Comparteix amb els premis
Octubre aniversari (41 anys) i des de fa un temps té la responsabilitat de
dirigir l'editorial que els organitza, Tres i Quatre, al capdavant de la qual ha
estat durant 44 anys el seu pare, l'activista cultural Eliseu Climent.
Per què decideix assumir la direcció
de l'editorial en un moment tan complicat per al sector?
Primer de tot, perquè em donava l'oportunitat
d'estar molt a prop de la construcció de la literatura catalana i dels seus
autors. A més, Tres i Quatre sempre ha estat un referent que no es podia perdre,
representa tota una simbologia que jo em crec i que considere que cal tirar
avant. Em fa molta il·lusió continuar amb el llegat dels meus pares.
Què conservarà de l'etapa
anterior?
Resulta complicat fer un canvi radical en una
editorial que té 44 anys i mil títols de fons i amb una personalitat tan clara.
Conservaré, però no sols per respecte als meus progenitors sinó perquè m'ho
crec, l'objectiu de fer llibres de qualitat amb un component de consciència
ideològica clara. La finalitat primeríssima és construir pensament i crear
ciutadans crítics i conscients.
Aleshores, no canviarà
res?
Sí. Hem d'adaptar aquesta idea al segle XXI i
per això el primer projecte és construir una plataforma que servisca d'unió a
tots els que estan implicats en el procés de creació. Vull que la producció de
cada llibre siga molt personal i fer moltes activitats al seu voltant, perquè
cada llibre és una individualitat, igual que cada autor i cada lector. També
volem continuar amb la tasca de fidelitzar els nostres lectors; per a mi és una
satisfacció comptar amb ells, ja que tenen un bagatge tan impressionant que es
poden considerar autèntics intel·lectuals. A més, volem digitalitzar tots els
fons i tornar a recuperar-los perquè, com deia Fuster, “la bona lectura és la
relectura”.
No produïm massa pel poc que
llegim?
Sincerament, considere molt injust donar la
culpa al lector d'aquest fracàs. El projecte d'educació literària en català o a
l'Estat espanyol és nul. No hi ha un projecte per a culturitzar. La literatura
s'ha convertit en una mercaderia més.
La recuperació de la Nit Literària
dels Octubre va ser una proposta personal seua. Pot interpretar-se com un gest
de resistència al setge polític?
Sí. No poder organitzar-la l'any passat va
ser un cop molt dur, però hi ha moments en què la persecució política i
econòmica del PP és tan gran que et sents impotent. Després, però, vam pensar
que no podia ser que ens venceren, no podíem consentir que es perdera un acte
pel qual ha passat tota la intel·lectualitat catalana dels
últims quaranta
anys.
Què representen els premis per a
l'editorial?
Tot. La vida de l'editorial són els premis
Octubre; si aquests desapareixen, també ho farà l'editorial. Pensem que tots
aquests anys han contribuït a potenciar la literatura en català al País
Valencià, que hi ha autors que s'han descobert gràcies als premis. A més, no
oblidem que tenen una repercussió que va més enllà de la literària i, per tant,
jo diria que són un pilar per la cultura dels Països Catalans.
Resultarà molt difícil no comparar el
seu treball amb el del seu pare. Li fa por aquesta comparació?
Sóc conscient de la responsabilitat que he
assumit i que, pel simple fet de ser la filla d'Eliseu Climent, se m'exigirà el
triple. El millor consell que m'ha donat el meu pare és que em guanye el que
tinc, que mai diguen que estàs en un càrrec perquè el teu pare és tal persona.
Per això advertisc que aportaré el màxim i que ensenyaré el que sóc. Que ningú
es pense que es tracta d'una simple substitució, perquè el meu pare,
senzillament, és insubstituïble.
Reconeixement al treball silenciós de
les dones durant segles