InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 744 (dijous 20/12/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
2) Joan Tudela - L'horitzó
 
3) J. Leonardo Giménez - Trànsit, tràfic i tràfec
 
4) Núria Puyuelo - La geminada per excel·lència
 
5) Vicent Sanchis - Davant, darrere i de costat
 
6) Quim Gibert - Revisar els hàbits lingüístics
 
7) Francesc Viadel - Josep Lluís Bausset Císcar
 
8) Quim Morales - Estirar la llengua
 
 
10) Nadal en valencià
 
11) Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 69).
 
 

217. El futur de la nostra llengua depèn de la voluntat dels mallorquins i mallorquines, independentment del seu origen i de la seva condició social. Els Joves de Mallorca per la Llengua, com a part d'aquesta societat, estam disposats a continuar fent-hi feina. Li devem aquest esforç a tots aquells que ens precediren i gràcies als quals el català ha pogut veure aquest nou mil·lenni.

 

Joves de Mallorca per la Llengua

 

 

2)

 

Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del diari digital XarxaNotícies, dilluns 10 de desembre del 2012

L'horitzó

Joan Tudela

(Publicat al diari Avui el 4 de juliol del 2006)

La Fundació Rafael Campalans és un àmbit cultural molt notable com a fàbrica d'idees i com a memòria històrica del PSC. Ara acaba de publicar La situació lingüística a Catalunya i la seva projecció a Espanya, una obra important. La meva opinió és que aquest treball fa un diagnòstic lúcid i que després proposa un horitzó ben convincent per articular el plurilingüisme a Espanya, però gens convincent per redreçar la situació del català aquí.

Jo esperava que, des d'un àmbit ideològic del PSC, partit que defensa la idea de subsidiarietat aplicada al municipalisme, s'assumiria aquesta mateixa idea aplicada al fet lingüístic. M'hauria agradat que aquesta obra defensés el principi de subsidiarietat, com el que ja s'aplica a Europa en el terreny de les administracions, que vindria a dir que tot allò que puguin fer les llengües locals no ho han de fer les llengües globals. És a dir, que tot el que podem fer en català, no cal que ho fem en cap altra llengua. Jo pensava que aquesta proposta de futur i aquest llenguatge serien perfectament assumibles des de la identitat ideològica i des de la història del PSC. Però es veu que no.

La Fundació Rafael Campalans reconeix clarament que calen polítiques públiques a favor del català, per superar la situació d'inferioritat que viu respecte al castellà. Però per arribar on? “La situació òptima seria aquella en què tothom pogués utilitzar indistintament qualsevol de les dues llengües a la seva lliure elecció”. L'obra defensa, en conclusió, “la capacitat de sumar llengües i no d'imposar-ne una”. Jo crec que el bilingüisme militant i la neutralitat política en la tria lingüística que defensa la Fundació Rafael Campalans no conduiran de cap manera el català a la plenitud a què té dret qualsevol llengua viva.

Vet aquí, en aquest article que ara reedito, la meva lectura de la ideologia lingüística del PSC del 2006.
 
3)
 
Article publicat en el Levante-EMV divendres 7 de desembre del 2012
 
Trànsit, tràfic i tràfec
 
J. Leonardo Giménez
 
“Eixirem quan amaine el tràfic”, diu el meu amic Voro mirant des del finestral d'una cafeteria de vora carretera, en l'autovia Albacete-València, infestada de cotxes i de camions circulant. Com que és bastant primmirat per a tota classe de precisions, incloent les terminològiques, Lola, la seua dona, punxa com és, li diu: “Com saps que hi ha tràfic? Tu veus els traficants? Voret es veu pillat i rectifica: “Eixirem quan amaine el trànsit”. Eixa és una interferència empobridora, que està guanyant terreny a “trànsit”, que és el terme tradicional que hem usat en esta llengua per a definir la ‘circulació, moviment de persones, vehicles, per carrers i vies públiques, moviment d'embarcacions o d'avions, de ferrocarrils, etc.', entre altres accepcions de sentit figurat. En valencià “tràfic” és ‘comerç, activitat desplegada en l'intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus'. En castellà té eixe significat, en la primera accepció, però també el té referit a la circulació, sentit que ha anat imposant-se en la parla valenciana de les ciutats grans i degent jove; però, com que és un calc innecessari, cal recuperar i/o refermar l'ús de “trànsit” per a la circulació. El terme “tràfic”, a banda la interferència que causa, té mala nota, perquè s'associa sovint a accions il•legals i/o a pràctiques de corrupció, com ara tràfic de drogues, de blanques, d'esclaus o d'influències, però no necessàriament té connotacions negatives o immorals, perquè l'activitat comercial lícita també és tràfic. I l'organisme que s'encarrega d'ordenar la circulació de vehicles, de concedir els permisos per a circular i de posar-nos multes és la Direcció General de Trànsit, i no de Tràfic, en esta llengua.

Paregut morfològicament a este últim terme, tenim el de “tràfec”, que també implica moviment o acceleració, però d'un altre caire. Entre altres sentits, semblants entre si, fa referència l'acció o accions d'una persona que es mostra inquieta, que vol intervindre en tot, que no sap estar-se sense fer una cosa o altra: “El teu fill té molt de tràfec hui, no para!”; és també l'acció de trafegar o atrafegar, de moure o mudar coses d'un lloc a un altres, de vegades repetidament: “Els veïns estan tot el dia de tràfec, canviant mobles i fent soroll, no paren!”. Per tant, “trànsit” per a transitar; “tràfic” per a traficar I “tràfec” per a trafegar o atrafegar.

 
4)
 
Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 7 de desembre del 2012
 
En català, així com en llatí i italià, tenim tota una sèrie de paraules que s'escriuen amb ela geminada i que s'haurien de pronunciar duplicant el so de la ela. Ara bé, tot i que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) recomana repetir el so, no s'acostuma a pronunciar la geminació i per aquest motiu la ela geminada acaba essent un problema per a molts estudiants de català, perquè el fet que una paraula dugui o no la ela geminada no depèn d'una regla ortogràfica, sinó respon a criteris etimològics. Mil·lenni, sol·licitar, til·la, cancel·lar, cèl·lula, varicel·la en són només alguns exemples.
 
També hi ha paraules amb l·l d'origen culte emparentades amb mots que duen ll: coral·lí (corall); maxil·lar (maixella); metàl·lic (metall); capil·lar (cabell), etcètera. També hi ha alguns mots que sempre fan ballar el cap i que els professors inclouen als exercicis de la ela geminada per embolicar la troca: celebració, solucionar, revelar, elaborar, miler, seleccionar… tots ells amb una sola ela.
 
Durant un temps la ela geminada es va escriure amb un guionet (l-l), però finalment es va imposar la grafia del punt volat amb l'edició el 1913 de les Normes ortogràfiques, d'Antoni M. Alcover i Pompeu Fabra, que van tenir l'aval de l'IEC. Ara, un segle més tard, s'ha posat en marxa una campanya per internet per a la normalització tipogràfica de la ela geminada en l'entorn digital, que pretén evitar els usos erronis del punt volat a la xarxa –com per exemple les grafies l.l, l-l o l•l–. El projecte té el suport de l'IEC i la col·laboració d'institucions compromeses amb la llengua, com la Fundació puntCat.
 

Sabíeu que…

 

La ela geminada, igual que els dígrafs dj, ds, tg, tj, ts, tz, ix, rr, ss, se separa sil·làbicament quan es parteix el mot a final de ratlla (col-le-gi / cel-lo-fa-na / go-ril-la).

 

5)
 
Publicat a
 
Davant, darrere i de costat
 
Vicent Sanchis
 
Tres són els fronts que miren de debilitar la llengua catalana en el sistema educatiu dels territoris que la tenen com a pròpia. Per davant, hi ha l'acció dels tribunals de justícia contra la immersió lingüística a Catalunya. El Tribunal Constitucional, el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han anat encadenant les sentències, com cireres negres, per imposar que el castellà sigui també idioma vehicular en l'ensenyament. Per darrere, hi ha l'acció paral·lela i complementària dels nous governs del Partit Popular de les Balears i de la Generalitat Valenciana per liquidar els centres que consideraven també el català com a única llengua vehicular. La trampa del 30-30-30 (30 per cent de castellà, 30 de català i 30 d'anglès) no se la creu ningú. Ara també i de costat, ha paregut el ministre Wert i la seva llei orgànica de millora de la qualitat educativa, que pretén aconseguir “la proporció equilibrada entre l'espanyol i les llengües cooficials”. Triple foc enemic. Tothom a terra, que tiren amb bala trífida.
 
6)
 
Revisar els hàbits lingüístics
 
Quim Gibert
 
«Nadie sabía hablar en castellano». Així de sorpresa va quedar, fa uns anys, una veïna del barri amb motiu d'un viatge turístic pel Nil. L'aparell propagandístic espanyol, rere el qual hi ha l'estat, l'havia convençut que la seva llengua és tan universal que bona part dels mortals la coneix. Es tracta d'un prejudici arran del qual deixes implícit que hi ha llengües que són millors que d'altres. Existeix per part de certs polítics i científics una necessitat de manifestar una suposada superioritat lingüística, que serveix tant per dibuixar una visió del món com per aprofitar-te'n de les situacions considerades inferiors.

Però no sempre els fets ho confirmen: ni al nord de l'Àfrica ni en el vell continent. L'escriptor Matthew Tree detalla que a Holanda, en una guingueta, va ser testimoni de la insistència d'una estiuejant espanyola que demanava en castellà un refresc de llauna. Tot i que era evident que la dependenta no l'entenia, la clienta li ho anava repetint com si la venedora fos una inepte.

Per David Vila (Terrassa, 1977), dinamitzador lingüístic i autor de Català a la carta (Setzevents editorial, 2012), el convenciment inconscient que amb la teva llengua pots anar onsevulla, «és fruit del passat imperial de determinades nacions, les quals van imposar la llengua arreu on anaven i, al meu parer, té dues conseqüències directes en el seus parlants: la ridiculesa i la impermeabilitat lingüístiques».

Vila, que també ha conreat la poesia i els contes, s'interpel·la, en el decurs d'aquest nou llibre, a propòsit de l'ús social de la llengua i de les seves ambivalents evolucions. D'una banda, verifica que la nostra és una llengua que ocupa un dels primers llocs en la classificació de les llengües més usades en els blocs i que és la 88a. llengua més parlada de les 6.000 existents. També s'adona que cada cop són més les famílies que eduquen en català a la mainada. Amb tot, no se'n sap avenir que hi hagi joves escolaritzats en el model d'immersió lingüística que tinguin dificultats per expressar-se en català. O de persones que, sense ser recelosos amb el fet català, hagin preferit per no vincular-se amb la nostra identitat. Arran d'això, el de Terrassa s'interroga: «Per què no han sabut trobar l'equilibri entre mantenir la cultura d'origen i adoptar la del país d'acollida, com passa arreu? El neguit de Vila és encertat atès que quan un territori disposa d'estructures d'estat i la llengua està normalitzada, l'adaptació a l'entorn és un procés d'allò més espontani. Vet aquí l'exemple d'Anne Hidalgo, filla de l'exili republicà i a hores d'ara candidata socialista a l'alcaldia de París. Malgrat haver nascut a Andalusia, ara fa 53 anys, és un model d'integració, compatible amb les seves arrels, i d'ascens social. Així la descriu el periodista Lluís Uria, el qual afegeix que podria ser la primera immigrant a fer-se càrrec de la capital francesa: «parla castellà i manté la doble nacionalitat» (La Vanguardia, 6-9-12).

Sigui com sigui, un dels fets que preocupa més a David Vila és la incapacitat de gran part dels catalanoparlants de modificar els hàbits lingüístics. I és que passar-se al castellà a la primera de canvi explica que l'ús social del català no acabi d'aixecar el cap, tot i que ara hi ha més ciutadans que en cap altra època que saben enraonar-lo. De cara desactivar aquesta dinàmica, Vila suggereix de conèixer les propostes de Tallers per la Llengua (www.tallersperlallengua.cat). El repte sens dubte és aconseguir parlar còmodament la llengua en tots aquells contextos en què vulguis fer-ho.

Quim Gibert, psicòleg i coautor de Llengua i emoció

 
7)
 
http://www.anuaris.cat/article/un_mestre_de_valencianistes_josep_lluis_bausset_ciscar/3331/
 
Josep Lluís Bausset Císcar
 
Un mestre de valencianistes
 
Francesc Viadel
 
 
8)
 
Publicat en el diari ARA diumenge 9 de desembre del 2012
http://www.ara.cat/premium/opinio/Estirar-llengua_0_825517483.html
 
Estirar la llengua
 
Quim Morales
 
De l'ampli ventall d'amenaces verbals que es poden esgrimir, "No m'estiris la llengua" és, sens dubte, de les més innòcues. Juntament amb l'altra clàssica "Això no m'ho dius al carrer", es tracta més aviat de rudimentaris mecanismes de defensa quan l'oratòria es queda curta.
 
Si l'interlocutor no especifica a quin carrer s'està referint, la coacció queda esvaïda en l'ampli nomenclàtor de qualsevol ciutat. Ningú diu "Això no m'ho dius al carrer Balmes 181 a les cinc de la tarda". El motiu és senzill: no té cap intenció de ser-hi. De la mateixa manera, quan algú ens adverteix que estirar-li la llengua podria resultar-nos perjudicial, podem estar ben tranquils. Si pogués ferir-nos amb algun argument, ja ho hauria fet.
 
De motius i excuses per rebentar cada dos per tres no ens en falten. El desgast que suposen anys de crisi eternitzada, l'aparent inacció política, la manca d'estímuls socials, la crispació recurrent... ens sotmeten a una tensió que, en situacions puntuals, pot portar-nos a l'extrem de perdre les formes. Llavors, per reprimir l'impuls primari de repartir garrotades a tort i a dret recorrem a les amenaces inconsistents. Ens veiem amb cor de deixar anar una atzagaiada que fulmini el nostre adversari. Però l'experiència demostra que quan t'estiren la llengua, sempre surt malparat qui ha parlat més del compte. Si, a més, el rival és astut i poderós, la derrota serà definitiva.
 
El problema el tenim quan apareix un ministre d'Educació i Cultura -amb evidents carències en ambdues matèries- que no només vol estirar la llengua, sinó que pretén arrencar-la de soca-rel. Aleshores, l'instint de protecció ens fa imprevisibles.
 
Amb la llengua en perill, segur que el més assenyat és mossegar-se-la per no exposar-la a perills innecessaris. Però ningú garanteix que això no acabi resultant més dolorós que jugar-se-la fins a les últimes conseqüències.
 
 
9)
 
Publicat en EL PUNT AVUI dilluns 10 de desembre del 2012
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/601394-pais-ocupat-llengua-substituida.html
 
País ocupat, llengua substituïda
 
Josep Guia
 

De vegades fa l'efecte que defensem el català des de la feblesa que suposa tenir assumit la condició de poble ocupat. Vull dir que partim del fet de la presència quotidiana i habitual del castellà (o espanyol, però en aquest article prefereixo emprar la primera denominació) entre nosaltres, com si fos natural, “de tota la vida”. I aquesta premissa és falsa i, per tant, provoca llacunes i inconsistències en el nostre discurs.

No podem acceptar com un fet normal la secular i progressiva ocupació militar i poblacional castellana sobre el territori català, del Pirineu al Segura i les Illes. Com no sigui que vulguem donar per bo el resultat d'una premeditada actuació política imperialista de les classes dominants castellanes sobre països i pobles no castellans. Jo estic en contra de l'opressió de classe i de tots els seus efectes, per molt que siguin de llarga durada.

A la nostra terra (a València, Barcelona, Lleida, Alacant, Palma...) el castellà és una llengua forastera imposada. Aquest i no altre és l'origen precís de la presència del castellà a casa nostra, per molts hispanoparlants que hi hagi ja nascuts aquí, fills o néts de castellans que hi han vingut o fills de catalans que han renunciat a la llengua pròpia (per causa, justament, de la situació d'ocupació).

L'imperialisme lingüístic espanyol, conegut arreu del món, és perfectament documentable sobre nosaltres, com ja ho va posar de manifest sobradament Francesc Ferrer Gironès al seu llibre La persecució política de la llengua catalana. Des de fa 300 anys, si més no. Són ben conegudes (per les persones honestes que volen saber-ho) les instruccions secretes que dictava, el 20 de febrer de 1712, la monarquia borbònica als corregidors imposats en els territoris catalans conquerits: “Pondrá el mayorcuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo findará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado” o allò altre, escrit per la mateixa mà, de “se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos”, en referència a “las provinciasrebeldes de Catalunya y Valencia”. I així, tantes i tantes agressions (decrets, lleis, multes, càstigs...), des de Patiño (ministre del primer Borbó) fins a Wert (ministre del darrer Borbó), que hem hagut de suportar els catalanoparlants, és a dir, els catalans.

En fi, que els qui defensen el castellà a la nostra terra, com si fos llengua d'aquí, són uns cínics partidaris de l'imperialisme lingüístic, aquell que consisteix a imposar una llengua fora del seu territori, substituint i eliminant la llengua pròpia del territori ocupat.

Els castellans, doncs, i tothom, benvinguts siguin si es fan del país; altrament, més val que tornin a casa seva. Aquesta és una norma bàsica de convivència i d'entesa internacional.

10)
Nadal en valencià
 

Carta als Reis d'Orient

Agència de Promoció del Valencià (AVIVA Sagunt) i Diputació de València. Podeu demanar-la en els Mercats Municipals i en els Mercats de Nadal de la ciutat, o bé descarregar-la des d'ací:

http://www.dival.es/normalitzacio/sites/default/files/normalitzacio/Carta%20Reis%202013_0.pdf


Targeta digital de felicitació

Envieu un missatge en valencià del Pare Noel o dels Reis Mags als més menuts de la casa... o als més majors; de segur que els farà goig a tots. Una idea genial de l'Agència de Promoció del Valencià (AVIVA) de Vinaròs, que vol compartir amb tots. http://www.nadalenvalencia.com


Viu el Nadal en valencià

Curt audiovisual amb les paraules més nostres del Nadal valencià. Gentilesa de la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València.

https://www.facebook.com/photo.php?v=514571488560784


Catàleg de joguets en valencià

Catàleg de joguets en valencià, amb moltes novetats: http://cpnl.cat/jocs/cataleg/
Ací tens 958 idees per a triar: http://www.jocsijoguines.cat/jocs-joguines/

 
11)
Demà en InfoMigjorn Cap de Setmana
Sumari
 
1) Eugeni S. Reig - en vore el gos, amanix la pedra
 
2) Eugeni S. Reig - entrar per l'ull dret
 
3) Antoni Llull Martí - La confusa anatomia popular (3)
 
4) Pau Vidal - Solta
 
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la llengua catalana (Frases manllevades al castellà. Lletra O)
 
6) Articles d'Albert Pla Nualart
 
7) Josep-Daniel Climent - Lluís Fullana, primer signant de les Normes de Castelló
 
8) Pere Ortís - Cal anar polint la llengua
 
9) Un riu de paraules
 
12) Ramon Sangles i Moles - La força d'una carta
 
 
Si voleu durant l'any 2013 rebre cada divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça electrònica on voleu rebre'l.
 
El preu de la subscripció al butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a l'any 2013 és de 25 euros.
 
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací