En època de rebaixes també se sent força el verb
ofertar, incorrecte en català i que cal substituir per oferir,
fer oferta o fer oferta de preus. Segons l'Optimot, quan
ofertar fa referència a “posar a la venda un producte comercial amb
preu rebaixat”, es pot utilitzar el sintagma fer oferta de preus, i
dir, per exemple, “aquests dies fem oferta (del preu) de l'oli d'oliva (i no
“aquests dies ofertem l'oli d'oliva”). En altres casos, podem fer
servir el verb oferir: “les botigues aquests dies ofereixen (i no
oferten) productes rebaixats” o “l'administració oferirà (i no
ofertarà) cursos gratuïts als jubilats”.
Finalment, també cal recordar que, després de les
despeses de les festes de Nadal, el gener sempre és un mes difícil de passar,
des del punt de vista econòmic. Per això es coneix amb el nom de gener
costerut, allò que els castellans en diuen cuesta de enero. També
ens hi podem referir com la costa de gener, la pujada de
gener, les vaques magres de gener, la patacada de gener,
la garrotada de gener i la clatellada de gener. Bones rebaixes
i vigileu la butxaca!
Sabíeu
que
Un altre dels verbs que sonen aquests dies és
emprovar, d'on prové el substantiu emprovador. Semblants a
emprovar, hi ha els verbs provar, amb un sentit més general,
que vol dir fer servir una cosa per veure com va o com funciona, i
tastar, que només es pot fer servir per les coses de menjar i beure,
per saber si ens agraden o no.
5)
Els crustacis
seductors
Quim Gibert
Vet aquí que un cranc feia un tomb vora mar un matí que
l'aigua estava encrespada. Les pinces se li van gelar tot d'una en contemplar
com una llagosta enllestia els preparatius per solcar unes onades que encongien
el cor. De tant esparverat com va quedar el cranc, no es va poder estar
d'atansar-se a prop de la llagosta: calia avisar-la que el que anava a fer era
una bogeria (no li va dir d'aquesta manera, és clar!, va fer servir una paraula
més elegant). La llagosta no li va negar que sortir, en aquelles condicions, era
un risc. Però tampoc no es va estar d'afegir que els temporals la feien tornar
boja.
El cranc no se'n sabia avenir del que passava i, abans que
la llagosta s'allunyés aigües endins, li va demanar per fer la travessia
plegats.
La mala mar feia anar rebotit el bot d'un costat cap a
l'altre. «Quina emoció! Cada onada em deixa sense alè!», exclamava, tota xopa,
la llagosta.
El bot no va tardar gaire a enfonsar-se. Tot intentant
consolar l'esporuguit cranc, la llagosta va dir-li: «Coratge, amic meu! Al
capdavall, som criatures marines». Amb aquestes, la llagosta va suggerir al
cranc, que estava esquitxat, masegat i marejat, de fer un periple pel fons
oceànic. Amb el recorregut aquàtic, el caparró del cranc, que fins llavors no
havia parat donar voltes i voltes, va quedar més alleugerit.
Haver deixat escapar oportunitats per manca de valentia és
quelcom que, amb la perspectiva dels anys, ens sap greu. Els crustacis del conte
d'Arnold Lobel, assedegats de noves sensacions, saben que la vida només es viu
una vegada. I que la intensitat és allò que dona color a la
quotidianitat.
Embarcar-nos vers destins estimulants i pròspers, malgrat
la maror, és l'única manera de fer reeixir la llengua, la cultura, la identitat.
No hi ha temps per perdre. On volem arribar? Ens hem proposat que aquesta
llengua, aquesta cultura, aquesta identitat, tant a la Franja de Ponent com a la
resta de l'àmbit lingüístic, sigui una llengua plenament normal, una cultura
plenament reconeguda, una identitat plenament respectada (igual que ho és
l'italià, en el cantó suís del Ticino, o el francès en el Quebec, a l'Amèrica
del Nord).
El cranc queda seduït per l'enteresa de la llagosta. I quan
el bot fa figa, la llagosta no dubta a oferir-li una proposta encara més lluïda:
un viatge submarí. El cranc no ho dubta. Les circumstàncies engrandeixen els
protagonistes.
Llengua i seducció (2) és el títol de les jornades de dignificació lingüística
que cada any acull la ciutat de Fraga, promogudes pel Casal Jaume I de Fraga,
amb el suport d'institucions culturals. La convocatòria del 2013 inclou un sopar
d'homenatge a Mari Zapater, historiadora fragatina i editora de Fogaril i
calaixera, revista trimestral en llengua catalana; diferents ponències sobre
identitat lingüística a càrrec de l'escriptor Màrius Serra, el psicòleg Ferran
Suay i altres oradors pendents de confirmar; visites a l'església de St. Miquel
Lo Castell i els monestirs d'Avinganya i d'Escarp. Enguany la cita és el
segon cap de setmana de març.
Lev Tolstoi va deixar escrit que la tasca creativa, en la
qual ens embranquem, ha de ser una recerca seriosa si de debò pretenem arribar
al poble. Si va en aquesta línia, l'escriptor rus era del parer que, aleshores,
la gent s'hi acaba sumant entusiasmada.
La faula gira a l'entorn del benestar intern dels
personatges. El cranc puja al bot perquè intueix que serà una experiència
divertida. La llagosta irradia vitalitat. I és que no hi ha res més seductor que
la felicitat.
Quim Gibert, psicòleg i coautor de Llengua i
emoció
Publicat en el diari digital NÚVOL diumenge
20 de gener del 2013
Publicat en el diari ARA dijous 24 de
gener del 2013
Albert
Branchadell
Si fem atenció al
pacte d'estabilitat signat per CiU i ERC, sembla evident que la qüestió de la
llengua no serà l'afer més prominent en l'agenda política de la X legislatura. A
part de la defensa (estrictament reactiva) de la immersió, l'única mesura en
aquesta àrea que preveu l'acord és "desplegar, de forma ambiciosa, el marc
normatiu que impulsa el català en alguns àmbits en què la nostra llengua es
troba minoritzada, com ara el cinema, el consum o la immigració". Encara que
sigui una sola frase, val la pena que ens hi
entretinguem.
Per interpretar aquesta frase inconcreta, un
exercici instructiu pot ser acudir als programes electorals de les formacions
polítiques signatàries del pacte. El de CiU és especialment vague. Pel que fa al
cinema, diu que "s'apostarà pel cinema català i en català" i més concretament
que es promouran "acords de col·laboració lingüístics per disposar de cinema en
català i occità". La idea de desplegar el marc no ve de la formació que va
guanyar les eleccions sinó del seu soci parlamentari. "Desplegarem la llei
vigent del cinema", diu el programa d'ERC. El que el partit no explica és com ho
pensa fer. Els governs de CiU ja han intentat dues vegades establir quotes per a
pel·lícules doblades o subtitulades en català i no se n'han sortit. Arran de la
llei de política lingüística de 1998, en temps del president Pujol i del
conseller Pujals, ja es va fer un primer intent que va acabar amb la simple
retirada del decret que regulava la qüestió. Arran de la llei del cinema de 2010
el president Mas i el conseller Mascarell ho van tornar a provar, amb els
resultats que tothom coneix. La pregunta és quina fórmula màgica té ERC per fer
complir la llei vigent del cinema; la primera hipòtesi és que no en té cap. De
fet, el mateix programa d'ERC sosté que "la llei del cinema no pot aplicar-se
amb l'actual marc polític". En aquest sentit, sembla que aquesta és una de les
moltes qüestions que cal ajornar fins a l'obtenció d'un estat propi. I encara,
perquè si fem un cop d'ull a la política comparada les perspectives no són gaire
prometedores. L'únic nou estat europeu de tradició dobladora en el cinema
(Ucraïna) no ha aconseguit ucraïnitzar les seves sales, que segueixen dominades
pels productes doblats al rus.
En el cas del consum, no cal anar al programa
d'ERC. CiU mateix ja ens diu que exercir els drets i deures en matèria de
llengua (en aquest i altres àmbits) "no serà plenament possible si el català no
disposa de les eines pròpies de les estructures d'estat". La diferència amb ERC
és que aquí CiU és una mica més conseqüent i no promet desplegar la vigent llei
del codi de consum. El cas de la immigració no és substancialment diferent. CiU
hi passa de puntetes ("Seguirem treballant per les polítiques d'acollida i
integració impulsant mesures per a l'assumpció dels drets i deures de les
persones nouvingudes envers la comunitat") i ERC promet el desplegament de la
llei vigent corresponent (la d'acollida en aquest cas).
Resumint: en matèria de política lingüística (i
en altres matèries, és clar) el pacte d'estabilitat implica que ERC ha posat uns
deures al govern de CiU que a) CiU no havia previst i b) són de difícil
compliment (per al govern de CiU i per a qualsevol altre). En aquesta
perspectiva, el més pràctic potser serà deixar la frase del pacte d'estabilitat
en l'àmbit de les fites retòriques i esperar la compareixença del conseller de
Cultura i de la seva nova directora general de Política Lingüística al Parlament
per saber quina política lingüística real pensen aplicar. En una solemne
conferència d'ara fa poc més d'un any, el conseller Mascarell va obrir fins a
quinze carpetes per a la política lingüística de l'anterior legislatura. Ni el
temps, ni les aliances parlamentàries, ni els pressupostos, ni el lideratge
disponible no van permetre que tot plegat cristal·litzés en un veritable
programa d'acció; ni, per descomptat, que la cosa donés algun fruit tangible.
Ara serà interessant de veure quines carpetes sobreviuran (encara hi haurà una
carpeta espanyola?), on es posaran els accents (Mascarell va parlar dels joves,
que no van gaire al cinema i com a consumidors són lingüísticament indiferents),
quina filosofia fa de fil conductor (el conseller va recórrer al jacobí concepte
de "llengua comuna") i, arribat el moment, en quin sentit milloren les
possibilitats d'usar el català en tots els àmbits, en el marc de doble (triple)
oficialitat que ningú discuteix i del creixent multilingüisme
social.
Publicat a