Parlava la setmana passada de poms i pomes i de com el llatí pomum, servia tant per a designar la poma con altres fruites de forma rodonenca, i avui em referiré a unes altres paraules, una grega i una llatina, que tenien una significació semblant, que també han produït diversos noms de fruita en la nostra llengua i en altres.

Començarem pel grec mélon. El nom més conegut entre tots els que se n'han derivat és meló, i una de les castes de meló més usuals a Grècia era una anomenada melopépon, i d'aquest mot que forma la segona part del compost, sortí el mot castellà pepino. El mot llatí malum, emparentat amb l'anterior, tenia un significat semblant. En principi era ‘poma' o qualsevol altre fruit semblant, i per distingir-los se'ls afegia un altre mot: malum assyrium era la llimona; malum aureum, la naronja; malum cotoneum, el codony; malum persicum, el préssec o melicotó.

A alguns llocs distingeixen entre préssec i melicotó, però la denominació més general, genèrica, és préssec en català i melocotón en castellà, llengua en la qual també hi ha derivats de persicum (‘de Pèrsia') que també ha donat nom a aquesta fruita en francès, pêche, en italià, pesca i en castellà antic priesco, transformat després en prisco. El mot havia passat també a l'àrab i a través del mossàrab reentrà al castellà amb la forma albérchigo, nom que a alguns llocs donen al préssec i a altres a l'albercoc, El castellà pérsico, amb la seva variant pérsigo, que sembla que hauria de voler dir ‘préssec' resulta que ho diuen a l'albercoc, denominació, amb tot, acceptable si tenim en compte que els albercocs també foren duits, antigament, de Pèrsia. Diuen que la varietat de préssec que en principi es digué, en castellà, melocotón, s'obtingué empeltant un presseguer (durazno, en castellà), sobre un codonyer, i per això li posaren aquest nom que designaria més apropiadament el codony, com ho fa en italià melacotogna.