g.      En el cas que hi hagen més de deu propostes, el consell de redacció en triarà deu. El criteri de selecció no serà tant la qualitat dels treballs com la possibilitat de generar debat.

h.      El dia de la Jornada, l'exposició durarà com a màxim quinze minuts. Per tant, els participants s'han de preparar i han de cronometrar la duració de l'exposició. Quan queden tres minuts i el ponent no haja acabat, el president de la taula li comunicarà el temps que li resta.

 

4.      Propostes

a.       Les propostes s'han d'enviar a la secretària de redacció de la revista Aula de Lletres Valencianes:

                                               i.      M. Isabel Guardiola i Savall (Universitat d'Alacant)

                                             ii.      <Maribel.Guardiola@ua.es>

                                           iii.      Dept. Filologia Catalana, Universitat d'Alacant, Ap. 99   03080 Alacant

b.      Si algun treball presentat no s'ajusta a les bases de la convocatòria, el consell de redacció de la revista ho exposarà a l'autor.

c.       Les dades que cal enviar són les següents:

                                               i.      Nom de qui fa la proposta

                                             ii.      Adreça

                                           iii.      Ocupació laboral i lloc en què treballa

                                           iv.      Títol del treball

                                             v.      Descripció de l'objecte d'estudi

                                           vi.      Causa del treball

d.      L'extensió màxima de la proposta serà de 300 paraules o 2.500 caràcters. En canvi, el treball final tindrà l'extensió que siga necessària per al tema estudiat. La data límit per a presentar propostes serà el dia 24 de setembre del 2013.

e.       Les persones que aspiren a aconseguir un premi hauran d'enviar el treball complet abans del dia 24 de setembre del 2013.

f.       Els participants de cada Jornada hauran de presentar el treball acabat abans del 30 de desembre. Cal adequar la presentació a les condicions exposades en les Normes de presentació d'originals, penjat en la pàgina web http://sites.google.com/site/tauladefilologiavalenciana. La remissió serà a M. Isabel Guardiola i Savall (Maribel.Guardiola@ua.es).

g.      La presentació del treball haurà de respectar les condicions exposades ací baix:

 

Títol (centrat, negreta, times 14)

Autor

Institució (població si no hi va)

 

 

Resum article; llengua original i anglés; 600/1200 caràcters (= 7/14 línies)

Paraules clau (entre 4 i 10);  llengua original i anglés.

 

Cos de l'article, estructurat en parts:

Introducció: objecte d'estudi, causa i objectius del treball.

Seccions, cada una amb un títol.

Conclusions

Bibliografia

 

Citacions separades: en Times 10.

Referències bibliogràfiques: Mollà (2002: 43-74)

 

Bibliografia al final:

Casanova, Emili  (2002): «El lèxic valencià en el diccionari Fabra de 1932», Catalan Review. International Journal of Catalan Culture, XVI, 1-2, p. 51-70.

 

Les notes (numerades) aniran a peu de pàgina, en Times New Roman 10.

 

Mapa del document: només el títol de l'article i els títols de les parts.

 

5.      Premis: Joaquim Garcia Girona (sufragat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua), 1.500 euros; i Jordi Valor (sufragat per la Caixa Popular). Excepcionalment, enguany no s'adjudicarà. Premi Josep Giner (sufragat per l'IEVA), 500 euros, per a l'ensenyament del lèxic popular valencià a l'escola.

a.       Per a millorar l'assignatura de valencià, és indispensable que participen els professors de valencià, els quals tenen més capacitat reflexiva i investigadora de la que es pensen. A fi d'animar-los a participar, el consell de redacció de la revista Aula de Lletres Valencianes assignarà dos premis entre els treballs presentats a cada Jornada que siguen de mestres de primària, de professors de secundària, de professors universitaris associats o de professionals de la llengua extrauniversitaris. En el cas que els treballs presentats no siguen adequats per als premis, el jurat podrà assignar-los a treballs fets per docents universitaris.

b.      Els premis estan dedicats a dos escriptors valencians de la primera mitat del segle XX, Joaquim Garcia Girona (de Benassal, el Maestrat) i Jordi Valor (d'Alcoi). Garcia Girona és l'autor d'un poema èpic de 262 pàgines sobre l'origen del poble valencià (Seidia. Poema valencià del principi de la reconquista, 1920). Tal és el grau de naturalitat, de riquesa i de dignitat a què arriba el model lingüístic de Garcia Girona, que hauria de ser una obra clàssica per als escriptors valencians. Quant a Jordi Valor, és el primer escriptor que decidix crear regularment novel·les en valencià, activitat que exercí entre 1930 i 1960. Partint ineludiblement de la llengua parlada, s'enfrontà al repte de crear un model lingüístic valencià versemblant, identificador, assimilable i practicable.

c.       El premi extraordinari del 2013 està dedicat a Josep Giner, vinculat a la Vall d'Albaida. Com estan mostrant els estudis actuals, la concepció lingüística i social que Giner tenia del valencià és molt coherent i molt adequada, tant per a la seua època com per a als nostres dies.

 

6.      Publicació en la revista Aula de Lletres Valencianes (http://www.alfonselmagnanim.net)

a.       Feta la Jornada, els autors dels treballs presentats disposaran fins al 30 de desembre per a donar la versió final, que s'haurà d'ajustar a les normes de presentació d'originals que figuren en la pàgina web de Taula de Filologia Valenciana (http://sites.google.com/site/tauladefilologiavalenciana)

b.      Els membres del consell de redacció repartiran cada treball a dos membres del consell assessor de la revista Aula de Lletres Valencianes, que l'hauran d'avaluar.

c.       Si la resolució no és del tot positiva, la secretària de la revista comunicarà el resultat de l'avaluació i, en el cas que s'hagen d'introduir modificacions, els autors tindran tres setmanes per a fer-les.

d.      Els membres de la revista són els següents:

                                               i.      Director: Abelard Saragossà (Universitat de València)

                                             ii.      Secretària de redacció: Maria Isabel Guardiola (Universitat d'Alacant)

                                           iii.      Consell de redacció:

1.      Ximo López (Universitat de València). Didàctica

2.      Antoni López Quiles (Universitat de València). Literatura

3.      Josep À. Mas (Universitat Politècnica de València). Sociolingüística

4.      Manuel Sifre (Universitat Jaume I, Castelló). Llengua

5.      Jaime Siles (Universitat de València). Literatura

                                           iv.      Consell assessor

6.      Robert Archer (King's College, London). Literatura

7.      Vicent Brotons (Universitat d'Alacant). Didàctica

8.      Emili Casanova (Universitat de València). Llengua

9.      Raquel Casesnoves (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona). Sociolingüística

10.  Jordi Colomina (Universitat d'Alacant). Llengua

11.  Joaquim Dolz (Universitat de Ginebra). Didàctica

12.  Albert Hauf (Universitat de València). Literatura

13.  Georg Kremnitz (Universitat de Viena). Sociolingüística

14.  Lluís B. Meseguer (Universitat Jaume I, Castelló). Literatura

15.  Vicent Pascual (assessor de didàctica de la Generalitat Valenciana)

16.  Lluís B. Polanco (Universitat de València). Sociolingüística

17.  Albert Rossich (Universitat de Girona). Literatura i història de la llengua

18.  Carsten Sinner (Universität Leipzig, Institut für Angewandte Linguistik und Translatologie). Llengua

                                             v.      Revisió dels resums en anglés: Jesús de Prado Plumed (Universidad Complutense de Madrid)

 

7.      Pot assistir a la Jornada qualsevol persona que tinga interés pels temes tractats.

 

8.      Les persones interessades poden demanar un certificat d'assistència (deu hores lectives). Sempre que hi hagen les condicions adequades, també és factible demanar  un certificat d'haver presentat un treball a la Jornada, un certificat d'organització de la Jornada o un certificat de treball en curs de publicació.

 

9.      Més informació

a.       Qui vullga tindre més informació sobre la Jornada o sobre la causa de crear Taula i quins objectius busca, pot consultar la pàgina web http://sites.google.com/site/tauladefilologiavalenciana/

 

 

Com fer-se membre de Taula de Filologia Valenciana

Per a fer-se membre de Taula de Filologia Valenciana, cal haver llegit el document «Causes i objectius de Taula de Filologia Valenciana» i estar d'acord amb el contingut.

 

http://sites.google.com/site/tauladefilologiavalenciana/

 

En la mateixa web, hi ha un document que exposa d'una manera més profunda les causes i els objectius de Taula: «El valencià modern. Antecedents, formació, assoliments, propostes de millora i aplicacions socials».

La pertinença al grup no comporta que cal realitzar treballs. Només implica que, si un membre en fa, intentarà lligar-los a algun objectiu del document i, si és possible, coordinar-se amb membres del grup que facen estudis semblants. Per una altra banda, l'associació es regix per uns estatuts, que són obligatoris per a aconseguir la legalització. Estan disponibles en la pàgina web citada.

Els qui vullguen adherir-se a Taula han d'enviar l'escrit següent a la secretària de Taula (Estefania Grau estefania.grau@gmail.com) o al president (Abelard.Saragossa@uv.es).:

 

Coneguts i acceptats el document «Causes i objectius de Taula de Filologia Valenciana» i els estatuts de Taula de Filologia Valenciana, sol·licite formar part de l'associació dita.

Nom i cognoms

Adreça

Telèfon(s)

Estudis:

Lloc de treball
6)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - fer cara de junc
 
2) Eugeni S. Reig - fer clot i rogle
 
3) Antoni Llull Martí - Un mot amb fortuna: riu
 
4) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (L'article i l'apòstrof)
 
5) David Vila i Ros - La convergència lingüística
 
6) Teodor Llorente - Vora el barranc dels Algadins
 
7) Vicent Andrés Estellés - Vora el barranc dels Algadins
 
8) Ramon Sangles i Moles - El català del carrer no ens pot fer de referent
 
 
Si voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací