InfoMigjorn, revista digital sobre
llengua catalana [10.500
membres]
Butlletí número 712 (dijous 25/10/2012) - Continguts triats i
enviats per Eugeni S. Reig i Xavier Marí
SUMARI
1) 500 raons per parlar català,
de David Pagès i Cassú
3) J. Leonardo Giménez - Les paraules del
DCVB
4) Màrius Serra - Acorar?
5) Núria Puyuelo - Txernòbil o Chernobyl?
9) IV Jornada sobre
el valencià de Taula de Filologia Valenciana
10) Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
1)
Publicat en el llibre 500 raons per parlar
català, de David Pagès i Cassú (CCG edicions, Girona, 2011, pàg.
61).
184. La Terra és rodona i
el valencià és català.
Toni Gisbert
Coordinador d'Acció Cultural del
País Valencià
2)
Publicat en el bloc Anys d'aprenentatge del diari
digital XarxaNotícies, dilluns 8 d'octubre del
2012
(Publicat al diari Avui el 17 de gener del 2006)
El discurs públic sobre la llengua és un camp de batalla
permanent. Des del catalanisme lingüístic, hem de ser conscients que la batalla
principal no és la del contingut del nostre discurs lingüístic, sinó la de
l'agenda temàtica. Ras i curt: hem de triar nosaltres els temes de debat.
És amb aquest criteri que vull recordar que l'octubre del 1982
es va publicar la primera edició del llibre Papers de sociolingüística,
que recull l'essencial del pensament sociolingüístic de Lluís Vicent
Aracil. Tot i que la influència de les idees d'Aracil ha estat i encara és
extraordinària, es tracta d'un pensament que va ser transmès sobretot oralment;
els escrits sociolingüístics del fundador de la sociolingüística catalana són
escassos i dispersos. Així és que el conjunt de treballs d'Aracil aplegats a
Papers de sociolingüística representa el llibre sagrat de la
sociolingüística catalana.
Fa un paper comparable al Curs de lingüística general,
el llibre que va recollir a començaments del segle passat el pensament del
fundador de la lingüística general, Ferdinand de Saussure, i que no va escriure
ell, sinó els seus deixebles. Per sort, l'essencial del pensament
sociolingüístic d'Aracil ho tenim aplegat a Papers de sociolingüística
i escrit per ell mateix. El llibre, naturalment, ha conegut posteriors edicions.
El 20è aniversari de la primera edició, l'any 2002, va passar desapercebut. El
25è aniversari s'escau l'any que ve, el 2007. Ara és el moment de començar a
treballar en aquesta commemoració, si no és que volem que també passi
desapercebuda, cosa que seria una llàstima. Recordem que Lluís Vicent Aracil és
autor de la idea que continua sent el motor de qualsevol política lingüística
digna: el dilema es planteja entre la substitució i la normalització
lingüística, l'èxit de la qual depèn de molts factors extralingüístics.
Lluís Vicent Aracil és i serà sempre ni més ni
menys que el fundador de la sociolingüística catalana. Aquest article meu del
2006 que ara reedito és del tot vigent, ara que celebrem –més ben dit, ara que
hauríem de celebrar– el trentè aniversari de la
primera edició del llibre Papers
de
sociolingüística.
3)
Article publicat en el Levante-EMV divendres 12
d'octubre del
2012
Les paraules del
DCVB
J. Leonardo Giménez
Divendres
passat, 5 d'este mes, patrocinada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la
Universitat de València, es va celebrar una jornada en l'Aula Magna de la
institució universitària amb motiu del 50 aniversari de l'edició completa del Diccionari català-vallencià-balear. Un
acte en el qual hi hagué representació catalana i balear, de les universitats i
de l'IEC, a més d'una nodrida presència valenciana, òbviament.
El
president de l'AVL, Ramon Ferrer, va dir en la intervenció inaugural que el DCVB
era “un símbol d'unió entre els valencians”. Tenia tota la raó, encara que jo
diria que ho hauria de ser molt més, com molt més ho ha de ser la institució
normativa valenciana, i actes com el mencionat són el camí o part del camí. El
Diccionari català-valencià-balear no
ha sigut mai problemàtic per als valencians perquè és una obra integradora, tant
en l'onomàstica com en el contingut. I ho és perquè el nom que sempre hem donat
al nostre idioma apareix en el títol d'eixa joia lexicogràfica. Però no el nom i
prou. En el seu contingut els valencians ens reconeixem com a tals. En el també
dit Alcover-Moll (i Sanchis Guarner caldria afegir) apareixen milers d'articles
o accepcions pròpiament, o majoritàriament, valencians, que durant anys no han
tingut el reconeixent oficial de normatius, des d'una visió centralista i també
sucursalista. I és un diccionari representatiu de la unitat de la llengua, sense
més, sense integrismes, patrimonialismes ni exclusions, com ha sigut el cas el
cas d'altres obres fetes des d'un centralisme excloent.
En la taula
redona de l'esmentada jornada es va dir que el Diccionari normatiu valencià inclourà
més de 8.000 paraules, locucions o accepcions valencianes, o tingudes com a
majoritàriament valencianes, que en algun moment no han tingut la condició de
normativament correctes, encara que moltes d'eixes ja deuen haver sigut
incorporades als diccionaris o reculls valencians (i a algun català) per l'AVL,
pel DV, pel SALT i per autoritats lingüístiques valencianes o d'altres bandes
del nostre domini lingüístic.
Com que en
esta columneta sempre em base en paraules i expressions que cal mantindre,
recuperar, destriar o reivindicar, per no abandonar la mateixa estela, hi pose
estes que espere que el futur Diccionar
normatiu valencià de l'AVL no deixe d'incorporar : acamallar, espatarrar,
paró, passó, repassó, xorritó i uns quants milers més.
4)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 12 d'octubre del
2012
Motacions
per Màrius
Serra
Si
avui us voleu desempallegar d'aquesta salmòdia enganxifosa de la hispanitat aneu
al teatre. A La Seca-Espai Brossa, concretament. Correu-hi a veure i escoltar Acorar del manacorí Toni Gomila, un
espectacular monòleg bastit al voltant de la mallorquinitat que us farà riure i
pensar fins a la commoció. Xalareu escoltant la lletra i la música de la rica
parla mallorquina amb un fil conductor tan tel·lúric com la matança del porc.
Acorar, de fet, és el verb que descriu la mort de la bèstia “traspassant-li el
cor” amb una bona fitorada abans de capolar la carn i penjar les sobrassades al
secador de les golfes, a la perxada. Gomila va escriure la peça i l'interpreta
en estat de gràcia, reproduint la parla de padrines i acoradors al servei de
reflexions d'abast universal. La llengua, sa llengo, hi és omnipresent, entre
noltros i nosaltres. Fins i tot reparteix un interessant glosari amb el programa
de mà. De totes les paraules que surten a l'obra n'hi ha dues que sobresurten.
Acorar, esclar, però també mestrança, una varietat de mestria del qual només
l'Alcover-Moll manté l'acepció cabdal de “Mescla habilidosa, adulteració
(Igualada, Mallorca)”. L'única possibilitat d'aconseguir que la sobrassada no es
torni blanca és, al capdavall, aplicar-hi
mestrança.
5)
Publicat en el suplement de cultura del diari EL
PUNT AVUI divendres 5 d'octubre del
2012
Núria Puyuelo
Amb motiu del Dia Internacional de la Traducció,
que es va celebrar diumenge passat, m'agradaria dedicar aquest article a la
traducció de topònims, una qüestió espinosa per a molts traductors i correctors,
sobretot de mitjans de comunicació, perquè a vegades pot semblar que la decisió
de catalanitzar o no la forma d'un topònim estranger és arbitrària.
En primer lloc, cal diferenciar que hi ha
topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català (Rússia,
Florència) i els que mantenen la forma original (Santa Cruz de Tenerife, Santo
Domingo). Els motius pels quals un topònim es catalanitza són diversos, però
majoritàriament responen a raons històriques, com és el cas de Saragossa, Terol
i Osca, territoris que van formar part de la Corona d'Aragó; o bé a la
importància que té el topònim en el món (Nova York o Gran
Bretanya).
Ara bé, quan els topònims, o bé els noms propis,
provenen d'una llengua que no té alfabet llatí, com ara l'àrab, el rus i el
xinès, l'adaptació al català esdevé necessària i una feina a vegades feixuga. Es
poden seguir dos criteris: la transliteració o la transcripció. La
transliteració intenta reproduir lletra per lletra l'original, la qual cosa
obliga a fer servir diacrítics i signes especials per reproduir amb exactitud la
pronúncia d'aquell topònim o nom propi en la llengua original, que esdevenen
molt difícils de pronunciar per als parlants que no són d'aquella llengua.
D'altra banda, la transcripció busca grafies que permetin al parlant de la
llengua d'arribada pronunciar còmodament el topònim o el nom propi estranger
aproximant-se al màxim a la pronunciació original. Per exemple, el so [x] del
rus i de l'àrab es representa amb la grafia kh en català (Khartum, Andrei
Sakharov), mentre que el castellà fa servir la j (Jartum, Andrei
Sajarov).
La majoria de vegades els topònims i noms de
llengües que no tenen alfabet llatí ens arriben a través d'una transcripció de
l'anglès, el francès o el castellà. Cal vigilar a l'hora de fer l'adaptació al
català. Per exemple, en transcripcions castellanes, angleses i franceses de noms
russos la ch correspon a la tx en català, com en el cas de
Txernòbil.
Publicat en el diari digital VilaWeb dijous
18 d'octubre del 2012
Imaginem que un enquestador ens truca a casa: vostè com creu
que és la qualitat de l'aire de la seva ciutat? Puntuï de l'u al deu. Ha tingut
mai problemes respiratoris per aquest motiu? Especifiqui'ls. Sabríeu què
respondre?
L'enquesta divulgada la setmana passada sobre intenció de vot
incloïa aquesta dada: el vuitanta per cent dels catalans no creuen que hi hagi
conflicte lingüístic. Quatre de cada cinc. En la mateixa línia, un documental
sobre l'estat de la llengua que és a punt d'estrenar-se inclou entrevistes amb
uns quants personatges més o menys coneguts que en certifiquen la inexistència.
Pràcticament unanimitat.
Què es deuen pensar que és, un conflicte lingüístic? La gent
atonyinant-se per les cantonades per decidir quin idioma es fa servir?, o
insultant-se al crit de xarnego per aquí, catalufo per allà? Entre els
professionals del gremi, s'entén per conflicte lingüístic la cohabitació de dues
llengües o més en un mateix territori que es disputen el predomini de
determinades funcions. Per exemple, la llengua col·loquial. Quan escriptors,
guionistes i traductors es queixen que no tenen prou recursos per reproduir la
parla del carrer, qui acusen? Qui és el responsable de la castellanització
massiva de la llengua oral? El franquisme? La immigració? Els autòctons? Les
autoritats? Però quines, les acadèmiques o els responsables polítics? Qui és el
dolent de la pel·lícula, el que diu follar perquè s'adapta als temps o el que fa
servir cardar perquè no s'hi avé?
El conflicte hi és, i és gros com una casa de pagès. Es
manifesta cada cop que demano un cafè amb llet i me'l duen amb gel, cada cop que
truco a Telefònica i pitjo el 2 perquè m'atenguin en català i em responen
igualment en castellà, cada vegada que agafo un taxi i el taxista ja no m'escup
l'odiós '¿Cómo dice?' perquè els taxistes franquistes ja s'han jubilat tots,
però em diu el mateix perquè és panjabi i ningú no l'ha obligat a fer un examen
de llengua abans de concedir-li la llicència; es manifesta cada dia que a la
facultat el professor ens fa la classe en castellà perquè dos erasmus s'han
queixat, quan a la meva dona no li deixen posar en pràctica el seu català exòtic
perquè, veient-la forastera, tothom li parla en castellà; i així fins a
l'infinit.
D'excuses per justificar l'anomenada convergència lingüística
(passar-se a l'idioma de l'interlocutor), el poble català se n'empesca moltes,
algunes de certament pintoresques. Però la veritable, el motiu subjacent pel
qual canviem al castellà a la primera (de vegades, com bé saben molts estrangers
residents al país, abans de la primera i tot), és simplement la por. Els
catalans hem rebut tant, i durant tant de temps, per aquest motiu, que tenim
pànic del conflicte, perquè sempre acaba de la mateixa manera: rebent. De
vegades metafòricament, en forma de multa, de vegades literal, com passa
últimament als aeroports. Per això neguem l'evidència, encara que l'altre ens
tingui agafats pel ganyot: 'No, no, si nos entendemos la mar de bien, ¿no lo
ve?' Un perniciós mecanisme psicològic que les mullers maltractades coneixen
molt bé.
De la transició ençà, a la por tricentenària s'hi ha afegit
un altre element: l'oposició a la immersió lingüística per part dels partits
espanyolistes. L'estratègia electoral de PP i Ciudadanos inclou revifar quan els
convé la idea cínica que a Catalunya es discrimina el castellà, la qual cosa
genera la reacció per part dels partits catalanistes que d'això res i que aquí
tot és una bassa d'oli; a còpia de repetir-ho, qüestionar l'actual status quo de
les llengües s'ha acabat associant paradoxalment a espanyolisme, una comoditat
mental tan reduccionista com la de considerar antipatriota el pobre desgraciat
que de l'escumós en continua dient xampany.
Una part del problema està en la convicció general que la
llengua ha de ser un objecte de debat públic. Tots tenim la capacitat de parlar,
ergo tots podem opinar sobre el tema. De la qual qual cosa s'infereix que, com
que respiro, puc opinar sobre la qualitat de l'aire. Si les autoritats
decidissin la política ambiental segons el parer del poble, jo m'exiliaria
immediatament. Miri, sap què?, a partir d'ara tancarem tots els observatoris i
les mesures de protecció les decidirem per sufragi universal. I així, el parer
de ma tieta, que no té ni la més remota idea de res però que xerra de tot, serà
equiparable al dels científics. Que estudiï sa tia, i mai més mal dit.
Per això és oportú recordar a les tietes, i per extensió a
tots els opinaires a ultrança, que una de les coses que aprenen a col·legi els
aspirants a filòleg és que el conflicte lingüístic és la manifestació en
superfície d'un fenomen de més abast i profunditat anomenat substitució
lingüística, i que la substitució, si no s'atura, només té un final. Ja us
l'imagineu, oi?
La convivència de llengües és una cosa molt delicada, perquè
té a veure amb la identitat. Que nosaltres ens hi trobem no vol dir que sigui
una situació normal; de fet, és una anomalia. Per això, davant el repte que es
plantejarà a l'imminent estat català en aquest aspecte, segurament un dels més
transcendents de la nostra nova vida, serà bo que els qui no en saben es
dediquin a parlar de futbol i deixin que els especialistes mirin d'entendre's.
Que ja és prou difícil. Perquè encara que no us ho penseu, el bilingüisme és un
estat transitori. I, de moment, el català va
perdent.
Publicat en Nació Digital.cat dijous 18
d'octubre del 2012
Lingüistes proposen que l'Estat català normativitzi el castellà
que s'hi parlarà, al marge de la RAE i sense oficialitzar-lo, i entenent que
"eminentment és una llengua americana"
"Si la Catalunya independent no gestiona el castellà, ens el gestionaran
des de fora. Donar tota la legitimitat del castellà a Catalunya a la Real
Academia Española (RAE) i a l'Instituto Cervantes seria un error gravíssim a mig
i llarg termini." Amb aquesta contundència s'expressa la lingüista i editora
Silvia Senz, una de les promotores d'una associació en procés de constitució,
l'Asociación Catalana de la Lengua Castellana, que pretén reflexionar sobre com
el futurible Estat català haurà de tractar el castellà. Conjuntament amb ella,
el catedràtic de Lingüística General de la Universidad Autónoma de Madrid (UAM)
Juan Carlos Moreno Cabrera, afirmen: "D'entrada, oficialitzar el castellà serà
un error, perquè l'espanyolisme actuarà com ja ha fet als països sud-americans.
Ens enterraria." En comptes de l'oficialització, proposen que la Catalunya
independent assumeixi el castellà com a "una estructura d'estat de primer
nivell: ensenyant-lo a l'escola i vetllant-lo com a indústria cultural i de
relacions exteriors. I, tot, orientat a l'Amèrica Llatina."
Senz i Moreno
Cabrera, juntament amb Montserrat Alberte, llencen a l'arena política dues idees
(consulteu l'esborrany fundacional que proposen, en PDF):
assumpció desacomplexada del castellà per part de l'Estat català, sense
necessitat d'oficialitzar-lo, i que s'entengui que el castellà "eminentment és
una llengua americana", en tant que al continent americà s'hi concentren el 90%
de parlants. Amb aquest "nou enfoc" en l'estudi del castellà, "la Catalunya
independent no seria un país tancat com ens han volgut fer creure, sinó obert al
món; no seria un país aïllat, sinó que faria servir el castellà com a llengua de
relació de primer nivell internacional". Amb aquestes mesures, consideren que
"se situaria Catalunya al món", alhora que "s'aïllaria una Espanya que en
realitat, veient el fets, i analitzant la norma, no ha volgut cedir el poder
lingüístic a Amèrica", afirmen provocatius.
"S'ha de conèixer l'enemic i
s'han de conèixer les seves armes per poder utilitzar-les en benefici propi. I
Espanya ha concebut sempre el castellà com una eina geoestratègica, econòmica i
geopolítica de primer nivell. Ho vam veure claríssimament amb el procés
d'expansió de les grans empreses espanyoles, que sempre han dit que el seu
mercat natural d'expansió era l'Amèrica Llatina. De fet, tot el
projecte d'Espanya s'ha construït a través de la llengua, el castellà ha estat
l'element central que ha recollit les essències de la nació", afirma Senz,
d'arrel castellanoparlant.
"El catalanisme ha d'entendre que la RAE és un
dels elements polítics més potents de què disposa l'Estat -ressalten-. Els
països llatinoamericans sempre li han cedit la gestió de la seva llengua, i ara,
quan se'n volen apartar, tot són crítiques." De fet, el president d'honor de la
Fundación pro RAE és el rei Joan Carles; el president, el
governador del Banc d'Espanya, i, entre els vocals, s'hi compten els presidents
de Telefónica, Repsol, Endesa, La Caixa i el Grupo Prisa, entre
d'altres.
"Llengua eminentment
americana"
Tractant el castellà "com una llengua eminentment
americana" sense complexos, sostenen que la República catalana podria
relacionar-se de tu a tu amb el gran mercat centre i sud-americà, així com amb
la comunitat hispana dels EUA. "És fals que el castellà sigui una llengua
homogènia. És una llengua molt dividida; de fet, l'escola i els mitjans de
comunicació d'Amèrica Llatina ja han desenvolupat tot un seguit d'estàndards, no
oficials per a la RAE, per pròpia necessitat", explica Moreno Cabrera.
La
prova de tot plegat? La multinacional de l'animació Disney, quan estrena una
pel·lícula per al mercat castellanoparlant, de fet n'estrena tres: una, "la
principal" -apunta Senz-, per al mercat format per Mèxic, Puerto Rico i els
hispans nord-americans; la segona, per als països andins, l'Urugurai, Argentina,
Perú..., i la tercera, "la versió minoritària", per a l'Estat espanyol. El
fenòmen literari Harry Potter també va seguir els mateixos
passos.
Asseguren que a l'Argentina sovint hi ha moltes queixes dels
llibres que els arriben d'Espanya, perquè es queixen que "hi ha molts
chorizos o butifarras", i que no entenen. Si la Catalunya
independent tingués en compte aquestes demandes, i assumís d'altres estàndards
lingüístics al marge dels de la RAE, aconseguiria una gran entrada al mercat
llatinoamericà. Senz sentencia: "José Manuel Lara Bosch és un inculte, perquè
podria plantejar-se editar llibres amb aquests altres estàndards i fer molt més
negoci del que fa ara."
"Hem d'entendre aquesta realitat, i hem de poder
ser-ne productors", exposa Senz. "El catalanisme està tan capficat amb el futur
del català que no s'adona del potencial lingüístic que té al seu entorn",
sentencia.
Una AVL per a la RAE
"Per què parlen
de valencià, català, mallorquí, eivissenc..., i en canvi no parlen de murcià,
argentí, mexicà?", es pregunta Moreno Cabrera. La reflexió, inevitablement, du a
preguntar-se si castellà, el català o l'anglès existeixen com a tals. "Les
llengües són sumes de varietats, l'homogeneïtat d'una llengua és un concepte
polític", respon contundent. I opina: "La RAE no acceptaria mai els equivalents
a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) aplicats als diversos castellans que
es parlen a l'Amèrica Llatina, però serien molt més necessàries."
De la
mateixa manera que és assumit per tothom que l'anglès britànic és diferent de
l'anglès nord-americà, i que tots dos són estàndards vàlids, Moreno Cabrera i
Senz es pregunten per què no passa un fenomen similar amb el castellà. "L'idioma
normatiu és profundament castellanocèntric", constaten.
"Se'ns ha venut
la idea que hi ha una llengua superior i genuïna, el castellà normatiu, i que
d'aquí en deriven les diferents varietats. Però, el que preval, el que és
superior, és el normatiu. I és una idea que tenim inoculada des de 1714, quan
Felip V va donar empara a la Real Academia Española", denuncien, sense acceptar
que aquesta norma hagi de ser l'única vàlida, com de fet ja no ho és per a la
versió en espanyol de les cadenes CNN o Fox.
La
no-oficialitat del castellà
"A Armènia, l'armeni és l'única
llengua oficial. Malgrat això, a les llibreries i biblioteques, només el 30% de
l'oferta que s'hi troba és en armeni; la resta, el 70%, és en rus. Imaginem-nos
què passaria si el rus hi fos oficial." Amb aquesta dada, Moreno Cabrera
exemplifica el motiu pel qual entén que el català ha de ser l'únic idioma
oficial de la futurible República. I n'aporta una altra: "Després que els països
llatinoamericans s'independitzessin d'Espanya, el trencament amb Madrid no va
ser pas total. Les elits criolles s'hi continuaven identificant i relacionant, i
Madrid els va instrumentalitzar en benefici propi." I una tercera: "Al Paraguai,
el 90% de la població parla guaraní. En canvi, al parlament, cap diputat no
l'utilitza, perquè la consideren una llengua inferior."
Moreno Cabrera i
Senz fan una crida al conjunt del catalanisme perquè pensi com vol gestionar les
llengües que es parlen a Catalunya. Ara, la justícia espanyola dictamina que a
Catalunya s'hi hauria de poder estudiar en castellà bàsicament perquè és una de
les dues llengües oficials de la comunitat autònoma. Si l'Estat català assumeix
el castellà com a oficial, "com proposa ERC", l'Estat espanyol tindrà un motiu
de pes per engegar un conflicte internacional amb la Catalunya independent,
raonen. Amb el castellà com a llengua oficial, difícilment res podrà impedir que
l'espai mediàtic espanyol continuï sintonitzat a les televisions catalanes. En
canvi, si no compta amb un estatus d'oficialitat però el Govern vetlla
especialment perquè es conegui, a ulls de la legalitat internacional el risc de
conflicte disminuirà.
Per tot plegat, Senz afirma: "No cal donar tots els
drets als castellanoparlants. El gran èxit de les polítiques d'integració de
Catalunya, que han permès que tothom conegui el català, després resulta que els
polítics se'l carreguen dividint-nos per raons de llengua. No hi ha
catalanoparlants o castellanoparlants, sinó gent que té el català i el castellà
com a primera o segona llengua, però tots es poden identificar amb el català
d'una o altra manera."
"Si l'Estat català no blinda el català i l'aranès,
enlloc més que en Catalunya tindran garantida la supervivència. Perquè, amb la
independència de Catalunya, hem de tenir clar que desapareixerà del País
Valencià i les Illes", profetitzen.
Publicat en el diari digital VilaWeb
divendres 19 d'octubre del 2012
El PP trasllada a les Illes l'estratègia aragonesa
d'amagar el nom de la llengua
catalana
La política lingüística contra el català del govern de José
Ramón Bauzá ha anat un pas més enllà, i ja utilitza l'estratègia del PP a
l'Aragó d'amagar el nom de la llengua catalana. N'és una mostra el Butlletí
Oficial de les Illes Balears (BOIB): en l'edició d'ahir va anomenar
el català 'llengua cooficial distinta del castellà', en la resolució
de la convocatòria de subvencions a la indústria cinematogràfica feta en
català.
'L'objecte d'aquesta resolució és convocar subvencions per a la
producció, distribució i promoció de la indústria cinematogràfica i audiovisual
de les Illes Balears en la llengua cooficial distinta del castellà', diu el text
del butlletí.
Només un dia abans de la publicació d'aquest butlletí, el
conseller d'Educació, Rafel Bosch, declarava a Intereconomía que tenia intenció
de suprimir la immersió lingüística a les Illes Balears derogant el decret de
mínims (vídeo
de l'entrevista).
El mes de juny passat el govern de l'Aragó, en mans del
PP, ja va
aplicar l'estratègia d'amagar el nom de la llengua, anomenant el català
'llengua aragonesa de l'àrea oriental d'Aragó'. Aquest nom constava en
l'esborrany de la nova llei de llengües de l'Aragó, que desprotegeix tant el
català com l'aragonès.
Taula de Filologia Valenciana
IV Jornada sobre el valencià.
Pedagogia (llengua i literatura), ús social i
normativa 2012
Taula de Filologia Valenciana celebrarà
la seua IV
Jornada el dissabte, 27 d'octubre, a Catarroja, on es
presentaran i debatran deu comunicacions en intervencions i relacionades amb
l'ús, l'ensenyament del valencià, la normativa i la normalització lingüistica en
general. Entre les ponències que es tractaran es poden destacar “La toponímia en
l'ensenyament”, “Guanyem el pati. Els nostres jocs populars”, “Estructuració de
les parts de la teoria lingüística en la docència”, “A propòsit de la política lingüística
valenciana”, “El llenguatge no sexista i la teoria lingüística. També es
presentaran altres com “El lèxic col·loquial de la Costera a través de la
literatura de Toni Cucarella: proposta d'aplicació didàctica” o “La tasca
dinamitzadora de Carles Salvador“. Entre els ponents hi ha professors i
lingüistes com Antoni López, Alícia
Martí, Pura Santacreu, Anselm Bodoque, Francesc Gisbert o Alexandre
Ordaz.
Esta és la quarta
jornada sobre l'ensenyament, l´ús social i la normativa que celebra Taula de
Filologia Valenciana. Les anteriors tingueren lloc a Sueca (2009), Alzira (2010)
i Tavernes (2011). Entre els impulsors de Taula de Filologia Valenciana figuren
els professors Abelard Saragossà, Antoni López, Josep A. Mas Castells, Alícia
Martí, Josep Saborit, Manel Sifre. També hi són membres de TFV acadèmics de
l'AVL com Emili
Casanova, Josep Lluís Doménech o Àngel Calpe, així com també el lexicògraf
Eugeni S. Reig, tècnics lingüístics de mitjans de comunicació i de
l'administració municipal autonòmica i central i altres. TFV, entre altres
activitats impulsa la publicació de la revista Aula de les Lletres Valencianes, amb el
patrocini editorial de la Institució Alfons el
Magnànim.
PROGRAMA
IV Jornada sobre el valencià.
Pedagogia (llengua i literatura), ús social i normativa
2012
Dissabte 27 d'octubre del 2012
9:30 en la Biblioteca Municipal
Enric Valor
Camí Real/Esteve Paluzié
Catarroja
Programa
9:30 Recepció dels assistents
10 Inauguració de l'acte i lliurament del premi Joaquim Garcia Girona.
Intervindran: Antoni López Quiles, tresorer de Taula de Filologia Valenciana;
Soledad Ramon Sánchez, Alcaldessa de Catarroja; Ramon Ferrer, president de
l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ,i Rafa Ramon, director de l'oficina de
Caixa Popular de Catarroja.
Josep Lluís
Navarro: Els verbs tocar i cridar com a sinònims de
telefonar.
10:45 Descans
11-12 Taula redona. Moderadora Pura Santacreu Berenguer:
Pura Santacreu Berenguer: La toponímia en
l'ensenyament.
Francesc Gisbert i Muñoz: Guanyem el pati. Els nostres jocs
populars.
Alícia Martí Climent: Estructuració de les parts de la teoria
lingüística en la docència.
12-13 Taula redona. Moderador Alexandre Ordaz:
Anselm Bodoque: A propòsit de la política lingüística
valenciana.
Alexandre Ordaz: El llenguatge no sexista i la teoria
lingüística.
Hèctor Sanchis Mollà: Sobre el llenguatge sexista.
13-14 Taula redona. Moderador Abelard Saragossà Alba
Pau Pasqual Pla i Martínez: El lèxic col·loquial de la Costera a
través de la literatura de Toni Cucarella: proposta d'aplicació didàctica.
Mary Alonso: Identidad de valencianos y catalanes en Buenos
Aires
Maria Josep Carro de Mena: La tasca dinamitzadora de Carles
Salvador.
En acabar la jornada, dinar de germanor en el Motor dels Peixcadors,
l'Albufera.
Què és Taula de Filologia Valenciana?
Taula de Filologia Valenciana és una associació multidisciplinar i
plural que naix per a millorar l'ensenyament del valencià i, en general, per a
treballar en els factors que depenen o estan vinculats als professionals de la
llengua, especialment l'estudi de l'ús del valencià i l'anàlisi del valencià
culte. Per tant, els tres centres d'interés de Taula són la pedagogia (en
llengua i en literatura), la sociolingüística i la normativa. Com a mitjans
auxiliars, considerem la lingüística, la teoria literària, la història, la
sociologia i la psicologia.
Els
seus membres són docents d'institut o d'escola, tècnics lingüístics, escriptors
(en el sentit més ample del terme), professors universitaris (sobretot de
llengua i de literatura) i persones rellevants de camps específics. L'associació
pren el nom central (Taula)
de la revista valenciana Taula de Lletres Valencianes
(València, 1927-1939), la qual partix de la institució mercantil
Taula de Canvis,
creada en Barcelona en 1401 i en València en 1407.
Per què naix Taula de Filologia Valenciana?
Les
causes de formar l'associació són un principi social i un factor valencià. El
principi social és el convenciment que un poble necessita estar organitzat
socialment per a funcionar bé. Així, sense coordinar una part significativa dels
docents valencians difícilment conservarem les coses positives que té
l'ensenyament del valencià i millorarem alguna de les
deficients.
Al
costat del principi social, hi han els enfrontaments civils que es varen produir
en els anys setanta i huitanta per la interpretació de la naturalesa del
valencià. En Taula, entenem que els primers perjudicats per aquella divisió
social varen ser el poble valencià i el valencià. La societat valenciana va
perdre perquè patí una fractura social. Pel que fa al valencià, el procés
dificultà la recuperació del seu prestigi social i, sobretot, l'augment del seu
ús públic: si la interpretació de la naturalesa del valencià causava la divisió
entre els valencians, era preferible ignorar-lo i usar la llengua que no
generava problemes socials (el castellà).
Els efectes d'aquella fractura social dificulten l'augment
de la consciència i la voluntat de ser valencians. Eixos dos factors (poca
consciència i poca voluntat de ser valencians) no solament repercutixen
negativament en la cohesió de la societat valenciana, sinó també en
l'ensenyament, l'assimilació i l'ús del valencià. En efecte, una llengua
marginada en la seua pròpia societat difícilment es recupera si no forma part de
la identitat d'un poble i contribuïx a augmentar la consciència i la voluntat de
seguir sent membres d'eixe poble.
10)
Demà en InfoMigjorn Cap de
Setmana
Sumari
1) Eugeni S. Reig - ¡dels collets!
2) Albert Jané - L'ús
gramatical dels genèrics
3) Antoni Llull Martí - Bajans i
bajoques
4) Pau Vidal - Raons
5) Pere Ortís - Netegem i enriquim la
llengua catalana (Frases manllevades al castellà. Lletra
D)
6)
Articles d'Albert Pla
Nualart
7) Jaume Corbera - En aquí parlen
alguerès...
8) Textos sobre la
qüestió del gènere
9) Ramon Sangles i Moles - El secret està a posar-nos-hi
10) El futur del català, 27 anys
després: La normalització del català, entre el cofoisme i la
desesperació (I)
Si voleu rebre cada
divendres el butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana heu de
manifestar-ho explícitament en un missatge electrònic que heu d'enviar a
l'adreça infomigjorn@telefonica.net en el qual heu de fer constar el vostre nom i cognoms i l'adreça
electrònica on voleu rebre'l.
El preu de la subscripció al
butlletí InfoMigjorn Cap de Setmana corresponent a
l'any 2012 és de 25
euros.
Els nous subscriptors podreu llegir en la web tots els
butlletins d'InfoMigjorn i d'InfoMigjorn
Cap de Setmana que s'han publicat fins ara.
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
InfoMigjorn és un butlletí que distribueix missatges
informatius relacionats amb la llengua catalana, com ara:
– Retalls de notícies de premsa.
– Articles, publicats o inèdits.
– Informacions sobre seminaris, congressos, cursos,
conferències, presentacions de llibres, publicacions de revistes,
etc.
– Ressenyes de llibres, publicades o inèdites.
Així com altres missatges informatius relacionats amb
sociolingüística, gramàtica històrica, dialectologia, literatura, política
lingüística, normativa, etc.
Us preguem encaridament que feu arribar
aquest missatge als vostres coneguts a fi que l'existència del butlletí
InfoMigjorn siga coneguda per la quantitat més gran possible de persones
interessades en la llengua catalana.
PROTECCIÓ DE DADES. En
virtut de les lleis vigents en matèria de protecció de dades (LOPD) us informem
que us hem enviat aquest correu utilitzant les dades de contacte que ens vàreu
facilitar en el seu moment i que vàrem incorporar al nostre arxiu. Teniu dret a
sol·licitar l'accés, la modificació o la cancel·lació de les vostres dades,
incloent-hi l'adreça de correu electrònic, del nostre arxiu. Podeu contactar amb
nosaltres enviant un missatge a l'adreça infomigjorn@telefonica.net Si voleu donar-vos de baixa, cliqueu ací