InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 747 (dimecres 26/12/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
Si durant l'any 2013 voleu
rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al butlletí
InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any
2013 és de 25
euros.
SUMARI
1) 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú
2) Alta en InfoMigjorn
8) El TERMCAT i la Fundació Dr. Antoni Esteve publiquen un
diccionari de recerca clínica
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
70).
220. El que hem de fer és
treballar amb la gran majoria de la societat que és indiferent. El que mata el
català és la indiferència, no els
hostils.
Carme Junyent
Lingüista. Presidenta del Grup
d'Estudis de Llengües Amenaçades
2)
Podeu donar d'alta en InfoMigjorn les adreces que considereu
oportunes ací
3)
Publicat en el blog Eljuliet dinecres 19 de
desembre del 2012
Juli M. Amorós
Fa molt de temps, quan llegia l'excel·lent dietari Mentre
parlem, de l'escriptor valencià Enric Sòria, se'm van quedar gravades
a foc unes paraules que, més o menys, deien així: «Nosaltres ens ho manegem
entre una parla empobrida i poc usada i, això sí, una profusa quantitat de
diccionaris.» Sens dubte, podem afirmar sense temor d'equivocar-nos que, a hores
d'ara, disposem al nostre abast d'un model de llengua formal acurat i precís,
vàlid per a qualsevol àmbit del coneixement, sustentat en bona part per tots els
treballs lexicogràfics i gramaticals a què al·ludia l'escriptor d'Oliva. Això és
ja tot un èxit per a una llengua minoritària com el valencià, que pateix els
sotracs inherents a totes les que tenen un nombre modest de parlants, però també
els inherents a governs destructius i malintencionats com els del PP, capaços de
perpetrar una llei linguocida amb la fredor cínica i l'entonació
assossegada del més inic dels assassins. No obstant això, la presència d'un
model formal apte no garanteix que es revertisca la situació de depauperació en
què malviu el valencià al carrer. Però, almenys, convindrem que tampoc no hauria
d'agreujar-la.
Tradicionalment, en el sistema educatiu de l'estat espanyol
s'han ensenyat llengües com si no haguérem de baixar mai del registre
formal al col·loquial. Tant fa que s'ensenye castellà, valencià o anglés:
s'obvia que més del 90% de les nostres produccions comunicatives s'adscriuen a
contextos informals i orals, de manera que es relega l'expressió parlada i els
deixos típics d'eixe àmbit, a canvi de privilegiar els models privatius dels
nivells formals i solemnes, com si passàrem la vida fent conferències o
impartint lliçons magistrals.
En el cas del valencià, este desequilibri genera un mal de
molt difícil solució. Mentre que en llengües normals l'adquisició del
registre col·loquial s'aconsegueix a través sobretot de l'ús habitual, però
també del consum de cinema, música o televisió, en qualsevol llengua
minoritzada, entre les quals hem de comptar el valencià, l'adquisició d'este
model de parla passa necessàriament per incloure'l també en el sistema educatiu.
No podem, per tant, desentendre'ns d'eixa part fonamental de l'aprenentatge de
la nostra llengua i deixar-la en mans d'una hipotètica immersió, perquè això tal
volta és possible en poblacions de l'Alcoià, les Marines, la Plana, la Ribera o
la Safor, però no ho és ni al Cap i Casal, ni a l'Alacantí, ni al Vinalopó, ni
encara menys al Baix Segura o a Utiel-Requena.
En este sentit, cal que ens conscienciem que ensenyar
valencià no és una actuació paral·lela a ensenyar castellà ni anglés. Si en
estes últimes l'objectiu principal és polir els vicis dels parlants o
fornir els aprenents inicials d'uns rudiments sobre els quals continuar
desenvolupant l'aprenentatge, en el cas del valencià cal que assumim que
l'objectiu primer que ens hem de plantejar és crear nous parlants. Esta
afirmació, mantinguda per mestres com Abelard Saragossà o Brauli
Montoya, sovint queda soterrada davall dels mals hàbits docents adquirits,
entre els quals les explicacions gramaticals, les successions de regles i
excepcions, i les inacabables llistes de paraules formen un maremàgnum que
invita l'aprenent, inexorablement, a dedicar-se a altres menesters i deixar de
banda el valencià.
Però, ras i clar: com es poden crear nous parlants?
D'entrada, cal subratllar que l'aprenentatge de qualsevol llengua hauria de ser
una porta oberta a ampliar els horitzons de l'aprenent: relacionar-se amb més
persones, conéixer un altre país, endinsar-se en una cultura diferent de la
pròpia, viure experiències noves
Tot això s'aconsegueix arran d'un aprenentatge
positiu, en què se situen en primer lloc les habilitats orals, la capacitat, en
definitiva, d'interactuar des del primer moment i oblidar-se completament de les
estretors de les regles gramaticals.
Quin sentit té, per tant, ensenyar a classe exclusivament una
paraula com doncs, si no és aplicable en l'àmbit col·loquial, mentre al
carrer va desapareixent la forma *pos en detriment del castellà
*pues? No propose que s'haja d'acceptar *pos en registres formals,
sinó que també s'ensenye i es reivindique per a contextos col·loquials.
Igualment, caldria qüestionar algunes altres opcions lingüístiques, de difícil
encaix en la parla quotidiana. Per què es prioritza dues si dos és
perfecte? Per què es renuncia als tres graus locatius (este-eixe-aquell)
per tal d'incorporar un sistema binari (aquest-aquell) que no representa
la nostra manera de segmentar el món? Per què ensenyem les formes avui o
vuit si ni tan sols sabem pronunciar-les bé? Per què ens entestem a
anomenar les lletres com a ela, ema, erra, si eixa –a final en
oriental és neutra i ací es diu de natural ele, eme, erre? Per què no
ensenyem els xiquets que la tz de utilitzar, realitzar o similars
sona com la s de casa? Per què no els ensenyem que metge,
gener o platja tenen el mateix so que apareix dos voltes en
Magic Johnson i que en anglés sí que saben pronunciar?
De la mateixa manera, cal desmitificar les preteses
bondats d'algunes regles gramaticals. Les dicotomies entre a i
en davant de lloc o entre per i per a davant d'infinitiu
són un clar exemple de norma irrellevant que fa perdre el temps de
docents i aprenents. O l'ensenyament de la dièresi, que, com tantes altres
qüestions, s'ha orientat sempre a crear nous professors de llengua, i no nous
usuaris. Per això, podem trobar fàcilment persones que saben que lluïsme
i proïsme duen dièresi perquè són una excepció a l'estalvi que diu
que les paraules que adjunten un lexema acabat en vocal als sufixos –isme,
–ista no en duen, a pesar que la necessitarien; però serà molt més difícil
trobar persones que sàpien què signifiquen eixes dos paraules. O, per acabar amb
esta succinta repassada de normes absurdes, l'inefable canvi i caiguda de
preposicions, una aberració que parteix d'un plantejament fet per Pompeu
Fabra inicialment sobre huit verbs, i que s'ha aplicat amb contundència
irreflexiva i miliciana. Com es pot pretendre que el parlant normal d'una
llengua qualsevol canvie naturalment de preposició en funció de la
categoria morfològica del sintagma subsegüent? És a dir: com es pot pretendre
que un parlant, quan s'expressa en un context col·loquial, siga capaç de dir
estic d'acord amb això, però no a fer-ho ja, ni tampoc ø
que ens supervise ningú?
En definitiva, totes estes normes sovint han sigut explicades
de manera restrictiva, com a l'única opció possible. La gramàtica més purista
pot ser vàlida (i ho és) per a confegir un model de llengua formal apte per a
qualsevol llenguatge d'especialitat o per a produccions solemnes. Però no ho és,
no ho pot ser, per a l'àmbit col·loquial. Per a este últim tipus de
comunicacions, necessitem una llengua viva, que entronque amb el model de parla
existent, que no genere rebuig entre els valencianoparlants i que faça que
l'aprenent se senta còmode i acceptat en interactuar, i que no siga vist com un
estrany. Eixa sensació, indubtablement, el faria renunciar a tornar a
intentar-ho. I, per tant, hauríem fracassat en el nostre objectiu primer i
ineludible: crear nous parlants. Per a il·lustrar-ho, em tornen a vindre al cap
unes altres paraules d'Enric Sòria, tristament lúcides: «En últim extrem,
el grau màxim de purificació és el suïcidi.» Esperem no haver d'arribar a
comprovar-ho.
Publicat en el diari ARA dimarts 18 de
desembre del 2012
Tot i la consolidació com a llengua mitjana, amb deu
milions de parlants, l'informe del 2011 de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
alerta dels riscos per al català a causa de l'entorn
sociopolític
Un 70% de la població dels territoris de llengua catalana sap parlar
català i només un 50% el sap escriure, tot i que el 91,3% diu que l'entén. Són
les dades de l''Informe sobre la situació de la llengua catalana 2011' de la
xarxa CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), que alerta que encara hi
ha un 30% d'incompetència en llengua catalana, segons apunta el director de
CRUSCAT, Miquel Àngel Pradilla.
Pradilla també avisa dels riscos per al
procés de normalització lingüística que suposen els canvis "sociopolítics i
jurídics" sorgits l'any 2011, amb la victòria del PP a les eleccions
autonòmiques del País Valencià, l'Aragó i les Illes Balears, i també amb les
sentències del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística. Unes
circumstàncies que, unides a l'estroncament de l'experiència d'escola en català
a la Catalunya Nord i l'Alguer per la crisi, fa que "la presència del català en
els sistemes educatius s'estanqui", diu Pradilla.
Les dades de
competències en llengua catalana –que són superiors a les d'usos lingüístics,
que no s'analitzen en aquest informe– són també molt dispars al llarg del
territori. Mentre que a Catalunya, el 80% de la població sap català, a les Illes
Balears el perecentatge baixa al 71,5%, i al País Valencià només el 58,3% sap
parlar valencià. A la Catalunya Nord, només el 34% sap català, mentre que a
l'Alguer el percentatge és del 60%, a Andorra del 79% i a la Franja del
89%.
5)
Publicat en la web de la XARXA CRUSCAT
dimarts 18 de desembre del 2012
El 70,7 % de la població dels territoris de llengua catalana declara que
sap parlar català (9.856.000 persones), el 91,3 % l'entén (12.728.00 persones) i
el 50,3 % afirma, per primera vegada, que el sap escriure (7.005.000 persones).
La realitat, però, és que encara hi ha una cinquena part de la població de
Catalunya, més d'una quarta part de les Illes Balears i quatre de cada deu
persones del País Valencià que manifesten que no saben parlar el català, i que
el nivell de coneixement i ús d'aquesta llengua en els diferents territoris és
molt heterogeni. A més, els retrocessos apreciats el 2011 en el procés de
normalització lingüística i en la protecció jurídica del català en condicionen
negativament l'evolució. Aquestes dades estan recollides en l'Informe sobre la situació de la llengua catalana
2011, elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l'IEC, per
encàrrec de l'Observatori de la Llengua Catalana, en què s'apunta que, «malgrat
la vitalitat de la llengua catalana, multitud de dinàmiques dificulten la
recuperació de la seva centralitat i, en alguns casos, es tradueixen en
mancances greus per a mantenir-la». (Síntesi de l'Informe)
Per territoris, el 80,9 % de la població de
Catalunya declara que sap parlar el català, el 58,3 % al País Valencià, el
71,5 % a les Illes Balears, el 34,5 % a la Catalunya del Nord, el 79,2 % a
Andorra, el 89,3 % a la Franja i el 60 % a l'Alguer. Segons conclou
l'Informe a partir del període estudiat, els territoris amb les
competències lingüístiques més altes l'any 1986 continuen sent els que les tenen
més altes l'any 2011, però amb variacions molt diferents segons els territoris.
Les àrees que destaquen amb unes competències lingüístiques més altes són les
Garrigues, el Solsonès, l'Urgell, Osona i la Conca de Barberà, mentre que les
regions de València i Alacant i les Pitiüses són els territoris amb més dèficits
de competència. Els autors de l'Informe valoren que «en un context
demolingüístic extraordinàriament heterogeni, aquests darrers territoris fan
encendre totes les alarmes i enterboleixen les valoracions que descansen en les
dades positives d'altres zones de la llengua».
Una dada significativa pel que fa a la capacitat
d'atracció de la llengua és que 4,4 milions de persones tenen com a llengua
inicial el català, un terç de la població, mentre que el gruix de persones que
el saben parlar és molt més gran (més de dues terceres parts de la població).
Pel que fa a la capacitat d'atracció del català com a llengua d'identificació en
persones que tenen una altra llengua inicial, principalment l'espanyol, les
tendències són diverses: la Catalunya del Nord i l'Alguer tenen la dinàmica més
negativa, la tendència a la Franja és estable, i és positiva en graus diversos a
Andorra, Catalunya, a les Illes Balears i al País València. La taxa d'atracció
més potent es dóna a Catalunya, on prop del 10 % de la població de llengua
inicial espanyola té el català com a llengua d'identificació.
El context sociopolític i
l'ensenyament
La dinàmica sociolingüística dels diferents
territoris de la comunitat lingüística catalana està determinada pel context
sociopolític. Tal com recull l'Informe, el període analitzat, l'any
2011, «és presidit per canvis substancials en la gestió del poder estatal i
territorial que comporten el trencament d'una dinàmica política més favorable a
la normalització de la llengua catalana». Mentre que a Catalunya el nou govern
autonòmic garanteix la continuïtat d'una política institucional favorable al
català, la nova conjuntura política de les Illes Balears i la comunitat
aragonesa i el manteniment del Partit Popular al Govern del País Valencià
juntament amb la majoria absoluta d'aquest partit a les eleccions estatals «no
és el millor dels escenaris per a la millora de la llengua catalana en el seu
ecosistema històric, i ha propiciat un entorn polític gens favorable a impulsar
reformes legislatives que pal·liïn, per exemple, la trencadissa ocasionada en
matèria lingüística per la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut
d'autonomia de Catalunya».
En aquest context, segons les conclusions de
l'Informe, l'àmbit educatiu vital a l'hora de crear nous parlants fora
de l'àmbit familiar es converteix en un dels principals focus de conflicte.
«L'any 2011 s'inicia un període en què el partit que governa l'Estat espanyol i
bona part de les circumscripcions autonòmiques amb presència de la llengua
catalana impulsa models educatius pretesament equitatius i multilingües. I,
paral·lelament, tal com s'ha vist a Catalunya, judicialitza el model de
conjunció lingüística». En el País Valencià, per primer cop en el curs
2011-2012, el nombre d'alumnes escolaritzats en valencià disminueix, i la
matriculació d'alumnes d'infantil, primària i secundària de centres públics i
privats en les línies de valencià és del 28,42 %.
El consum dels mitjans en
català
Quant a l'oferta i el consum mediàtic i de
productes culturals, només Catalunya i Andorra presenten una dinàmica positiva,
mentre que a la resta de territoris l'oferta és molt baixa, i en alguns casos
testimonial. Segons dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura
recollides a l'Informe, a Catalunya, el percentatge d'exemplars de
premsa diària de pagament difosos passa del 17,2 % l'any 2010 al 30,5 % l'any
2011. La presència del català a les ràdios catalanes és del 57,8 %, i consolida
la tendència apuntada a l'Informe del 2010 pel que fa al lideratge
d'aquest mitjà en el consum en català. D'altra banda, segons els responsables de
l'Informe, «sens dubte, una de les pitjors notícies per a la llengua
catalana el 2011 va ser la interrupció de la recepció de TV3 al País
Valencià».
Las dades més favorables són les del món de la
xarxa, on el català avança de manera sostinguda i es troba clarament en una
situació de privilegi, per davant de llengües amb molta més
demografia.
6)
Publicat en el blog de Víctor Alexandre
divendres 14 de desmbre del 2012
Víctor Alexandre
Comparteixo plenament les declaracions de l'alcaldessa de Sant Cugat,
Mercè Conesa, a Cugat.cat, referides a l'avantprojecte de la Llei orgànica de
reforma de l'Ensenyament, que ha presentat el ministre de Cultura espanyol, José
Ignacio Wert, i que pretén convertir la llengua catalana en una llengua residual
a Catalunya. Mercè Conesa ha dit que "es vol fer veure un conflicte lingüístic
que no existeix" i que, per tant, l'Ajuntament es mantindrà ferm en la defensa
del model català perquè "amb la llengua no es negocia".
Certament ha de
ser així. El Partit Popular, a través del govern espanyol, ha iniciat una
ofensiva a tots els Països Catalans per fer possible allò que Franco no va
aconseguir, que és el pla de substitució lingüística. És a dir, l'anorreament i
la desaparició de la llengua catalana per tal que el seu lloc sigui ocupat per
la llengua espanyola. Només cal mirar el lingüicidi que està practicant al País
Valencià, a les Illes i a la Franja de Ponent i que passa, a més, per fer creure
que català i valencià són idiomes diferents i que a la Franja no s'hi parla
català sinó "aragonès oriental" o "xapurriau".
Algú pot pensar que el
Partit Popular, en fer això, en saltar-se la normativa científica, demostra
tenir molt poc sentit del ridícul, ja que queda com un ignorant. Però és pitjor
que això. Tant de bo fos només una qüestió d'ignorància. La ignorància, si hi ha
voluntat, pot ser transformada en coneixement. En aquest cas, per desgràcia i
per damunt de tot, hi ha ideologia. Ideologia totalitària, ideologia franquista,
ideologia lingüicida. En definitiva, ideologia nacionalista espanyola. I com que
tenen pressa, molta pressa, perquè ben aviat les lleis espanyoles seran lletra
morta a Catalunya, fins i tot prescindeixen de les sibil·lines maneres de Felip
V -"que se consiga el efecto sin que se note el cuidado"- i opten per una
ofensiva en tota regla que converteixi el projecte d'extermini de la llengua
catalana en un fet consumat. I aquí és on coincideixen la ideologia i la
ignorància del Partit Popular: la ideologia que els enfosqueix el cervell i la
ignorància que els impedeix veure que no se'n sortiran.
7)
Cercle Català de
Negocis
8)
El TERMCAT i la Fundació Dr. Antoni
Esteve publiquen un diccionari de recerca clínica
El TERMCAT i la Fundació Dr. Antoni
Esteve
han publicat, amb el suport del Departament de Salut de la
Generalitat de Catalunya, un diccionari en
línia que recull més de
dos-cents termes relatius a la farmacologia i la recerca clínica de medicaments,
amb la denominació i la definició en català i els equivalents en castellà i
anglès.
En aquest treball s'hi poden consultar termes de
tecnologia farmacèutica com ara principi actiu i compost
precandidat, termes referents als estudis i assaigs clínics com ara
aleatorització, grup de comparació i reclutament, i també
termes de normativa com ara acord de confidencialitat o procediment de
reconeixement mutu.
Publicat a
La direcció de
l'entitat es mostra partidària de reobrir les emissions tan prompte com siga
possible, però primer farà una consulta vinculant entre els seus
socis
Amb l'espasa de Dàmocles al damunt, en forma d'un possible expedient
sancionador, Acció Cultural del País Valencià va decidir ahir reobrir les
emissions de TV3 al País Valencià. La junta directiva, en una sessió
extraordinària, es va mostrar partidària de recuperar “tan prompte com siga
possible” el senyal de la televisió autonòmica catalana. Ara bé, la magnitud de
la decisió i de les possibles repercussions d'aquesta seran sotmeses prèviament
a una consulta vinculant entre els socis de l'entitat presidida per Joan
Francesc Mira.
“És un exercici de responsabilitat amb el país i el que ha significat TV3 al
territori valencià, però també és un exercici de democràcia interna. Volem
compartir la decisió amb els socis, ja que són els que donen sentit a l'entitat
i els que han fet possible fer front a l'assetjament polític i econòmic que ha
estat a punt de posar en perill la continuïtat de l'entitat”, va explicar el
secretari d'ACPV, Toni Gisbert. I és que Acció Cultural té molt present que el
govern espanyol, competent en matèria sancionadora de l'espai radioelèctric,
podria exercir aquesta competència en qualsevol moment.
Això no obstant, Gisbert va confiar que l'executiu de Rajoy atendrà “la crida
d'atenció” del Tribunal Suprem, que en la seua recent sentència, a més
d'anul·lar la prohibició d'emetre TV3 imposada pel govern de Francisco Camps i
deixar sense efecte la sanció de 300.000 euros, insta el legislador a atendre
les demandes d'Acció Cultural pel que fa a la cobertura legal de les emissions.
És per això que Gisbert va insistir en l'oferta de diàleg de l'entitat per
solucionar el conflicte. “Hem de superar aquesta etapa. La nostra principal
preocupació és solucionar el tema des de l'acord. Aquest ha de ser el primer pas
per tal de caminar cap a una plena legalització i normalització de les emissions
de TV3 al País Valencià”, va emfatitzar.
A més dels arguments legals, Acció Cultural també va justificar la pròxima
reobertura en el suport social que TV3 té entre els valencians, expressat
aquests últims anys “a través de les mobilitzacions, les aportacions econòmiques
i la recollida de firmes per a la ILP Televisió sense Fronteres”.
Gisbert no va poder concretar cap data per a la reobertura, que serà de tota
la xarxa de repetidors de què és propietària l'entitat i del conjunt de tots els
programes de la televisió catalana, però que aquesta es farà tan bon punt es
conega la decisió dels socis. A partir de hui, aquests rebran un comunicat on
se'ls informa de la decisió de la junta i se'ls convida a pronunciar-s'hi a
favor o en contra. Però, com va apuntar el portaveu d'ACPV, pel que ha copsat
des de la publicació de la sentència, serà favorable a la ratificació.
10)
Do de
llengües
amb Oriol Munné
Catalunya Ràdio
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací