InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.300 membres]
 
Butlletí número 787 (dimecres 06/03/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
3) Premis IEI 2013
 
 
 
 
 
 
 
10) El Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2012 s'atreveix amb el mite de Macbeth
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 82).
 
 

260. La llengua catalana, pedra de toc de la diversitat lingüística europea.

 

Isidor Marí i Mayans

Sociolingüista

 
2)
 

Curs de 20 hores.

Classes teòriques i pràctiques.

Horari: dimarts i dijous, de 18 a 20 h. 4 hores setmanals.

Del 30 d'abril al 30 de maig (inclosos)

Curs impartit per: Anna Fernández Torné

Preu: 360 euros. Pagament inicial de 60 euros en concepte de matrícula i reserva de plaça. Els 300 restants a l'inici del curs.

Places limitades

Més informació a http://www.ecad.cat/ca/component/content/article/51/320-traduccio-de-videojocs.html, al 93 445 71 95 o a info@ecad.cat

 

FONT: Escola Catalana de Doblatge, SL (www.ecad.cat)

3)
 
Premis IEI 2013
 
Xen prèmi del raconte en occitan
 
Dotacion del prèmi: 5.000 euros
 
Data limit per la presentacion dels trabalhs: divendres, 19 d'abril de 2013
 
Cerimònia de remesa del prèmi: dijòus, 20 de junh de 2013
 
per mai d'entresanhas
 
Servei de Difusió Interior
Institut d'Estudis Ilerdencs
Plaça de la Catedrala
25002 Lhèida
Tel.: 973 271500
Fax: 973 274538
Apt. 79-25080
 
La Fondacion Publica Institut d'Estudis Ilerdencs de la Deputacion de Lhèida,  lo Conselh Generau d'Aran e la Cadièra d'Estudis Occitans de l'Universitat de Lhèida lançan la desena edicion del Prèmi del Raconte en Occitan.

reglament

1. Per concórrer al Prèmi, los trabalhs devon remplir las condicions seguentas:

a) Èsser inedits e escriches en occitan. Los trabalhs deuràn respectar la normativa establida per Loís Alibèrt dins sa Gramatica Occitana.

b) Aver una longor minimala de 100 paginas e maximala de 200 paginas, al format DIN A4, amb la polissa Times New Roman, còrs 12 e espaci simple. Lo document deu èsser escrich sus una sola fàcia.

c) Aver pas ganhat un autre prèmi, ni esperar tanpauc lo verdicte d'autres prèmis.

2. S'establís un sol prèmi indivisible de 5000 èuros, somés a las retengudas fiscalas fixadas per la lei.

3. Pagès Editors SL publicarà e distribuirà l'obratge ganhaire e ne cedirà 15 exemplars a l'autor. Lo contracte d'edicion, signat per l'autor e l'ostal d'edicion, serà en acòrd amb las disposicions legalas en vigor. Per la primièra edicion, los dreches d'autor son ja compreses dins la soma del prèmi.

4. Caldrà presentar tres còpias del trabalh separadament, croquetadas o religadas, e encara una quatrena còpia sus un supòrt magnetic. Los trabalhs mostraràn pas l'identitat de l'autor, mas solament lo títol e una devisa o un pseudonim. Seràn acompanhats d'una envolopa tampada sus la quala s'indicarà lo pseudonim o la devisa, e que contendrà un document amb lo prenom, lo nom d'ostal, l'adreiça, la data de naissença e lo telefòn de l'autor, e encara una notícia biobibliografica.

5. Los trabalhs seràn presentats personalament o per letra recomandada, a la Fondacion Publica Institut d'Estudis Ilerdencs, Plaça de la Catedrala s/n, 25002 Lhèida, en indicant Prèmi del Raconte en Occitan. La darrièra escasença per presentar los trabalhs es lo 19 d'abril de 2013, abans 14 oras. Tocant la presentacion dels trabalhs mandats per letra recomandada, la data indicada sus l'envolopa o sul paquet serà presa coma data valabla. L'IEI assumirà pas cap de responsabilitat per la pèrda, lo retard o los damatges causats pendent lo mandadís.

6. La jurada se compausarà de personalitats reconegudas del mond literari e academic de l'occitan.

7. Lo jurat avalorarà la qualitat literària dels originales presentats. Lo prèmi se poirà declarar vacant se la jurada estima que los trabalhs atenhon pas la qualitat sufisenta. Tanlèu lo ganhant informat, lo verdicte se rendrà public dins la ceremònia de remesa del prèmi, e se poirà consultar mai tard sul sit internet de l'IEI: http://www.fpiei.cat.

8. Tre que lo verdicte serà rendut, las òbras non premiadas restaràn tres meses a disposicion de lors autors per que las pòscan retirar personalament o per l'intermediari de personas autorizadas a o far per lo quite autor. Los autors poiràn demandar per escrich e per una letra recomandada que los trabalhs non premiats lor sián tornats per la pòsta, dins lo relambi establit, se se son engatjats explicitament a prene en carga las despensas de mandadís, e aquel mandadís serà realizat per d'entrepresas de transpòrt especializadas. Un còp lo relambi expirat, l'Institut d'Estudis Ilerdencs destruirà los trabalhs que sián pas estats retirats. L'organizacion del Prèmi entretendrà pas cap de correspondéncia a prepaus de la restitucion dels trabalhs a lors autors.

9. La remesa del Prèmi aurà luòc al moment d'una ceremònia que comptarà amb la preséncia de l'autor premiat (dijòus 20 de junh, a sèt oras e mièja del ser, dins la cort de l'IEI).

10. La participacion al Prèmi implica l'acceptacion del reglament e del verdicte de la jurada, qu'es sens apelacion.

 

4)
 
Publicat en el diari ARA dimarts 26 de febrer del 2013
 
 
S'incorporen dos membres a la Secció Filològica i dos més a la Secció de Ciències Biològiques
 
El Ple de l'Institut d'Estudis Catalans va acordar aquest dilluns incorporar quatre nous membres a l'entitat, dos a la Secció Filològica i dos més a la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC.
 
D'una banda l'escriptor articulista, enigmista, narrador i traductor Màrius Serra (Barcelona, 1963) i el pedagog Vicent Pascual (Silla, 1944), que ha tingut un paper clau en la introducció del català en l'escola valenciana en els últims trenta anys, s'han afegit a la secció filològica. L'IEC també va aprovar afegir a la Secció de Ciències Biològiques els metges Ramon Gomis (Reus, 1946), metge endocrinòleg, docent i investigador sobre diabetis i obesitat; i Jordi Salas-Salvadó (Reus, 1958), doctor i cirurgià, especialitzat en nutrició, alimentació i dietètica.
 
5)
 
Desestima el recurs d'un pare contra la sentència del TSJC que obligava a escolaritzar en castellà els seus fills però sense qüestionar el model d'escola
 

El Tribunal Suprem (TS) ha ratificat avui l'aval que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar al sistema d'immersió lingüística en català a les escoles en la seva sentència del 8 de març del 2012. Desestima així el recurs del pare d'un alumne que no va considerar suficient que el TSJC obligués a escolaritzar el seu fill en castellà i volia que la sentència s'apliqués a tot el sistema educatiu català.

EL TS confirma –perquè la considera "ajustada a l'ordenament jurídic"– la sentència del TSJC que obligava a la Generalitat a oferir escolarització en castellà als fills del demandant però que especificava que calia "deixar sense efecte la interlocutòria pel que fa al sistema sencer d'ensenyament a Catalunya".

Aquesta sentència del Suprem posa punt final als recursos presentats per aquest pare, Feliciano Sánchez López, que va donar origen a una primera sentència del TS favorable a la seva petició però que no aclaria si es referia només al cas de la seva família o l'ensenyament en castellà s'havia d'aplicar a tot el sistema.

Aquella primera sentència acreditava el dret del recurrent a "que el castellà s'utilitzi també com a llengua vehicular en el sistema educatiu" i instava a la Generalitat a "adoptar les mesures necessàries per adaptar el seu sistema d'ensenyament". Arrel d'aquesta sentència, el TSJC va aprovar després una interlocutòria que donava al Govern dos mesos de termini per complir-la, però davant d'un recurs interposat per la Generalitat de Catalunya, el TSJC va tornar a pronunciar-se aclarint aquest cop (el 8 de març de 2012) que el compliment havia de ser només en el cas de la família demandant.

Ara el TS ratifica aquesta interpretació del TSJC i confirma l'aval que va fer al sistema d'immersió lingüística, tot i que ja en aquell moment algunes veus van alertar que la possibilitat de trencar aquest model en el cas d'alguna família concreta, com és la que ha interposat el recurs, era també una escletxa jurídica perillosa.

6)
 
Publicat en el diari ARA dimecres 27 de febrer del 2013

Rigau creu que la sentència del Tribunal Suprem deixa Wert sense arguments

Expressa la "satisfacció" del Govern perquè "ja no es pot dir que no complim les sentències"

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha expressat aquest dimarts la seva "satisfacció" per la sentència del Tribunal Suprem que avala la immersió lingüística i entén que deixa sense arguments el ministre José Ignacio Wert per canviar el sistema amb la seva proposta de llei.
 
"La memòria de la Lomce diu que, atès que la Generalitat no compleix les sentències, cal canviar el model", ha dit Rigau, que ha remarcat que la sentència final del TS "posa de manifest que els que han anat repetint que no complim sentències no ho poden dir més". "El mantra haurà de canviar", ha advertit, satisfeta d'haver iniciat "una nova era". Per a Rigau, el ministre "o canvia l'articulat de la llei o canvia d'argumentari".
 
 
7)
La llengua catalana ha guanyat un dels assalts en el llarg combat per la supervivència que disputa en diversos fronts contra l'Estat espanyol. El Tribunal Suprem espanyol dóna per bo el sistema d'immersió lingüística generalitzat i això no fa res més que reforçar la convicció de la immensa majoria de la societat catalana que el sistema lingüístic no només és eficaç sinó que també és just. Tanmateix, aquesta victòria judicial no ha de servir per abaixar la guàrdia, perquè queda molt camí per recórrer en l'objectiu de preservar la llengua. És imprescindible persistir, i ara encarà més amb aquesta sentència a la mà, en l'exigència a l'Estat espanyol perquè deixi de judicialitzar la llengua catalana i reclamar la retirada immediata de l'abominable pla del ministre Wert, que pretén dinamitar un sistema validat ara pels seus propis tribunals.
 
8)
 
Publicat a
 
El TS sosté que les demandes d'escolarització en castellà d'alguns pares no invaliden el model lingüístic
 
Rigau mantindrà l'atenció individualitzada

El Tribunal Suprem va tancar ahir el serial jurídic sobre la immersió lingüística en català amb una sentència que avala el model d'escola catalana. El text deixa clar que les peticions dels pocs pares que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà no poden afectar “el sistema sencer d'ensenyament de Catalunya”, però deixa la porta oberta a les famílies recurrents a continuar la seva batalla legal emparant-se en un dels arguments (el punt sisè dels fonaments de dret), molt ambigu.

L'argument en qüestió sosté, d'una banda, que el dret de les famílies recurrents no queda satisfet amb una “atenció particularitzada en castellà” i que caldria que els nens afectats i “els seus condeixebles” utilitzessin el castellà “com a llengua vehicular” però, de l'altra, deixa en mans de la Generalitat i de l'escola la proporció en què s'han d'utilitzar les dues llengües.

Malgrat la confusió a què pot donar peu aquesta part de la sentència, la consellera considera que la resolució del Suprem “dóna la raó a la Generalitat perquè avala la seva interpretació del model lingüístic català” i “posa fi a tot un procés que afectava un grup de famílies” que havia recorregut als tribunals abans que la llei d'educació de Catalunya (LEC) entrés en vigor.

“Continuarem fent el que hem fet fins ara: donar atenció individualitzada en castellà a les famílies que ho sol·licitin, tal com preveu la LEC”, va assegurar Rigau, que rebutja que a la classe dels fills dels pares que van demanar ser escolaritzats en castellà s'hagin de fer les classes en aquesta llengua. “El dret d'un pare no pot prevaldre per sobre dels de la resta”, va argumentar la consellera, que va concloure que, en cas que hi hagi diferents interpretacions, la resolució final avala el model català.

Rigau va aprofitar la sentència del TS per carregar contra la llei orgànica per a la qualitat educativa (LOMQE), que “reconeix el dret a l'opció lingüística, cosa que no reconeix cap llei”. “Ara que el Suprem ens dóna la raó –va manifestar la consellera–, la LOMQE ja es podrà dedicar a l'educació secundària” en lloc de destinar tant d'espai a combatre la immersió en català.

La consellera va recordar que les avaluacions estatals demostren que els alumnes catalans no tenen pitjor nivell de castellà que la resta, i va reiterar que no separaran nens “per raó de llengua”.

LA FRASE

La sentència dóna la raó a la interpretació de la Generalitat del model lingüístic català
 
Irene Rigau
Consellera d'ensenyament

LA XIFRA

12
famílies de P3 han sol·licitat aquest curs l'escolarització en castellà. Els nens afectats per les sentències del TS són sis
 

Tres anys per interpretar la sentència del 2010

La sentència d'ahir del Tribunal Suprem (TS) sobre le català és un exemple de com en pot ser d'enrevessada, a voltes, la justícia. I és que quan el tribunal defineix l'objecte d'aquesta nova resolució, dictada el 19 de febrer passat, precisa que “concreta” com ha d'executar la Generalitat la sentència que la mateixa sala del Suprem va dictar el 9 de desembre del 2010. És a dir, s'ha trigat tres anys i un munt de disgustos perquè l'alt tribunal aclarís què volia dir llavors. Aquest cop, però, ha estat favorable a la immersió.

En aquella sentència del 2010, el Suprem no va ser prou clar en la seva resolució, que donava resposta al reclam d'un pare després de la sentència del Tribunal Constitucional, la 31/2010, que considerava la llengua castellana també vehicular en l'ensenyament a Catalunya. Va ser la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que, en un excés de zel, va requerir, el juny del 2011, a la Generalitat que executés la sentència del Suprem. Un mes després, la mateixa sala va considerar “insuficients” les exposicions d'Ensenyament, que va optar per presentar-hi recurs. Davant la cabal decisió, van ser els 21 jutges del ple de la sala contenciosa els que van resoldre que el manament del Suprem era atendre individualitzades les peticions. El pare hi va tornar a recórrer, i la resposta definitiva del Suprem és la que ahir vam conèixer.

 

Somescola demana garantir el model retirant la llei Wert

Les entitats en defensa de l'escola catalana consideren la immersió garantida pel Suprem, però avisen que la llei Wert encara és una amenaça

Clam per deixar de judicialitzar l'ensenyament

Somescola.cat, la plataforma que aglutina les desenes d'entitats cíviques i educatives que defensen el model d'escola de Catalunya, celebra l'aval del Tribunal Suprem al model d'immersió lingüística però avisa que l'avantprojecte de la llei Wert continua viu i pot posar en perill el sistema. La plataforma constata que el sistema queda avalat, un cop més, “també per instàncies judicials espanyoles”, de manera que les escoles i instituts de Catalunya podran continuar “treballant amb normalitat”.

A més, interpreta que la sentència no dóna cobertura jurídica a l'avantprojecte de llei Wert que continua en tramitació i que obliga a mantenir l'alerta perquè podria “ser una nova legislació espanyola que ataqués d'arrel el model d'èxit”. En aquest sentit, Somescola.cat exigeix al ministre que retiri el seu avantprojecte i, en darrer terme, demana que es posi punt i final a aquesta etapa de judicialització de l'ensenyament català perquè obliga a destinar a aquesta qüestió esforços i recursos que haurien de dedicar-se a la millora de la qualitat i l'eficàcia de l'educació. “No podem dir que estem contents perquè voldríem que ens deixessin tranquils, però la sentència ens conforta perquè no posa en qüestió el model”, afirma Teresa Casals, de la Plataforma per la Llengua. Casals insta el ministre Wert a reflexionar sobre el seu projecte de llei en vista de la sentència.

Casals creu que no es pot baixar la guàrdia perquè la sentència sobre l'Estatut de Catalunya del Tribunal Constitucional “va generar un problema polític” que pot interferir en un model d'escola que no té cap problema pedagògic pel que fa al castellà perquè, al final del cicle educatiu, tots els alumnes tenen en aquesta llengua un nivell d'aptitud igual o superior al del català. “Sempre estem donant voltes al voltant del mateix. Tenim l'educació catalana permanentment en mans dels jutges per garantir el dret d'una minoria a expenses del dret de la majoria i, mentrestant, no ens centrem en els reptes educatius i formatius”, afirma Àlex Castillo, de la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC).

LES FRASES

No estem contents perquè voldríem que ens deixessin tranquils però la sentència no fa canviar la immersió
 
Teresa Casals
Plataforma per la Llengua
 
Tenim un marc normatiu amb un èxit de 35 anys en què l'aprenentatge és igual per a tothom
 
Pere Farriol
FAPAES
 
2011
05.05
 
Hi insisteix.
El pare reclama al TSJC que obligui la Generalitat a aplicar la sentència del Suprem. Hi ha recursos d'Ensenyament i de la família. Al juliol, el TSJC dóna dos mesos al govern perquè apliqui el que diu el Constitucional. Al desembre, la sala resol que, amb vista de la “transcendència” del cas, ho ha de resoldre la sala contenciosa administrativa del TSJC.
Tenim l'educació als tribunals per –m'atreviria a dir– l'obsessió d'una minoria
 
Àlex Castillo
FAPAC
 
2012
26.06
 
El Suprem
reitera en una segona resolució que el castellà ha de ser també llengua vehicular i qualifica de discriminatori fer-ho individualment.
 
2013
19.02
 
El Suprem
aclareix la sentència del 2010, avalant la immersió, però, alhora, instant Ensenyament a ampliar l'atenció en castellà als implicats.
 
2011
09.03
 
Decret.
El TSJC dóna deu dies perquè s'apliqui el que diu el Suprem. El govern respon que ha dit al centre que atengui els nens en castellà.
 
2010
09.12
 
El Suprem
estima el recurs de la família amb l'argument de la sentència del Constitucional, dictada a l'estiu, que retalla competències a l'Estatut.
 
2008
05.12
 
Doble negació.
La sala del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestima el recurs de la família contra la resolució de la Generalitat.
 
2006
02.05
 
Denegació.
La conselleria d'Ensenyament desestima la sol·licitud d'un pare que, en nom dels seus fills –un estudiant de segon d'ESO i una de tercer de primària–, demana que el castellà sigui llengua vehicular en tots els cursos d'educació obligatòria. Li estima la petició que les circulars se li comuniquin en castellà.
El cas va ser present als tribunals fins a l'estiu passat.
 
2012
08.03
 
El ple.
Els 21 jutges del TSJC dictaminen que l'educació dels nens del demandant ha de ser en castellà però que no s'ha de canviar el sistema educatiu català.

El govern no vol una escola en castellà

La sentència d'ahir del Tribunal Suprem és un cop contra la pretensió de la reforma educativa del ministre Wert de fer del castellà la llengua vehicular a l'ensenyament juntament amb el català. La controvertida llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) preveu que la Generalitat pagui l'escolarització en un centre privat als nens que vulguin cursar l'ensenyament en castellà i no trobin cap escola pública o concertada que els ofereixi aquesta opció. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va rebutjar l'eventual creació d'una escola en què la llengua vehicular fos el castellà. “No seria viable pagar el transport escolar d'aquests alumnes a un centre d'aquest tipus”, va manifestar Rigau, que va descartar també que l'atenció individualitzada en castellà als alumnes que ho sol·licitin es faci fora de l'aula. “No hi haurà una doble xarxa. Seria anar contra la cohesió”, va reblar la consellera.

10)

El Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira 2012 s'atreveix amb el mite de Macbeth

El retorn de Macbeth reprén la trama de Shakespeare amb les aventures del fill de Macbeth, alhora que revela alguns secrets de l'obra original
 
La novel·la El retorn de Macbeth, de Francesc Puigpelat, l'obra guanyadora de l'últim Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, arriba a les llibreries dimecres 27 de febrer. Aquest matí s'ha presentat a la premsa en un acte a l'Ajuntament d'Alzira, patrocinador del guardó amb 16.000 euros. Hi han intervingut l'escriptor Francesc Puigpelat, Carlos Correal, regidor de Cultura d'Alzira, i Josep Gregori, editor de Bromera. L'autor ha explicat que «tot i que puga semblar agosarat continuar una obra de Shakespeare, Macbeth requeria continuació, ja que deixava un parell de caps solts i protagonistes vius que podien continuar l'acció i, sobretot, al final l'ambició es manté viva». Josep Gregori ha qualificat El retorn de Macbeth com una novel·la excepcional que va enlluernar el jurat tant per l'originalitat de l'argument com per l'estil d'una prosa tan treballada com fluida. De la seua banda, Carlos Correal ha recordat el ferm compromís del consistori alzireny amb el Premi de Novel·la Ciutat d'Alzira, que el 2013 arriba a la XXV edició.
 
12 d'abril del 1097. Al castell de Dornoch arriba un home alt i prim, un poc encorbat i amb el nas deforme. És Macbeth, fill de Macbeth, rei d'Escòcia. Ve a trobar-se amb Fleance, fill de Banquo, amb qui l'uneix una vella història de crims i sang. Han passat quaranta anys des que el rei Macbeth va morir decapitat a Dunsinane, però hi ha fils de la seva història que encara cal lligar: convertits en dos vells, Macbeth fill i Fleance recordaran el passat al llarg d'una nit intensa en què les sorpreses se succeeixen.
 
El retorn de Macbeth reprén la mítica tragèdia de Shakespeare per tal de continuar-la amb les aventures dels fills de Macbeth i Banquo. Es complirà la profecia de les bruixes? Així mateix, la novel·la guanyadora del Premi Ciutat d'Alzira 2012 s'apodera de la trama shakespeariana i revela alguns secrets que expliquen el perquè de la maldat de Lady Macbeth o de la torturada personalitat del rei Macbeth en l'obra original.
 
Puigpelat ha creat una trama apassionant plena de secrets, traïcions i crims construïda sobre un engranatge literari perfectament elaborat, que permet interpretar el clàssic des d'unes dimensions noves i que converteix l'obra en una continuació que convida a redescobrir el personatge de Shakespeare.
 
Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959) és escriptor i periodista. És autor d'una vintena de llibres, entre els quals destaquen Jocs de corrupció, Apocalipsi blanc, Roger de Flor, L'últim hivern de Ramon Llull, Els Llops, La segona mort de Jesús de Natzaret i Faust, el terrorista. La seua obra ha sigut guardonada amb premis com el Joanot Martorell, el Josep Pla o el Carlemany. Ha sigut redactor del diari El País i col·laborador d'El Periódico, La Vanguardia i l'Avui. També ha sigut guionista de ràdio i de televisió, i col·laborador en tertúlies de Catalunya Ràdio, COM Ràdio, RAC1 i altres mitjans.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací