En un d'estos dies se celebrarà a Alcàntera de Xúquer el sopar-vetlada anual de Cresol, publicació de la Unió Apostòlica per als preveres diocesans de València, coordinada per mossén Jesús Belda. La citació no la faig referida a qüestions religioses, sobre les quals  no tinc cap competència, sinó al model de llengua que usa la mencionada revista. Cresol s'escriu en les dos llengües oficials, però els textos en valencià són àmpliament majoritaris, i en la nostra llengua són els crèdits, els editorials, els aclariments i els anuncis propis de la publicació, a més de la majoria d'informacions i d'articles d'opinió. La seua finalitat és fer arribar el seu missatge als feligresos i als lectors en general, i per a això usa un llenguatge culte i entenedor, aparentment desproveït de cap connotació que no siga la de comunicar allò que vol transmetre, siga informació o opinió.

Cresol utilitza, en general, les formes més acostades a la parla majoritària valenciana, un model lingüístic assimilable i practicable, que dóna seguretat i confiança als lectors en la seua/nostra manera de parlar. I tot des del respecte i fidelitat a la unitat de la llengua parlada des de més amunt dels Pirineus fins a Guardamar i des de Fraga a Maó. Però ho fa des d'un respecte i una fidelitat exemptes de submissió i de servilisme a qui es creu en possessió de la veritat lingüística. El model de l'esmentada revista catòlica és ‘el d'escriure bé el valencià sense que es note' i sense que calga tirar mà contínuament de diccionari.

D'eixa manera, la revista en qüestió utilitza, preferentment, els demostratius simples: este/esta; els increments en –ix: partix, agraïx; els subjuntius en –ara, -era, -ira: cantara, poguera, partira; les formes vore, tindre i vindre; els plurals en –ns: hòmens, jóvens, màrgens, etc; formes amb a, com arrancar, nàixer, traure; amb e, amerar, cànter, depòsit, cordell, fenoll, flamerada, redó; També, cartó, desorde, murta o orde, i preferència, sense condemnar altres solucions, pel repertori lèxic i fraseològic del valencià viu i actual, bandejat pel model elitista i artificiós, com ara acostar, agarrar, apegar, arrere, assentar-se, avant, barco, cada u, cada un, cego, despreci, disfrutar, faena, gastos, mentira, pleit, retor, tamany. Tot un exemple a seguir pels mitjans de comunicació i també pel valencià de llibre, perquè siga més natural i més assumible.