InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.400
membres]
Butlletí número 769 (dilluns 04/02/2013) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
76).
242. Si me n'anés a
la Xina,
aprendria el xinès; com que estic a Catalunya, aprendré el català. És per
respecte al lloc que t'acull.
Luc
Immigrant
francès
2)
Publicat en GAZOPHYLACIUM
Bloc amateur sobre lexicografia catalana i altres
lletraferidures dijous 24 de gener del 2013
Joan Puigmalet
3)
4)
Publicat en el periòdic digital NÚVOL
dimarts 22 de gener del 2013
Laura
Huerga
5)
Publicat en el periòdic digital NÚVOL
dissabte 26 de gener del 2013
Josep M. Fulquet
6)
Publicat en el diari Levante-EMV dilluns
28 de gener del 2013
Sí, senyor. El diputat del PP Rafael Ferraro exigeix tancar d´inmediat
l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. Per què? Per ser «catalanista»! I què és
això de ser «catalanista»? Acceptar i defensar que la nostra llengua, el
valencià, és comuna amb el català.
Passa, però, que això no és pecat. Va ser durant la
Renaixença, a mitjan segle XIX, el 31 de juliol de 1878, quan Constantí
Llombart, en la intervenció de l´acte fundacional de Lo Rat Penat, va deixar ben
clara la unitat de la llengua de valencians i catalans. Són aquestes les seues
paraules, contundents i clares com voreu: «No es morta nostra expressiva llengua
llemosina com los seus enemics semblava que desitjaven, gràcies als generosos
esforços dels nostres germans de Catalunya i les Illes Mallorques, esforços
generosos que de hui en avant devem nosaltres imitar».
Heus ací –com he dit en articles anteriors– els primers
fonaments sobre els que va començar la vida de Lo Rat Penat. Fonaments que
aniran augmentant i fent-se forts amb els Jocs Florals que Lo Rat Penat
convocarà tots els anys, com va dir Llombart a finals del segle XIX, i així s´ha
vingut fent fins la Transició en que passàrem a la Democràcia i acabàrem amb el
franquisme (excepte els anys de la guerra civil). Constantí Llombart, en la seua
intervenció en l´acte fundacional de Lo Rat Penat, feu la següent promesa:
«Aquesta societat, complint un de sos principals propòsits, i desitjosa de dur
avant lo renaixement de la nostra gloriosa literatura, acordà la celebració de
Jocs Florals en lo present any, i així convocà experts escriptors, inspirats
poetes i artistes de l´antic Regne de València, als de Catalunya, les Illes
Balears i de totes aquelles comarques a on nostra llengua és parlada i
coneguda». Paraules de Constantí Llombart que es deixaren de complir, anul·lant
la convocatòria.
Però tornem al senyor diputat que exigeix tancar
l´Acadèmia Valenciana de la Llengua perque és «catalanista». I què és això de
ser «catalanista»? Va ser en vindre la Transició, celebrar les primeres
eleccions democràtiques el 1977 i veure amb els resultats que havia guanyat
l´esquerra.
Els partits d´esquerra assumien, per entendren´s, el fet
fusterià. Eren allò que tant s´ha blasmat: catalanistes. No hi havia encara,
però, la crispació que vindria després motivada per la manipulació informativa i
que arrelaria en determinats sectors de la ciutat de València principalment. Va
ser en el 9 d´0ctubre de 1977. S´havien celebrat les eleccions del 15 de juny, i
al País Valencià havia guanyat l´esquerra. A les institucions locals encara
manaven els franquistes. Miguel Ramón Izquierdo era l´alcalde de Valencia.
Ignacio Carrau presidia la Diputació. Els demòcrates havíem decidit fer una gran
manifestació, a la vesprada, per reivindicar l´Estatut d´Autonomia.
Els franquistes, però, no volien renunciar a fer, al
matí, el tradicional acte d´homenatge al Rei En Jaume, acudint en corporació i
portant la Senyera que es guarda a l´Ajuntament. Jesús Sanz, el periodista que
va viure aquells esdeveniments, els relatà al seu llibre La cara secreta de la
política valenciana. I al referir la commemoració del 9 d´octubre, escriu el
següent: «Valencia lo haría el 9 de octubre de forma masiva y a la vez
contradictoria. Porque los anticatalanistas de Ramón Izquierdo y Carrau, habían
decidido ir delante con su tradicional acto matutino del ayuntamiento, que les
ofrecía como cobertura la bandera de la ciudad para, apoyándose en los recién
nacidos grupúsculos Unión Regional Valencianista (URV) y Grupos de Acción
Valencianista (GAV), caracterizados por su anticatalanismo ferviente, iban a
distorsionar la unidad de los actos convocados. Los parlamentarios ya lo
suponían. Negocian previamente con el alcalde la asistencia de los
representantes de los partidos democráticos al acto municipal de la mañana y su
contrapartida de admitir de la presidencia del alcalde y del presidente de la
Diputación en la manifestación convocada por el Plenari para la tarde. Pero el
pacto lo romperían los franquistas: a media mañana unos miles de manifestantes,
portando la bandera de la ciudad, rodean a las autoridades y las «acompañan»
durante varias horas al tiempo que profieren insultos de «catalanistas» y
«renegados» contra los parlamentarios, especialmente los más destacados por su
nacionalismo: el centrista Burguera y el comunista Bono».
Heus ací que un incipient «anticatalanisme» fa acte de
presència, per primera vegada, als carrers de València. I es des d´aquest 9
d´octubre que l´anticatalanisme anirà prenent força en els sectors de la
dreta.
7)
Publicat a
Acció Cultural ajorna la reobertura
dels repetidors perquè confia en un pròxim acord de reciprocitat entre els
governs català i valencià
Els repetidors d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) no
redistribuiran el senyal de TV3 al territori valencià en les pròximes setmanes.
La junta directiva, en una reunió extraordinària, va decidir ajornar la
reobertura i donar un vot de confiança a la via de diàleg oberta pels governs
català i valencià per arribar a un acord de reciprocitat de les emissions de la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i Ràdio Televisió Valenciana.
“És moment d'actuar com un element que facilite el diàleg i,
per tant, manifestem el nostre suport a l'acord de reciprocitat”, va explicar el
secretari d'ACPV, Toni Gisbert. L'entitat va expressar “el seu desig” perquè les
negociacions tinguen un resultat “positiu” de manera que quede definitivament
garantida la reciprocitat. Gisbert va subratllar que l'objectiu de l'entitat
sempre ha estat aconseguir la reciprocitat entre els dos territoris. Altres
fonts d'Acció Cultural consultades per aquest diari van coincidir en aquest
argument, ja que consideren que és la solució “més estable, la que no permet cap
escletxa”. Les mateixes fonts recorden que amb aquesta finalitat es va presentar
la iniciativa legislativa popular TV Sense Fronteres, que va ser tombada al
Congrés dels Diputats pel PP el passat 11 de setembre.
‘Sine die'?
Això no obstant, ACPV no esperarà eternament la
resolució política del conflicte. Cal recordar que fa una setmana es feia
pública l'enquesta entre els socis de l'entitat, que amb un 90% dels vots van
avalar la decisió de la direcció d'optar pel restabliment del senyal. “Confiem
que siga efectiu en un marge raonable de temps”, va explicar Gisbert respecte a
l'acord, però sense concretar cap termini. Altres fonts van precisar que el
temps d'espera se situaria entre un mes i tres mesos. En cas contrari “es
consideraria la reobertura dels repetidors atenent la voluntat expressada pels
socis i la recent sentència del Tribunal Suprem”, adverteix ACPV en el comunicat
oficial.
Publicat en VilaWeb dimarts 29 de gener
del 2013
ACPV confia que l'acord arribi en un marge de temps
raonable · Altrament, reobriria els repetidors atenent la voluntat expressada
pels seus socis
La junta extraordinària d'Acció Cultural
del País Valencià (ACPV) va decidir ahir d'esperar-se a reobrir els
repetidors de TV3, pendent de la negociació entre els governs català i valencià
per la reciprocitat. Ho va confirmar el secretari de l'entitat, Toni Gisbert,
quan es va acabar la reunió de la junta, al vespre. Gisbert va explicar que
l'entitat s'havia assabentat del diàleg entre tots dos governs i que esperava
que s'arribés a un acord en un marge de temps 'raonable'. I si no hi ha acord,
va dir, l'entitat considerarà de reconnectar els repetidors atenent la voluntat
expressada per una majoria aclaparadora de socis.
Gisbert no va voler concretar quin marge pot significar aquest 'temps
raonable', i va reconèixer que caldria explicar bé la nova decisió als socis que
van ser consultats.
Segons que va comunicar la setmana passada Acció Cultural del País Valencià,
els socis van avalar per majoria aclaparadora que retornessin les emissions de
TV3 al territori per mitjà dels repetidors propietat de l'entitat. Concretament,
hi van donar suport el 90% dels socis que participaren en la
consulta.
Dies abans, s'havien fet públiques les sentències judicials que
anul·laven les multes i els tancaments, amb l'argument que el govern valencià no
es pot atribuir la competència sobre l'espai radioelèctric.
I ahir va arribar aquest ajornament, que ACPV va anunciar amb el següent
comunicat:
'Acció Cultural del País Valencià esperarà a reobrir les emissions de TV3
confiant en el diàleg obert entre els governs de la Generalitat valenciana i
catalana. L'entitat respon així al desig dels dos governs de resoldre la
reciprocitat de les emissions a través de la negociació.
Acció Cultural
del País Valencià és coneixedora del fet que els governs valencià i català han
obert una via de diàleg per estudiar la possibilitat d'arribar a un acord de
reciprocitat de les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals
i de Ràdio Televisió Valenciana.
Acció Cultural expressa el seu desig que
el diàleg tinga un resultat positiu, de manera que quede definitivament
garantida l'arribada dels canals de Televisió de Catalunya al País Valencià i
els de Televisió Valenciana a Catalunya, com sempre ha estat el nostre objectiu.
Per tant, l'entitat expressa el seu suport a tots els esforços destinats a
aconseguir-ho.
ACPV, donada la situació i la possibilitat d'acord,
considera que ha d'actuar com un element que facilite el diàleg. I per tant,
manifesta el seu suport a l'acord de reciprocitat, en el benentès que siga
efectiu en un marge raonable de temps. Si no fóra així, consideraria la
reobertura dels seus repetidors atenent la voluntat molt àmpliament expressada
pels socis de l'entitat i també per extensos sectors de l'opinió pública, tal
com reconeix la sentència del Tribunal Suprem.'
Publicat en VilaWeb dimarts 29 de gener
del 2013
Vicent
Partal
La duríssima batalla pel retorn de TV3 al País Valencià ha fet una altra
giragonsa, encara. Quan semblava que tot era a punt perquè els televidents
recuperassen el senyal tallat per Francisco Camps, Acció Cultural del País
Valencià s'ha fet enrere. N'és la causa una presumpta negociació entre les dues
generalitats per a aconseguir la reciprocitat de les emissions. Una reciprocitat
que, tal com s'han posat les coses, és un pèssim negoci.
Fem memòria. Durant més de dues dècades els
canals de TVC es van veure al País Valencià gràcies a la complicitat de la
corporació, però sobretot gràcies a l'esforç de milers i milers de valencians
que vam alçar torres, vam connectar televisors i vam eixir al carrer cada vegada
que els socialistes primer i els populars després amenaçaven o tallaven les
emissions.
Tanmateix amb l'arribada del tripartit al
Principat hi hagué una mutació sorprenent: es va deixar de pensar en TV3 com una
televisió nacional i va fer fortuna una tesi segons la qual hi havia tres
televisions regionals, totes elles regionals també TV3, i que podien ser
recíproques. De fet, durant una època es van arribar a veure les tres emissores
al Principat i a les Illes. Però això no va passar mai al País Valencià, perquè
el PP no volia ni reciprocitat ni diàleg. El PP jugava amb la reciprocitat per
anar passant amb raons. I quan ja no en necessitava va acabar tancant els
repetidors amb aquella decisió esperpèntica que ara els tribunals han
rebutjat.
La reacció d'Acció Cultural del País Valencià no
va ser pas de rendir-se. Va ser de provar de fer reeixir una ILP que el congrés
espanyol aparcà en la via morta, menystenint el sentiment popular, i de
continuar el plet. Continuar fins a la victòria judicial, aconseguida fa poques
setmanes. Una victòria que prometia un retorn immediat de les imatges a totes
les pantalles que aquella nit terrible i memorable es van quedar
#sensesenyal.
I, tanmateix, la sorpresa és que no serà així.
No ho serà perquè, després d'anys de negar-s'hi, ara sembla que el govern
valencià vol dialogar i que el govern català sorprenentment s'hi presta. Cosa
que aturarà encara per més temps el senyal, és clar.
I vol dialogar sobre què? ACPV volia reconnectar
totes les cadenes de televisió de la corporació, íntegrament. Però el govern
català i el valencià acabaran pactant --si és que mai ho pacten i tot plegat no
acaba essent una ensarronada-- sols l'emissió d'una cadena, la TVC Cat que
s'emet a l'estranger i que arriba a les Illes. Que arriba a les Illes enmig de
la protesta generalitzada dels espectadors, car és una versió amputada de la
cadena que hom vol veure: sense films, sense futbol, sense...
L'argument és que d'aquesta manera es
legalitzarà definitivament l'arribada de TV3 però tots sabem que amb la
sentència recent a la mà ningú no hauria estat capaç de tornar a tancar els
repetidors. Amb la qual cosa la pregunta que m'agradaria que algú contestàs és:
com és que podent tenir el pa sencer ens hem de conformar amb les
molles?
La resposta del PP ja la sé i és òbvia: ja que
ha perdut la batalla judicial, que la derrota siga mínima i si només pasas un
canal millor que quatre o cinc. Però i els nostres? En què caram deuen pensar
per a actuar com a derrotats malgrat ser ells els qui han
guanyat?
(dijous 31 de gener del
2013)
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací