InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 753 (dilluns 07/01/2013) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
Si durant l'any 2013 voleu rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Víctor Alexandre - La llengua no és un rentaplats
 
 
4) Assemblea Nacional Catalana de Mallorca - Mallorca i el país
 
 
6) Do de llengües: Eslovè
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 71).
 

226. Som tres germanes nascudes a Veneçuela: la Keyla, la Leydis i la Derbi. Hi ha gent que pensa que no ens cal parlar català perquè ja parlem castellà i tothom ens entén.

Jo, la Leydis, la primera que va arribar, vaig aprendre de seguida català i m'ha servit per fer moltíssimes coses. La veritat és que no me n'he penedit mai, tot al contrari.

Nosaltres, la Derbi i la Keyla, que hem arribat ara, també comencem a parlar català, perquè saber llengües és una riquesa.

 

Keyla, Leydis i Derbi

(Campanya ”Si us plau, parla'm en català!”)

 
 
2)
 
Article publicat en elSingulardigital.cat dilluns 31 de desembre del 2012
 
 
"Hi ha paraules que indueixen a l'amor i paraules que indueixen a la mort"
 
Víctor Alexandre
 
Una frase que l'espanyolisme diu sovint és aquesta: “Les llengües no tenen cap valor, l'important és comunicar-se”. Dir la frase, però, no vol pas dir creure-se-la. És només pura demagògia, la demagògia del prepotent, la demagògia del qui, disfressat d'un galdós universalisme, malda perquè tot continuï igual a Catalunya. És a dir, l'espanyol com a llengua hegemònica i el català com a llengua secundària, domèstica i ornamental. Però no. L'important no és comunicar-se, l'important és la qualitat de la comunicació. I els qui, de bona fe, creguin que l'espanyolisme té raó i que, per tant, una llengua té el mateix valor que un estri domèstic, talment com un tovalló, una aspiradora o un rentaplats, mai no sentiran el batec del cor de les paraules ni els segles de vida que han travessat. Hi ha paraules que indueixen a l'amor i paraules que indueixen a la mort. De vegades, fins i tot, pot ser la mateixa paraula.

De fet, amb les paraules passa el mateix que amb les persones: ningú no és totalment meravellós o totalment odiós. Les persones d'una sola peça només surten a les pel·lícules. Ningú no és únicament una sola cosa, tots tenim sentiments contraposats dintre nostre. No podem saber si aquell que avui ens dóna suport demà ens trairà, no podem saber si aquell a qui avui menyspreem despertarà demà la nostra admiració. La parla és una facultat humana i les paraules són una creació fascinant. Per això s'assemblen tant a les persones, per això és tan important que, a més d'escollir les paraules adients, sapiguem trobar la millor manera de dir-les. Perquè les mateixes paraules amb què avui estimem, demà poden ser altament feridores. Una entonació inadequada, per imperceptible que sembli, pot canviar radicalment el sentit d'una frase i trair les nostres veritables intencions.

Les paraules són com les cançons, tenen vida pròpia i, un cop es diuen, un cop es fan sentir, ja no són del qui les diu, sinó del qui les escolta. Per això davant del dubte és millor no dir cap paraula. El silenci és un gran protector. Si el practiquéssim més sovint, ens adonaríem de fins a quin punt les paraules poden convertir-se en l'aparador de la nostra ignorància.
 
 
Assemblea Nacional Catalana de Mallorca
 
Tant el govern de Rajoy, com el de Bauzá, duen a terme, a les Balears, una autèntica ofensiva contra la llengua i la cultura catalanes, la convivència pacífica i la identitat nacional dels mallorquins. El PP ha romput, idò, el consens lingüístic que, durant més de 25 anys, havia mantingut amb la resta de forces polítiques. Des del ministeri d'Educació, s'impulsen polítiques educatives no per millorar la qualitat de l'educació, sinó per eliminar les identitats nacionals, culturals i lingüístiques catalana, gallega i basca, amb un ministre que mai no ha fet feina dins una aula i que és un dels braços armats, ideològicament parlant, d'un instrument nacionalista espanyol tan radical i excloent com la FAES. La seva reforma, al marge de la comunitat educativa, és recentralitzadora, perquè ens lleva competències autonòmiques; és uniformitzadora, perquè no respecta la diversitat lingüística i cultural dels pobles de l'estat, i és privatitzadora, perquè pren mesures que no ajuden el sistema públic i no solucionen el problema de l'alt índex de fracàs escolar.

L'existència d'una constitució desigualitària pel que fa a la regulació dels drets lingüístics de les diferents llengües de l'estat, cap de les quals no hi apareix esmentada, permet sentències contràries a la normalització de l'ús del català. En comptes d'ajudar a la seva recuperació, després d'èpoques de persecució i repressió, el que fan és donar continuïtat a polítiques de genocidi cultural, sota aparences falsament democràtiques. El govern Bauzá, en un any i mig, ha atacat els tres pilars fonamentals de la normalització lingüística. Primer, ha eliminat mitjans de comunicació en català, amb el tancament de RTV de Mallorca, ha castellanitzat IB3, que ja no es veu al Principat, i ha eliminat les ajudes a la premsa forana i a les publicacions en català. Després, ha modificat la llei de la funció pública per llevar el requisit del coneixement del català als funcionaris i, oficialitzant Mahón i Palma de Mallorca, ha canviat els topònims per escriure'ls en castellà: “per donar llibertat”, diu ell. Finalment, ha començat a canviar el model lingüístic escolar, amb la implantació de la lliure elecció de llengua del primer ensenyament per part dels pares i mares, –que li ha sortit foradat, perquè el 87% de famílies ha triat ensenyament en català– amb la regulació d'un nova normativa que deroga el decret de mínims que establia que, com a mínim, el 50% de l'ensenyament s'ha de fer en català. El PP de Bauzá vol impossibilitar que es pugui fer immersió lingüística, cosa possible a les Illes Balears amb el consens de la comunitat educativa de cada centre, i avui activa a la majoria de centres d'infantil i primària. Ha tret, novament, les Balears de l'Institut Ramon Llull, i ha privat així de la projecció exterior els nostres creadors culturals i, des del Consell Insular, ha fet tancar l'Espai Mallorca de Barcelona, única finestra oberta de la nostra producció cultural fora de les Illes.

La resposta social a tots aquests atacs s'ha donat a totes les illes i des de totes les organitzacions i entitats que treballen per la llengua catalana. Els llaços quadribarrats, lluint a les solapes de la roba de la gent i exhibits a les façanes de centres educatius, són la millor expressió que el poble de Mallorca no adopta una actitud passiva davant l'agressió que pateix. Els mestres, en particular, però també el conjunt de la ciutadania, han reaccionat amb claredat i fermesa, tot i les mesures repressives legals que persegueixen drets bàsics d'expressió i manifestació. La nostra cultura clàssica i contemporània, la nostra llengua i els nostres referents personals, aquells que ens identifiquen davant altres cultures i altres pobles, no són altres que la llengua i la cultura catalanes. Ausiàs March, Joanot Martorell, Bernat Desclot, Maragall, Verdaguer, Riba, Carner, Rodoreda, Espriu, Martí i Pol, Foix, V.Andrés Estellés, Raimon, Al Tall, no són mallorquins, però són nostres, perquè pertanyen a la mateixa cultura que la nostra. I Ramon Llull, Anselm Turmeda, Joan Alcover, Costa i Llobera, M. Antònia Salvà, Blai Bonet, J.M. Llompart, Maria del Mar Bonet, Tomeu Penya o Antònia Font són noms sense els quals la cultura catalana no seria completa. Com no ho seria la llengua sense Mossèn Alcover o Francesc de B. Moll. Mallorca, idò, comparteix una mateixa cultura amb el País Valencià, Catalunya i les altres illes, precisament perquè formam part de la mateixa nació cultural.

Davant aquesta ofensiva repressiva, duita a terme pels governs del PP, tenim ben clar que la nostra nació cultural només serà possible en el futur si, amb el temps, esdevé també la nostra nació política, en un estat independent que respecti i articuli la nostra diversitat interna.

Avui, aniversari de l'entrada de Jaume I a Ciutat de Mallorca, més d'un centenar de mallorquins i mallorquines ja hem format l'ANC-Mallorca, perquè tenim clar el nostre objectiu: ser el que som, en el nostre propi àmbit nacional. No només per assegurar el futur de la llengua, sinó també el nostre benestar material, el creixement econòmic, la igualtat d'oportunitats, la qualitat de vida. Volem contribuir a construir país, tenint ben present que el que passa en una part del territori afecta la resta de la nació i, sovint, pareix com si, des de Catalunya, no es vegi més enllà de les seves quatre províncies. Des de Mallorca, feim el pas pel país, per la totalitat de la nació catalana. El país, però, també fa el pas per Mallorca?

Magdalena González, coordinadora. Beatriu Defior, secretària. Bartomeu Adrover, tresorer. M. Antònia Font, vocal. Pel Secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca.

 
5)
 
Publicat en el diari ARA dissabte 29 de desembre del 2012
 
Escoles, tribunals i llengua catalana
 
Lluís Jou
 
La proposta del govern espanyol de modificar el règim lingüístic de l'ensenyament a Catalunya envaeix competències de la Generalitat i vol imposar des de l'Estat el model que el PP, aquí minoritari, reclama de fa més de vint anys sense més suport que el de grups minoritaris i radicals. El projecte de llei pretén que els pares puguin optar perquè els seus fills segueixin els estudis en castellà i, en tots els casos, que el castellà ocupi gran part de l'espai que correspon al català. No permet, en canvi, que els pares puguin optar perquè tots els estudis siguin en català.

El president del govern espanyol assegura que això no comporta un perjudici per al català, que continuarem amb el model actual amb més castellà, i que l'únic que pretenen és protegir la llibertat dels pares que volen que els seus fills no siguin escolaritzats en la llengua del país on viuen i garantir el coneixement del castellà a Catalunya.

Si l'escola, àmbit on els infants i joves conviuen en català sigui quina sigui la seva llengua familiar, deixés de ser el contrapès a altres àmbits on el català no té presència, com passa en força llars, el coneixement del català per part dels no catalanoparlants disminuiria. Els infants que s'escolaritzessin només en castellà mai no aprendrien català.

L'objectiu del govern espanyol és dividir socialment Catalunya entre catalanoparlants -bilingües- i castellanoparlants -monolingües-. Es tracta que els fills dels castellanoparlants i dels procedents de la immigració no dominin el català i puguin viure a Catalunya exclusivament en castellà. Serà encara més freqüent que els catalanoparlants puguin relacionar-se entre ells en català, però hagin de passar al castellà per relacionar-se amb els altres. El gran èxit del sistema actual és que Catalunya és un sol poble, sense nosaltres i ells , cosa que ni la duresa de la crisi econòmica ni el debat sobre el nostre futur col·lectiu han esberlat. A la manifestació de l'11 de setembre i a la del 14 de novembre hi van acudir milers de persones sense que la llengua familiar fos determinant. Això és el que volen combatre des d'Espanya. El que volen és que a Catalunya hi hagi una comunitat aïllada de la realitat catalana, insensible als interessos propis del país, atenta només al que diuen els mitjans de comunicació estatals. Una comunitat que garanteixi la plena espanyolitat de Catalunya.

L'agressió al català com a llengua d'ensenyament ha fet passar desapercebuda una nova sentència del Tribunal Constitucional relacionada amb una altra matèria clau per al català com a llengua oficial: la de la necessitat que els jutges que exerceixen a Catalunya (i també fiscals, notaris, registradors i funcionaris de l'Estat) hagin d'acreditar el coneixement de la llengua catalana. El Constitucional considera que la competència per establir aquest requisit és de l'Estat, que s'ha negat reiteradament a admetre que els jutges hagin de saber català. L'Estatut del 2006 va establir-ne el requisit. La sentència del 2010 va declarar que s'ajustava a la Constitució però va "aclarir" que era l'Estat el que havia de dir com s'acreditava i l'Estat ha mantingut el règim de sempre: el català és prescindible.

La decisió va en la mateixa línia que la proposta de nou model educatiu: que hi hagi jutges, notaris i altres funcionaris que vinguin a Catalunya sense saber català, que no treballin en català, que puguin dir, amb impunitat i des de la posició de poder que el càrrec els atorga, " en castellano, que no le entiendo " i evitar, si volen, la integració al país on exerceixen. Un grup social poderós i exclusivament castellanoparlant.

La política lingüística que hem fet a Catalunya en els últims 35 anys, en l'àmbit educatiu i en altres àmbits, ha tingut l'objectiu inequívoc d'atorgar al català el paper social que li correspon com a llengua pròpia del país, objectiu que s'ha buscat de manera progressiva amb el ritme d'aplicació necessari perquè el país no es dividís en dos.

L'actitud del govern espanyol ha estat obertament contrària: impugnacions de lleis i de decrets, lleis desfavorables, menyspreus constants, cap norma favorable. Ara, amb les cartes damunt de la taula, s'ha tornat obertament agressiva. Constaten l'èxit col·lectiu que representa haver estès el coneixement social del català, haver guanyat àmbits d'ús que semblaven inassolibles i haver-ho fet buscant la integració de tota la ciutadania en un sol poble i no la segregació en dues comunitats.

El projecte d'una societat de ciutadans plurilingües amb el català, llengua pròpia del país, com a llengua de referència social és inviable dins l'Espanya actual. Per fer-lo possible, per mantenir la integració, per continuar sent un sol poble, no hi ha altra via que un estat propi.

 
6)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací