El cas és que aquests dies m'ha vingut al cap perquè vaig tindre una reunió
amb un dels professors d'un dels meus fills (miraré de ser discreta i no diré ni
quin professor ni quin dels meus fills...), perquè resulta que la meua criatura
té un problema d'oblits imperdonables en una de les assignatures o això em
pensava jo: de vegades no porta el material per a treballar a classe. Així
doncs, mare responsable com pretenc ser, demane consell i opinió al professor en
qüestió, i què em diu: “El problema del teu fill és que està apalominat!”
Ai, caram! pense jo la veritat és que és marró fosc tirant a negre (és el que
té ser sud-americà), però sempre he pensat que el porte a escola raonablement
net. Què faig? Li deixe caure que el color és bronzejat natural més que
apalominat?
Més que confosa, estupefacta, demane al professor si es pot explicar una mica
més: “Sí, dona, està apalominat: sempre va amb xiquetes, no es relaciona
amb xics.” La meua estupefacció va en augment. És aleshores quan caic en l'altra
accepció de la paraula palomino: “pollo de la paloma brava.” Colomí, vaja, o
pitxó en alguns dialectes. Ai! El poder de les paraules...
Ja us ho deia la setmana passada: poder per a frivolitzar, poder per a
humiliar, poder per a estigmatitzar. Aquest poder es magnifica en boca d'algú
que se pressuposa savi: un professor. Em sent ridícula en aquella saleta de
visites, abraçada a la meua bossa de mà per dissimular la tremolor d'indignació
que em recorre l'espinada.
El professor somriu moltíssim tot el temps. No sé si és que pretén ser amable
malgrat tot o és que realment li fa molt gràcia que el meu fill vaja només amb
xiques i faça coses suposadament de xiques. Li comente que sóc conscient des de
sempre de la seua relació amb el gènere femení i que, de fet, jo procure
transmetre als meus fills que les persones ens hem de relacionar amb aquells que
ens aporten satisfacció i sensacions amables independentment del sexe; i li dic
també que no veig la relació entre la tendència que té el meu fill a buscar la
companyia femenina i la qüestió que he vingut a tractar: que sovint no porta el
material de treball a classe. És llavors que el mestre afluixa una mica el
somriure i m'amolla: “el teu fill té un problema”.
Estic totalment d'acord: el meu colomí de bronzejat natural, d'ulls enormes,
bigotet incipient, ment inquieta i ànima incauta té un problema dels grossos:
que en ple segle XXI encara hi ha gent que té la ment plena de
palominos.
Article publicat a Nació Digital.cat
dijous 31 de gener del 2013
Una nació, una cultura, tal i com ho entenem a Europa, no és més
que un espai compartit d'interessos, emocions, referents i
complicitats. Lògicament, tenir estat hi ajuda, però no sempre l'estat
fa la nació, per més que la nació, quan vol, fa l'estat. Espanya, tot i tenir
estat, no ha aconseguit de fer-nos de la seva nació, per exemple, malgrat que
porta segles intentant-ho, amb un cert èxit, tot s'ha de dir. No negaré la
importància de l'economia i de tota l'arquitectura institucional, jurídica,
administrativa, de defensa i seguretat, en la configuració d'una imaginari
nacional. Negar-ho fóra d'il·lusos. Però pot haver-hi tot això i més i, en
canvi, que no hi hagi el factor humà, aquella part que no és freda, postissa,
que no és cap giny forçat o inventat. Em refereixo a la capacitat d'emocionar-te
davant un estímul concret, per minúscul que pugui arribar a ser, en sentir una
música concreta, una expressió determinada, uns mots, un nom, que fa que et
sentis vinculat a unes altres persones que també s'emocionen pel mateix, perquè
s'hi identifiquen i ho assumeixen com a propi, com a pertanyent al personal
univers de referències socioculturals que totes les persones tenim. Sense això
pot haver-hi estat, però el que no pot haver-hi és nació.
La
llengua és, en aquests casos, un lligam solidari, de consciència de grup,
fortíssim. Per això no són pocs els escriptors que han deixat escrit
allò que la seva llengua era la seva pàtria, l'àmbit de tots els àmbits. A tots
ens ha passat, tombant món, que en sentir algú que parlava català, per remot que
fos l'indret, ens hi hem sentit vinculats tot d'una, com amb una mena de lligam
difícil de descriure, però en canvi, existent i viu. D'immediat ens crea
simpatia i proximitat i reaccionem com assegurava el gran Joan Fuster: “puix
parla català, vejam què diu”, pel cap baix. El fet de no ser una raça, sinó una
cultura, ens ho fa tot més planer, ja que una cultura és, bàsicament, una
llengua i una llengua es pot aprendre. Quan algú vingut de fora, parla català,
als nostres ulls ja és també un dels nostres, s'ha incorporat al nostre món
quotidià, és, en definitiva, un català més entre catalans, tingui el color de
pell que tingui, hagi nascut tant se val on o parli a casa seva en un idioma
diferent al nostre. L'idioma d'un poble, doncs, constitueix un senyal fortíssim
d'identificació i, alhora, d'afirmació. És una manera de dir “jo sóc d'aquests”
o bé “jo vull ser d'aquests i per això parlo com ells”...
Per
això, al llarg del temps, aquest país s'ha salvat per una suma indescriptible de
gestos, d'actituds, amb capacitat per generar complicitat amb tots
aquells que comparteixen un mateix codi que no cal, doncs, desxifrar, perquè
també és el seu. Gent anònima que, en els anys difícils, es mantenia al servei
d'aquest poble, sovint amb gestos aparentment innocus, però carregats de
significat. Maries o Ramons que perdien l'accent de la vergonya i Núries i
Antònies que guanyaven el de la dignitat. Establiments on el català hi apareix
amb una naturalitat que el fa inseparable del paisatge. Actituds, treballs de
formigueta, dia a dia, que sumats al d'altres formiguetes, acaben per esdevenir
una gesta colossal. Llibreters, quiosquers de la cantonada, historiadors i
poetes de poble, cronistes sense títol, però amb la legitimitat que et dóna la
vida i que els altres te la reconeguin.
Hi penso, sovint, com
quan he llegit, aquests dies, que s'havia mort en Josep M. Vidal
Hernàndez, l'ànima de l'Enciclopèdia de Menorca, persona activíssima a
l'Institut Menorquí d'Estudis, que ja havia estat objecte de diferents
distincions i reconeixements. La seva abnegada i ferma dedicació a la
recuperació i divulgació del patrimoni cultural i històric de l'illa ha estat
impressionant i no sempre ha tingut, més enllà de Menorca, el reconeixement
adequat. Ningú no fa res perquè, un dia, algú recordi que ho va fer i li muntin
un homenatge o li pengin una medalla. Però sí que saps, quan fas, que el teu
gest et transcendeix, que va més enllà de tu, perquè coincideix amb altres
gestos i altres actituds que també són teves, perquè t'hi acabes reconeixent.
Sense aquests gestos i aquestes actituds, no hi ha futur per a cap nació. Si hem
fet el llarg viatge a través de tants túnels foscos i tantes llargues nits ha
estat, precisament, per aquests gestos i aquestes actituds. Gràcies a totes les
persones que n'han estat protagonistes, contra tota esperança. Per això ara som
on som, camí d'un dia esplèndid, lluminós, assolellat: el de la
llibertat.
Publicat a JORNALET dijous 7 de febrer del
2013
Josiana Ubaud
8)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - estar ocupat en la roba dels jagants
2) Eugeni S. Reig - estar sant Pere canviant els mobles
3) Antoni Llull Martí - Football, Fussball,
futbol
4) Pau Vidal -
Ves
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Un septet
funest)
6)
Articles d'Albert Pla
Nualart
8) Pere Ortís - Una
llengua que civilitzà mig món?
9) Francesc Mompó: “La València catalana no ha
desaparegut”
12) Ramon Sangles i Moles - Delimitar el tema i fer-lo
oportú
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2013 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací