236. Com es pot aconseguir
una normalització lingüística autèntica i no il·lusòria? El marc legal és
indispensable, certament; però aquest marc legal no servirà de res si no el feim
operant amb la nostra voluntat, amb les nostres actituds, amb la nostra conducta
lingüística. El futur de la nostra llengua depèn, en definitiva, de nosaltres
mateixos.
Josep M. Llompart
Poeta i activista cultural
COMUNICAT DE
PREMSA
JAUME CABRÉ, SOCARRAT
MAJOR 2013
L'escriptor Jaume Cabré, autor de la celebrada
“Jo confesso”, rebrà el guardó el pròxim dia 9 de febrer a
Vila-real
Jaume Cabré
serà investit Socarrat Major el pròxim dia 9 de febrer a Vila-real per
l'Associació Cultural Socarrats. Segons la presidenta de l'entitat, Maribel
Castillo, “Cabré és ara mateix el novel·lista amb major projecció internacional
de la nostra llengua, a més d'un escriptor que no ha renunciat mai ni a la
coherència nacional ni al rigor professional. Unes raons que avalen de sobres la
concessió del premi”.
Cabré és
llicenciat en Filologia Catalana i catedràtic d'ensenyament mitjà: una tasca, la
de professor, que va exercir durant dos cursos a l'Institut Francesc Tàrrega de
Vila-real, a finals dels anys setanta, deixant una empremta imborrable.
Actualment, està en excedència per poder-se dedicar íntegrament a la literatura.
A més, és membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis
Catalans.
Com a
novel·lista, ha publicat obres com “Senyoria”, que el va confirmar com una de
les principals veus de la literatura catalana; la celebradíssima “Les veus del
Pamano”, que va adaptar TV3; o la recent “Jo confesso”, entre altres. Va ser
arran de l'edició de la fira del llibre de Frankfurt dedicada a la nostra
literatura que Cabré va guanyar pes internacional. Des d'aleshores, les seues
obres no han deixat de traduir-se a llengües com l'alemany, el neerlandés,
l'italià, el francés, el grec, el portugués, el castellà, etc. A més de
novel·la, ha escrit llibres de contes (“Viatge d'hivern”), reflexions sobre
l'ofici d'escriure (“El sentit de la ficció”), llibres de literatura infantil
(“L'any del Blauet”), guions de pel·lícules (“Havanera”), de telefilms (“Nines
russes” o “Sara”) i els d'algunes de les séries de televisió més populars de TV3
(“Estació d'enllaç” o “Ventdelplà”). Ha rebut premis de la crítica nacionals i
internacionals i en 2010 va ser-li concedit el Premi d'Honor de les Lletres
Catalanes en reconeixement a la seua excel·lent
trajectòria.
Amb la
concessió del Socarrat Major 2013, el nom de Jaume Cabré s'afegeix a una llista
de prestigi on ja figuren Enric Valor, Raimon, Maria del Mar Bonet, Isabel-Clara
Simó, la Universitat Jaume I, la Societat Coral El Micalet o el filòleg de
Vila-real, Vicent Pitarch, entre altres.
Com a
preàmbul a l'acte de lliurament, l'associació ha programat dos actes més:
l'espectacle teatral “Nosaltres els fusterians” (25 de gener), teixit a partir
de la correspondència del savi de Sueca, i un recital basat en l'Odissea
d'Homer, segons la traducció de Joan Francesc Mira, a càrrec de Miquel Pérez i
Tomàs Llopis (1 de febrer). Un menú, doncs, de primer
ordre.
Vila-real,
14 de gener de 2012
CATALANS E OCCITANS TRABALHAM AMASSA PER LAS NÒSTRAS LENGAS!
La dictada
occitana és un concurs d'ortografia obert a tothom i de
franc. El seu objectiu és
donar prestigi a la llengua occitana. Va començar a la vila de Castres fa setze
anys, i es va idear com una oportunitat per a tots aquells locutors naturals
d'occità que no el sabien escriure. No cal però, cap coneixement mínim de la
llengua per a participar-hi, es pot fer encara que sigui aquest el primer
contacte amb la llengua occitana. Es realitza un cop
l'any, i cada any s'hi afegeixen més pobles i ciutats tant d'Occitània com dels
Països Catalans. Aquest any ja en són 40 les localitats que hi
participen. La seva dinàmica és
molt senzilla, el mateix dia a la mateixa hora en diversos indrets es llegeix un
text en occità i els participants l'han d'escriure, tot seguit es fa la
correcció dels textos i es dóna un premi a aquell que ha fet el dictat amb menys
faltes. El proper dissabte 26 de gener és la data de la propera dictada. A Barcelona es realitzarà al
Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya,
Rambla Santa Mònica 8. Només cal fer la inscripció a caoc@caoc.cat
o trucant al
93 284 36
34.
Tots els participants rebran premis i diplomes. Tothom que ho desitgi també podrà assistir-hi com a públic.
Tot i que Acció Cultural sempre ha reclamat un acord polític per resoldre el conflicte, serà la justícia qui permetrà el restabliment imminent del senyal. La sentència del Tribunal Suprem feta pública el 12 de desembre, que deslegitimava les sancions del govern valencià contra l'entitat perquè considerava que no era competent en la matèria, va carregar de raons Acció Cultural -propietària dels repetidors- per plantejar-se reobrir-los. Però la possibilitat que el govern espanyol sancionés les emissions -com va fer el govern valencià el 2008- va provocar que la junta directiva d'Acció Cultural valorés el risc i preferís ajornar la decisió.
Acció Cultural ha volgut fer coresponsables els seus socis de la decisió de reobrir els repetidors perquè són ells els que, amb les seves aportacions, haurien de fer front a una hipotètica multa del govern espanyol. És per això que, d'ençà que es va conèixer la sentència del Suprem, ha fet una consulta entre tots els seus afiliats per saber quina és la seva opinió. Gairebé amb tota seguretat els socis donaran el vistiplau al restabliment del senyal i aquesta decisió serà la que anunciarà l'entitat el dimecres 23.
La informació més esperada pels espectadors valencians de TV3 és saber si la nit del dia 23 podran veure aquest canal, però des d'Acció Cultural no especifiquen quant de temps es podria trigar a reprendre les emissions. "En unes hores o uns dies executaríem la decisió dels socis", assenyala el secretari d'ACPV, Toni Gisbert. Però el que és segur és que els 14 repetidors no es reobriran simultàniament "per raons d'infraestructura", de manera que podria passar que les comarques valencianes recuperessin el senyal a mesura que es vagin engegant els repetidors que donen cobertura a les diferents zones. Els teleespectadors només hauran d'esperar que es restableixi el senyal per poder tornar a veure TV3 al mateix canal de la TDT en què es veia fins al 17 de febrer del 2011.
Reciprocitat amb Catalunya
Al marge del que decideixi Acció Cultural, el govern valencià té la voluntat de legalitzar les emissions mitjançant la signatura d'un conveni de reciprocitat amb Catalunya. Però la Generalitat Valenciana posa una condició difícil d'assumir per a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. El govern valencià, encoratjat pel seu sector més conservador, supedita el conveni al fet que TV3 "respecti els senyals d'identitat valencians". En altres paraules, que la televisió pública digui "Comunitat Valenciana" i que no utilitzi el terme "País Valencià".
A més d'aquesta trava per a l'acord, un alt càrrec del govern valencià reconeixia en declaracions a l'ARA que la situació política que ha viscut Catalunya ha fet que no hagin pogut seure a negociar abans, ja que fins fa pocs dies no sabien "amb qui havien de parlar". Encara que ACPV reobri els repetidors, el govern valencià té predisposició a seguir negociant una solució i legalitzar les emissions, tal com insta la sentència del Suprem.
Cal recordar que el conflicte es remunta a l'any 2008, quan el govern valencià del PP, presidit per Francisco Camps, va començar una campanya de persecució contra l'entitat presidida per Eliseu Climent. La Generalitat Valenciana va considerar il·legals les emissions de TV3 perquè no tenien llicència de TDT i, a partir del que establia la llei de l'audiovisual valenciana, van començar a interposar quantioses multes a Acció Cultural. En total, l'entitat ha hagut de pagar aproximadament 800.000 euros en sancions. Ara les coses han canviat i la sentència del Suprem i una de més recent del Tribunal Superior de Justícia valencià han anul·lat les multes i la prohibició d'emetre i han condemnat la Generalitat Valenciana amb l'obligació de retornar l'import de les multes a ACPV. El Suprem encara ha de resoldre el recurs contra el tercer expedient sancionador del govern Camps.
COMUNICAT DE
PREMSA
El Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental presenta un lèxic sobre el món geganter
Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat és el primer recull de vocabulari que s'edita sobre el món dels gegants i s'emmarca en les activitats de col·laboració amb les entitats del programa del Voluntariat per la llengua.
El dijous 17 de gener a les 7 de la tarda es va presentar el lèxic Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat a la sala l'Aplegador de Roca Umbert, a Granollers. Organitzat pel Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, amb la col·laboració d'Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, l'acte va ser conduït per Cristina Puig, tècnica de normalització lingüística de l'Oficina de Català de Canovelles, i hi van intervenir Josep Mayoral, alcalde de Granollers; José Orive, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental; Josep Madorell, gerent del Consorci per a la Normalització Lingüística; Amadeu Carbó, expert en cultura popular, autor de la introducció del lèxic; Josep M. Gontan, president d'Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, i Reyes Barragán i Roser Tintó, tècniques de normalització lingüística de l'equip que ha elaborat el lèxic. L'acte es va cloure fent ballar en Cosme i la Damiana, la parella de gegants de Granollers que fa 50 anys.
En primer lloc, Josep Mayoral va donar la benvinguda als assistents a Roca Umbert, que s'ha anat consolidant com a espai d'art i de cultura, i va remarcar les sinergies que permet establir la proximitat del CNL del Vallès Oriental, perquè conjuntament puguem “salvar els mots per seguir avançant”.
A continuació, José Orive va esmentar que la publicació que es presentava és la segona que edita el CNL del Vallès Oriental sobre el món de la cultura popular, després del lèxic Diables del Vallès Oriental, una colla de mots de foc i festa. Va subratllar el paper importantíssim de la cultura popular per garantir la cohesió social, pel fet que és un dels elements que ens identifiquen com a catalans. Finalment, va destacar la tasca fonamental del Voluntariat per la llengua en la construcció i el manteniment d'aquesta cohesió social.
En el seu torn, Josep Madorell, va començar excusant l'absència de la presidenta del CPNL, Ester Franquesa, nomenada recentment, i va fer una mica d'història de l'evolució en la manera de treballar del CPNL. En una primera etapa, es va centrar sobretot a oferir classes de llengua catalana a les persones que no l'havien pogut aprendre a l'escola a causa de la situació política de les dècades anteriors. Els darrers anys, en canvi, ha calgut donar a conèixer la llengua a les persones que han vingut d'altres països i encoratjar-les a usar-la, per exemple a través del programa de Voluntariat per la Llengua.
Amadeu Carbó va començar dient que mai havia mirat el món geganter des de la perspectiva de la llengua fins que s'hi van posar en contacte les tècniques autores del lèxic. La majoria del lèxic, va dir, és molt recent, no pas perquè siguin paraules creades de nou, sinó pel fet que s'ha atribuït significats nous a paraules que ja existien; va posar com a exemple que en l'argot geganter “fer una boja” té un significat precís, que no s'entén en altres contextos. D'altra banda, l'existència de determinades expressions “a mi m'ensenyaràs a portar gegants en dies de vent” o bé “ja em pots anar al darrere amb un flabiol sonant” va dir, constitueix un testimoni de la presència dels gegants en la nostra cultura des de fa segles. Així ho indica també el fet que la primera referència que en tenim data del segle XV, vinculada a la processó del corpus i probablement formant part d'una representació bíblica. Va esmentar que si bé aquests primers gegants medievals representaven figures com ara Goliat, Samsó o Sant Cristòfol, durant el franquisme es van caracteritzar molt sovint com a Reis Catòlics. Va ser després del franquisme, va explicar, que el fenomen associatiu vinculat als gegants es va estructurar de la manera com el coneixem avui, i va destacar que en aquest país “la cultura popular és un motor molt potent per tenir el país vertebrat i organitzat”. “Això va afirmar dóna una responsabilitat molt important als col·lectius que formen part d'aquest món.”
Josep M. Gontan, president d'Amics dels Gegants i
Capgrossos de Granollers, va fer referència als actes de celebració del
cinquantenari dels gegants de Granollers i a la col·laboració de l'entitat que
presideix amb el programa del Voluntariat per la
llengua.
Reyes Barragán i Roser Tintó van parlar de les raons per les quals s'ha elaborat aquest lèxic, del procés d'elaboració, de les dificultats amb què s'han trobat i de la col·laboració incondicional que els han ofert en tot moment els col·lectius vinculats al món geganter. Així, van agrair especialment el suport i l'assessorament de Ramon Aumedes, que a més va cedir la il·lustració del tríptic; l'assessorament musical de Lluís Marmi, i la col·laboració especial d'Amadeu Carbó, autor de la introducció, i dels geganters de Canovelles, Cardedeu, Granollers, Montornès i també del Casc Antic de Barcelona.
Aquí podreu descarregar-vos el lèxic.
18 de gener 2013
El Consorci per a la Normalització Lingüística, creat l'any 1989 com a òrgan territorial d'aplicació a Catalunya de la política lingüística del Govern, està format actualment per la Generalitat de Catalunya, més de 90 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona. El Consorci desenvolupa estratègies i accions per garantir l'extensió territorial del coneixement i l'ús de la llengua catalana.