El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dictat sis sentències en què ha estimat la petició de sis famílies que han demanat l'escolarització en castellà per als seus fills. La secció cinquena de la sala contenciosa obliga el Departament d'Ensenyament a adaptar el sistema perquè els centres donin resposta concreta als fills dels recurrents sense demanar la segregació dels alumnes per raó de llengua. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha anunciat que recorrerà la decisió del TSJC i que les mesures cautelars no tenen cap sentit perquè no hi ha cap risc de danys irreparables.

Rigau ha assegurat que amb el recurs queda sense efecte la mesura cautelar que imposa la decisió dels jutges i, per tant, el Departament considera que queda sense efecte fins que hi hagi una nova resolució. Rigau hi veu motius més polítics que pedagògics i educatius darrere de la demanda dels pares.

'Ens avala un model que té 30 anys i que ha demostrat que els alumnes acaben amb un ple coneixement de les dues llengües', ha dit Rigau, que ha explicat que han parlat amb els centres de les famílies que van presentar les denúncies i que no hi consta 'cap mena de malestar'.

Segons el TSJC, les resolucions tenen com a finalitat que l'administració educativa doni a les dues llengües vehiculars de l'ensenyament, català i castellà, 'la proporció que estimi raonable'. Les mesures cautelars que s'adopten tenen en compte, entre d'altres, les sentències que la mateixa sala del TSJC va dictar en casos anàlegs.

El TSJC ha dictat sis resolucions que ordenen al Departament d'Ensenyament l'adopció de mesures cautelars per respondre a la petició de sis famílies sobre la llengua d'ensenyament dels seus fills en el centre escolar. Les resolucions conclouen que el centre escolar ha de donar 'resposta concreta' als fills dels recurrents i no suposen, segons informa el TSJC, la segregació dels alumnes per raó de llengua. La finalitat d'aquestes resolucions és que l'administració educativa doni a les dues llengües de l'ensenyament, el català i el castellà, 'la proporció que estimi raonable' d'acord amb 'la realitat sociolingüística de cada centre docent'.

Les mesures cautelars que s'inclouen en aquestes resolucions, tenen ten compte la declaració del Tribunal Constitucional en la sentència sobre l'estatut d'autonomia, així com les sentències posteriors del Tribunal Suprem i les dues sentències que el mateix TSJC va dictar en casos anàlegs.

Així, les resolucions requereixen al Departament d'Ensenyament que adopti les mesures precises per adaptar el sistema d'ensenyament lingüístic, a la sentència del TC, que considera també 'el castellà com a llengua vehicular' de l'ensenyament a Catalunya al costat del català. Les famílies demanaven que s'adoptessin mesures necessàries perquè els seus fills rebessin un ensenyament bilingüe, és a dir, 'conjunta en les dues llengües oficials, de forma proporcionada i sense desequilibris entre elles'.

Aquests sis casos se sumen als quatre als quals se'ls va reconèixer el mateix dret el mes de maig passat, i als tres que es van donar al març passat i a qui el TSJC va reconèixer el dret de ser escolaritzats en castellà de manera individual i va descartar que s'estengués a tot el sistema educatiu català.

La Generalitat recorrerà la interlocutòria del TSJC sobre l'escolarització en castellà per sis famílies

Rigau hi veu motius més polítics que pedagògics i educatius darrere de la demanda dels pares

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar ahir sis sentències en què estima la petició de sis famílies que havien demanat l'escolarització en castellà per als seus fills. La secció cinquena de la sala contenciosa obliga el Departament d'Ensenyament a adaptar el sistema perquè els centres donin resposta concreta als fills dels recurrents sense demanar la segregació dels alumnes per raó de llengua. La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va anunciar que recorreria la decisió del TSJC i que les mesures cautelars no tenen cap sentit perquè no hi ha cap risc de danys irreparables.

Rigau va assegurar que amb el recurs queda sense efecte la mesura cautelar que imposa la decisió dels jutges i, per tant, el Departament considera que queda sense efecte fins que hi hagi una nova resolució. Rigau hi veu motius més polítics que pedagògics i educatius darrere de la demanda dels pares.

'Ens avala un model que té 30 anys i que ha demostrat que els alumnes acaben amb un ple coneixement de les dues llengües', va dir Rigau, que va explicar que han parlat amb els centres de les famílies que van presentar les denúncies i que no hi consta 'cap mena de malestar'.

Rigau va afegir: 'Des del Departament d'Ensenyament treballem per un model d'escola catalana en llengua i contingut que garanteixi un domini plurilingüe. Si no deixem a l'ensenyant que exerceixi pedagògicament, a qui demanarem després les responsabilitats: a l'ensenyant, als tribunals, a les famílies?'

Segons el TSJC, les resolucions tenen com a finalitat que l'administració educativa doni a les dues llengües vehiculars de l'ensenyament, català i castellà, 'la proporció que estimi raonable'. Les mesures cautelars que s'adopten tenen en compte, entre d'altres, les sentències que la mateixa sala del TSJC va dictar en casos anàlegs.

Les resolucions conclouen que el centre escolar ha de donar 'resposta concreta' als fills dels recurrents i no suposen, segons informa el TSJC, la segregació dels alumnes per raó de llengua. La finalitat d'aquestes resolucions és que l'administració educativa doni a les dues llengües de l'ensenyament, el català i el castellà, 'la proporció que estimi raonable' d'acord amb 'la realitat sociolingüística de cada centre docent'.

Les mesures cautelars que s'inclouen en aquestes resolucions, tenen ten compte la declaració del Tribunal Constitucional en la sentència sobre l'estatut d'autonomia, així com les sentències posteriors del Tribunal Suprem i les dues sentències que el mateix TSJC va dictar en casos anàlegs.

Així, les resolucions requereixen al Departament d'Ensenyament que adopti les mesures precises per adaptar el sistema d'ensenyament lingüístic, a la sentència del TC, que considera també 'el castellà com a llengua vehicular' de l'ensenyament a Catalunya al costat del català. Les famílies demanaven que s'adoptessin mesures necessàries perquè els seus fills rebessin un ensenyament bilingüe, és a dir, 'conjunta en les dues llengües oficials, de forma proporcionada i sense desequilibris entre elles'.

Aquests sis casos se sumen als quatre als quals se'ls va reconèixer el mateix dret el mes de maig passat, i als tres que es van donar al març passat i a qui el TSJC va reconèixer el dret de ser escolaritzats en castellà de manera individual i va descartar que s'estengués a tot el sistema educatiu català.