InfoMigjorn, revista digital sobre llengua catalana [10.500 membres]
 
Butlletí número 734 (dimarts 04/12/2012) - Continguts triats i enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
 
 
SUMARI
 
 
1) 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú
 
 
 
 
5) Softcatalà presenta el Catalanitzador per al Windows 1.4
 
 
7) Selecció de professorat de català a l'exterior 2012 (segona convocatòria)
 
 
9) Do de llengües: Friülà
 
10)  Entre Calimero i Superman: Una política lingüística per al català
 
 
 
1)
 
Publicat en el llibre 500 raons per parlar català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg. 66).
 
 

207. Quan érem infants, va ser la forma d'aproximar-nos al món, de comprendre'l. La nostra llengua era l'eina que ens descobria la pròpia realitat. A través de les paraules, balbucejants primer, ens explicàvem la vida. Compreníem que el món és ample i divers. El pensament s'estructura a través de la llengua que parlam. La nostra llengua ens serveix per comprendre allò que ens envolta, per donar-hi una dimensió, per apropar-nos-hi. Cada llengua és un univers de signes que, quan es combinen, permeten la narració precisa i l'adjectivació exacta, suggereixen l'èpica o desperten l'emoció. Cada llengua és un tresor que cal preservar de  l'infortuni, de la degradació lenta, de la mort.

                                              

Maria de la Pau Janer

Escriptora

 
2)
 
 
 
Data: Divendres 30 de novembre
Hora: a les 20.30 h
Lloc: a la Seu del Bloc (c/ Ausias March, 10 baix) de Montcada.
Organitza: bloc de Montcada
Comptarà amb la presència de l'autor i anirà a càrrec de Josepa Montagut.

Després hi haurà picadeta.
 
Sinopsi d'El solatge del temps, de Tobies Grimaltos:
El temps ens causa i ens constitueix. Qui hem sigut (el que hem viscut) fa que siguem qui som. N'estic convençut. Els orígens són responsables de la nostra identitat (actual). Per això convé tenir-los presents, conservar-los. Perquè, segons això i com canta Raimon, qui perd els orígens perd identitat. Des d'aquesta convicció m'he afanyat a recollir imatges, vivències, reminiscències de la meua infantesa que corrien un risc greu d'abandonar-me. Aquestes constitueixen els materials d'aquest llibre. Imatges d'un altra època que faran que el lector recorde (revisca) o imagine (semivisca), segons els casos, un temps que fou real, que ens ha determinat a alguns i que mereix ser conegut per tots. Són el seu solatge en mi. (Tobies Grimaltos)
Tobies Grimaltos (Castelló de la Ribera, 1958) és professor titular de Filosofia de la Universitat de València. Autor de llibres acadèmics, com Teoria del Coneixement (amb J. L. Blasco) i Signo y pensamiento (amb J. L. Blasco i D. Sánchez) i de nombrosos articles en revistes especialitzades, ha escrit també altres obres adreçades a un públic més ampli, com El joc de pensar, Prent-te la vida amb filosofia i Idees i Paraules.
En aquest enllaç, podeu vore un vídeo de Tobies Grimaltos, parlant del seu llibre:
http://youtu.be/LxTHWAG3D3o
 
 
 
4)
 
Article publicat en elsingulardigital.cat dilluns 19 de novembre del 2012
 
 
 
"L'evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà"
 
Quim Gibert
Membre de Tallers per la Llengua
 
El mite que la Franja de Ponent és el territori on més és parla el català per comparació amb d'altres territoris dels Països Catalans, no és aplicable, ni de bon tros, a Fraga. Temps enrere un amic aragonès de vora Saragossa, que va residir un temps a Fraga, m'ho va fer veure: «encara no t'has adonat que hi ha molta més gent que parla el castellà, tant pel carrer com en els comerços i altres llocs públics, que no pas el català». I, en paral·lel, la senyora Pepeta, fragatina de soca-rel, que ens va deixar ara fa més de mig any, m'havia explicat que fa unes dècades tothom, absolutament tothom, «parlava en fragatí». Deia fragatí perquè no n'acabava de ser conscient que parlava català. I és que la gent de la Franja de Ponent són l'exemple d'aquelles persones que han estat «expropiades de les seves arrels i característiques concretes», que diu Joan Ramon Resina, professor de la Universitat de Stanford (EE.UU.). Tant és així, que bona part dels fragatins no s'identifiquen com a catalanoparlants. Fins i tot, a alguns els fa un cert escrùpol ser confosos per catalans.

L'evident retrocés lingüístic és una qüestió vista amb força indiferència. Per a la majoria de veïns de Fraga, la llengua que compta, la de debò, és el castellà, que suposadament també és nostra. A l'escola, tant abans com ara, s'inculca, amb burles i males cares, que la llengua dels pares és quelcom obsolet i condemnat a l'extinció. No passem per alt que bona part dels habitants de la Franja són analfabets en la llengua que han popat, de la mateixa manera que també ho van ser les generacions catalanes del franquisme. Amb el panorama que hi ha, l'existent manca de consciència lingüística no és gens estrany. Això també explica que aquells aspectes vinculats a la llengua pròpia quedin associats a situacions de conflicte, de les quals ningú en vol saber res per no picar-se els dits. Ben mirat, el silenci entorn la llengua autòctona, malgrat la seva galopant degradació, és esfereïdor. En rigor, Artur Quintana, filòleg i president d'Iniciativa Cultural de la Franja, apunta que la transmissió del català a Aiguaviva de Bergantes i La Codonyera, viles del Matarranya, està força malament, «Hi ha gent que va deixant de transmetre'l. Diuen que el seu parlar és massa estrany». Quintana afegeix que no diuen mai que parlen català, «però no tenen cap problema a parlar-hi amb la gent que ve de Catalunya o de València. Sembla que antigament el català havia arribat fins més enllà, fins al riu Martín. La toponímia així ho fa pensar». La dinàmica en el qual Espanya ha immers la Franja de Ponent és la mateixa que voldria per tot l'àmbit lingüístic català.

Amb el propòsit d'impulsar les etapes de l'aprenentatge escolar, amb el català com a primera llengua, el projecte Catxapet, un futur centre educatiu infantil, vol fer-se un lloc en aquests verals. A fi i efecte que la iniciativa, actualment en estat embrionari, vagi prenent volada, es fa necessari disposar del nombre màxim de complicitats institucionals i particulars.

Ara és l'hora d'estendre el camp dels possibles, que proposava Jean-Paul Sartre el maig del 68 a París. Sí senyor, ara és l'hora d'eixamplar la visió de les coses.
 
5)
 
Softcatalà presenta el Catalanitzador per al Windows 1.4
 
Softcatalà presenta la versió 1.4 del Catalanitzador (http://catalanitzador.softcatala.org), un programa que posa a l'abast de qualsevol usuari de forma senzilla tenir en català els ordinadors amb Microsoft Windows. A l'executar el programa, aquest analitza de forma automàtica els canvis a fer, i en un procés guiat de 4 pantalles els realitza, sense que l'usuari s'hagi de preocupar de res més.

Des de la seva publicació el 22 d'abril de 2012, més de 38.000 usuaris han catalanitzat el seu PC amb el Catalanitzador per al Windows. Les estadístiques es troben accessibles a: http://catalanitzador.softcatala.org/stats/

Viure i treballar plenament en català amb el Microsoft Windows

L'objectiu del Catalanitzador per al Windows és simplificar la catalanització de qualsevol sistema Microsoft Windows, aplicant-hi els canvis de configuració, paquets de llengua i correctors ortogràfics necessaris per tal que l'usuari pugui treballar en català.

En sistemes operatius com ara GNU/Linux, emprar el català és molt senzill: quan l'usuari tria el català com a llengua de treball, automàticament canvia la llengua del sistema, els correctors ortogràfics que s'usen i la llengua de les aplicacions. En canvi, en entorns Microsoft Windows aconseguir el mateix objectiu requereix d'un gran esforç per part de l'usuari, que inclou: realitzar canvis en la configuració, baixar paquets de llengua de diferents webs que són específics per a certes versions de les aplicacions i edicions del sistema operatiu, i la tria d'opcions específiques per a diversos programes.

L'objectiu final del Catalanitzador és que el resultat en català sigui el mateix que per a qualsevol de les llengües principals del Windows, augmentant de forma significativa l'ús actual del català en aquesta plataforma, que se situa al voltant del 15% segons diverses estimacions.

Accions que realitza

Instal·la els paquets d'idioma en català de les següents aplicacions:

  • Microsoft Windows XP, Windows Vista, Windows 7 i Windows 8
  • Microsoft Office 2003, 2007 i 2010
  • Internet Explorer 6, 7, 8, 9 i 10
  • OpenOffice.org 3.2 i 3.3
  • Adobe Reader 9, 10 i 11 (lector PDF)
  • Windows Live Essentials 2009, 2011 i 2012

Canvia la llengua de navegació al català en qualsevol versió dels següents navegadors:

  • Internet Explorer
  • Chrome
  • Firefox

Realitza els següents canvis de configuració:

  • Configura el català com a llengua del sistema
  • Configura el català com a llengua d'escriptura

Novetats de la versió 1.4

La versió 1.4 presenta com a novetats:

  • Catanalització del Windows 8, l'Internet Explorer 10, el Windows Live Essentials 2011 i 2012 i l'Adobe Acrobat 11
  • Nova opció 'Usa formes valencianes quan sigui possible' per donar preferències quan existeixen traduccions en versió valenciana (incloent-hi Windows 8)
  • Nova interfície d'usuari més simple estil Aero per a Windows Vista o superiors amb accions agrupades per categories.

S'han introduït també moltes millores gràcies als comentaris que els usuaris han fet arribar.

La importància de navegar en català

Gràcies al canvi de llengua en els navegadors que realitza el Catalanitzador, els usuaris s'identificaran a partir d'aquell moment com a catalanoparlants quan naveguin, i aquelles aplicacions web que siguin multilingües i tinguin versió catalana es mostraran en català.

Aquest canvi és molt important, ja que determina el pes real de la llengua catalana a Internet, actualment fortament subestimat. A més, afecta la visibilitat del contingut web en català d'empreses i institucions públiques. Els cercadors d'Internet mostren els resultats en funció de dos paràmetres: l'estat on es troba l'ordinador, i la llengua de navegació definida la navegadors. Si no es té definit el català al navegador, el contingut en català no surt en les primeres posicions, resta amagat als usuaris, els quals fan servir contingut web en altres llengües (espanyol, anglès, francès...) en comptes de fer-ho en català. Per exemple, aquest és un problema molt real que afecta la Viquipèdia, una de les Wikipedies més actives, però amb dificultat d'arribar al seu públic objectiu.

Ajudeu-nos a difondre el Catalanitzador per al Windows

Us demanem ajuda en la seva difusió:

  • Executeu-lo en tots els vostres ordinadors.
  • Difongueu el programa a les xarxes socials, blocs i webs.
  • Si teniu un bloc o web, poseu-hi un bàner del Catalanitzador. Aquí (http://catalanitzador.softcatala.org/baner.html ) en trobareu uns quants.
  • Publiciteu l'existència del Catalanitzador entre les vostres amistats, companys de feina i familiars.
  • Ajudeu a instal·lar el Catalanitzador.
  • Reclameu a les institucions públiques (biblioteques, escoles, universitats...) que facin servir programari en català i suggeriu-los l'ús del Catalanitzador.

Institucions i entitats que hi donen suport

El Catalanitzador, desenvolupat per Softcatalà, compta actualment amb el suport de les següents institucions i entitats: Direcció de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) del Departament d'Ensenyament, Xarxa Vives d'Universitats dels territoris de parla catalana, Fundació puntCAT, Plataforma per la Llengua, Amical Viquipèdia i WICCAC.

Les institucions i entitats col·laboradores s'han compromès a donar difusió i promoure l'ús del Catalanitzador, accions que volem agrair des de Softcatalà.

 
6)
 
 
 
7)
 
Selecció de professorat de català a l'exterior 2012 (segona convocatòria)
 
A partir de l'1 de desembre s'inicia el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català a la Universitat de Monash (Austràlia) per al curs 2013 organitzada per l'Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria comença el procés de selecció del futur professor de català a aquesta universitat, on s'inicia la col·laboració amb l'Instiut Ramon Llull per a la implantació de docència d'estudis catalans.

El termini de presentació de sol·licituds és de l'1 al 15 de desembre del 2012.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l'Institut Ramon Llull (http://www.llull.cat/_cat/_convocatories/lectors_formularis.shtml), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

Àrea de Llengua i Universitats

Institut Ramon Llull

 

8)
 
Publicat en la web del CPNL
 
 
 
9)
 
Do de llengües
 
amb Oriol Munné
 
Catalunya Ràdio
 
 
 
 
10)
 
Nou llibre:
 
Entre Calimero i Superman: Una política lingüística per al català
 
Autor: Josep J. Conill
Pròleg d'Ernest Querol Puig
 
El Tangram editorial, Barcelona, 2012

Assumpte de gran rellevància social als Països Catalans, la política lingüística és simultàniament una disciplina acadèmica i una pràctica governamental. Alguns dels seus correlats locals, com ara la immersió lingüística a l'ensenyament, constitueixen una arma llancívola contra els governs catalanistes i alhora un motiu d'orgull invocat per aquests. Això no obstant, els estudis sobre la matèria mostren sovint una paràlisi inquietant, fruit de dogmatismes militants i enfocaments estèrils.

Aquest text perspicaç, heterodox i de rabiosa actualitat, escrit per un sociòleg del llenguatge valencià, constitueix una glopada d'aire fresc, una tercera via que es manté a distància tant del victimisme de Calimero com del triomfalisme de Superman. És a dir: tant del lament que es tortura amb la visió d'una llengua catalana certament minoritzada, però més impotent del que és en realitat, com de certs cofoismes espuris que qualifiquen de modèliques les polítiques de normalització del Principat.

Un títol imprescindible i ple d'idees estimulants per reflexionar amb coneixement de causa sobre el(s) futur(s) del català a la llum del procés polític actualment en curs, tant si desemboca en l'anhelada autodeterminació de Catalunya com si s'arriba a un nou encaix de la nació catalana en el marc d'una remodelació plurinacional de l'Estat espanyol.

Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) es dedica a la sociologia del llenguatge i la crítica cultural i literària, matèries sobre les quals escriu articles i ha impartit seminaris. El 2004 va editar amb Ângelo Cristóvão el llibre Do Latim às Linguas Nacionais de Lluís V. Aracil (Santiago de Compostel·la: Associação de Amizade Galiza-Portugal). Amb Raquel Casesnoves, Eva Codó i Joan Pujolar, ha participat en l'elaboració del manual Sociolingüística (Barcelona: UOC, 2012) i és autor del llibre Del conflicte lingüístic a l'autogestió: Materials per a una sociolingüística de la complexitat (Barcelona: IEC, 2007). La seua obra literària comprèn el volum d'aforismes Submarins de butxaca (Lleida: Pagès, 2007) i els llibres de poesia Despossessi&o acute; (Lleida: Pagès, 2002) i La nit en blanc (València: Denes, 2011). Les diverses facetes de la seua producció han estat guardonades en reiterades ocasions. Manté el lloc web http://www.josepconill.cat/

 
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
 
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos, conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes, etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política lingüística, normativa, etc.
 
Us preguem encaridament que feu arribar aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones interessades en la llengua catalana.
 
Enviat pel servei Sala de premsa de DRAC telemàtic http://drac.com
 
PROTECCIÓ DE DADES. En virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades, incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací