4)
Publicat a VilaWeb divendres 14 de
desembre del 2012
Quan Alícia Sánchez-Camacho afirma que pel que fa a
l'ensenyament de les llengües Catalunya s'hauria d'emmirallar en el model
francès, sento com les cames, de sobte, em tremolen. Déu Nostre Senyor ni el
poble de Catalunya no ho vulguin, dic, i tot seguit explico breument els motius
principals d'aquest tremolor.
Un: França i les llengües dites «regionals». França és un
estat lingüicidi, no el primer ni potser el més cruel, però sí el més racional,
aquell que ha posat entre els deures patriòtics la necessitat de matar totes les
llengües autòctones que no siguin el francès. I que ha tingut la idea de fer-ho
en nom del progrés humà i sota el famós lema republicà de la llibertat, la
igualtat i la fraternitat. Aquest lingüicidi s'ha dut a terme sobretot gràcies a
l'escola, que ha utilitzat la por, l'amenaça, la humiliació i la delació per
liquidar unes llengües que feien nosa simplement perquè existien. I si avui ja
no fan tanta nosa és només perquè estan totes a la vora de l'extinció. Els
cadàvers, encara que continuïn remenant una mica, ja no són una molèstia.
Dos: França i les llengües estrangeres. Els francesos encara
no s'han consolat del fet que l'anglès hagi guanyat la batalla planetària.
Pensen de bona fe que el francès és l'única llengua moralment susceptible de ser
internacional i, per tant, existeix una tendència forta entre ells ha
rebolcar-se feliçment en el monolingüisme. Aquesta és la primera raó per la qual
el sistema francès d'ensenyament de les llengües estrangeres és objectivament
desastrós. La segona raó és que els francesos han sacralitzat tant la llengua
francesa, la seva puresa i el deure de parlar-la perfectament que tendeixen a
transferir aquesta mateixa sacralització a les altres llengües: una llengua s'ha
de parlar com cal o, si no, millor no parlar-la. Per això una multitud de
francesos passen anys aprenent anglès sense ser capaços de tenir una conversa
bàsica en aquesta llengua quan arriben al batxillerat. Si les faltes no es
toleren en francès, tampoc no es toleren en d'altres llengües i com que és
impossible progressar sense fer faltes, els francesos no progressen. Yes?...
Sorry, I don't comprends pas.
Tres: França i el francès. Quan es va instaurar l'escola
pública obligatòria, l'objectiu d'aquesta escola era que tots els infants de
França sabessin com a mínim llegir, escriure i comptar. Objectiu important però
bàsic al qual els mestres podien dedicar tot el temps i els carxots necessaris,
i així els alumnes acabaven dominant les complicades regles ortogràfiques
franceses. Avui, es demana a l'escola que integri molta més matèria (i sense
carxots) i, per tant, el temps disponible per ensenyar les mateixes regles ha
disminuït molt. Conseqüència: una part molt important de l'alumnat francès té un
nivell de francès escrit catastròfic. L'Acadèmia Francesa i el ministeri
d'Educació es neguen a simplificar les regles la grandesa és la grandesa i es
tapen els ulls per no veure com es va eixamplant el fossar que separa les
classes socials. Avui, la població francesa es divideix en dues parts, en funció
del tipus de francès que domina: el francès acadèmic o el francès del carrer.
Com ho deia un humorista: per culpa del tall imposat per la llengua francesa,
l'ascensor social és bloquejat al subsòl i fa olor de pixat.
5)
Publicat en la web de la Generalitat de
Catalunya dimarts 4 de desembre del 2012
El conseller de Cultura en funcions, Ferran Mascarell; la
consellera de Justícia en funcions, M. Pilar Fernández Bozal; el president de
l'Oficina de Suport a les Iniciatives Culturals, Francesc Xavier Solà, i el
president del Consell de Col·legis d'Advocats de Catalunya, Pedro L. Yúfera,
signaran avui, dimarts 4 de desembre, a les 9.15 h, una addenda per fomentar
l'ús, la difusió i el coneixement del català entre els advocats. A l'acte hi
assistirà la directora general de Política Lingüística, Yvonne Griley.
Es tracta de l' addenda anual al Conveni marc signat el 29 de
desembre de 2008. En la signatura d'aquest Acord s'estableixen els respectius
plans de treball 2012 per fomentar l'ús del català.
6)
Convocatòria de beques de pràctiques de
formació 2013 de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
Sol·licituds fins al 3 de gener.
7)
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua
acorda publicar la traducció al valencià del Missal
romà
L'Acadèmia
Valenciana de la Llengua ha acordat hui la publicació del Missal romà,
que la Comissió de Textos Religiosos, aleshores presidida per Ramon Arnau, va
presentar l'any 2002 a l'arquebisbat de València i després a la resta de bisbes
de les diòcesis valencianes.
L'edició del
Missal romà serà una proposta que la institució normativa presentarà a la
comunitat eclesiàstica valenciana perquè la litúrgia es puga celebrar en la
llengua pròpia, com reclamen des de fa anys una bona part dels sacerdots
valencians.
L'Acadèmia també
publicarà els tres volums dels Leccionaris dominicals i
l'Oracional, i en una segona fase editarà el Cantoral, el fullet
amb les contestacions dels fidels en l'eucaristia i en els rituals: baptisme,
matrimoni, confirmació, penitència, unció dels malalts, orde sacerdotal i
iniciació cristiana d'adults.
Amb esta decisió,
l'AVL, tot i no tindre l'aprovació canònica, complix un dels seus objectius com
a institució normativa de la llengua de tots els valencians, i traurà a la llum
la traducció al valencià dels textos litúrgics catòlics que la Comissió, hui
presidida pel sacerdot Miguel Navarro, va aprovar ara fa més de deu
anys.
Cursos de llengua catalana de
l'IPCC
Curs superior de català (Nivell D)
Preparació per a la
prova oficial convocada per la DGPL de la Generalitat de Catalunya
Nivell de perfeccionament
El curs de coneixements
superiors de llengua catalana (nivell D), equivalent al nivell C2 del MECR,
permet aprofundir en certs aspectes puntuals de la llengua així com també
repassar coneixements de la normativa lingüística.
Objectiu i metodologia de treball
L'objectiu del curs
és capacitar l'alumne per a la prova oficial que convoca la Direcció General de
Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
A través del llibre de Nivell D de l'editorial Castellnou es treballaran les
diferents àrees, com ara també els coneixements del marc sociolingüístic i
històric de la llengua.
Com inscriure's al curs
Cal complimentar la butlleta
d'inscripció i abonar l'import del curs al següent número de compte de l'IPECC a
la Caixa: 2100‐1006‐52‐0200061004.
* El material del curs i la inscripció a l' examen oficial s'han
d'abonar a part.
Més informació i inscripcions:
Durada: De gener a maig
Horari:
dimarts de 10h a 14h.
Lloc IPECC. Providència, 42. 08024 Barcelona
Total
hores: 70
Import: 250 euros; socis IPECC 220 euros
Llibre
consulta
Nivell D de Castellnou (no inclòs en el preu)
Requisits
Tenir
el certificat de nivell C de català o els coneixements equivalents.
Inici 15
de gener
INSTITUT DE PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA CULTURA CATALANA ‐‐ IPECC
Hotel
d''Entiitats. Providència, 42.. 08024 BARCELONA
Tel: 93 213 76 48 // e‐‐mail:
ipecc@ipecc..catt // Web:
www.ipecc.cat
Do de
llengües
amb Oriol Munné
Catalunya Ràdio
Declaració de l'AVL amb
motiu del 80 aniversari de les Normes de Castelló
Acord del Ple de l'AVL, de 21 de desembre del 2012,
pel qual s'aprova la declaració institucional amb motiu del 80 aniversari de les
Normes de Castelló.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha
destacat en més d'una ocasió la transcendència que les Normes de Castelló tenen
per al poble valencià, ja que han afavorit el major consens que s'ha produït al
voltant de la nostra llengua, la qual, als anys trenta, per més que fóra usada
habitualment per la població valenciana en el registre oral, mancava d'una
reglamentació ortogràfica homogènia perquè s'emprara sense distorsions en els
nivells propis d'una societat culta i moderna.
Les institucions i els escriptors valencians d'aquella
època que es van adherir a les Normes del 32 expressaven en el preàmbul de les
“Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana” que “la llengua pròpia és
la més alta manifestació de la personalitat d'un poble i que aquells pobles que
han recobrat la seua consciència com a tals no sols s'entreguen a l'ús del seu
propi parlar, sinó que aspiren a la seua màxima depuració com a fenomen cultural
i com a prova que volen tornar a ser ells mateixos”. Aquells prohoms eren
conscients que era necessari adoptar “un sistema ortogràfic unitari”, “penyora
viva de nous progressos”, que es van comprometre a ampliar-lo amb el concurs de
les noves generacions, a les quals encomanaven “la cura i la missió, prou
feixuga i prou llarga”, d'anar millorant el sistema “a base també, naturalment,
d'amples acords”. Es tractava, òbviament, del desig de seguir avançant en el
procés de normativització del valencià des de l'estima per la llengua, tenint en
compte les perspectives de modernitat i de futur.
Com hem dit en ocasions anteriors, les Normes de Castelló
foren seguides durant quaranta anys per la majoria dels literats valencians.
Caldrà reconéixer sempre amb gratitud la labor dels gramàtics, ensenyants,
escriptors i erudits, que van practicar i van millorar la precisió i la validesa
d'aquelles bases, així com les associacions culturals i cíviques que van
impulsar l'ús de la llengua valenciana d'una manera més efectiva en tots els
registres d'escriptura. A partir de la instauració de la democràcia i
l'autonomia, amb l'aprovació i aplicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del
Valencià i de totes les disposicions complementàries, els governs valencians,
com a directors del procés de promoció del valencià, les han assumides com a
referents, igual que les universitats valencianes i la major part dels
escriptors.
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua és hereua i
successora d'aquell acord històric, atés que té per funció “determinar i
elaborar, en el seu cas, la normativa lingüística de l'idioma valencià” la qual
“és d'aplicació obligatòria a totes les administracions públiques de la
Comunitat Valenciana” (art. 41 de l'Estatut). De la mateixa manera, la nostra
institució ha de “vetlar pel valencià” partint “de la tradició lexicogràfica,
literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la
normativització consolidada, a partir de les denominades normes de Castelló”
(art. 7. d. de la Llei de Creació de l'AVL).
La nostra institució s'ha regit
pel consens i la concòrdia com a procediments fonamentals de la seua gestió,
tant a l'hora de determinar els diferents elements constitutius de la normativa
lingüística del valencià, com quan ha calgut fer declaracions institucionals
d'avaluació dels processos de normalització lingüística, i ha aportat les
observacions i els consells pertinents per a afavorir l'ús normal del valencià
amb l'aplicació i la gestió de bones pràctiques.
Així, ara fa deu anys que l'Acadèmia Valenciana de la
Llengua va establir, amb els seus acords del 25 de març i del 20 de maig del
2002, el referent normatiu oficial del valencià basat en la normativa
consolidada a partir de les Nomes de Castelló. Seguint eixe esperit de consens,
va reconéixer la unitat de la llengua compartida per valencians, catalans i
baleàrics, i reclamà el respecte a la dignitat i a la denominació del valencià
en el conjunt del sistema lingüístic de què forma part. (Dictamen de l'AVL de 9
de febrer del 2005).
El 80 aniversari de les Normes de Castelló, que han rebut
enguany el reconeixement de Bé d'Interés Cultural, coincidix amb el 50
aniversari de l'acabament del Diccionari català-valencià-balear, el 30 de
l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i també amb el 29 de la Llei
d'Ús i Ensenyament del Valencià. Tot això, en uns moments en què l'Acadèmia
Valenciana de la Llengua, en ple debat social sobre els reptes del
plurilingüisme, ha requerit del sistema educatiu que garantisca el fet que tots
els valencians “tenen dret a rebre l'ensenyament del, i en, idioma valencià”
(art. 6 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana), i que “qualsevol
que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han
d'estar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valencià amb
igualtat amb el castellà (art. 19.2 de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià),
ha acordat que el plurilingüisme “ha de tindre com a punt de partida, i ser
continuació, dels programes bilingües actuals [amb una atenció preferent al
valencià com a llengua vehicular, perquè] si es prenen en consideració els
diferents estudis, la major eficàcia educativa respecte a competències
lingüístiques correspon als programes d'Immersió Lingüística i als d'Ensenyament
en Valencià, en els quals l'objectiu assenyalat per la Llei d'Ús i Ensenyament
del Valencià s'aconseguix en un nivell més alt” (Acord de l'AVL del 25 de
novembre del 2011 sobre el sistema educatiu valencià).
Si fa huitanta anys s'iniciava la consolidació del procés
de recuperació i normalització del valencià amb l'adopció de les Normes de
Castelló, ara la societat valenciana del segle XXI té nous reptes en un context
de globalització i plurilingüisme, especialment en l'àmbit de la comunicació, i
per a perviure ha de mantindre viu aquell esperit i el compromís d'usar el
valencià.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis
vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat
aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu
moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés,
la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de
correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un
missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací