223. És justament la
diversitat el que pot revifar l’ús de la
llengua.
Carme Junyent
Lingüista. Presidenta del Grup
d’Estudis de Llengües Amenaçades
Com explicava Francesc Burguera el 13 dagost d´enguany al Levante-EMV, a l´article "Sí al valencià", la dreta que ens malgoverna el nostre país està en contra de donar-li suport decidit al valencià i intenta deprestigiar l´ensenyament i l´ús social del valencià, dir que no paga la pena, que no hi ha la demanda que hi ha realment entre l´alumnat i les associacions de mares i pares, que el valencià no és català (que és polonés o xinés!), que no hi ha un clam pels carrers del País Valencià a favor de l´ensenyament del valencià, però sí a favor de l´espanyol, de l´anglés o del xinés. Tots els dies veiem manifestacions molt nombroses demanant més espanyol, més anglés i més xinés, i mai, "jamai dels jamais", veiem pancartes, ni manifests, ni manis ni reivindicacions que demanen més valencià. No hi ha més cec que el que no vol vore. Potser, aquesta ceguesa és perquè als sectors de dretes, potser hi ha qui creu que defensar el valencià és incompatible amb la defensa dels drets humans, socials, laborals, educatius, culturals, l´ecologia, etc, que "ells" defenen tant i amb tantes energies i sinèrgies per a generar la plena ocupació i uns serveis socials complets on la marginació desaparega.
Haurem d´explicar-los, millor, -a aquests provincians sucursalistes- que quan defensem el valencià volem construir un altre País i un altre món menys dolent corrupte i miserable que el que ells contribueixen a fer possible; em sembla que al·lucinen aquesta gent del PP, pervertint del tot les nostres demandes, girant-les del revés i fent mofa i befa des dels diaris del nacionalisme espanyol de Madrid i d´altres diaris "conservadors" de València, fundat per Teodor Llorente, que va defensar, el millor que va saber, la nostra llengua i la seua unitat i germandat de valencians amb baleàrics i catalans, al segle XIX, d´una manera prou presentable i a l´alçada de les seues circumstàncies, com li reconeix i es queixa Joan Fuster, agraïnt-li la seua faena i criticant les insuficiències; Llorente era un home molt ´moderat´ de la burgesia valenciana, amb bones connexions amb Catalunya, però també amb moltes "dependències" amb Madrid, com s´han encarregat de dir-ho, últimament, entre d´altres, l´investigador Rafael Roca, l´escriptor Josep Piera, etc;
Per això aquesta insistència obsessiva, insidiosa, hostilitzant i vergonyosa contra el valencià, sembla que fa algun forat entre els seus addictes, de manera que, segons em contava aquesta amiga, -que ara està d´Erasmus a Paris aprenent francés-, aquest estiu estava parlant amb un grup d´amics seus joves sobre la importància de les llengües per a trobar treball a l´avenir pròxim, a causa de la fotuda crisi, llavors, un dels seus col·legues, castellanoparlant de les comarques del Camp de Morvedre, -segurament influit pel bombardeig mediàtic del "Partido Popular de la Comunidad", contra el valencià-català-, va sentir la necessitat o la urgència de postil·lar que el francés, l´anglés o l´alemany sí que podien ajudar-te a trobar treball, però que el català era poc important per a trobar faena perquè, segons ell, era una llengua d´"anar per casa", domèstica, gairebé sense importància... La meua amiga, que ara està a Paris, es va mostrar en desacord i va replicar allò dient que ella pensava que el valencià també era important perquè ella després d´aprendre bé el francés, l´anglés i el xinés, (que també vol aprendre), potser li eixiria treball de traducció d´aquestes llengües al català, per la qual cosa hi havia un mercat laboral en la traducció al català, és a dir, que no era incompatible saber més llengües (en aquest cas,"més és millor" i no menys) i perquè era la nostra llengua i calia fer-la servir per recuperar-la del tot i normalitzar-la després de tants anys d´opressió, repressió i censures; no obstant, un altra xica, que participava a la discusió, nóvia de l´altre, també castellanoparlant de la comarca de Camp de Túria, li va dir que ´no respectava´ l´opinió dels altres i acusava a la meua amiga de voler ´imposar´ la seua "opinió" favorable al valencià-català.
Davant d´aquesta ´insolència´, la meua amica es va quedar "phantydifussa" i atordida. Anem vore, li va dir, si estem parlant de llengües i la seua importància, sembla que hi haja butlla per a defensar totes les altres llengües, menys el valencià, que ha de ser atacat acarnissadament€ i el que s´imposa en realitat, -com a nacionalisme banal-, en la pràctica és menysprear el català-valencià com si no pagara la pena i fora ben prescindible, que és el que busquen els governs de dretes que ens mal governen; si algú defensa el valencià és que vol "imposar" la seua opinió, però si algú altre "opina" en contra del valencià, no vol imposar el seu punt de vista, perquè estar en contra del valencià sembla ser "la veritat científica" revelada i natural del catecisme universal de l´estulticia de la dreta ´valenciana´ (aldeana), millor dit espanyola€ que pensa banalment que no és nacionalista, perquè no es mira davant l´espill ni es veu la seua gepa i perquè creu que només s´ha de defensar l´espanyol i l´anglés (el xinés o l´alemany, ara que Rajoy aprén dos frases per a quedar bé davant d´Angela Merkel que té raó endir que l'estat espanyol s'ha d'obrir a més llengües que al monolingüisme castellà). Per què aquesta dreta (i sovint esquerra) que ens ha tocat en sort ha de perseguir i "menystenir" el valencià? Potser perquè això els dóna un toc de "cosmopolitisme" sensacional?. Probablement creuen que si ataquen amb sanya el català et consideres molt més "llest" i "culte" que els altres, els que el defensen i s'obrin a d'altres llengües. Podriem concloure que, segons ells, totes les llengües són defensables, menys "la nostra" perquè els del PP i d´altres, fan tot el que poden per fer minvar el seu ensenyament, el seu ús i la seua extensió social a tots els àmbits. Perquè, per desgràcia, -una desgràcia terrible i calamitosa, no cal dir-ho-, estan en contra del valencià (i dels valencians que defensen el valencià, als que consideren "fonamentalistes radicals"; en canvi, "ells" s´observen com a si mateix,-genocidiant el valencià-, com a germanetes de la caritat anestesiant els malalt per acurtar l´agonia de la bona mort). I com a estrategia genocidiadora, fan servir la dictadura del dialectisme secessionista i del genuïnisme academicista. Magrat que estiga d'acord en adaptar els primers anys de l'escola al parlar del medi, perquè l'alumnat s'identifique més, cal combinar els parlars locals amb estàrdars solvents per a no caure en cap dictadura dialectalista que limite una llengua a l'àmbit localista, al meu parer.
Nosaltres el valencians, -diguen el que diguen els peperos i els seus acòlits-, des d´Escola Valenciana, des del Sindicat de Treballadors de l´Ensenyament del Pais Valencià i d'altres sindicats, ACPV, des de Compromís, el PSPV, EUPV, Els Verds, el republicans valencians, els sobiranistes, els de la memoria histórica, els Salvem, els ecologistes, els pacifistes, els antiracistes, els poetes, els escriptors en llengua catalana, els estellesians, llorentins, llombartins o fusterians, etc., la millor societat civil valenciana, només podem dir, amb Burguera, sí a les altres llengües del món, però, prioritàriament, també i sobretot "Sí al Valencià". És de llei, és el que la majoria de la societat valenciana vol, en contra dels intents del PP i els seus propòsits perquè desaparega del tot seguint les consignes espanyolitzadores i castellanitzadores del ministre Wert que cerquen exterminar el valencià, ambb el suport de la consellera Mª José Catala i del president Fabra i Bauzà.
Defensar la nostra llengua sencera i completa és el que un País digne del seu nom distintiu (valencià), i d´una democràcia sense crosses, ni coissejos, ni cometes, es mereix perquè ¿qui defensarà el valencià, la nostra llengua, que és una de les nostres senyes d´identitat més importants, si no la defensem nosaltres, els valencians (catalans i balears)? No la podem deixar de banda o llençar l´aigua de la safa com si només hi haguera aigua bruta i no un nadó, hem de maldar per defensar la nostra llengua i cultura, per guanyar el futur, pel pur goig de viure, de persistir i de projectar-se al món actual com a valencianes i valencians del segle XXI, exigint el mateix respecte i els mateixos drets humans i de ciutadania que els altres habitants i pobles del món i de les seues respectives llengües i cultures; ni més ni menys!.
Mai el català havia gaudit d'una salut tan bona. Als Països Catalans més de 9,8 milions de persones el saben parlar, 12,7 l'entenen i 7 milions l'escriuen, segons avançava aquesta setmana l'Institut d'Estudis Catalans. Però davant d'aquestes dades tan optimistes, hi ha lloc per al pessimisme i molt. El partit que actualment governa Espanya, emparant-se en una interpretació més que interessada de la sentència de l'Estatut, està posant el català a les portes de patir un retrocés històric. D'exemples, en tenim de molt recents: aquesta setmana el ministre José Ignacio Wert ha decidit tirar endavant l'avantprojecte de la llei de la qualitat de l'Educació, que dinamita el sistema d'immersió lingüística que durant més de 30 anys s'ha dut a terme a les escoles. Paral·lelament el Ministeri de Treball recorda l'obligació del Servei Català d'Ocupació d'impartir els cursos en castellà.
El PP s'està convertint en una veritable amenaça contra el català. Només cal veure què passa al País Valencià i a les Illes, on governa, per comprovar el retrocés de la llengua en impedir als infants escolaritzar-se en català. I ara toca Catalunya, toca espanyolitzar els nens catalans.
Davant aquesta andanada, és imprescindible fer pinya per evitar que es trenqui el que s'ha aconseguit en els darrers trenta anys. El català ha de blindar-se contra els atacs externs i per aconseguir-ho és fonamental que la societat es defineixi clarament en defensa de la llengua, amb el govern i els partits al darrere. Interpretacions interessades de la llei allunyades de la realitat no poden posar en perill el català. No ho podem permetre ni ens ho podem permetre.
El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià ha dictat una sentència que obliga la Conselleria d'Educació a implantar una línia en català en una escola concertada de Picassent (Horta Sud), tal com va demanar el centre l'any 2009. Es tracta de la primera sentència que dóna la raó a les exigències d'ampliació de l'ensenyament en català al País Valencià, i pot marcar un precedent important per a altres demandes futures.
Amb aquesta històrica sentència, el tribunal estima el recurs que van interposar pares i mares d'alumnes de l'escola i anul·la una decisió del 2010 de la Conselleria, que va denegar la implantació del programa d'ensenyament en català a l'escola. Segons que expliquen fonts d'Escola Valenciana a VilaWeb, totes les famílies, sense excepció, van marcar la casella d'ensenyament en català. Però no n'hi havia: les dues línies d'ensenyament eren, i de moment ho continuen essent, en espanyol. Pares, mares i claustre van demanar a la Conselleria que canviés una d'aquestes dues línies i hi establís el català com a llengua vehicular. La resposta de la Conselleria va ser negativa, basant-se en 'el context sociolingüístic' en què es trobava el centre i l'alumnat, i argüint que 'l'equilibri en l'ús normal i l'ensenyament de les dues llengües oficials' es veuria 'perjudicat' en aquest municipi si s'establia la línia en català.
El TSJPV, però, diu que el Consell no va justificar prou la
seva decisió i considera que l'administració no té raó quan diu que l'equilibri
entre les dues llengües es veuria perjudicat. 'L'única justificació, que és molt
dèbil, ha consistit a remetre's a un informe genèric que omet qualsevol
consideració sobre aquest context sociolingüístic. I aquesta falta de
justificació té un valor rellevant en seu contenciós-administrativa'. Per això
considera que els arguments del Consell no són 'suficients com per arribar a la
conclusió' de negar la línia en català.
Per tot plegat, el tribunal insta
la Direcció de Centres Docents a dictar, en el termini màxim d'un mes, una
resolució qe aprovi l'aplicació del Programa d'Ensenyament en Valencià (PEV) que
va demanar el centre.
Aquesta és la primera sentència que qüestiona el
criteri de la Conselleria i permet la creació d'una línia en català en una
escola. I pot ser que més endavant en vinguin més de similars, tenint en compte
el precedent jurídic que suposa. De moment, ja hi ha en marxa dues demandes de
caire similar relatives a dues escoles públiques de Xirivella (Horta
Oest).
Parlem amb els dos estudiants que van interrompre un acte del Defensor del Poble espanyol per l'ensenyament en català
Els havien convidats a anar al congrés espanyol a llegir uns fragments de la Declaració Universal de Drets Humans i van decidir que ho havien d'aprofitar per defensar la llengua i l'ensenyament en català. Mariam Campos i Ismael Sempere estudien segon del batxillerat d'arts escèniques a l'IES Font de Sant Lluís de València. Saben prou bé què és voler estudiar en català i no poder-ho fer. 'Era una obligació moral, eixir allà i dir què pensem tots els qui defensem la nostra llengua, la nostra cultura i els nostres drets', diuen en una entrevista a VilaWeb.
'Ismael, he pensat que hauríem de dir alguna cosa', va dir la Mariam quan es va trobar amb el seu company de classe a l'estació, dilluns. 'Jo també ho he pensat.' I en el viatge amb el TGV cap a Madrid van acordar que, un cop llegits els articles de la Declaració dels Drets Humans, hi dirien la seua. I així ho van fer: amb una mica de nervis, la Mariam i l'Ismael van adreçar-se cap al Defensor del Poble espanyol, Francisco Fernández Marugán, i el secretari primer del congrés, el valencià Ignacio Gil Lázaro, per dir-los: 'Tot això que es diu en aquesta declaració és molt bonic, però no és realitat. Tot això és teoria, perquè la pràctica desgraciadament és molt diferent. Nosaltres sabem parlar perfectament la seua llengua i demanem que es garantesca l'ensenyament en la nostra.'
Mariam Campos, delegada de la seua classe, explica a VilaWeb: 'Jo sóc la primera que hi creu, en la Declaració dels Drets Humans, però no és la realitat, com vaig dir. I encara que Gil Lázaro ens digués que l'ensenyament en la nostra llengua era fora d'aquella lectura, jo crec que no, que és dins del mateix context, perquè són els nostres drets.' Ismael Sempere diu que l’oportunitat de dilluns no la podien deixar escapar: 'Moltes vegades se centra tot en el Principat, i cal que la gent sàpiga que a València també hi ha moviment, i que hi ha molta gent que vol estudiar en valencià i no pot.’
L’Ismael és d'Alfafara, on va estudiar la secundària obligatòria, i ho va poder fer en català. Canta en el grup Badok i forma part de l'Assemblea de Joves de la Serra de Mariola, que va constituir-se fa poc per treballar en la defensa de la llengua i la cultura. L'any que ve vol estudiar dret. És molt crític amb el projecte de llei de Wert: 'Rebaixar la nostra llengua a la condició de llengua forastera és una burla. En un estat modern, la diversitat de les llengües hauria de ser més valorada, però l'estat central menysprea el català fins a intentar exterminar-lo. No ho han aconseguit en tres-cents anys, no crec que ho aconseguesquen ara, però dificulten molt les coses, i crec que la gent hauria de respondre-hi d’una manera més activa.'
'Volem parlar, estudiar i fer vida en valencià'
Tant la Mariam com l'Ismael van marcar la casella per estudiar en català aquest curs. Però l'única classe que fan en català és la de llengua i literatura. 'Sempre hi ha algú que demana al professor que parle en castellà –explica ella–. A mi em fot molt, i ja em vaig queixar al director. Jo vull que les classes me les facen en valencià, perquè hi tinc dret.’ I l'Ismael hi afegeix: 'El problema és que ens sentim deixats per les institucions i l'administració. És la nostra llengua, hem viscut tota la vida en aquesta llengua. I que conste que sabem el castellà perfectament, i no hi tenim cap problema. Però volem parlar, estudiar i fer vida en valencià.' Per ell, caldria fer una reforma profunda del sistema educatiu amb una nova política lingüística més ferma. Retreu que l'actual model segrega els alumnes segons la llengua. 'Això és un problema, perquè crea divisió.' L'altre problema, diu, és que l'oferta no abasta tota la demanda i hi ha centenars de xiquets que no poden estudiar en català.
Cap dels dos no es pensava que la intervenció de dilluns tingués cap repercussió fora del congrés espanyol. Però han eixit en alguns mitjans, la notícia ha anat circulant i el vídeo corre per la xarxa. Companys de l'institut els han felicitats, alguns professors els han donat les gràcies, i el director del centre els ha dit que se sent orgullós d'ells. 'És el nostre professor de valencià, i ens el trobem quan anem al Micalet a veure alguna obra, o siga que ja sabia que nosaltres érem així, però se n'ha alegrat molt', diu la Mariam, que l'any vinent espera poder entrar a l'Institut del Teatre.
'Estic orgullosa que haja tingut aquesta repercussió –conclou–, i espere que això consciencie la gent per fer coses, encara que tinga por. Jo estava molt nerviosa, però a la gent que té por li diria que ha de fer allò que siga per reivindicar els seus drets. Que isca i que lluite.'