L'Estat ha tornat a vulnerar els drets lingüístics d'un ciutadà que, tal com consagra l'Estatut de Catalunya, pretenia fer un tràmit a l'administració en català. Jordi Prenafeta volia registrar el nom de dues empreses editorials i a l'agost va fer els tràmits en la seva llengua, però l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) no li va acceptar l'expedient perquè en els tràmits s'havia “omès la presentació en castellà dels documents”.
Prenafeta ja va sospitar que alguna cosa no rutllava quan el
personal de l'Oficina de Gestió Econòmica (OGE) de Lleida, on va anar a a
registrar les
seves marques perquè l'OEPM no té seus a Catalunya, li va dir
que no hi ha cap versió en català de la sol·licitud i que l'havia de presentar
en castellà perquè s'havia d'enviar a Madrid. Prenafeta, que es negava a
deixar-se trepitjar els seus drets lingüístics, va iniciar un calvari burocràtic
que, a hores d'ara, encara no s'ha resolt de manera satisfactòria.
Prenafeta es va posar en contacte amb la Plataforma per la Llengua i va demanar assessorament jurídic a la direcció general de Política Lingüística (DGPL), que va confirmar el seu dret a adreçar-se “tant oralment com per escrit a qualsevol administració que sigui present a Catalunya” i que, en tot cas, han de ser les administracions les que, de manera interna, facin les traduccions que calguin perquè la sol·licitud arribi a bon port. La DGPL admetia, però, que l'administració de l'Estat “demana sistemàticament als ciutadans la documentació que han d'instruir en castellà”.
Per curar-se en salut, Prenafeta va fer la sol·licitud de registre de les marques en català, però alhora va presentar instàncies al conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, i al síndic de greuges, Rafel Ribó, perquè vetllessin pels seus drets lingüístics.
Però, segons denuncia Prenafeta, l'un i l'altre s'han espolsat les puces de sobre. El primer adduint que no hi ha cap acord amb l'OEPM per traduir els documents, i el síndic, amb el pretext que no es pot obligar aquest organisme a traduir els documents al català perquè, tot i treballar a Catalunya, no hi té cap seu física. Segons van explicar a Prenafeta, la Generalitat podria assumir les competències per traduir al català els expedients, però no ho fa perquè l'Estat espanyol no vol acompanyar el traspàs de competències de la corresponent dotació pressupostària.
Finalment, l'OGE de Lleida va proposar a l'afectat fer-li la traducció al català si constava que l'havia presentada ell. Prenafeta ho va acceptar a contracor. “És un pedaç i encara estic esperant que l'administració em digui quin ha de ser el procés ordinari per poder fer els tràmits en català”, lamenta Prenafeta.