214. Ara bé, llengua
pròpia a Catalunya només n'hi ha una, i m'agradaria que em diguessin un país on
n'hi hagi dues territorialment. La llengua pròpia és el català, i l'alternativa
a això és la desaparició del català.
Lluís Jou
Notari
Això suposa, en opinió dels integrants de la junta directiva d'aquesta associació cívica, que per a obtenir el títol d'ESO ja no farà falta que l'alumnat s'examine de valencià. Per tant, aquesta nova proposta converteix el valencià en una llengua optativa, cosa que en retrotraurà l'ensenyament a l'època de la transició democràtica, ara que ja quasi han transcorregut trenta anys de l'aprovació de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) el 1983.
Des d'El Tempir consideren que aquesta proposta de regulació és un atac molt greu al procés d'ensenyament i de dignificació del valencià en l'àmbit educatiu, d'una banda, i, d'una altra, enterra el sistema d'immersió lingüística que s'està duent a terme al País Valencià amb tant d'èxit en l'actualitat i que és l'únic que garanteix que l'alumnat acabe tenint un ple domini de les dues llengües oficials al nostre territori.
Plurilingüísme
A més, no hi ha plurilingüisme vàlid i possible, que no passe per fer del valencià la llengua vehicular i principal dels programes plurilingües que la Conselleria d'Educació, Formació i Ocupació vol impulsar. Així, hi ha estudis de diverses universitats valencianes i de fora, que avalen l'eficàcia de la immersió lingüística en valencià com a base de futurs aprenentatges d'altres llengües.
La immersió és un tipus d'ensenyament que els pares trien lliurement al País Valencià i que la Generalitat no garanteix actualment aquesta opció dels pares perquè es nega a obrir noves línies de PIL o PEV, la qual cosa ha provocat que desenes de milers d'alumnes no cursen els estudis en valencià a hores d'ara perquè la Genealitat ho impedeix.
Un atac formal
El Tempir considera l'esborrany Wert, un atac a la immersió lingüística que “posa en perill la feble recuperació de la nostra llengua, expulsada i amagada per la Generalitat Valenciana de molts àmbits públics, i persegueix l'objectiu de minoritzar-la encara més per tal de recentralitzar el sistema educatiu, controlar el contingut de les matèries i impossibilitar la recuperació del valencià al si de la nostra societat”.
Per tot això, criden a tots els centres educatius del País Valencià a pronunciar-se unànimement en contra d'aquest esborrany i a mobilitzar-se en defensa del model d'immersió que tan bons resultats dóna.
PARAULA ENCESA
Antologia de poesia catalana dels
últims cent anys,
a cura de Pere Ballart i Jordi Julià.
· Dia: dimarts 18 de desembre
· Lloc: Viena Edicions ( c/ Tuset, 23, 3r.1a.
Barcelona)
· Hora: 12h.
· Intervindran: Pere Ballart i Jordi Julià, curadors i Isabel Monsó,
editora.
Alguns dels millors poemes de la literatura
catalana
dels últims cent anys.
Paraula encesa es una antologia a cura de Pere Ballart i Jordi Julià que aplega algunes de les mostres més excel·lents de la poesia apareguda durant els últims cent anys en la nostra llengua arreu dels Països Catalans. Tres-centes composicions escrites per cent cinquanta autors, d'ençà de 1911, any de la mort de Joan Maragall, fins avui, que ens demostren com el català ha estat capaç de donar l'expressió més perfecta als sentiments de l'amor, la joia, el desconsol, la fe o els anhels de llibertat, entre d'altres.
Aquest volum, el primer de la col·lecció «El Far de Viena», reuneix, com un tresor perdurable, versos que han estat recordats i repetits durant generacions, i ho fa amb el desig de donar a conèixer a nous lectors aquell llegat poètic que marca el punt més alt del nostre patrimoni com a llengua i com a poble.
Pere
Ballart (Barcelona, 1964) és professor titular de Teoria de
Dóna la raó a Acció Cultural en el conflicte per les emissions encetat pel govern de Francisco Camps. També deixa sense efecte la multa de 300.000 euros que va interposar contra l'entitat
La sentència feta pública avui també anul·la la multa de 300.000 euros que el govern valencià va interposar a ACPV en considerar que les emissions de TV3 eren il·legals. La resolució judicial fa constar que la Generalitat Valenciana no era competent per sancionar a l'entitat pel delicte que suposadament va cometre i tampoc per donar l'ordre de tancar els repetidors –propietat d'ACPV– que difonien el senyal de TV3 al País Valencià.
Diverses fonts properes a Acció Cultural del País Valencià han assegurat a aquest diari que en aquests moments estan reunits analitzant la sentència del Tribunal Suprem. En les properes hores podria haver un pronunciament oficial per part d'ACPV.
--------------------
La Generalitat Valenciana va anunciar ahir que acatava la sentència del Tribunal Suprem sobre les emissions de TV3 al País Valencià, de manera que anul·larà la multa imposada a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), propietària dels repetidors, i deixa sense efecte la prohibició de les reemissions de TV3. Ho van explicar fonts de la Generalitat després de publicar-se la sentència del Tribunal Suprem espanyol, que dóna la raó a ACPV. Eliseu Climent ha anunciat que el retorn de les emissions de TV3 a tot el País Valencià 'és cosa només de dies'.
El Suprem va acceptar el recurs de cassació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) contra les multes imposades a l'entitat i el tancament de repetidors, i va sentenciar que el Consell no és competent per a decidir si es pot veure TV3 o no i, per tant, no pot aplicar aquestes sancions. El tribunal estableix que la competència és del govern espanyol. Aquesta sentència n'anul·la una altra del Tribunal Superior de Justícia valencià, que avalava la prohibició de les emissions de TV3.
El Superior de Justícia valencià va desestimar l'any 2007 el recurs d'ACPV contra la decisió del govern de tallar les emissions i multar l'entitat. Però ACPV hi va recórrer i ara el Suprem li ha donat la raó. Amb aquesta decisió, doncs, s'anul·len les resolucions de la Generalitat per les quals es tallaven les emissions de TV3 i s'imposava una sanció de 300.000 euros a ACPV.
'La competència per a controlar la prestació dels serveis de comunicació audiovisual s'estén a aquells serveis amb un àmbit de cobertura que no sobrepassi els respectius límits territorials, i amb una prestació duta a terme directament per les comunitats autònomes o entitats', diu la sentència. I, llevat d'aquests supòsits, aclareix que les competències de control i sanció no són del govern autonòmic.
El Suprem no valora l'ús del domini públic radioelèctric, sinó que diu que això correspon al govern espanyol i, per tant, que el govern valencià no hi és competent.
En canvi, recorda que el senyal de TV3 no provenia de cap emissor clandestí, sinó de la televisió pública catalana, 'amb la llicència per a emetre i la concessió de freqüències de l'espectre radioelèctric corresponent'. Afegeix que la difusió de les emissions fora de Catalunya són lícites si es fan servir 'determinats mitjans tecnològics'. I encara detalla: 'Els receptors dels serveis de difusió televisiva a la comunitat valenciana poden captar lícitament les emissions de TVC a través de satèl·lits (que també fan servir l'espai radioelèctric) o a través de xarxes de cable, sense que la Generalitat Valenciana hi tingui competències de control ni sanció.'
El 17 de febrer del 2011 el govern valencià va tancar les emissions de TV3. Paral·lelament a la batalla judicial que ara ha guanyat, ACPV va emprendre la batalla política, a través de la iniciativa legislativa popular 'Televisió sense fronteres'. Va aplegar més de 650.000 signatures de suport després d'una intensa campanya, però el PP va tombar la ILP en la presa de consideració al congrés ara fa dos mesos.
ACPV valorarà si torna a emetre TV3 i s'exposa a més sancions
La junta directiva d'Acció Cultural valorarà si recupera l'emissió de TV3 després de la sentència del Suprem espanyol. Ho va explicar ahir l'entitat, després d'haver-se assabentat de la decisió judicial que deixa en mans del govern espanyol la competència sancionadora.
L'entitat considera que la sentència del Suprem és l'inici del camí de la restitució i demana al govern valencià de formar una comissió mixta per resoldre el conflicte de TV3. El president d'honor d'ACPV, Eliseu Climent, va assegurar que demà mateix TV3 podria rebre's si s'arribés a un acord amb la Generalitat Valenciana. Climent va dir que la junta directiva esperaria a veure com acabava el procés per decidir si emetia de nou el senyal. 'Continua havent-hi espai radioelèctric i continuem essent els propietaris dels repetidors', va dir l'advocada de l'entitat, Mercè Teodoro.
La sentència del Suprem només fa referència a un dels tres processos sancionadors oberts per les emissions. ACPV hi va presentar recursos, un dels quals encara és al TSJ valencià.
Al guardó d'Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya, s'hi han presentat enguany vint-i-cinc obres
Edicions del Bullent i l'Ajuntament de Picanya (Horta) van lliurar ahir a la nit (15 de desembre del 2012) el 32è Premi Enric Valor de narrativa juvenil a la gironina Dolors Garcia i Cornellà per 'Vida, obra i secrets d'Helena Mascort', on parla de llibres, però també de sentiments com la solitud, l'amor maternal, els remordiments i la por. El premi, al qual s'han presentat enguany vint-i-cinc obres, és dotat amb sis mil euros, la publicació de l'obra i un gravat de l'artista Rafael Armengol.
Dolors Garcia i Cornellà va néixer a Girona el 1956. Es va llicenciar en psicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i va exercir-ne, en l'especialitat de psicoterapeuta infantil, durant quinze anys. Després va entrar a treballar a l'Ajuntament de Girona. El 1985 es va decidir a presentar el primer llibre que havia escrit, 'Albert', al Premi Just Manuel Casero, de Girona, que va guanyar i la va animar a continuar escrivint, cosa que ha fet sense interrupció tots aquests anys. Ha publicat fins ara més de cinquanta llibres, tots de literatura infantil i juvenil, com ara 'Canya Plàstica', 'El drac de Bagastrà' i 'L'atzur màgic de l'enigma'.
També ha guanyat uns quants premis de prestigi, com el Folch i Torres, el Lola Anglada, el Joaquim Ruyra, l'Alfaguara, el Ciutat d'Olot, el Guillem Cifre de Colonya, el Barcanova, el Bancaixa i el Ramon Muntaner. Enguany també se li ha atorgat el Premi Crítica Serra d'Or per 'S'acosta un front fred que deixarà neu a cotes baixes'.
El jurat, format per Lucía Arenas, Mercè Climent, Pilar Puchades, Carmela Puig i Núria Sendra, ha decidit premiar 'Vida, obra i secrets d'Helena Mascort' per unanimitat, tot i remarcant la gran qualitat de moltes de les obres presentades. També ha destacat que l'obra guanyadora mostra la importància de l'educació i la cultura per reeixir en els moments de dificultat.