I com pot fer-ho un paremiòleg 2.0 com Víctor Pàmies, que té tots els continguts en obert, compartits amb llicències de Creative Commons, a internet? “Hi aboques la feina de més de 15 anys d’estudi, ha estat la teva carta de presentació, però no hi ha peatges ni ingressos en tota aquesta activitat”, explica Pàmies.

Viure del que fas i del que t’apassiona és l’objectiu que es marca molta gent en algun moment de la seva vida. És amb aquest pensament en l’horitzó que Pàmies porta anys preparant-se per viure dels refranys i dedicar-s’hi en plenitud.

El primer pas va ser el salt de la xarxa al paper: 4 llibres en dos anys. “Un pas enrere, sosté Pàmies, però necessari per aconseguir algun ingrés, encara que minso, de tota aquesta activitat. I visibilitat i reconeixement.

Un altre pas, fallit, va ser la publicitat a Internet. Hi ha un salt abismal entre el nombre de visites dels llocs web, els clics en els anuncis i els ingressos que això genera. Insuficient, insatisfactori i sovint contraproduent.

Des d’aquest any Víctor Pàmies ha iniciat altres camins que semblen més sòlids i factibles, encara que demanen un sobreesforç i una reformulació i revisió dels materials oferts: els tallers sobre refranys. “He intentat sintetitzar en tallers de 8 o 10 hores tots els coneixements esparsos que he anat oferint als diferents blogs, combinant amb equilibri la teoria, la pràctica, l’esment de recursos multimèdia i la finestra oberta que pot ser un aparell connectat a internet”. En sessions de dues hores, dinàmiques, participatives, obertes a un públic no expert, Pàmies ofereix un tast de la història dels refranys, des de l’origen fins a l’actualitat, passant pels primers reculls, els primers recopiladors i els primers estudis comparatius. “És veure el salt que fan des de l’oralitat al paper i del paper a la xarxa”, explica.

La primera edició del taller ha començat aquest octubre a Vilafranca del Penedès, organitzat per Òmnium Alt Penedès, amb gairebé una vintena d’inscrits i la segona edició comença avui dilluns a la Farinera del Clot, a Barcelona, i s’estendrà durant els 4 dilluns de novembre, a la tarda, de 18.30 a 20.30. Encara sou a temps d’apuntar-vos-hi! Teniu tota la informació a L’Ateneu del Clot.

Però l’activitat d’aquest professional de la paremiologia no s’acaba aquí. Cossetània acaba de publicar Els 100 refranys més populars, un volum que signa a quatre mans amb Jordi Palou, responsable del portal Rodamots. Els autors presenten cada un dels refranys triats per votació popular amb el corresponent significat. També hi inclouen variants, anècdotes i equivalents en altres llengües, a més de passatges literaris o periodístics que n’il·lustren l’ús i, sobretot, la vigència.

També aquí Víctor Pàmies ha hagut de trobar fòrmules creatives per fer més accessible el seu llibre als lectors. A partir d’avui i fins el 19 de novembre, el lector pot adquirir Els 100 refranys més populars i rebre’l còmodament a casa (o bé passar-lo a recollir per la llibreria de la xarxa Bestiari que us quedi més a la vora). Amb un 5% de descompte (i sense costos addicionals de tramesa, sempre que no visqueu a l’estranger).

El volum comença amb una breu presentació de F. Xavier Vila, director del CUSC i editor del volum, seguida d’un article «Algunes bases per a la recerca sociolingüística en sentit ampli» del mateix autor. En aquest treball, Vila sintetitza algunes de les bases teòriques que donen entitat a la recerca sociolingüística en el món de les recerques sobre la llengua, i que permeten parlar d’unes línies paradigmàtiques compartides entre els enfocaments teòrics tan i tan diferents que conviuen en aquest camp.

El segon article, «Estratègies comunicatives a l’aula», és obra de Carles de Rosselló i Peralta, coordinador del Postgrau de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la UB. Al treball, fruit de la seva recerca doctoral, de Rosselló analitza les pràctiques comunicatives emprades per infants i docents en una aula d’educació infantil i estudia les fórmules seguides per uns i altres a l’hora de combinar els seus recursos comunicatius de manera màximament productiva.

El tercer treball és «Sobre la història i l’extensió de la norma de convergència lingüística a Catalunya». En aquest article i partint de dades empíriques, F. Xavier Vila i Mireia Galindo plantegen una sèrie d’interrogants entorn de l’antiguitat, l’extensió i la profunditat que ha pogut arribar a assolir la denominada norma de convergència automàtica al castellà.

El quart treball és «”Et dóna la base”: Itineraris biogràfics d’adquisició i ús del català del jovent castellanoparlant de Sabadell i Santa Coloma de Gramenet», de les sociòlogues del CUSC Vanessa Bretxa i M. Àngels Parera. Aquest article sintetitza i elabora les conclusions d’un dels primers estudis sobre les trajectòries sociolingüístiques de les noves generacions de joves castellanoparlants bilingüitzats gràcies al model de conjunció.

El cinquè treball és «Usos lingüístics dels gallecs a Catalunya». En aquest estudi, la professora de la UB Sabela Labraña analitza les tensions pràctiques i ideològiques entorn del manteniment d’una de les principals llengües immigrades al nostre país, i la seva relació amb l’aprenentatge o no de la llengua catalana.

Un altre estudi sobre les pràctiques lingüístiques plurals és el que aporta la professora de la UAB i membre del CUSC Makiko Fukuda. A «Repertori lingüístic quadrilingüe i usos lingüístics de les famílies nipocatalanes / nipocastellanes residents a Catalunya», l’autora revisa com els integrants d’aquestes famílies gestionen els seus complexos repertoris i reïxen a mantenir la comunicació fins i tot en situacions de repertoris no plenament compartits per tots els integrants de la família.

El sociòleg Natxo Sorolla, membre del CUSC i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, publica «Estabilitat i canvi de la llengua inicial en els usos lingüístics interpersonals. Una anàlisi comparativa del País Valencià, la Franja, les Illes Balears i Catalunya», un treball de tipus diacrònic i glotopolític. Servint-se de dades demolingüístiques, Sorolla explora el lligam entre polítiques públiques i usos interpersonals, amb més d’una sorpresa per als incauts.

Clou el volum el treball «L’anglès com a llengua global», on el primer director del CUSC, Albert Bastardas llança una mirada als papers que pot jugar la interllengua mundial des de la perspectiva de l’ecologia de les llengües.

Es tracta d’un conjunt de recerques que ens permeten acostar-nos a la realitat dels aprenentatges i les pràctiques lingüístiques dels ciutadans del nostre país. Una bona oportunitat per reflexionar sobre la nostra realitat sociolingüística amb dades a la mà, per veure si s’estan adoptant les polítiques escaients a les necessitats reals.